HISTÒRIA D’ÀFRICA
BLOC I: El continent africà. Geografia, societats, llengües i cultures. L’anàlisi de la
història africana.
Tots els continents son habitables, però, hi han territoris que no son
habitables. Hem de tenir en conte que segons la tecnologia que tinguem, els
continents podran assolir mes o menys gent. Podem canviar els ecosistemes pero
no sempre cambiar-los de la forma en la que nosaltres volem, és a dir, la nostra
capacitat de modificació dels ecosistemes es limitada.
Les societats son cambiants i tindrem evolucions de carácter molt diferent.
Val la pena fer una historia conjunta? El marc geogràfic és sempre arbitrari, no es un
marc natural, es un marc que decidim nosaltres. Els historiadors decidim una
categoria una o altra en funció del que ens interessa. El que busquem es que
aquesta categoria sigui practica i que agrupe coses similars. Busquem un marc que
sigui prou gran per agrupar coses amples pero prou xicotet per a que sigui coherent.
És imprescindible diferenciar el moment colonial al moment postcolonial,
doncs es produeix un canvi polític i de nivell de relacions internacionals.
De la mateixa forma que inventem categories geogràfiques perquè tinguin la major
utilitat a l’hora de realitzar investigacions, ho fem també en les divisions temporals.
Té sentit agrupar les categories europees de temps al continent africà? No. Sobre la
pregunta de la importancia de la multidisciplinarietat, aquesta és necessària perquè
les societats son complexes. Estàn les nostres eines per analitzar aquestes
societats? Es un problema de metodología occidental, les eines d'anàlisis que hem
desenvolupat no son aplicables en molts casos a la societat africana.
Hi han dos problemes relatius a les fonts, el primer és que hi ha una carencia de
fonts per documentar determinats temes. I per altra banda els materials que trobem
son de caràcter eurocentric. Llavors es produeix una pèrdua d'identitat nacional
arran la colonització. El principal problema es que apliquem els ideals d’estat nació
europeus al àfrica. En africa pertànyer a un mateix grup linguistic no té perquè estar
relacionat en un tema identitari. La identitat lingüística no es una identitat real, però
1
si ho és un clan integrat per membres d’un mateix abanpasat. En molts casos, els
membres d’un mateix clan no pots tindre relacions sexuals. Ser del mateix clan
comporta obligacions reals, és a dir, tindre una serie de deutes en la gent del teu
clan, parlem d’una relació de fidelitat màxima. Per tant, no has de ser
necessàriament solidari en la gent que parla la teva mateixa llengua. Ser d’un
mateix ayong no suposava que hi hagués un cap en comú. Els mandataris estaven
situats per pobles. Es governa màxim sobre 200 persones, és a dir, no hi ha cap
poder unitari.
Teoríes decolonials conecten am Achille Mbembe, pero no tenen una amplia
hegemonía sobre africa com si ho fans sobre altres territoris. Quan arriben les
independències africanes hi ha un qüestionament de com s’ha plantejat la historia
d’africa colonial. Que es la Black History? Es un corrent històric que apareix als
Estats Units que parteix de la base de que els negres han estat marginats a la
història. Es pretén plantejar la historia desde la perspectiva de l'experiència de les
persones negres. La black history és una qüestió afroamericana. Fins a quin punt el
colonialisme té la culpa dels problemes del continent africà? Hem de valorar també
que no tots els problemes deriven del colonialisme.
Un dels problemes del capitalisme era justament la creació de fronteres arbitràries.
Per a aquestes poblacions realment el problema no és la arbitrarietat de les
fronteres sino l’imposició del Estat. Parlem d’estats fallits, estats que no funcionen
com estats per tant, frontera linguistica, frontera política i identitat son coses
diferents.
“La emoció es negre, com la raó es helena”
En quant a les societats africanes l'experiència colonial va ser terriblemente
diferent a l'experiència colonial dels Estats Units. L'experiència colonial a l'àfrica va
ser molt curta. Aquesta es va estendre del 1880 a 1960. El fet de que el colonialisme
haja sigut curt marca molt. Un cop acabat el colonialisme, les elits postcolonials son
autóctones. Quan arriben les independències qui arriba al poder son gent que ha
estat en contacte en la seva societat d’origen. Hi ha una pervivencia d'elements
precolonials. En l'àfrica actual perduren algunes de les realitats de l’època
precolonial. Quan analitzem les societat africanes actuals tenen un bagatge de
2
coses que van passar abans del colonialisme. Hui en dia qualsevol societat africana
està condicionada per fenómens globals com l’exportació de cacao, petroli o tràfic
d’esclaus. La major migració que es produeix al continent es intracontinental. Els
factors externs estan tremendament marcats per la modernitat.
Hem de tenir en compte que és molt més fàcil treballar sobre grans conjunts
unificats políticament que sobre conjunts individuals i dispersos. El mateix pasa en
en el àmbit de la religió, en Africa no hi ha una gran religió dominant, tampoc hi ha
un gran eix linguistic que agrupe a tota
la població, això dificulta molt la
cohesió entre els pobles, parlem d’una
extrema fragmentació.
Apareixen
per
altra
banda,
societats sense estat, no obstant, no
tota Africa son societats sense estat.
Aquesta diversitat respon a que hi han
nivells
polítics
i
econòmics
molt
diferents. Tenir diferents sistemes de
producció
també
implica
organitzacions dels diferents sistemes
per mantenir un ordre.
Les societats segmentàries són
l’exemple de societat sense autoritat
central, son grups molts petits.En
aquestes, la estructura familiar i la estructura política és la mateixa. Normalment
mana el cap del grup familiar més gran. Són societats molt igualitàries on les
riqueses estan molt ben repartides.
Parlem de societats de comandaments, on hi ha agricultura estable en un
territori i on trobem milers de persones, són societats on hi ha divisió del treball,
divisió social i acumulament de la riquesa. No obstant, tampoc hi ha estat perquè el
cap no té una estructura militar o policial com a aparell repressiu. Els caps
s’enriqueixen per una qüestió carismàtica
Hi han molts altres sistemes. o no hi ha estat o l'estat és molt dèbil, i on és
necessari un ampli consens en la població. No hi havia cap cap africà que tingues
3
uns aparells militars ben desenvolupats. Això frenava molt l’autoritat i la capacitat
d’imposició sobre els habitants de dita població. Les societats poden pasar de no
tindre estat a tindre-lo i a la inversa. Hi han ciutat-estat que no aspiren a ser grans
estructures per les seves dimensions pero que compten amb un gran dinamisme.
A l'àfrica occidental tenim també tres grans imperis. I per últim els regnes predadors
En quant a les llengües, la primera cosa que hem de valorar es que la major
quantitat de població d'àfrica és plurilingüe. És molt difícil trobar a l'àfrica algú que
només parle una llengua. Africa hui en dia es un continent basicament urbà, des de
fa més de 15 anys la gran majoria de la població està la ciutat. Llavors, les ciutats es
converteixen en grups d’intercanvi lingüístic. Una de les coses que hem de tenir
clara es que apareixen una serie de llengües que reben el nom de llengües de
contacte, que són importants per establir relacions entre grups amb llengües
diferents, es una llengua útil per contactar en altra gent. Un exemple és el pidgin
english, que apareix a Sierra Leone, un anglès que es barreja en elements africans,
aviat el pidgi es convertix en la llengua de comerç y comunicació de les costes
occidentals de l'Àfrica. És una llengua que s'utilitza quotidianament pero no per
exemple en el nucli familiar. El soahili per altra banda, és una llengua que molta gent
anten i es una llengua que pots utilitzar a qualsevol lloc on vatges. El ingala es un
altre exemple de llengua de contacte.
En color blau tenim totes les
llengües que formen part del grup
afroasiatic. Tenim moltes llengües del
africa
subsahariana
que
tamb
s
incloeixen en aquest grup (afroasiatic).
El cas de Madagascar es un grup
totalment aïllat, tenen la seva llengua i
no té cap vinculació amb els altres grups
linguistics que trobem a l'àfrica. Els
parlants del Khoisan en verd, son
parlants de llengües què s’anomenen
llengues
de
clics perquè els seus
parlants utilitzen 13 zona a partir de
4
petar la llengua. Tenim un grup de llengües una mica més nombrós (groc) es
desenvolupa en zones de desert. Al sud del sudan, als kanuri… Tota la resta de
llengües són niger-congo. La divisió de les llengües africanes es causa de conflictes
continus perquè estan mal estudiades i les relacions establertes entre elles
normalment no són les correctes. Les llengües bantu tenen molts elements en
comú.
No vol dir que aquestes llengües siguen oficials. De totes les que se parlen,
son molt poques les que tenen carácter oficial. Parlem de territoris on la influencia
de la llengua colonial és molta i on, ni tan sols hi ha un bon ensenyament de la
llengua original. Alguns poden parlar la seva llengua natal pero no son capaços de
llegir-la. Totes les llengües africanes tenen la seva gramàtica. El nombre de les
persones que saben escriure la llengua precolonial són molt pocs, llavors no hi ha
molta literatura africana. A les antigues colònies angleses la situació és
lleugerament diferent. A la gran majoria l'educació primària es pot fer en llengua
pròpia, sent l’alfabetització molt mayor, encara que siga l’anglès la que compta amb
caràcter d’oficialitat.
Sudáfrica es un país es un país on trobem un xoc entre una població blanca
que parla el sud àfrica i una població africana que parlava la seva llengua natural.
Finalment es va decidir que seria oficial les llengües locals, el africà i l'anglès. La
població mestiza va reivindicar la llengua l'africà, aconseguint la seva oficialitat.
Les llengües criolles son aquelles que apareixen a partir de la connexió entre una
llengua local i una llengua local, l'exemple més clar es la del pidgin english. A partir
del portugués surten un munt de criolls com el crioll de cabo verde… algú que parle
un crioll del portugués no s'entendria en un portugués, hui en dia les llengües han
evolucionat notablement i l'única similaritat es la de l’arrel llatina.
A europa no es el mateix Alemanya que Romanía. Quan parlem d'Àfrica hem
de saber que hi han països en major influència o pes. Els països africans que porten
un lideratge important és per exemple Sudafrica. L’arribada de Mandela coincideix
en una liberalització del continent, la resta del continent es ven i els sud africans
compraràn minerals d’explotació de tot tipus. Tenen capital i capacitat de comprar,
en definitiva, capacitat per a convertir-se en una potencia regional. Desde fa uns
anys el pib de Nigeria es major que el de Sudáfrica, es una regió en exercit,
industria i una gran capacitat diplomática. A més petita escala trobem Etiòpia,
5
Ruanda i Senegal. Aquests són països en papers importants. Hem de pensar que a
dia de hui les relacions entre països no és només una qüestió de proximitat sino de
herencia colonial. Els vincles històrics es reflecteixen en l'organització política del
continent africà.
L’evolució demogràfica del continent africà. En aquest moment l'únic
continent que té un creixement de natalitat ascendent es Africa. Es tracta d’un
continent en un amplia natalitat. Trobem zones d'àfrica en una gran densitat de
població com per exemple a la costa de l'àfrica occidental. Hi han zones en poc
recursos que també tenen amplies densitats de població, coincideixen en zones de
conflictes socials intensos. No podrem entendre aquesta divisió sense entendre que
hi ha hagut un moviment de població tremendament ampli.
“África puede ser lo que tu quieras”. Desde el punt de vista historiogràfic
reflecteix una àmplia diversitat. Que per altra banda deixa una lliure interpretació
desde diferents punts de vista o també una marca de referents forts. Nova York no
pot ser el que nosaltre vullguem. Africa no te veu, en canvi, els Estats Units ha
generat el seu propi discurs. Una tendència a l’hora d'escriure sobre Àfrica es
l'exotisme, el continent on passa tot allò que en la nostra realitat no pasaria, estem
acostumats a mirar Àfrica com un mirall negatiu o positiu. “Que bons els africans
que son feliços amb un donut” o en un sentit negatiu “estàn tot el dia en guerra”. Es
tracta d’una visió de que son el contrari d'allò que som nosaltres, podem trobar
relats contradictoris sense cap confrontació en la realitat.
El concepte de Terra nuvius, la justificació es que hi ha gent al territori però
aquest territori no és de ningú. Si hi han poblacions africanes consideren que no
tenen entitats suficients per defensar el seu territori. Africa no es res, ets tu qui ve de
fora a definirla. Destaquem el cas dels anomenats pigmeus, el primer occidental que
els va localitzar va ser Pau de Chaileu. Va tenir molts problemes, ell era mestiz. La
part blanca era francesa. Era periodista. A sobre els va descriure i va tornar
descobrint també els goril·les. Els pigmeus practicaven sexe entre ells sense tindre
en compte el sexe i a més a més “eren cristians sense saber que ho eren”.
El principal problema a l’hora d’escriure història d'Àfrica es un problema de
fonts que afecta per començar a les fonts arqueològiques. A l’Àfrica hi han pocs
6
informes arqueològics sobre resultats del passat. El primer dels problemes és el
clima, en zones de molta pluja el procés de putrefacció s’accelera i es difícil de
conservar. Per altra banda el problema de que el sol és molt acid i la materia prima
sol fer-se malbé. Hem de tenir en compte que si volem trobar restes arqueològics
necessitem pressupost i la tecnología necessària. Moltes vegades es treballa en
tècniques molt poc efectives. Tenim un problema relacionat en les fonts escrites, la
majoria de les societats africanes no van tindre escriptura fins l'arribada dels
colonitzadors. Hi han excepcions. Tots els territoris islamitzats son territoris on la
gent comença a escriure en àrab per a més tard escriure en swahili. Convertin-se en
una llengua de documentació. El nivell de conservació de documents depèn dels
recursos económics que hi destinen. A Etiopía, els etiops són una població cristiana
desde el segle V, es una població als que els arriba la bíblia i que per lo tant tenen
un atradició escrita porpia. Poden escriure en mahara o en gueez.
A l’hora d’analitzar les fonts clàssiques, tenim fonts egípcies, gregues… que
poca informació proporcionen sobre el continent Africà. La informació creix en les
fonts europees a partir del segle XV. La majoria s'escriuen en el context del tràfic
d’esclaus o del domini europeu sobre el territori. Escriuen per legitimar la seva
presència. Moltes vegades el que saben els europeus sobre el continent es molt
poc. Les descripcions són interpretacions poc vàlides. Algú ha estat un sol dia en un
lloc sense parlar l’idioma. Molt sovint a les fonts escrites els africans no tenen veu.
Va haver una gran esperança en les fonts orals que ens atorguen coneixements
sortits directament de la propia societat africana. Als anys 60 encara queden
persones majors que s’havien educat abans del colonialisme i que aquesta és podía
interpretar. L’objectiu era que la transmissió es mantingués al llarg del temps.
Les fonts orals tenen inconvenients afegits, quan estem treballant en una font
oral variarà substancialment depenent de qui recull aquesta informació. Si cada u de
nosaltres fa una entrevista la informació recollida serà diferent perquè tothom adapta
el discurs en funció de quin públic tenim. Els dos testimonis tenen la mateixa
validesa però una font oral va canviant en la mesura que passa el temps, però una
font escrita no. La gent canvia el seu punt de vista en funció d’on viu, de amb qui
parla…
Una altra problemàtica de les fonts orals es que Àfrica té una cultura oral que
es el que ha après arrel la tradició i una cultura escrita que après a l'escola. Llavors
7
se fa una barreja d'aquests dos relats. No podem pensar que tot el que ens arriba
oralment arriba per via oral perquè moltes vegades també arriba de forma escrita.
Hem de pensar que treballar en fonts orals suposa treballar en persones i allò
implica establir relacions i vincles personals. Implica un clima de confiança i de
principis ètics. Les diferents versions de la història ens ajudaràn a comprendre la
història, ja que ens ajuda a entendre el fenómen desde punts de vista diferents.
Cada cop hi ha intenció d’agafar testimonis més variats. Les fonts orals tenen
moltes limitacions, que han de fer els historiadors quan es troben amb aquest
problema? Una de les coses que es fa és tractar de multiplicar els punts de vista.
Això ens permet tindre més angles d’incidència. Diversificant les fonts podem tenir
punts de vista diferents. La historia d’Àfrica es una historia imperial en la que només
ens fixem en el colonitzat i el colonitzador.
Ara busquem altres recursos i fonts, com fonts judicials, és el únic cas on
l'africà ha de parlar i te veu. En el rest de casos la veu de l’africà no està present.
Les fonts colonials donen molt de si, li pots donar una altra mirada de
qüestionament. Amb les fonts escrites tenim problemes addicionals. Bàsicament en
tot el món es que es conserva tanta documentació que el volum de documentació
dificulta la llavor investigador. En África tenim el problema invers, perquè es troba
una manca de documentació escrita es cada vegada major, açò es produeix per una
manca de capacitat dels Estats Africans per generar documentació escrita i per altra
banda, per a conservar-la. La manca d’estructura archivística està present a tota
l'Àfrica. Últimament s'està treballant molt en fonts visuals, la fotografia i el cinema
tenen el mateix problema que les escrites, bona part de les imatges representen la
vida colonial perque eren els colons qui teníen les ferramentes per produir materials
audiovisuals. Les fonts mèdiques podem veure com la medicina s’utilitza sobre la
població i quins problemes mèdics comporta la vida en dita regió. A través dels
carbons podem realitzar estudis sobre el paisatge. Els anàlisis genètics s'estan
aplicant a temes de ramaderia i agricultura, podem saber on hi havien espècies
salvatges. A nivell de població els estudis genètics hi apareix un component ètic i
moral. Quan s’apliquen a col·lectius aplis et poden donar informació important.
Tenim per altra banda un problema es una visió d’Àfrica que ve de molt lluny, duns
africans molt poc desenvolupats que viuen sota unes condicions de vida pésimes. Hi
ha un racisme recurrent que enmarca la història i estudi d'àfrica. Al segle XIX
coincideixen dos fets destacables, per un costat el colonialisme i per altra banda les
8
idees evolucionistes, tinguin tres nivells, els salvatges (africans), els bàrbars i
finalment els civilitzats. Aquesta teoria evolucionista serà una de les teories que
donarà suport als colonialistes. Hegel escriurà una història de la humanitat i li
escriurà una linea i mitja a Àfrica. Ell defen que no es un continent històric perquè és
un continent de salvatges i els salvatges no evolucionen. És per això que es
considera que hi ha un altra ciencia social que ha d’estudiar aquesta societat,
l’antropologia. Al segle XIX apareix la historia académica, una historia colonial que
comencen quan aquestos països colonitzadors arriben a les colònies. Amb aquests
historiadors colonials comencen a
trobar coses i elements que no
encaixen en les seves teories.
Els historiadors europeus dedueixen
que aquestes escultures (caps d’ifé)
que entenen que no poden ser fetes
per africans. Totes les teories
hamites son una serie de teories que
estableixen que les poblacions
africanes no han fet res al seu
territori i que si ha alguna producció en aquest territori és fruit de altres civilitzacions.
Hosea Jaffe te incapacitat de mostrar com son les civilitzacions africanes. La gran
innovació en el sestudis africans no parteix de una motivació acadèmica sinó d’un
moviment polític determinat. Fins els anys 20 el que cuestionaben el colonialisme
eren militars, a partir dels anys 60 qüestionen des de principis occidentals l'essència
del colonialisme. Hi hauran dues teories que començaran a eixir, el Panafricanisme:
es un moviment polític integrat per gent negra dels estat units del cairat, d'anglaterra
i de les colònies de frança que s'organitzen amb la idea de que estan discriminats
per diferents motius, bé siga per el racisme… El panafricanisme comença a
organitzar congressos i trobades. Aquest qüestionament polític del colonialisme
comporta un qüestionament dels missatges emesos sobre la historia colonial. El
panafricanisme tindrà dues vies. El de Dibous que defensa la lluita dels africans per
la integració dels africans als Estats Units. L’altra visio està donada per Marcus
Garvey que monta un moviment negre amb milions de seguidors, ell defensa que els
negres a amèrica no faran res i que la solució és el retorn a africa. Defensarà la
teoría de tornar a áfrica perque considera que no hi ha res que fer als Estats Units.
9
La negritud es un moviment literari de defensa dels negres, reivindica en
termes positius el fet de ser negres, lo que faran els poetes de la negritud es
reivindicar que ser negre és maco. Uns dels elements que reivindicarà és la història
propia. No es un moviment centrat en la historia pero sí centrat en el recuperament
d’elements culturals. Tots aquest moviments marquen una evolució en el pensament
africà. A través d’aquest qüestionament Anta Diop elabora un missatge històric que
es partir de la base de que a egipte es la cultura mare dels africans, és a dir, la
cultura faraónica es la mare de la cultura de les cultures africanes. Qualsevol africà
de hui en dia veu directament d’aquesta cultura. Aquest negres han d’estar units
perquè tenen un bagatge cultural comú. Per justificar-ho buscarà elements filològics,
etnogràfics i biològic. Per exemple, deia que les mòmies eren negres. Aquestes
teories han estat cuestionados, a nivell filológic les técniques de comparació no són
válides.
Els black radical studies basat en el afrocentrisme que veu directament de Cheikh
Anta Diop. El fonament bàsic es que els orígens de la humanitat son negres i que en
consecuencia els negres han de estar orgullosos d’una sèrie d’invencions que han
estat pròpies com el descobriment del foc o l'escriptura. L’antic egipte es una cultura
negra i roma i grècia son còpies d’aquesta societat. Aquesta cultura s’ha difós entre
les poblacions africanes.
Les races no existeixen existeix el racisme, per ser negres ha d’haver blancs.
Ser negre no es una condició social. Cheikh Anta Diop revolucionà la història per el
seu plantejament de la historia colonial. Quan es farà un replantejament global de la
historia del continent Africà. L’any 1960 es l’any Africà perquè es produeix un canvi
substancial de descolonització. Aquest canvi afecta a la història com a disciplina.
Pensem que fins aquest moment a l'Àfrica francòfona els llibres de historia
començaven en la frase “els nostres ancestres els gals”, quan arriben les
independències és clar que els ancestres no son els gals. Apareixen nous estats
amb una historia propia. Parlem de un moment de nacionalisme i apareixerà una
historia nacionalista. En primer lloc hi ha una historia nacionalista de diferents
estats. Tenim nous estats i hem de crear un nou nacionalisme amb l’aparició d’una
historia propia. A cada país apareixen manuals i els sistemes educatius donarà un
espai significant a aquestos. Camerun junta territoris totalment diferents i fer una
historia conjunta de tot allò es dificil. Es planteja que els africans tenen pensaments
compartits. Apareix la voluntat de fer una història panafricana. Tota aquesta historia
10
nacionalista es una historia contraria a la historia colonial i que vol estar centrada en
les societat africana tant si es fa a nivell d’un estat o de tot el continent. La historia
general d’Àfrica dona una perspectiva general feta per l’Unesco, on s’intenta donar
una perspectiva conjunta del continent africà. Va crear un marc de trobada i debat.
Va ser una ocasió de crear un gran fòrum i de que els especialistes feren un obra
extensa.
La historia nacionalista panafricana parla principalment dels conflictes que se
té amb els europeus, i es tendeix a minimitzar en els conflictes interns. A l’any 1994
es va produir el genocidi de Ruanda que va generar un milió de morts en només 7
mesos. El genocidi nazi es produeix per part d’un cos especialitat com són els
camps d’exterminis. Al genocidi de ruanda no es van utilitzar armes de foc. Significa
açò que hi ha molta gent matant i molta gent pasiva que deixa que la resta mate. Hi
ha un conjunt de la població que es manten pasiva. El genocidi es va emetre per
ruandesos. Açò va obligar als intel·lectuals africans a replantear la historia
nacionalista africana perque la historia del continent no ajudava a plantejar bé els
problemes interns, el problema era vist sempre a l’exterior. Apareix també una
historia del Àfrica clarament desvinculada de la historia colonial. És una història feta
per francesos, anglesos, nord americans… Al món acadèmic la historia colonial
acaba a 1960. Es fa un trencament important a nivell metodològic. Es tracta de
abordar la historia d’africa desde una óptica diferent. Dins del món dels especialistes
apareix aquesta nova història vinculada a la historia anticolonial feta per els
mateixos africans. L’escola dels estudis culturals comença a qüestionar fins a quin
punt les ciències socials han sigut cómplices del discurs colonial. Les ciències
europees han sigut un eina de colonització i hem de tractar de descolonitzar el
pensament europeu. Cal tenir una nova mirada sobre els altres i cal fer un nou
discurs on la prosperitat sigui donar li veu a africa.
Les universitats africanes estàn en un estat catastròfic. Això provoca doncs
d’un nivell de fuga de cervells, no tenen mitjans per publicar. Hi ha un problema en
el món de la cultura africana i es el nivell de producció mínim, dificultant el nivell de
expansió de la cultura. Amés la historia que es produeix sobre áfrica en diferents
continents no arriba a áfrica.
11
BLOC 2: Prehistòria africana. L’expansió bantú. Méroe, Aksum i els regnes nubis.
Els regnes del Sahel. El món swahili
Tenim un primer periode de prehistoria, després definim un periode clàsic, del
segle VIII a 1450, un periode de militariztació de 1450 a 1880, un periode colonial de
1880 fins al 1960 i un periode postcolonial de 1960 fins ara.
El bloc II recull la prehistoria del continent i el periode clàssic. Quan parlem de la
aparició del home a africa, una de les coses que tenim clara es que la cadena de
evolució es molt més llarga del que pensàvem. Les restes més antigues s’han
trovat a sudafrica, etiopia. Son territoris en una densitat baixíssima. Hi han restes
humanes a moltes zones d’africa. durant molt de temps l’historia del esser huma
només es desenvolupa en el continent afircà. ahui en dia tenim la constatació que el
humà modern deriva de tres tipus de humans. Una serie de evolucions com la
aparicio de la parla o el treball en comú es van desenvolupar a l’aficra on les
soceitats humans ens van començar a constituir com a tal. Els primer gravats han
aparegut a l’Africa datades en fa 70.000. Les mostes mes grans d’intercambi, fa
60.000 hi havia intercambi de llarga distància, o distancies importants, Aixo ens
obliga a remontarnos molt mes arrere del que pensavem on la inforamció es molt
més fragmentaria. Els primers humans son aricans en el sentit de wque naixen en
àfrica. El primer home era un africà? L’identitat es una construcció social i quan
defineixes la teva identitat es necessari que hi hatgin dos identitats. Es ser negre i
africà lo mateix? Encara que els primers homes nasqueren a l’africa, tot humà de hui
en dia es descendents del primer home. Quan trevallem ne la prehistoria fricana
torivem una serie de porblemes . El primer es la manca de restes que deriven de les
situacions climàtiques on plou molt i zones on els sols son molt àcids, en aquestos
casos la desintegracio de la materia es mol rapida. El nombre d’excavaviosn son
molt poques, la continuitat de excavacions es necesari per plantetjar un relat
historic, llavors es mes fdificl tindr euna viiso de conjunt per la falta de amterials.
Quan es fan excavavions hem de diferenciar entre les institucions locals i les
extrangeres. Tenim técnique sofisticades que necesiten recursos que falten al
continent africa. A part dels problemes logistics tenim una serie de problemes
conceptuals. Un dels principals problemes conceptuals es la idea del difusionisme.
Quan veiem com evolucionen les societats vetgem una gran disparitat açò genera
12
un problema de periodització. No podem pensar que una societat estàn en un época
diferent que la soietat colindant perque es per la proximitat per el que existeixen. Es
va crear el periodo de la protohistoria, tot aquest periode que va desde que
comença la escrutua fora del continent africa finds que els africans tenen la seva
propia escritura. El gran problema es la divisio sacraliztada de prehistoria i historia.
La tercera es la existencia de categories que no son universals.
La primera agricultura que apareix es una agricultura de mill, producte autocton del
continent africà. Arribarà la banana i el coco. a partir d’aaqui apareixeran diferents
models de concentració de producció de la agricultura. La agricultura normlamemnt
s’ha vist un avanç que permet que la gent visca millor.
Conclusió: si ens fixem en el procés d’ecolucio del neolitic obligatoriament hem de
estar pensant en que aquest termde de neolitic aplicat al continent africa no es
simplific ala feina sino que ens la complica.
13
BLOC II:
Tenim un primer periode de prehistoria, després definim un periode clàsic, del segle
VIII a 1450, un periode de militariztació de 1450 a 1880, un periode colonial de 1880
fins al 1960 i un periode postcolonial de 1960 fins ara.
El bloc II recull la prehistoria del continent i el periode clàssic. Quan parlem de la
aparició del home a africa, una de les coses que tenim clara es que la cadena de
evolució es molt més llarga del que pensàvem. Les restes més antigues s’han
trovat a sudafrica, etiopia. Son territoris en una densitat baixíssima. Hi han restes
humanes a moltes zones d’africa. durant molt de temps l’historia del esser huma
només es desenvolupa en el continent afircà. ahui en dia tenim la constatació que el
humà modern deriva de tres tipus de humans. Una serie de evolucions com la
aparicio de la parla o el treball en comú es van desenvolupar a l’aficra on les
soceitats humans ens van començar a constituir com a tal. Els primer gravats han
aparegut a l’Africa datades en fa 70.000. Les mostes mes grans d’intercambi, fa
60.000 hi havia intercambi de llarga distància, o distancies importants, Aixo ens
obliga a remontarnos molt mes arrere del que pensavem on la inforamció es molt
més fragmentaria. Els primers humans son aricans en el sentit de wque naixen en
àfrica. El primer home era un africà? L’identitat es una construcció social i quan
defineixes la teva identitat es necessari que hi hatgin dos identitats. Es ser negre i
africà lo mateix? Encara que els primers homes nasqueren a l’africa, tot humà de hui
en dia es descendents del primer home. Quan trevallem ne la prehistoria fricana
torivem una serie de porblemes . El primer es la manca de restes que deriven de les
situacions climàtiques on plou molt i zones on els sols son molt àcids, en aquestos
casos la desintegracio de la materia es mol rapida. El nombre d’excavaviosn son
molt poques, la continuitat de excavacions es necesari per plantetjar un relat
historic, llavors es mes fdificl tindr euna viiso de conjunt per la falta de amterials.
Quan es fan excavavions hem de diferenciar entre les institucions locals i les
extrangeres. Tenim técnique sofisticades que necesiten recursos que falten al
continent africa. A part dels problemes logistics tenim una serie de problemes
conceptuals. Un dels principals problemes conceptuals es la idea del difusionisme.
Quan veiem com evolucionen les societats vetgem una gran disparitat açò genera
un problema de periodització. No podem pensar que una societat estàn en un época
14
diferent que la soietat colindant perque es per la proximitat per el que existeixen. Es
va crear el periodo de la protohistoria, tot aquest periode que va desde que
comença la escrutua fora del continent africa finds que els africans tenen la seva
propia escritura. El gran problema es la divisio sacraliztada de prehistoria i historia.
La tercera es la existencia de categories que no son universals.
La primera agricultura que apareix es una agricultura de mill, producte autocton del
continent africà. Arribarà la banana i el coco. a partir d’aaqui apareixeran diferents
models de concentració de producció de la agricultura. La agricultura normlamemnt
s’ha vist un avanç que permet que la gent visca millor.
Conclusió: si ens fixem en el procés d’ecolucio del neolitic obligatoriament hem de
estar pensant en que aquest termde de neolitic aplicat al continent africa no es
simplific ala feina sino que ens la complica.
En bona part del continent africà se incorpora directament la tecnología del ferro. El
ferro apareix al 1000 a.C, rl ferro apareix abans que en dates europees, llavors la
tecnología del ferro es desenvolupa de forma independent a l’Africa occidental. Els
arqueolegs creuen que l’arribada del ferro va suposar un desenvolupament en les
técniques agrícoles. No hi ha constancia de que el ferro comportés certa
militariztació o jerarquizació social com si va pasar a altres parts del món. En les
zones d’africa on el tubércul es consumeix no son poblacions amb amplies densitats
de població. A partir de l’any 1000 trovem extensions de poblacions urbvanes en
diferents zones. La idea de que per a realtizar coses es necessita el ferro es
contradiu en la cultura de Nock, on no hi ha metalurgia quan apareixen els caps
(obra d’art). La prehistoria africana te diferencies sustancials amb la resta del món.
Els clacissismes africans: Es una idea de la escola regionalista africana. Els
estudiadors nacionalistes africans estan empenyats en buscar periodics clasics als
grecs i romans per a equiparar la seva historia en la historia europea i la seva
cultura. Els historiadors africans trovaràn diferents periodes de l’Antic Egipte, el
Imperis Sarel i el de les ciutat-estat soahili, el cuart es el de la expansió bantú. En
base a que considerem que aquestos periodes poden ser considerats clàsics?. Són
periodes clasics perque tenen grans estats. Aquesta visio de nacionalisme africà es
totalment centralista. El intent de buscar un periode clàsic parteix d’una idea
evolucionista, pensar que hi han moments positius i moments negatius. La segona
teoría. clàsica ens parla de densitat. El trcer criteri afirma que el periode clasic es el
que te una influencia sobre societats venideres, que condiciona en el futur. Aquest
15
concepte clàsic te una certa llógica historica. La influencia a l’antic egipte és molt
llimitada. Quan parlem de l’antic egipte chek anta diop feia aquesta teoria de ejipte
de com a base de la cultura negra. Anta diop utilitza de forma continua el terme de
civilitzacions negres. Ejipte ve de l’africa, es una cultura negra, la cultura egipcia
influirà sobre tot el continent africa per lo tant tots son hereus d’aquesta gran cultura
egipcia. te uns raonaments que tenen molta llógica. Els seus argument moltes
vegades no es sostenen. Ante diop considera que el concepte negre es aplicable a
tota arreu. Les races no existeixen, les realitats son cambiats, un negre a europa no
es un negre a africa. Ser negre es una identificació social.
Fins a quin punts son les relacions entre ejipte i l’africa negra. Quan comencem a
plantejar-nos quan apareix ejipte. El moderl ejipci no es pot transferir a totes bandes.
El model ejipci respon amb un ecosistema molt determinat, no es un model social
que tothom puga copiar. per lo tant, es normal que els faraons es desenvolpuen on
ho han fet. El sud de egipte hi apareixen els nubis que viurien a la actual sudàn. El
país de Kush. A l’imperi mitja els ejipcis s’interesaràn per aquesta zona del africa
subsahariana. Sabem que hi han navegants ejipcis que naveguen per el mar roig.
Poc a poc les relacions entre els ejipcis i els pobles subsaharià és més intensa.
Ejipte te uns periodes on el poder central és molt dèbil. L’imperi ejipci dura 3000
anys. L’imperi ejipcii mai va ser un imperi tan centralitat com el mesopotamic o el de
l’antiga xina. Com funciona la relacio del poder central amb les autoritats
perifèriques?
Els mubis tindràn tres regnes consecutius. Els nubis s’aniràn més al sud encara,
cada un dels regnes es van desplaçant més al sud. El primer es el de Kerda,
independent politicament però a nivell cultural amb moltes similituds amb ejipte.
Durara desde el 2000a.C fins al 1450 a.c. A partir d’aquest moment nubia es
converteix en una çona on es treu ma d’obra. Apareix el regne de napata al 900 a.C
que de nou es un regne inspirat en les practiques culturals egipcies i independten
politicament. La llengua amb la que s’escriu el napata es l’egipci. Això durarà fins al
728 a.C quan el regne de napata aprofita un moment de debilitat de l’imperi egipci.
El rei de Napata Pianji es llança a la conquesta d’egipte i aconsegueix conquerir el
regne d’egipte. Pianji inagurarà la 25 dinastia dels faraons egipcis. Les
construccions del regne de napata son influenciades per egipte pero son
construccions realitzades amb molts menys recursos. Desapareix Napata y
seguidament merva meroe que es convertira en una mena d’egipte en minitaura,
16
encara que comencem a trovar elemetns de diferenciació. És un monarca diví però
triat per la societat. Parlem d’una societat bàsicament ramadera, societats de
densitat de població realment baixes. Méore es una societat que es considera com
una continuadora directa de l’antic egipte i durara fins al segle IV, on la monarquia
meroina desapareix per complet. Societat amb certes xarxes amb l’exterior. Es un
regne que durarà bastants segles. Amb el moment en que mèore es debilita,
apareixen una serie de monarquies que es convertiràn al segle VI al cristianisme.
Els regnes nubis queden completament envoltats per regnes musulmans.
Imperi de Mali:
17
BLOC 3:
Parlem del període que rep el nom de període de militarització, de 1475 a
1860. Aquest terme es un tant simplista, durant aquests segles a més del tràfic
d'esclaus i les guerres que van derribar per el control de un major nombre d'esclaus,
van passar moltes altres coses. El tràfic atlàntic d’esclaus té un impacte molt gran
sobre el continent africà pero es molt desigual, depenent del temps i l’espai. El tràfic
d'esclaus varia molt desde el segle XV al segle XVIII, a més hi haurà zones amb
molta més influència.
Fins a dates bastants recent del tràfic d’esclaus no había generat grans
debats, al mon de la historia una vegada es abolit, no hi ha grans debats. Hui en día
han sorgit noves polemiques vinculades al tràfic d'esclaus, sembla que a nivell
historiogràfic estava tot dit pero no es aixi. Els africans per ser africans son vitimes
de l'esclavatge o víctimes i agents de l'esclavatge? Aquest és un dels temas que
està en ebullició hui en día.
Gay es un dels col·laboradors de la historia general d’africa, de la historia
nacionalista. Diu una serie de coses sobre el esclavatge, la primera es que hi ha una
diferencia esencial entre el esclavitud en Àfrica i Amèrica, aquest visió es justificada
a partir d’uns estudis que demostren diferències a l'esclavatge domèstic on hi
apareixen situacions totalment diferents dels que hi ha a américa. Els termes
exclavatge, servitud… La situació dels esclaus africans era realment millor que la
dels esclaus americans? El que sí sabem és que hi ha nombroses excepcions. El
punt més polèmic es el punt que diu que els europeus impossen el tràfic d’esclaus
als africans. Quina capacitat tenen els europeus? La tercera cosa que diu la escola
nacionalista africana es que europa obté beneficis del tràfic, moltes vegades es
vincla amb la historiografia marxista que diu que la acumulació de capital es
practicaria amb aquest tràfic d’esclaus. Les estructures econòmiques a les
metropolis eres molt més beneficioses que a les colònies. El tràfic d'esclaus no
produeix grans pèrdues al continent africà. El tràfic d'esclaus no té una relació tan
directa amb l'enriquiment econòmic. Una serie de coses que semblen indubtables
ara generen moltes polèmiques. Per exemple, el tema de l'esclavitud intern és un
tema molt incòmode.
18
Hui en dia comencem a trobar altres perspectives i el paper de víctimes és
més relatius. Quan es parlava de tràfic hi havia aquesta visió triangular de connexió
europa, àfrica i amèrica. Hui en dia hi ha un millor coneixement estadístic del traduc
que hi havia, trobem que bona part dels viatges esclavistes no són d’europa a africa
sino d’africa a europa, trobem ports brutals de negrers a amèrica llatina. Moltes
vegades la burgesia que financia aquestos viatges han triat aquestes ubicacions.
Tenim un munt de exemples de la implicació de les elits brasileres o argentins, o fins
i tot de estats units una vegada el tràfic estava prohibit. Quan brasil arriba a la
independència com a Imperi, necesita reconeixement de Gran Bretaña. Les elits
americanes en general es beneficien del tràfic d’esclaus, també ho faran les
empreses dels estats units. Aquesta idea de europa omnipotent que ho dirigeix tot
queda cada vegada més en segón plan. La idea de el sistema atlantic es un
mecanisme que uneix les societats de euro amèrica i àfrica i que cada un d'aquests
actors defensarà els seus interessos. El sistema funciona en base a la confluencia
de defensa dels propis interessos, entre tots ells es decideix el futur d’aquest
moment.
Al 1475, l'arribada permet als africans articular-se en el mon amb una situació
d'igualada o de búsqueda d’aquesta o una situació de subordinació que generarà
situacions de desigualtats respecte a la resta de països. África queda subordinada
per com es odna el contacte, son els europeus els que van a africa, son els
europeus els que decideixen el preu, els que decideixen si comprèn o no compren.
La negociació ja part d’un punt de partida desfavorable per als africans. Els
europeus controlen les rutes marítimes i la navegació, desde el segle XV els
africans demanen que els europeus els ensenyen a fer vaixell, no seria fins a
mitjans del XIX que un africa aconseguir arribar fins a américa. Parlem de tres
continents on en la majoria de societats hi han esclaus. ELs esclaus al final circulan
cap al nord. Hem de considerar que arribats a un punt, un esclau és una mercaderia
amb un valor econnómic determinat.
Els esclaus obtenen més beneficis a america que africa, parlem de
productivitat . A 1500 hi ha una situació de desnivell productiu entre america i africa.
açò fa que els esclaus marchen de l'àfrica. Fins al 1866, aquest desnivell productiu
aumentarà. Parlem d’un africa que en aquest període que s’ha convertit en un
continent que únicament produeix de esclaus i queda poc a poc reduïda, la posició
del continent queda degradada.
19
Esclavatge, subjecte sense llibertat en una societat i tràfic d'esclaus, negoci del tràfic
d'esclaus a gran escala. Pot haver esclavatge sense necessitat de que hi hagi tràfic.
Son dos termes que s’han de diferenciar. La altra qüestió és que moltes vegades
quan parlem de les relacions àfrica i europa hi ha una relació entre colonialisme i
tràfic d’esclaus. Quan parlem de historia d'àfrica al colonialisme i el tràfic d’esclaus
ocupen espais de temps molt diferents. La base del colonialisme es que hi hagi
presencia sobre el continent africà, durant el període d’esclaus açò no passa, els
europeus no ocupen l'àfrica. Perquè pasen 4000 anys sense que els europeus no
ocupen el continent africà. El primer motiu es xq ells no tenen que ocupar-lo ja que
allo que les interesa es troba a la costa, embrancar-se en controlar territoris no és
necessari. Els europeus es diferencien militarment molt poc dels africans. Al segle
XVI la capacitat militar ocupar territori és molt petita. Amb el fusell de repetició i la
canonera potenciaran la capacitat militar dels europeus. El factor medic també es un
condicionant, els europeus tenen una mortalitat molt alta en el continent. Amb la
quinina.
Els portuguesos exploraran la costa per a trobar una via per a arribar a l'índia. És un
sistema molt eficaç, al 1502 es mostrar una cartografía de la costa africana. Una de
les coses que descobreixen es que per anar a l'índia lo millor és no passar per
l'àfrica occidental.
Portuguesos i espanyols signen un conveni per establir una linea de separació entre
els territoris al que es poden accedir.
Sao tomé i príncipe es descoberta per els portuguesos, decideixen enviar als jueus
a aquesta illa. Enviarà un número de portuguesos per controlar l’illa. Es formarà una
població que comença a plantar canya de sucre que més tard apareixen a america.
Els portuguesos es dediquen a les plantacions de sucre. Aquesta societat està
governada per una elit criolla. El que fa funcionar l’illa és aquesta burguesía.
Portugal té molt poca capacitat
Luanda servirà una base per controlar el regne del Congo. Els brasilers comerciaven
directament amb Luanda.
20
La ilha de Mozambique es una parada obligatoria abans d'anar a Cap Verd. Es un
territori molt a prop del continent, fàcil de fortificar i de defendre. Territoris
portuguesos controlats a l'àfrica.
La influencia portuguesa a l’africa s’efectua a través de comunitats luso africanes.
Aquestes comunitats es formen a partir de portuguesos que surten de les illes de
Cap Verd. Parlem d’individus que sobreviuen gràcies al comerç a la costa africana.
Aquest grups africans convinen elements d’entitat portugesa i africana. Uns dels
casos més brutals
Colonia de ciutat cap, tindran el sistema d’herència com el nostre. Es una ciutat
mestiza.
Mfecane/ difecane es una serie de conflictes bèl·lics que provoca migracions
forçades. Xaka es un individu que surt dels amazulu i els convertirà en l’imperi Zulu.
Un grup d'edat es una quinta que ha passat els ritus d’iniciació.
21