MERCÈ RODOREDA
MIRALL TRENCAT
RESUM COMPLET SELECTIVITAT
EXAMENSELECTIVITAT.CAT
ARGUMENT
Explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que són
habitants d’una torre esplèndida d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta
novel·la sentimental es recolza en un personatge femení com és, Teresa Goday de
Valldaura, que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis.
També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada, ja que sobresurt una
nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens, en Jaume, amb tot el que arrossega (el
suïcidi de la nena i el probable del pare).
A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la destrucció de la torre incendiada pel foc causat
per la guerra.
És una novel·la que exemplifica l’alta burgesia barcelonina però també inclou
personatges més populars com són les dones de servei a la torre.
Tot i així, malgrat el fil conductor de la història, l’autora se centra fonamentalment en el
món interior dels personatges i narra la novel·la des de dintre, endinsant-se en les
emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de
l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del
temps.
D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de
la Maria morta i incorpora el misteri.
TEMPS I ESPAI
• Inicia una relació sentimental amb Armand Olbiols (home casat). Durarà fins la mort
d’Olbiols.
• Quan esclata la 2a Guerra Mundial han de fugir (recorrerà: França, Ginebra…).
• Continua escrivint i publicant obres. Esdevindrà Mestra en lo Gai Saber.
• Quan mor Olbiols (1971), decideix tornar a Catalunya.
• 1980 à rep el Premi d’Honor a les Lletres Catalanes (1r premi concedit a un dona).
• Mor a Girona el 13 d’abril de 1983 d’un càncer.
Maduresa / vellesa (Guerra i exili)
• Inicia col·laboracions als diaris i revistes.
2
• Treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i fés membre de
la Institució de les Lletres Catalanes.
• El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili.
• S'instal·la amb altres escriptors catalans (Pere Calders, Quart, Armand Obiols, Agustí
Bartra… ) al castell de Roissy-en-Brie (prop de París).
RESUM PER CAPÍTOLS
PRIMERA PART
CAPÍTOL I: UNA JOIA DE VALOR
Com que en Nicolau li va regalar un armari molt car a la Teresa per celebrar el mig any
de casats i a ella no li va agradar, la va portar a una joieria. En Rovira és un home vell
que s’havia casat amb una noia d’origen molt baix i bella. En Nicolau li va acabar
comprant l’agulla (ram de diamants) amb més valor de la botiga, la qual en senyor Begú
deia que feia quedar bé a qualsevol home.
Com en Nicolau va conèixer a la Teresa: un dia que ella anava sola ell li va preguntar si
la podia acompanyar. S’anaven veient i aquell hivern la mare de la Teresa va morir.
Encara no feia un mes que la van enterrar i ell li va demanar matrimoni. Com que era
vell i sabia que cap noia s’enamoraria d’ell, li va oferir tota la seva fortuna. La Teresa
tenia un problema: un fill d’11 mesos, el qual va amagar a casa d’una tieta seva i després
d’uns pocs dies va dir que sí al Nicolau.
La Teresa va tornar a la joieria perquè en Begú li comprés l’agulla per menys del que
havia costat ja que necessitava diners. Va anar a casa de la seva tia i li va demanar que
avisés a en Miquel i li donés la meitat dels diners que havia aconseguit. En Miquel
adoptarà el nen i la seva dona hi estava d’acord, tot i que ella no sabia que era d’ell. La
Teresa seria la padrina. La Teresa va començar a fer coses amb ell sense saber que estava
casat. L’altre meitat dels diners els hi va donar a la seva tia.
La Teresa es va deixar caure al terra fingint que es trobava malament i un senyor li va
ajudar a buscar un cotxe. La va acompanyar i la portera els va veure arribar, que era el
que ella volia.
Es va posar a plorar i li va dir a la Felícia que havia perdut l’agulla de la solapa,
segurament quan es va desmallar.
3
La Teresa va estar patint pel teatre que estava fent. En Nicolau li va tornar a comprar
l’agulla.
Anys més tard, la Teresa va apadrinar al nen, la mare del qual va morir en el part. La
Teresa li va explicar al seu marit que Miquel era un obrer, que el coneixia de petita. En
Miquel era cosí germà de la mare del nen i ell se’l va quedar ja que no podia tenir fills
amb la seva dona.
CAPÍTOL II: BÀRBARA
Salvador Valldaura es va fixar en una noia que tocava el violí i es va adonar que era la
mateixa noia que feia cinc o sis mesos va tocar a Salzburg. A partir d’aquell moment la
va començar a recordar sempre i li va comentar al seu amic Joaquim Bergadà. Aquest li
va comentar que és cosina d’un amic seu i que es diu Bàrbara.
Van quedar un dia els quatre i en Salvador li va proposar d’anar a passejar amb ell. Ella
va dir que sí. Ell va encarregar que cada dia li portessin un pom de violetes a la Bàrbara.
Quan van quedar la Bàrbara no parava de parlar. Ella vivia amb els seus avis. La seva
mare va desaparèixer i va fugir amb algú que havia estimat de jove i vivia a Itàlia. El seu
pare viatjava molt i no el veia mai. Al seu avi li agradava molt la música i es va posar molt
content quan va aprendre a tocar el violí. Es van besar.
En Salvador la va convidar a sopar l’endemà. La Bàrbara anava tota negra i es va
sorprendre al veure el mirall i li va explicar que quan la seva mare els va deixar algunes
vegades somiava que una veu li deia baixet: ¡Barbara!I que entrava dins d’un mirall amb
el marc daurat com aquell i no podia sortir-ne mai més.
Al cap de dos dies la Bàrbara es va suïcidar. En Salvador anava cada tarda a veure a una
Verge de la Sagrada Família que es semblava molt a ella. Rafael Bergadà, germà d’en
Quim, li va presentar la viuda del financer Nicolau Rovira, Teresa Goday.
CAPÍTOL III: SALVADOR VALLDAURA I TERESA GODAY
En Valldaura es va enamorar de la Teresa. En Rafael els va invitar a dinar amb més amics
perquè estaven perduts: ella viuda feia poc més d’un any i ell sense cap parent a
Barcelona.
En Valldaura es va trobar a la Teresa i l’Eulàlia (dona d’en Rafael) i els hi va dir que
s’anava perquè havia rebut una carta de París. Va encarregar que cada dia fessin portar
flors a la Teresa.
La Teresa li ho devia tot al Nicolau, li havia tret de la misèria.
4
Cada any, per Carnaval, els Bergadà donaven un ball que s’havia fet famós a Barcelona.
La Teresa es va comprar la blonda més cara i un setí morat a Terenci Farriols. La Teresa
va anar a la festa i es va trobar amb en Valldaura, amb qui va ballar tota la nit.
Van estar molt bé, molt còmodes. La Teresa tenia molta calor.
La Teresa encara conservava l’armari japonès. Va anar quedant amb en Valldaura, el
qual un dia es va declarar. Es va anar sense cap resposta.
Es van casar aquella primavera.
CAPÍTOL IV: UNA TORRE A SANT GERVASI
Valldaura tenia por que Teresa no s’acostumés a viure a París i enyorés Barcelona. Per
aquest motiu va fer buscar una torre a Josep Fontanills, el seu administrador. Es va
enamorar i va comprar una de Sant Gervasi. Va portar l’escriptura a Amadeu Riera, el
notari de moda i el qual tenia flors al seu despatx. En Valldaura va portar a la Teresa a la
Torre.
A la Teresa París no li agradava. S’ho va dir a en Valldaura i aquest va dir que marxarien
per sempre a Barcelona, que deixaria la seva carrera. La Teresa estava embarassada
d’una nena, la qual naixeria en la torre i s’anomenaria Sofia.
CAPÍTOL V: TEMPESTA DE PRIMAVERA
En Climent era el cotxer nou. En Vicenç va decidir acabar la vida a Igualada, que era el
seu poble. La dida es deia Evarista; la cuinera Anselma; la Mundeta la més jove de les
minyones que s’encarregava dels animals.
Hi va començar una tempesta i l’Anselma, l’Antònia, la Gertrudis, la Mundeta, la
Filomena, la Sofia i la Teresa es van reunir en un habitació perquè tenien por als trons.
CAPÍTOL VI: JOAQUIM BERGADÀ A BARCELONA
Valldaura va convidar a la seva casa a en Quim, qui tornava a Barcelona uns quants dies.
Havia passat quatre anys i l’arribada d’en Quim no li va fer molta gràcia a la Teresa, la
qual pensava que era un idiota. Feia més de 3 anys que l’havien enviat a Bogotà i
enyorava Europa.
En Quim veia que Valldaura estava molt trist. Valldaura se’n va endur a en Quim a
Vilafranca, a una finca que tenia. Van anar al Liceu amb en Rafael i l’Eulàlia. A l’Eulàlia
5
no li queia bé en Quim i li va dir a la Teresa que la culpa que tots s’assabentessin que la
Bàrbara s’havia mort era d’ell, que ho
va escampar.
La Teresa no sabia que la noia s’hagués matat. També li va dir que la Marina Riera, la
germana del notari, li va preguntar per la Teresa ja que s’havia fixat que el seu marit
sempre anava sol.
En Quim volia comprar-li la masia de Vilafranca a en Quim, on havien passat la lluna de
mel.
CAPÍTOL VII: EL NEN JESÚS MASDÉU
Van rebre la visita d’en fillol de la senyora Valldaura, que anava a felicitar-la pel seu sant.
En Jesús Masdéu en veritat era el fill de la Teresa, que va enviar-li una carta a Miquel
Masdéu perquè volia conèixer al nen, el qual tenia 10 anys.
La Teresa li va donar un sobre amb monedetes d’or i la va continuar visitant de tant en
tant.
Quan el nen va tenir 14 anys li va dir que estava treballant d’aprenent de pintor i que
després de la feina anava a aprendre de dibuix, ja que li agradaria ser un gran pintor de
figures.
6
CAPÍTOL VIII: ABELLES I GLICINES
La Felícia era l’única minyona que els quedava: la Gertrudis es va casar; la Mundeta va
haver d’anar a cuidar els seus pares.
En Quim estava a punt de publicar un llibre sobre el seu avi, el jurisconslut.
L’Eulàlia li diu a la Teresa que la germana d’en Riera s‘havia casat amb un fill
Quatrecases, el dels ferros, el qual era molt ric. El notari estava casat amb una dona molt
lletja, la Constància.
La Teresa mai deia mal de ningú. Es va assabentar de la mort d’en Begú, el joier. Hi havia
moltes abelles i la Teresa va preparar un ram de flors a la Eulàlia.
CAPÍTOL IX: NETEJA D’ARMARIS
Minyones actuals: Armanda, Cristina, Lluïsa, Simona (lletja amb bon cos)
Estaven netejant dos armaris grans de paret que desprenien una olor molt forta
d’espígol.
En ell van trobar un abric morat, un dominó, el qual s’utilitzava moltes vegades en els
balls de carnaval.
Nomenen al senyor Eladi, un home molt ric amb una botiga i una fàbrica de panes i
velluts. L’Anselma li va explicar a l’Armanda que uns pocs dies abans de la seva comunió
un llamp va partir els arbres que veia des del seu balcó i per això no creixen.
Al cap d’uns quants anys la tia Anselma li va preguntar a la mare de l’Armanda si li
deixeria lan ena per ajudar-la a la cuina.
Les minyones van despertar a l’Armanda i li van ensenyar el que van trobar: un vestit de
blonda, un antifaç i un vano petit amb la poma pintada. La Teresa va entrar i se’n va
endur el vano, les altres coses no les va veure.
CAPÍTOL X: ELADI FARRIOLS
Eladi estava gras. El seu pare volia que fos advocat i així va ser, va acabar la carrera però
ho va acabar deixant córrer perquè els problemes dels altres el deprimien. El seu pare
va anar a parlar amb el seu germà Terenci, que tenia una botiga de roba. Van arribar a
un acord: invertiria diners en el negoci a condició d’associar el seu fill. La mort de la seva
dona, que era molt catòlica, va fer que comencés a anar cada dia a missa.
Quan van fer l’escriptura de la societat a la notaria d’en Riera en Eladi va riure perquè
tenia una rosa en la seva taula.
7
L’Eladi es va fer d’Esquerra Catalana. Feia dos anys, l’Eladi va rebre la visita de la Teresa
a la botiga. Li va impactar molt. El seu oncle li va dir que és una dels millors clients que
tenien. L’Eladi va trobar la seva adreça i per curiositat va anar a veure on vivia. Aquell
lloc li sonava molt ja que quan era petit i la seva mare encara vivia, el pare el portava
pels afores a passejar i sempre trucaven el timbre de les cases amb pati al capdavant.
La Teresa va presentar la Sofia a l’Eladi, que li va semblar antipàtica però li va atraure.
Per aprimar-se, l’Eladi va fer-se soci d’un club de tennis on va trobar a la Sofia, que
gairebé sempre l’acompanyava Lluís Roca. Van anar fent-se amics i la Teresa el va
convidar a dinar. La Teresa va estar parlant amb ell quasi tota l’estona.
La Sofia va marxar a Londres i quan va tornar estava diferent. L’Eladi es va declarar i li
va demanar matrimoni. La Sofia va voler respectar la mort del pare i van decidir que
deixarien passar dos anys abans de casar-se. Al començament d’aquests dos anys l’Eladi
va enamorar-se d’una cupletista del Paral·lel.
CAPÍTOL XI: PARE I FILLA
Quan era petita, la Sofia sempre anava a donar-li el bon dia al seu pare. El dia del funeral
se’n va enrecordar d’aquest fet i es va posar a plorar.
Episodi de les violetes = amor pare i filla.
La Sofia mai no havia estimat gaire a la seva mare.
Una vegada li van buscar un professor de gimnàstica per fer-li perdre el vici d’alçar una
espatlla més que l’altra. Ella no volia i li va donar un disgust quan li van dir que ja havien
trobat a una professora.
Quan la Sofia va fer la seva comunió el seu pare es va posar malalt; no ho havia estat
mai. El pare li va demanar que quan morís li posés la perla grisa. Li va prometre que la
deixaria rica. Tot i això, quan van anar a fer el testament la torre se la va quedar la seva
mare. Es va adonar la Sofia que el dia que van tornar a casa després del testament, la
Teresa mirava la torre satisfeta.
CAPÍTOL XII: LADY GODIVA
L’Eladi menjava, bebia i fumava molt. Lady Godiva era el nom d’artista de la seva muller,
la qual li recordava a una orquídia pels seus ulls verds. Estava voltat de colors
desagradables. Feia un any va anar a un concert on va conèixer a la Pilar, que cantava
en l’escenari nua. Li va donar la seva targeta i es va enamorar d’ella. Era molt diferent a
la Sofia.
8
L’Eladi notava que tenia un comportament estrany i ella li va acabar dient que estava
embarassada.
CAPÍTOL XIII: EL PINTOR MASDÉU
En fillol de la Teresa pintava tapissos per als magatzems. El senyor Rodés li va demanar
que li fes Adam i Eva però ell va proposar El pas del mar Roig. El Moisès s’assemblava al
senyor Valldaura. La Teresa li havia pagat els estudis al Jesús Masdéu i sempre que
l’anava a veure li donava diners. Un dia, en Jesús, la va anar a veure amb un tapís de La
roca de les sirenes, però ella ni ho va mirar, sinó que el va desencoratjar.
Feia 5 anys que en Jesús Masdéu treballava per a una casa d’específics i cinc per a les
galeries Eudalt. Arrossegava una mena d’alegria pel seu taller/habitatge en un pis alt i
alhora, també melangia: la seva mare l’estimava poc, el seu pare sortia cada dia de casa
per anar a encendre fanals pels carrers.
Cada 15 dies anava a veure els seus pares i algunes tardes anava a veure a la Teresa no
per interès, sinó perquè l’estimava. Ell en veritat era molt feliç, no es queixava perquè
treballava del que li agradava.
CAPÍTOL XIV: BODES DE SOFIA
La Sofia va veure el cotxe d’en Lluïset Roca a la sortida de l’església. Molt amagades,
guardava cartes que en Lluís li havia escrit quan ja estava promesa. No eren d’amor però
ella sabia llegir entre ratlles. En el sopar, la Teresa i en Riera es miraven embadalits. La
Sofia estava molt enamorada de l’Eladi, i a l’inrevés.
Teodor Farriols era el pare de l’Eladi. Aquella nit, després de la boda, la Sofia va
començar a tractar molt malament a l’Eladi i li donava ordres constantment. L’Eladi va
dir-li que tenia una filla i van començar a fer l’amor. La Sofia volia aquella filla de l’Eladi
a casa encara que no pogués estimar-la mai. Era de bolquers i es deia Maria.
CAPÍTOL XV: NAIXEMENTS
Sebastià Sànchez, l’empresari, tenia un bon ull per triar les artistes i les tractava molt
bé.
Sabia en quina situació es trobava la Pilar Segura i li va oferir la seva masia. La seva dona
de fer feines, li va demanar si podria col·locar el seu fill a una feina. Una tarda, convocà
9
el fill de la dona de fer feines, Felip Armengol, i Pilar Segura. Els va proposar el número
del cavall i Lady Godiva. La Pilar va acceptar i el número va tenir un gran èxit.
En Felip Armengol va veure néixer a la criatura, es va dir Maria. L’Eladi li va dir a la Pilar
que li sabia greu però que no es podria encarregar d’ella.
En Sebastià Sànchez li va dir a la Pilar que el notari Forcadell es va presentar al seu
despatx. Li va dir que uns senyors molt rics i sense fills estarien disposats a quedar-se la
nena a condició que la Pilar no la veiés mai més. Després de 2 mesos la Pilar va acceptar.
Sofia Valldaura va quedar embarassada al cap d’un mes d’haver-se casat.
Un dia l’Armanda, la cuinera, va anar a preguntar a l’Eladi què volia per dinar. Aquest li
va ficar la mà per sota de la faldilla, li va agafar una lligacama i l’estirà una mica. Així va
començar les relacions entre l’Eladi Farriols i l’Armanda.
Als nou mesos justos de l’embaràs la Sofia va tenir el nen, que es va dir Ramon. L’alegria
de l’Eladi féu mal a l’Armanda. Tres o quatre mesos després d’haver nascut en Ramon,
va néixer la filla de Marina Riera, germana del notari. Quan seria gran, aquella nena que
acabava de néixer s’enamoraria de Ramon Farriols i Valldaura.
La Sofia es va tornar a quedar embarassada. La nen va néixer abans d’hora i li van posar
el nom de Jaume.
CAPÍTOL XVI: LES MINYONES A L’ESTIU
Van despatxar al Climent i van contractar al Miquel, que feia de xofer. A l’Olívia (una de
les minyones) li agradava molt en Miquel. La Sofia llogava a les minyones boniques. Es
divertia quan queien en mans de l’Eladi i ho havien de fer d’amagat i de pressa.
L’Armanda, que ara ja no era tan jove, va ser la primera que hi va caure.
La Teresa tenia les cames inflades i mortes i el doctor li va dir que no es podria curar
mai.
Ni el senyor Amadeu Riera anava a veure-la, i tant que hi havia anat. Estava tot el dia
asseguda a la butaca. La Maria, en Ramon i en Jaume van arriar i van ajuntar-se amb les
minyones que s’estaven ruixant.
Quan es van quedar a la Maria, la Sofia va explicar que era d’uns parents llunyans que
havien mort d’accident. Quan un dia l’Armanda li va preguntar a la Maria que volia per
a berenar, la nena va fer un gest que feia l’Eladi a l’hora de dinar. I la nena no li ho podia
haver vist fer, és a partir d’aquí on l’Armanda va arribar a la conclusió de que era la filla
de l’Eladi.
CAPÍTOL XVI: ELS NENS
10
La Rosa era la minyona que cuidava dels nens. En Ramon i la Maria es comportaven molt
malament amb en Jaume. El lligaven en els arbres,el feien córrer quan no podia, el
punxaven, l’amenaçaven, el pegaven, etc. Els nens posaven insectes dins de llaunes. En
Ramon sempre se les duia i feia intercanvis. En la sala de la Teresa hi havia dos objectes
que embadalien al Jaume: el gerro ple de plomes i l’elefant, que es deia Bernat.
En Jaume havia de dur una mena de sabates especials perquè els seus ossos eren molt
fluixos i i no les dugués les cames se li torçarien. Creixia malament: el cap gros, esquifit,
les orelles grans. La Teresa estimava molt en Jaume. Tot i això, pensava que el nen tenia
visions.
En Ramon i la Maria van seguir al Jaume per sota dels arbres. Amb una agulla de picar
van ferir el coll d’en Jaume i aquest va caure al llac, on va morir i es va quedar flotant.
CAPÍTOL XVI: UNA TÓRTOLA A LA FINESTRA
La Teresa, que tenia els genolls de fusta, va veure una tórtora a la finestra amb un
collaret negre a mig coll. Es va acordar que el dia que va morir el seu marit també va
aparèixer aquest ocell.
La Teresa va col·locar una ploma del gerro dintre de la caixa, en acostada al cos d’en
Jaume. Es van adonar, al treure-li el mocador que li cobria el cos, que tenia un collaret
morat com el collaret negre de la tórtora.
SEGONA PART
CAPÍTOL I: EL NOTARI RIERA
La Teresa va anar a demanar-li al notari que li ajudés a que el seu marit no vengui una
finca a en Joanquim Bergadà, un amic íntim d’en Valldaura. La Teresa va veure per
primera vegada al notari en el Liceu i després quan van signar la compra de la torre.
Després d’aquest moment van mantenir un amor secret. Al cap d’uns anys, torna a la
torre perquè la Sra. Valldaura vol fer testament: deixarà la torre a Maria. Encara que la
Teresa sabia que la Maria no l’estima, ella sí que ho feia. Sabia que li mirava les mans
amb molta angúnia.
El notari Riera sempre té, damunt de la taula del seu despatx, un gerro de cristall i de
plata amb una rosa que serà el seu símbol.
11
CAPÍTOL II: EL TEMPS PASSAT
El notari Riera recorda el temps passat amb Teresa i es planteja si havia estat amb la
Teresa l’home que hauria volgut ser - i que no havia pogut ser - o havia estat el notari
famós i respectable?
CAPÍTOL III: EL PROFESSOR DE PIANO
Els nens tenen un professor de Piano molt respectable (coneixia un músic reconegut, en
Granados). Ell diu que si no hagués tingut l’accident amb el tramvia que li va esguerrar
un peu seria un concertista (un reconegut músic és amic seu). En Joan, que és així com
es diu, li va dir a la Teresa que li era impossible fer classe. El professor li va ensenyar una
foto a la Sofia de la Lady Godiva, qui s’assemblava molt a la Maria. La Lady va morir a
l’hospital després d’haver estat la reina del Paral·lel. La Teresa va agafar el retrat i no el
va retornar a en Joan.
El professor era un home net que només es permetia el luxe dels llençols. Un dia, pel
seu sant, la senyora Valldaura li va oferir dos jocs de llençols de fil. Sentia un gran afecte
per la senyora Valldaura. Recordava al senyor Valldaura amb molta veneració ja que
sempre parlaven de música.
CAPÍTOL IV: ELADI AMB UNA MINYONA
Eladi va anar a una torre que tenia la Filo, una viuda que per poder viure llogava
habitacions. L’Eladi anava per tenir relacions sexuals i la Filo li va convocar a una
minyona, l’Elisa. L’Eladi li va demanar que posés un peu damunt de la butaca i li va besar
a la corba de l’arc. La minyona es va enfadar que l’Eladi li va donar diners i la va fer
marxar.
CAPÍTOL V: LES ARRACADES D’ARMANDA
El metge li va dir a l’Armanda que deixés de treballar en la cuina i d’estar massa dreta
perquè tenia els budells massa inflamats. La Sofia li va dir que no marxaria de casa i que
12
s’encarregaria de vigilar les minyones i fer estones de companyia a la senyora Teresa
perquè les altres se’n cansaven.
L’Eladi li va regalar a l’Armanda unes arrecades, abas d’acabar del tot perquè s’havia
entusiasmat amb una cambrera que es deia Paulina.
CAPÍTOL VI: EULÀLIA I QUIM BERGADÀ
L’Eulàlia va anar a París amb en Quim perquè es volia oblidar de la taca de sang de
l’entrada de casa seva que li obsessionava. Van assassinar al seu marit, en Rafael, un
matí que sortia de casa amb l’encarregat de fàbrica per anar a discutir la sort d’uns
obreres que havien despatxat.
13
CAPÍTOL VII: SOFIA
La Sofia i l’Eladi fa molts anys que dormien separats. A la Sofia li enrabiava com l’Eladi
estimava la Maria i com aquesta es feia cada vegada més bonica. La Maria, quan era
petita, estimava molt a la Sofia, com si fos la seva mare. Va anar creixent i es va anar
separant d’ella. A la nit va acomiadar a la Rosa.
CAPÍTOL VIII: LA SENYORETA ROSA
Li quedaven molts pocs dies per anar-se’n. Recordava les nits que passava pel jardí per
anar a la casseta amb en Marcel (el cotxer). Ara havia de cuidar d’una nena de cinc anys,
una mica malaltissa, que creixia molt ràpid.
Se’n va recordar de la vegada que en Ramon i la Maria li van amagar el talc, el que
necessitava perquè tenia el melic profund i sovint se li escaldava.
Ella sempre els hi havia transmès tot el que sabia a en Ramon i la Maria, i ells li ho
retornaven amb bromes pesades de fills de nens rics. Era amable amb tothom, senzilla,
sense aires de superioritat.
En Ramon i la Maria li deien la carrabina. La Rosa va anar a parlar amb l’Eladi i li va dir
que entre la Maria i en Ramon hi havia una classe d’amor que no només era de germans.
Tot i això no li va dir que havia sentit parlar a la Teresa amb el notari.
CAPÍTOL VIII: ELADI VA A BUSCAR ELS FILLS
Potser l’Eladi va acabar amb l’Armanda perquè un dia el va anar a veure amb un dit
embolicat i amb la bena lleugerament tacada de sang.
La mort d’en Jaume va tranquil·litzar a l’Eladi, que no l’estimava molt i li feia angúnia.
Eladi està al cotxe amb el cotxer i vol anar a buscar els seus fills a casa d’uns amics pel
que la Sra. Rosa li havia dit. S’ho passa malament: es mareja, té gana… Al final escriu una
carta perquè vinguin ells ja que “està malalt” (no és cert)
14
CAPÍTOL IX: RAMON I MARIA
Ramon i Maria estan a casa uns amics a la vora del mar. Ja són grans i la Maria és molt
guapa. Hi ha un altre noi que es diu Màrius, que va anar a la Universitat amb en Ramon.
En Marius havia estat empresonat. En Màrius és com en Jaume “una bola de pus” que
es posa entre entre ell i la Maria. A més, es un personatge prim. La Maria, quan tornà a
casa, es desfé de la casa de nines.
CAPÍTOL IX: RAMON SE’N VA DE CADA
L’Eladi li volia dir a en Ramon que la Maria i ell eren germans, que la Maria no era filla
d’uns cosins morts en un accident.
A la Maria també li van dir i no va deixar a en Ramon entrar en l’habitació. Després,
recorre per tota la casa pels llocs on abans, la seva germana i ell havien viscut
experiències junts.
CAPÍTOL X: MARIA ESCOLTÀ A LA PORTA
L’Eladi li volia dir a en Ramon que la Maria i ell eren germans, que la Maria no era filla
d’uns cosins morts en un accident.
A la Maria també li van dir i no va deixar a en Ramon entrar en l’habitació. Després,
recorre per tota la casa pels llocs on abans, la seva germana i ell havien viscut
experiències junts.
CAPÍTOL XI: ELADI FARRIOLS I EL NOTARI RIERA
L’Eladi sap que en Ramon es troba a casa de la germana del notari vivint i va a parlar
amb en notari.
Li explica el que ha passat i li dona un taló perquè la marina li doni al seu fill (Ramon).
L’Eladi no vol que en Ramon sàpiga que el seu pare l’ajuda.
15
CAPÍTOL XII: MARIA
Quan va agafar l’àlbum de fotos que tenia la Teresa va donar-li un petó a la foto d’en
Jaume. La Maria va relliscar a la teulada i va morir.
CAPÍTOL XII: EL LLORER
Una de les minyones va a buscar una fulla de llorer, veu sang i ho informa a les altres.
Totes juntes pugen al tercer pis per a veure que passa. Veuen a la Maria morta clavada
a la branca trencada del llorer.
CAPÍTOL XII: ADÉU, MARIA
Es fa l’enterrament de la Maria. Tant l’Eladi com la Sofia estan molt tristos. L’Armanda
recorda un dia que la Maria li va demanar que li parlés de vostè. La Sofia cremà (purifica)
les cartes que guardava d’amor de Lluís Roca.
CAPÍTOL XIII: LA LLOSA
L’Eladi ja no té el deliri que tenia abans en vers a les minyones. Ara, s’interessa pels
llibres de Proust; els té ben endreçats i no deixa que ningú entri a netejar el despatx. Va
cremar plorant tots els retrats d’en Ramon i els de la Maria.
Troba un llibreta del Sr. Valldaura que parla de la torre i la seva relació amb Teresa.
Aquesta deia a que mai va arribar a estimar del tot a la Teresa perquè estimava a la
Bàrbara. A més, també diu que mai va estimar a la Sofia com els pares acostumen a
estimar als fills.
Va fer manar una llosa per posar-la a la vora del llorer amb el nom de Maria. Des d’aquell
dia l’Eladi passava hores davant del llorer. La mort de la seva filla havia matat la seva
joventut: els cabarets, les artistes, les cançons…
I el record de la Pilar era el gran record d’amor d’aquell Eladi que havia estat ell i que
mai més no podria ser. Li va arribar una carta del notari dient que en Ramon ja no vivia
a casa de la seva germana i que treballava.
16
CAPÍTOL XIV: UNES ALTRES MINYONES
A la casa, hi ha unes altres minyones. L’Armanda les ha de vigilar perquè no sempre fan
bé la feina. Una d’elles descobreix que, quan es ruixen amb aigua tot nues, a elles els hi
donava igual.
CAPÍTOL XV: ELADI FARRIOLS DE COS PRESENT
Eladi Farriols mor. Armanda i Masdéu estan amb el seu cos fent-li companyia. Armanda
sospita que Eladi es podria haver suïcidat per una ampolleta que sempre estava plena i,
abans de morir, es buidà. Armanda li ho diu a la Sofia però ella, encara que no hi deixa
de pensar, diu que llenci l’ampolleta. Masdéu es queda sol amb el cos d’Eladi i el
comença a dibuixar. Sofia arriba i parlen de la bellesa d’Eladi.
CAPÍTOL XVI: SOFIA
Sofia es fa fer la manicura i la Consol (dona de manicura) li troba una piga allà on l’Eladi
li havia fregat la galta el dia del seu casament.
CAPÍTOL XVII: SOMNI
Teresa té un somni molt estrany en què tot ho veu blau i pot dominar el temps. Ho
comenta a Armanda i aquesta li explica del somni que ella sempre té: Un àngel en forma
d’Eladi li surt del melic i la porta fins a la lluna.
17
TERCERA PART
CAPÍTOL I: UN MATÍ
L’Armanda desperta i renta a la Teresa. La Teresa es queda mirant el jardí perquè es
pensa que li vol dir alguna cosa. Jesús Masdéu ha vingut a dir que en Miquel Masdéu ha
mort. La Teresa li pregunta a la Armanda si és dolenta.
CAPÍTOL II: JOVENTUT
La mare de la Teresa era viuda d’un maquinista de tren mort en un accident.
La Teresa recorda la seva aventura amb en Miquel Masdéu. El va conèixer quan ell feia
de fanaler i ella sortia de brodar. La Teresa va agafar una fotografia del terra i en Miquel
va aparèixer i li va dir que era ell vestit de militar, que li faria il·lusió si se la quedés. La
Teresa ajudava a la seva mare en una peixateria del mercat. La mare es va adonar que
faltava a classes de brodar i no la deixava sortir.
Van fer l’amor; tot i que l’havien de fer al carrer. La Teresa va demanar a la seva tia Adela
que li deixés casa seva i ella va acceptar. La mare de la Teresa la va descobrir, ella es va
quedar embarassada i va descobrir que en Miquel tenia família.
Cada diumenge en Miquel anava a esperar-la sota casa seva. Un dia, en Miquel li dona
un sabó en forma de cor de color lila. Va posar el sabó en un gerro i, quan va tenir el fill
i havia de tornar a casa de la seva mare (ja que estava a casa de la Camil·la) va llençar
l’aigua on s’havia fos el sabó per l’aigüera. En aquell moment es va adonar que acabava
de llençar la seva joventut.
CAPÍTOL III: MORT DE TERESA
Teresa està a punt de morir. Ella ho sap i pateix molt. El seu metge és fill del metge de
tota la vida (és bo però no tant). Comença a recordar a en Jaume i se’n recorda de la
forca que li va obstaculitzar una branca que semblava una forca. Havia tingut tres penes:
el fill d’en Masdéu, la mort d’en Jaume i la mort de la Maria.
Abans de morir explica que tragué la perla de Valldaura quan va morir perquè pensava
que era molt bonica per estar tancada en una tomba. La Sofia la va posar en la tomba
d’en Valldaura perquè ell ho volia. Recorda que en Nicolau el portava i li va regalar a en
Valldaura per oblidar-se’n de l’altre.
18
CAPÍTOL IV: LES HABITACIONS TANCADES
Sofia es queda sense cap familiar. Decideix d’anar a París a fer noves amistats: Quim i
Eulàlia. Demana a Armanda que obri totes les habitacions dels seus familiars morts. Nota
una presència en l’habitació de la Maria. Fontanills, l’administrador, entra i li diu a Sofia
que s’han de fer unes reparacions d’uns pisos que tenia, ells diu que es facin totes. Se’ns
informa que pot haver començat la guerra civil.
CAPÍTOL V: TORNI AVIAT, SENYORETA SOFIA
Només quedaven la Miquela i l’Armanda en el servei. La Sofia havia decidit anar-se’n a
l’estranger, a França. Tenien joies amagades. L’Armanda es quedava en la torre i ja
portava les arrecades postes.
L’Armanda es queda sola a la torre i s’obra una botella de champagne. Va resseguint
tota la casa amb un mirall davant seu, cau, se li trenca i diu:
“Les miques de mirall, desnivellades ¿reflecteixen les coses tal com eren? I de cop a cada
mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa” Damunt d’un tros de
mirall hi havia una maneta de calavera. Davant seu, assegudes cadascuna en el seu
seient, tres calaveres reien i en el front de cadascuna s’hi anaven formant lletres que
van formar els noms de: Eladi, Valldaura i Teresa. Al seu davant hi havia una nena que
la mirava (possiblement la Maria). Ofereix als morts un brindis i dintre de la copa hi havia
un nen petit com una mosca, amb un barquet a la mà. Portava el dominó violeta de la
Teresa i no parava de beure. Tancà els ulls mig perduda en el pou del temps.
La torre Armanda es trasllada a l’habitació de l’Eladi i enterra les peces de plata al jardí.
Recorda la pregunta que li va fer l’Eladi una vegada: es de veritat aquesta piga?. Una
militars han ocupat la casa i diuen que ara, la torre era de tots per ordre del comitè i no
tindria mai més amo. Com que Masdéu era un dels generals, li procura un pis i li diu que
no tocarà les habitacions de la Maria ni la sala de la Teresa. Després de la guerra es
queda amb el pis però hi anava a dormir cada nit a la torre fins que es casà - sense
estimar i per tenir companyia- amb un dels militars (el més lleig de tots).
El notari, molt vell, surt a passejar.
El notari Riera es prepara per anar a passejar. Li arriba una carta de la Sofia on li diu que
tirarà la torre i que estava casada amb un industrial francès. Aquesta carta va fer que
tingués el desig d’anar a veure la torre per última vegada. Després que la Teresa el cridés
19
per fer el testament, hi va anar freqüentment. Però va deixar d’anar perquè no podia
resistir de veure-la sempre asseguda i amb aquell amania de fer-li beure vi.
Veu a una dona tirar una cosa al jardí però li cau fora. Se’n recorda que en el casament
de la filla de la seva germana, un jove que semblava un vell, en Ramon, li
va saludar i li va dir que volia verure el casament encara que no estava invitat. Tenia una
mena de posat com si n¡hagués feta alguna de molt grossa.
El notari ja començava a tenir mala memòria. Guardava en un calaix del seu despatx una
pomada perquè les venes inflades se li aprimessin.
CAPÍTOL VI: ELS HOMES DE LA CONDUCTORA
Arriben els homes de la conductora (representen els qui destrueixen el món de la torre).
Velen rams de flors al terra del jardí; fotografies de la família i un d’ells arrenca la llosa
de la Maria per casa seva.
CAPÍTOL VII: EL FANTASMA DE MARIA
El fantasma de Maria parla i demana als homes de la constructora que no s’emportin les
seves coses (entre elles la llosa). Diu que si se’n duen totes les seves coses s’esborrarà
tot i no hi quedarà res seu. Els hi diu que els hi fregarà la galta i pensaran que és una
teranyina. No li venen ocells a l’arbre. Se’n recorda del seu germà.
CAPÍTOL VIII: SOFIA I ELS HOMES DE LA CONDUCTORA
Els homes de la conductora diuen que hi ha un fantasma. Que en el dormitori blanc (el
de la Maria), una capseta de damunt del tocador es va moure i notaven teranyines en el
seu coll. La Sofia parla amb els homes de la conductora. Els diu que tot allò no cal que
s’ho emportin, sinó que ho cremaran. En Ramon i la seva mare parlen, ella diu que
l’havia buscat molt i ell li explica que s’havia casat amb una noia que feia de modista i
tenien un nen i una nena. El nen es deia Ramon i la nena Maria. En el moment en que li
va dir això les tres espelmes es van apagar alhora i la Sofia li va explicar la història del
fantasma de la Maria.
Arriba l’Armanda. Li diu que en Masdéu havia mort en el front, lluitant. També diu que
de tant en tant tirava flors al jardí per l’ànima de la Maria. La Sofia explica que vol tirar
la cassa a terra i damunt del terreny fer-hi edificar cases de pisos de gran luxe.
20
CAPÍTOL IX: RAMON
La seva infància va acabar per culpa del seu pare. La seva vida d’home va començar una
nit pels carreres. Explica que en Ramon estava en una família pobra però que ara, amb
taló que li va donar la seva mare, ja aniria més tranquil. Pensa en la Marina (companya
d’estudis) que s’havia enamorat d’ell. A la seva dona li havien matat un germà a la
guerra. Potser la pena de la seva dona per la mort d’aquell germà havia fet que ell s’hi
casés. També se’n va recordar d’en Jaume, cada vegada que veia esteses d’aigua li
agafava vertigen.
La Maria durant una temporada l’havia escrit i parlat sobre les morts de la casa.
CAPÍTOL X: ARMANDA
Armanda entra al jardí de la torre, deixa unes flora a la tomba de Maria i explica alguns
records. Tot està fosc. Explica el record de quan el Notari va anar a dinar amb Teresa i
Valldaura: el dinar, el post-dinar, la relació Teresa-Notari… Nota una presència i sentí
carícies a la galta, resà perquè Déu ajudi i doni repòs al mort que hi havia a la casa i, en
aquell moment, va veure com una boira petita que s’anà allunyant. Els rosers que havia
anat a buscar estaven morts. L’Armanda va caure en que en Ramon s’assembla molt a
en Jesús Masdéu.
CAPÍTOL XI: LA RATA
Una rata passeja per la casa i explica com la finca està feta malbé. Es troba amb els
homes de la constructora, l’espanten i marxa. Després, aquests homes calen foc a la
casa i ella fuig. Dies més tard, se la troben morta a la soca d’un arbre.
PERSONATGES:
Els personatges més destacats són els següents:
21
AMADEU RIERA: és el notari de moda a la Barcelona de l'època. És un home esvelt,
distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx. Està casat
amb la Constància, una dona poc atractiva. Serà l'amant de Teresa, relació que recordarà
quan ja sigui gran.
BÀRBARA: és una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena. Bàrbara,
físicament, és prima, rossa i d'ulls clars. El seu comportament és curiós: no suporta els
miralls, canvis inesperats d'humor d'un dia per l'altre, ... Està lligada a les violetes que li
fa enviar Valldaura dia rere dia i després d'un parell de dies dels primers contactes
eròtics amb aquest, Bàrbara es llençarà al canal i morirà, sense explicació aparent.
Resulta ser un dels personatges més enigmàtics i atractius de tota la novel·la.
CONSTÀNCIA: és una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena.
Bàrbara, físicament, és prima, rossa i d'ulls clars. El seu comportament és curiós: no
suporta els miralls, canvis inesperats d'humor d'un dia per l'altre, ... Està lligada a les
violetes que li fa enviar Valldaura dia rere dia i després d'un parell de dies dels primers
contactes eròtics amb aquest, Bàrbara es llençarà al canal i morirà, sense explicació
aparent. Resulta ser un dels personatges més enigmàtics i atractius de tota la novel·la.
ELADI FARRIOLS: després d'intentar exercir d'altres oficis, treballa de botiguer a la
botiga d'un familiar. Incapaç de fer res a la seva vida, es casa per interès amb Sofia, per
qui havia sentit una lleugera antipatia des del principi, pel menyspreu mostrat i per la
feina que li donava a l'hora de vendre. De la seva relació amb Pilar Segura (Lady Godiva)
en naixerà Maria que, casat amb Sofia, s'afillarà. És una persona amb gràcia però
mediocre i es caracteritzarà per la seva passió per les dones (tindrà relacions grotesques
i ridícules amb les minyones, fins a arribar al punt d'observar-les d'amagat mentre
juguen despullades al pati). La darreria de la seva vida la passarà tancat a la biblioteca
de la casa envoltat de llibres de Proust. La seva ràpida mort, i la troballa d'una ampolleta
sospitosa, fa sospitar un possible suïcidi.
EULÀLIA: és una amiga de Teresa. S'ho arreglarà per fer coincidir Salvador Valldaura i
Teresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentirà una certa enveja respecte a Teresa, i
quan aquesta comenci la seva relació amb el notari, Eulàlia se'n separarà. El seu marit,
Rafael Berguedà, morirà assassinat un dia sortint de la fàbrica, suposadament a causa
de les tenses relacions amb els obrers. Ella trobarà suport psicològic en Joaquim
Bergadà, per qui inicialment sentia una forta antipatia. El temps i les afliccions faran que
recuperi l'afecte per Teresa, de la qual s'havia distanciat arran de l'adulteri amb el notari
Riera.
JAUME: és el segon fill de la Sofia i l'Eladi. Potser a causa del seu naixement prematur
és molt malaltís. És sensible i serà la víctima i el canal de la crueltat de la Maria i en
Ramon. Només trobarà asil en l'habitació de la seva àvia (Teresa Goday) i serà l'únic que
podrà entrar al seu "santuari": la sala plena de records (l'armari japonès, l'última copa
d'un joc que el seu avi Salvador Valldaura portà de Viena, ...). En Ramon i la Maria
22
creuaran el límit de les trapelleries i en Jaume morirà ofegat a l'estany per culpa
d'aquests.
JESÚS MASDÉU : fill de la Teresa i en Miquel Masdéu, sempre serà vist com una
càrrega per la Teresa, per no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdéu, ja casat, se
l'afillarà, ja que el matrimoni no pot tenir fills. Tot i així, anirà de visita a la torre de forma
regular dient ser el fillol de la Teresa. Es toparà amb l'ofici de pintor i durà una vida pobra
i resignada. Durant la Guerra Civil espanyola es farà milicià republicà i entrarà a la casa
dels Valldaura durant l'ocupació d'aquesta. Li proporcionarà un pis, on viure apartada
dels soldats, a l'Armanda. Finalment morirà heroicament, al front, combatent el
feixisme.
JOAQUIM BERGADÀ : amic i company de Salvador, fou qui li presentà la Bàrbara a en
Valldaura. Enamoradís i poc donat a la constància, no és vist amb bons ulls ni per la
Teresa, ni per la Sofia, ni l'Eulàlia (la dona del seu germà). Quan Rafael mor assassinat,
ell es fa càrrec de l'Eulàlia i se l'enduu a París. La solitud de tots dos els unirà, finalment.
MARIA : filla de l'Eladi i la Pilar Segura, és afillada per la Sofia com a mostra de força. És
el personatge més poètic de la novel·la. De gran bellesa, serà el centre del món infantil.
És cruel i tendra alhora, mostra de la seva inestabilitat familiar. Després que l'Eladi els
digui que ella i en Ramon són germans morirà caient de la teulada. Es dissoldrà, així,
amb la naturalesa i passarà a formar part, des de l'altre món, del pati i de la casa. El
símbol de la seva existència després de morta serà una teranyina que toca tots aquells
que s'acosten a la casa. Serà redimida per l'Armanda.
MARINA RIERA : és la germana de l'Amadeu Riera, el notari. Casada amb un empresari
del sector metal·lúrgic, tindrà una filla (Marina), que tindrà una filla amb el mateix nom.
Nascuda uns quants mesos després que en Ramon Farriols l'acollirà a casa seva quan
aquest marxi de casa, perquè la seva filla i ell són companys d'estudis. Precisament
aquesta filla s'enamorarà d'en Ramon. Miquel Masdéu: és un fanaler. Coneix Teresa
essent casat i té un fill amb ella, Jesús Masdéu, que després s'afillarà. És el primer amor
de Teresa, un episodi que amb el transcurs dels anys ella recordarà com una bogeria de
joventut. Nicolau Rovira: és el primer home amb qui es casa Teresa. Un home vell i amb
riqueses guanyades a la borsa, que li proporciona a Teresa -d'origen humil- l'ascens
social i econòmic. Li regalarà una joia de gran valor a la Teresa, que aquesta revendrà
per ajudar a Miquel Masdéu i el seu fill, i la tornarà a comprar sense adonar-se que és la
mateixa. Allò que el simbolitzarà serà l'armari japonès, un regal que féu a la Teresa i que
no va agradar-li, tot i haver-li costat car, però que ella mantindrà fins a la torre sigui
derruïda. Pilar Segura: cupletista del Paral·lel. El seu sobrenom és "Lady Godiva".
S'enamorarà de l'Eladi Farriols i en quedarà embarassada de la Maria. Donarà Maria,
juntament amb un braçalet de plata, al seu empresari perquè l'adoptin uns senyors rics
desconeguts, l'Eladi i la Sofia. Pilar Segura morirà en un hospital després d'haver estat
durant anys l'artista preferida del Paral·lel.
23
RAFAEL BERGADÀ : és el marit de l'Eulàlia i el germà d'en Quim Bergadà. Tindrà
problemes amb els obrers de la fàbrica, i serà assassinat violentament. Ell i l'Eulàlia són
els que conviden a la Teresa i en Valldaura a una festa de Carnaval perquè es coneguin
millor. Ramon Farriols i Valldaura: és el primer fill del matrimoni de la Sofia i l'Eladi. De
petit estarà ple de vida i serà el més fort, el líder dels nens. Serà cruel amb en Jaume, el
record del qual el seguirà tota la vida i l'amargarà. L'estiueig que passa a casa els
Balsereny amb la Maria serà el seu despertar de la sexualitat. El seu amor per la Maria
anirà més enllà dels jocs infantils. Després de la revelació del seu pare, que li diu que la
Maria i ell són germans, marxarà de casa i s'instal·larà un temps a casa la Marina Riera.
De gran patirà una estranya malaltia (l'aigua li produirà vertigen, que es pot deduir a
causa de l'incident amb en Jaume) i es convertirà en un home resignat, amb la càrrega
dels records, que intentarà oblidar. L'última visita a la torre representarà l'acceptació
del seu deute amb el seu traumàtic passat. El taló que li proporciona Sofia abans
d'acomiadar-se'n li permetrà sortir de la misèria en què viuen ell i la seva família.
SALVADOR VALLDAURA : amb una cridanera barba rossa, alt i d'aspecte de bona
persona, Salvador Valldaura viurà tota la vida sota el record del seu amor a Viena per
Bàrbara. Es casarà amb Teresa i aquesta li farà abandonar la carrera diplomàtica i mudarse a Barcelona, però el record del seu primer i més intens amor el farà tancar-se en ell
mateix. Intentarà repetir la història de Viena amb Teresa (les violetes, ...) però
fracassarà. Posarà tot el seu amor en la seva filla, la Sofia, a qui li promet que serà
l'hereva de tot. És un personatge càlid i bo, però viurà tristament estancat en el passat.
Sofia: de caràcter fred, manipulador i distant, és completament diferent de la seva mare
Teresa. Físicament no destaca i tampoc té tendència a anar gaire cuidada. La relació amb
la seva mare serà d'enveja i odi des d'un principi. Quan aquesta mor, i Sofia esdevé la
propietària de tot, descobreix per Teresa uns sentiments que mai no havia sentit. Pel
seu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no l'ha feta hereva, com
l'hi havia promès. El seu matrimoni amb l'Eladi serà una indiferència i una humiliació des
d'un principi, i quan la nit de noces aquest li diu que té una filla la separació es fa abismal.
Sofia decideix afillar-se la Maria per poder controlar, així, el seu marit. Sofia simbolitza
l'ascens social de la família i sent menyspreu pels d'origen humil (considera el seu marit
un vulgar botiguer; la seva mare una peixatera; en Jesús Masdéu un pobre desgraciat;
etc.). La seva rivalitat amb l'Armanda, serà una manera d'afrontar indirectament els
adulteris del seu home. Amb la guerra marxa a França fugint del bàndol republicà, que
ocupa les àrees riques. Després es casa amb un industrial francès i queda viuda. Quan
torna a Barcelona acabada la guerra és per enderrocar la torre i construir-hi una sèrie
de pisos de luxe.
TERESA GODAY : filla d'una peixatera, jove i atractiva, la seva primera relació amorosa
la té amb un fanaler casat (Miquel Masdéu), de la qual en neix Jesús Masdéu. Amagarà
aquesta patinada per casar-se amb el ric, i delicat de salut, Nicolau Rovira que li
proporciona el seu ascens social conscientment. Quan aquest mor, coneixerà Salvador
Valldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebrà
el seu fill, Jesús Masdéu, com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per a
ella. El seu matrimoni amb Valldaura fracassa, perquè aquest viu en un món únic i propi
(encara estancat en la mort de Bàrbara). L'amor que li falta el trobarà en la seva relació
24
amb el notari Riera. Del seu matrimoni amb Valldaura en naixerà una filla, la Sofia. Amb
el naixement dels seus néts (en Ramon i en Jaume) comença la seva decadència. En els
últims anys recordarà la seva vida i farà Armanda la seva confident. Morirà en pau amb
ella mateixa.
25