Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 Ragtime for 11 instruments - Igor Stravinski ÍNDEX 1. Fitxa tècnica 2. Introducció al compositor a. Època en la qual s’emmarca b. Composicions anteriors i contemporànies 3. Introducció a l’obra a. Estrena b. Plantilla instrumental c. Relació amb el cimbalom d. Gènere musical i contacte amb ell 4. 5. 6. 7. 8. Relació de l’obra amb història d’un soldat i la versió a piano Relació de l’obra amb el ragtime. Exemples. Estructura Enunciats, rítmica Aspectes interessants (orquestració, efectes, parts…) FITXA TÈCNICA - - Obra: Ragtime per a 11 instruments. Compositor: Ígor Stravinski Any de composició: 1918 Instrumentació: Petita orquestra de cambra - Flauta / Clarinet / Trompa / Trompeta / Trombó / Bombo / Tambor (side drum) / Tambor militar (snare drum) / Címbal / 2 Violins / Viola / Contrabaix Duració: 4,45’ Editorial: La Sirène (1920) i després J & W Chester, Londres INTRODUCCIÓ AL COMPOSITOR Ígor Stravinski (1882 - 1971) fou un compositor amb producció al durant gran part del segle XX i que influencià moltes generacions de músics, a causa del seu llenguatge revolucionari. Sovint es classifica la seva carrera a partir dels estils compositius predominants, donant lloc a tres etapes: etapa russa, neoclàssica i serial. Ragtime per a 11 instruments es troba emmarcada dins del primer període de l’artista. Fou composta l’any 1918 durant la seva estada a Morges, Suïssa. És indispensable entendre el context productiu en el qual es trobava el compositor i la seva trajectòria anterior per comprendre la creació d’aquesta peça musical. Fins al moment, el més destacable són els seus diversos ballets amb Diaghilev; l’Ocell de foc, Petrushka i La Consgració de la Primavera. Durant els anys 1917 i 1918, Stravinski estava component Història d’un Soldat, la qual influencià al Ragtime per a 11 instruments (com veurem més endavant) i al 1920 estrenà la versió per a piano solo del mateix Ragtime. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 INTRODUCCIÓ A L’OBRA L’estrena de Ragtime per a 11 instruments és controversa. Algunes fonts afirmen que el mateix Stravinski creia que fou interpretada per primer cop en un dels concerts de Koussevitzy a París mentre que musicòlegs com Eric Milner White o Walsh argumenten que fou primerament estrenada el 8 de novembre de 1919 a Lausanne (versió per a piano sol) i després el 27 d’abril de 1920 a l’Aeolin Hall de Londres sota la direcció d’Arthur Bliss la versió de cambra. La plantilla instrumental consta d’una petita orquestra de cambra, amb una flauta, clarinet, trompa, trompeta, trombó, bombo, tambor, tambor militar, címbal hongarès, dos violins, viola i contrabaix. Malgrat l'originalitat de l’agrupació, obeeix a una raó cronològica i inspirada en el Ragtime de la Història d’un Soldat i el High-class Standard Rag’s (Stark, 1912), com es comentarà posteriorment. El més sorprenent és l’ús quasi solista que Stravinski decidí atorgar al címbal hongarès en aquesta obra. La relació del compositor amb el címbal es remunta a l’any 1914 a Gènova, quan conegué a Aladár Rácz, virtuós intèrpret hongarès de címbal. A partir d’aleshores, i durant la seva estada a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, l’artista adquirí l’instrument i compongué diverses peces com Renard, Ragtime i Les Bodes, usant-lo a mode de piano. (buscar font). La relació del compositor amb el Ragtime i la música americana és també indispensable per comprendre l’obra analitzada. La font de la seva inspiració va ser aclarida per ell mateix: “In 1918 Ernest Ansermet, returning from an American tour, brought me a bundle of ragtime music in the form of piano reductions and instrumental parts, which I copied out in score. With these pieces before me, I composed the Ragtime in Histoire du Soldat, and, after completing Histoire, the Ragtime for Eleven Instruments” (STRAVINSKY; CRAFT, 1963: 87). Tot i que les partitures importades en qüestió es desconeixen, diversos experts creuen que foren el High-class Standard Rag’s, un recull per a conjunt instrumental de les obres més cèlebres d’autors com Scott Joplin, James Scott o Maurice Kirwin, entre d’altres. El ragtime s’originà als Estats Units, fruit de l’adaptació de formes i harmonies dels balls de saló europeus i ritmes Afroamericans. Malgrat sorgir de la cultura afroamericana, sovint s’interpretava en cabarets i bars arreu d’Amèrica i és per això que en un primer moment era condemnat pels crítics. A Europa, però, guanyà rellevància gràcies a l’exploració d’avantguarda de Debussy i Stravinski. RELACIÓ DE L’OBRA AMB LA HISTÒRIA D’UN SOLDAT I LA VERSIÓ PER A PIANO L’obra analitzada presenta elements compartits amb el Ragtime de la Història d’un Soldat, a causa de la seva composició contemporània. Tot i això, analistes com Barbara Heyman opinen que els dos ragtimes difereixen pel que fa a la seva aproximació i fidelitat real amb el gènere. La plantilla d’Història d’un Soldat consta de clarinet, fagot, trombó, corneta, violí, contrabaix i percussió (2 tambors, bombo, tamborí, cimbals i triangle), una agrupació molt més pròxima a l'estàndard en jazz. El fagot fou una elecció de Stravinski a favor de la cohesió sonora entre instruments i l'afinació dels tambors a diferents alçades també era clau per al compositor. Així també, els elements característics del Ragtime s’entreveuen, però no són realçats. N’és el cas del baix, el qual no adopta un ritme regular fins ben entrada la peça (marca d’assaig 33), l’esquema formal en què no s’escolta l’estructura de tònica-subdominant típica del ragtime o la rítmica predominant de corxera amb punt - semicorxera / síncopa lligada present en les obres de Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 ragtime de 1910 però no actualitzada als avanços rítmics del gènere del moment. És per això que es considera una exploració en el gènere però no encara una absorció total de la forma d’escriptura. Ragtime per a 11 instruments, en canvi, sí que es considera que reuneix els elements clau del gènere. Exemples en són la plantilla orquestral amb l’elecció del címbal hongarès (reminiscències al banjo americà), la mètrica constant en 4/4, el baix regular figuració regular i l’abundància i diversitat de ritmes de ragtime. És també cert que estructuralment difereix molt de la font original. Pel que fa a la seva relació amb l'adaptació per a piano, comentar que fou escrita pel mateix Stravinski i que és totalment fidedigne a la versió orquestral. RELACIÓ AMB EL RAGTIME Agafant com a referència l'anàlisi d’Alexy Veigas, podem veure quin és el lligam entre l’obra presentada i el gènere del qual s’inspira. 1. Instrumentació: Plantilla orquestral Tal com s’ha comentat anteriorment, és consensuat que Stravinski estudià el High-Class Standard Rag’s per a compondre Ragtime per a 11 instruments. És clar si es mira la plantilla orquestral. Podem veure com la plantilla comparada és molt semblant, compartint 9 instruments. Probablement el piccolo, sovint utilitzat per doblar melodies, fou canviat per la Trompa, molt més útil a l'hora d’equilibrar la sonoritat de l’agrupació i per a poder crear més veus internes dins del conjunt. Fins i tot el piano fou reemplaçat per el címbal hongarès, un altre cordòfon amb semblances (lleugeres) amb el primer instrument. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 2. Rítmica: Síncopes i ritmes amb puntet Tal com proposà Edward Berlin, en el ragtime podem diferenciar tres tipus de síncopes característiques. La principal diferència la trobem entre la primera i la segona, ja que la primera es desenvolupa en el transcurs d’una mateixa pulsació (amb una mateixa harmonia normalment) mentre que la segona és lligada entre pulsacions. Afegir que de les presentades, la síncope augmentada es pot analitzar com una augmentació de la síncope no lligada. En la partitura de Stravinski trobem síncopes no lligades als compassos 81 i 82, lligades al c. 86 i 87 i augmentades al c.67. 3. Altres elements Altres elements en concordança amb l’estil podrien ser els passatges melòdics octavats, típics en les introduccions de les obres de ragtime i també en els primers quatre compassos de la peça analitzada. La línia del baix, amb un ritme regular de la unitat de pulsació que sovint consta d’un baix en primer i tercer temps i una altra nota de l’acord (o l’acord ) en el segon i quart temps es poden observar durant tota l’obra de Stravinski. És aquest un dels elements, juntament amb la sincopació, que més ens apropa a l’estil com a oients. Seguint la proposta de Berlin, el “ragtime secundari” és també característic. Aquest s’articula en un baix binari amb un ritme solapat en grups de tres a la veu superior. Normalment es repeteix 3 o 4 vegades per acabar unint-se a la pulsació binària. El podem trobar als compàs 35 de la partitura de Stravinski, per exemple. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 Per últim en quant a elements compartits podem trobar les interrupcions (breaks) i tensions (strains). Ambdues són tècniques compositives utilitzades en el ragtime per a trencar amb el discurs tant melòdic com del ritme regular del baix i fins i tot harmònic precedent. Sovint s’usen melodies octavades i harmonies esteses en aquests passatges amb la funció d’allargar la dominant. Encara que en la partitura de Stravinski poguem trobar moltes interrupcions a nivell motívic fruit del treball per “blocs”, els “breaks i strains” es diferencien ja que són estilísticament molt més pròxims al cànon. En podem trobar dels c.12 al 15, entre d’altres. Per acabar, esmentar que el contrapunt en aquest cas esdevé un element diferenciador del cànon de ragtime clàssic. Això és perquè normalment aquest tipus de textura es trobava reservada a les veus extremes (diàleg), mentre que en Ragtime per a 11 instruments trobem textures contrapuntístiques entre totes les veus. Personalment, opino que és l’element que malgrat adaptat, forma part de l’estil d’escriptura de Stravinski així com de la tradició clàssica i que a més obre possibilitats sonores probablement buscades pel compositor. Ho podem trobar ja en els primers compassos de l’obra (c. 4 - 10). L'estructura és evidentment l’últim i més radical dels elements diferenciadors de l’obra, però li dedicaré un apartat a continuació. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 ESTRUCTURA INTRO A B C D A’ c. 1-4 4 - 48 49 - 72 73 - 93 94 - 139 139 - 178 A a1 a2 Pont a3 c. 4 - 13 14 - 23 Progressió Mov. Contrari c. 24 - 28 29 - 35 36 - 47 B Introducció Nucli de 2es Desenvolup. motiu + talls c. 48 - 51 52 - 61 62 - 72 Línia melòdica Element d’interrupció Material desenvolup. pont c. 73 - 82 83 - 89 90 - 93 C D Material A Material B Material A + C c. 48 - 51 52 - 61 1a part 2a part 116 - 125 126 - 139 A’ Mateix material Variació final c. 139 - 171 171 - 178 Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 L’estructura de la peça és difosa i, per tant, els esquemes anteriors són només una possible organització del material. El punt de separació de les parts l’he fet atenent a la introducció, variació significativa o desenvolupament del material, però cal dir que en absència d’una secció contrastant, en la majoria dels casos els enunciats provenen tots de la secció A. El que sí que és clara és la reexposició (és pràcticament igual a la secció A). La dinàmica i la línia del baix també ha sigut un element determinant en la divisió, ja que en la partitura podem observar com l’última es manté constant per llargs períodes de temps, a forma de bloc. Seguint l’estil compositiu primerenc de Stravinski, considero que el recurs compositiu d’organització per blocs és present en l’obra. No tant a nivell d’instrumentació o de canvi de textura, sinó per la combinació i interrupció constant entre un nombre finit d’enunciats temàtics. Per últim, comentar que abans de la reexposició, la peça podria ser entesa com una gran secció on habiten i es combinen les diferents idees temàtiques, principalment a causa de la seva estreta relació motívica i de desenvolupament constant. Tot i això, he preferit proposar una possible divisió interna en esquema formal. Així també, es podria considerar la D com a una gran retransició, en tant que combina tots els enunciats anteriors per acabar desembocant a A’. ENUNCIATS. RÍTMICA Tal com he apuntat anteriorment, Ragtime per 11 instruments obeeix a la proposta de combinació i joc entre els diversos enunciats presentats. Des del meu punt de vista, en podem diferenciar 4 de principals, dels quals se'n deriven molts d’altres. Per altra banda, també trobem certes fórmules rítmiques temàtiques. Enunciat 1, format pel contrapunt de les dues veus superiors. El trobem dels compassos 4 al 11 de la partitura. És característic el motiu de 2a de la veu superior així com el ritme de corxera amb punt - semicorxera. Enunciat 2. El trobem en la veu superior dels compassos 24 al 25 en el pont de la A. Enunciat 3. Motiu de 2a menor en la majoria dels casos. Un possible exemple seria en el compàs 49. Enunciat 4. Línia melòdica de caire més líric (en comparació a la rítmica de la resta de la peça). La trobem tallada entre els compassos 73 a 76, 78 a 79 i 81 a 82. A partir d’aquests 4 enunciats, m’agradaria destacar algunes de les seves relacions i combinacions. 1. Moviment contrari cromàtic de les veus externes sorgit del motiu generador de segona de l’Enunciat 1. 2. Reminiscència del moviment cromàtic de l’Enunciat 1 de forma reduïda als compassos 62-63. 3. Inclusió de la nota repetida característica de l’Enunciat 2 de forma sincopada als compassos 90 - 93. 4. Superposició de l’Enunciat 4 a la veu superior amb un desenvolupament rítmico-melòdic de l’Enunciat 1 dels compassos 127 al 130. 5. Augmentació del cap de l’Enunciat 1 dels compassos 131 a 135. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 Pel que fa a elements rítmics usats de forma repetida, trobem per suposat tots aquells derivats del ragtime (síncopes, línia del baix…). Tot i això, en voldria destacar alguns. - Ritme de corxera amb punt - semicorxera. El trobem a l’inici de la introducció. Fórmules cadencials dels compassos 3 i 12. La segona és especialment utilitzada per a tancar grups de compassos (blocs). Ragtime secundari, compàs 26. Ritme explicat en un apartat anterior, però entès dins de context. Veiem com sovint se’ns presenta la repetició de les notes amb el ritme característic corxera amb puntet - semicorxera amb resolució a dues corxeres (c. 43) o a síncope (c. 45). Per últim, i a tall de curiositat, esmentar la possible referència de Stravinski al cèlebre Golliwogg’s Cakewalk de Debussy. Ho trobem a la introducció, amb un perfil melòdic semblant (encara que molt compartit entre els Standards de Ragtime) i a la interrupció per semitons dels compassos 55 i 56. ASPECTES DESTACABLES. ORQUESTRACIÓ, SONORITATS… Interpretació de referència: Igor Stravinsky - Ragtime for Eleven Instruments (1918) [Score-Vi… En primer lloc, se’ns presenta com a estranya la sonoritat del címbal hongarès, segurament per la nostra poca aproximació a l’instrument. Stravinski l’utilitza de forma quasi solista i és interessant escoltar el tractament que fa de la secció de corda per a ressaltar el seu so. La corda sovint la trobarem amb figuracions curtes i amb una cadència a “taverna” (m. 2.50), probablement a forma d’imitació de l’origen espaial del Ragtime. A causa de l’absència de pedal en el címbal i la seva poca sonoritat, és molt efectiva la combinació amb pizzicatos a la corda (m. 1,14). La corda també serà usada per a emfatitzar amb arco i quasi glissandi el contorn de la fustes. Aquestes rebran un tractament per registres. En conseqüència, les escoltarem en breaks i “strains” aguts o a la introducció i en el seu registre greu a la retransició. Per últim, destacar els abundants glissandi de trombó (m. 1.19 per exemple) i la presentació de l’enunciat 4 líric a càrrec de la corneta en el seu registre greu. Anàlisi de la Música Lucas Altaba 26/12/2022 Bibliografia / Webgrafia REDUCCIÓ PIANO: https://www.youtube.com/watch?v=zsoqhf9kiLM&ab_channel=thenameisgsarci RAGTIME 11 INSTRUMENTS: https://www.youtube.com/watch?v=c7sA4h772Dc&ab_channel=GeorgeN.Gianopoulos%2Ccomp oser HISTÒRIA D’UN SOLDAT https://www.youtube.com/watch?v=aZrPO-1WCgQ&ab_channel=DamonJ.H.K. https://landofllostcontent.blogspot.com/2021/10/igor-stravinsky-ragtime-for-11.html Gordon, T. (2005). Great-Rag-Sketches, Source Study for Stravinsky's Piano-Rag-Music. Intersections Canadian Journal of Music. Heyman, B. (1982). Stravinsky and Ragtime. Oxford Journals. Viegas, A. (2018). Stravinsky’s Ragtime for Eleven Instruments: Historical and Stylistic Considerations. Univerdad de Sao Paulo.