Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
Le vent dans le plaine - Claude Debussy
ÍNDEX
1. Fitxa tècnica
2. Introducció al compositor
a. Època en la qual s’emmarca
b. Composicions anteriors i contemporànies
3. Introducció a l’obra
a. Estrena
b. Verlaine - Relació música i text
4. Estructura
a. Presentació de l’estructura
b. Justificació de l’estructura i altres possibles models
5. Anàlisi detallada de l’obra: enunciats, tonalitats i altres elements rellevants
6. Interpretació extramusicals
a. El vent a través de l’obstinat, el pedal, les figuracions lleugeres... Tòpics musicals.
b. El vent a través dels intervals i l’estructura subjacent de tensió en l’obra.
FITXA TÈCNICA
-
Obra: Le vent dans la plaine
Compositor: Claude Debussy
Any de composició: 1910
Instrumentació: Piano
Duració: 2’
Editorial: Durand (París)
INTRODUCCIÓ AL COMPOSITOR
Debussy va néixer l’any 1862 a St Germain-en-Laye i morí a París l’any 1918. Començà a rebre
classes de piano amb set anys i entrà al Conservatori de París al 1872, on ràpidament abandonà
l’aspiració de ser pianista de concert per dedicar-se a la composició. L’any 1880, quan tenia 18
anys, va ser contractat per Nadezhda von Meck (mecenes de Tchaikovski) com a professor de
piano dels seus infants i músic particular. A la seva tornada al Conservatori rebé lliçons d’Ernest
Guiraud i l’any 1884 guanyà el Prix de Rome. Consegüentment, va residir el següent any a la Villa
Medici a Rome, on conegué a Liszt. Retornà a París l’any 1887 i durant els pròxims anys obtingué
significants èxits com Nocturnes per a orquestra (1900) i Pelléas et Mélisande (1902), l’òpera
basada en textos de Maeterlinck que el posicionaren com a compositor de referència. Des
d'aleshores fins a la seva mort va escriure moltes obres per a orquestra, cambra, lieders… encara
que en destaca la seva obra per a piano sol (Suite Bergamasque (1890); Estampes, 1904;
Préludes pour piano, 1910; etc.)
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
INTRODUCCIÓ A L’OBRA
Le vent dans la plaine és el tercer dels Preludis, emmarcat dins del primer llibre de Préludes pour
piano de Debussy, compost l’any 1910 i estrenat el 25 de maig del mateix any. És sabut que el
compositor va fer referència als famosos Preludis de Chopin, encara que no els va articular de la
mateixa forma. En el cas de Chopin s’organitzen a través de relacions tonals mentre que en el
cas de Debussy no hi ha una organització aparent, ja que el mateix compositor desitjava que
cadascuna de les peces pogués ser tocada de forma independent. Així mateix, els títols dels
Preludis es troben al final de la partitura, suggerint que no són essencials ni determinants per a
la interpretació. El segon llibre de Preludis fou compost l’any 1913, mostrant novament la
sensibilitat poètica del compositor i el seu gran domini del llenguatge pianístic (com a
desenvolupament del coneixement de Chopin).
És sabuda la relació estreta entre Debussy i diversos poetes com Maeterlinck o Verlaine i en
conseqüència, l'íntima dependència resultant del text i la música en les seves obres.
En el cas de Le vent dans la plaine, el Preludi fa referència al poema de Paul Verlaine publicat
dins el recull Romances sans paroles l’any 1902. Encara que el títol no fos aquest originalment,
s’acabà anomenant així gràcies a la citació de Favart “Le vent dans la plaine / Suspend son
haleine.”
C’est l’extase langoureuse
Romances sans paroles 1902
Le vent dans la plaine
Suspend son haleine.
Favart
C’est l’extase langoureuse,
C’est la fatigue amoureuse,
C’est tous les frissons des bois
Parmi l’étreinte des brises,
C’est, vers les ramures grises,
Le chœur des petites voix.
Ô le frêle et frais murmure !
Cela gazouille et susurre,
Cela ressemble au cri doux
Que l’herbe agitée expire…
Tu dirais, sous l’eau qui vire,
Le roulis sourd des cailloux.
Cette âme qui se lamente
En cette plainte dormante,
C’est la nôtre, n’est-ce pas ?
La mienne, dis, et la tienne,
Dont s’exhale l’humble antienne
Par ce tiède soir, tout bas ?
Paul Verlaine
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
El poema descriu el vent que bufa per sobre la plana. Un vent que és quasi una brisa delicada i
murmura com un “Cor de petites veus”. És interessant veure com l’escriptura del poema fins i tot
evoca el soroll del vent en què està pensant Verlaine, amb l’al·literació de la “s sorda” a l’inici de
diversos versos (C’est, Cella, Cette).
ESTRUCTURA
La peça analitzada presenta dos possibles esquemes formals, el primer proposat per Orm
Finnendahl en el seu treball de final de grau de 1991 i el segon apuntat durant la presentació i
discussió a classe d’anàlisi.
Orm Finnendahl presenta la següent estructura:
Le vent dans la plaine com a preludi amb estructura tripartida reexpositiva A - B - A’. Observant
les proporcions anotades sota les grans seccions, extraiem una inspiració en la proporció àuria,
recurs molt usat al llarg de la història de la música occidental europea.
En el següent nivell de divisió, A és partida en tres parts. La primera respon a la presentació
temàtica de l’obra, amb el primer enunciat i la figura del pedal i l’obstinat. La segona es troba
marcada per un canvi clar en la textura que passa a ser acòrdica i la tercera (a’) per una tornada
a l’enunciat 1 i als elements característics de “a”. La secció B s’inicia al compàs 21 amb
l’indicador analític de canvi de tonalitat, en la qual la seva primera subsecció té una durada de 7
compassos d’ambigüitat tonal amb un model rítmic repetit. La subsecció “d” la trobem en el
mateix indicador analític que al principi de la peça. És el fragment més contrastant de l’obra i on
es combinen i presenten sintetitzats tots els materials anteriors, així com s’afegeix el ritme de
dues semicorxeres - corxera (indicador analític de contrast). La secció A’ comença al compàs 34
i la reconeixem per la tornada del pedal i l’obstinat característic de A. A través d’una primera
subsecció formada per una progressió basada en l’enunciat 1 arribem a “a’’’ “, on el cap de
l’Enunciat 1 és presentat de forma clara i a “b’’ “amb els acords arpegiats. Per últim, la darrera
subsecció reuneix altra vegada la figura de l’obstinat i el pedal, així com un seguit d’acords
tríades amb moviment per graus conjunts i caràcter codal.
Després de la presentació de l’obra a classe, també en podem extreure la següent estructura:
Una primera secció A dividida en quatre parts a - b - a’ - c i de 27 compassos. En aquesta
proposta, la subsecció c és entesa com un enllaç entre la reexposició del material inicial i la
secció contrastant. La secció B s’inicia al compàs 28, ja que hi trobem el primer element
contrastant de dues semicorxeres - corxeres amb acords placats a distància de més de dues
octaves. En distingiríem una primera part de 6 compassos i caiguda fins al c.34, i una següent
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
part entesa com un enllaç cap a la reexposició al compàs 44. La reexposició és marcada per
l’indicador analític de tonalitat inicial així com per la presentació clara de l’Enunciat 1.
ANÀLISI DETALLADA DE L’OBRA: ENUNCIATS, TONALITATS I ALTRES ELEMENTS RELLEVANTS
Le vent dans la plaine té com a centre tonal Mib menor. Malgrat això, l’obra comença amb 8
compassos en Sib frigi i tot el passatge funciona com una gran estada a la dominant. L’element
del pedal a temps de negra serà característic així com la figura d’obstinat a distància de 2a
menor/Major i octava. El moviment ondulatori serà important des d’un bon principi.
En els compassos 3 i 4 se’ns presenta el primer Enunciat, partint des de Sib, per descriure’s a
través de 2es majoritàriament. En el compàs 5 i 6 podríem considerar que la mà esquerra del
piano fa una reducció mitjançant apoiatures del enunciat acabat de presentar.
En el compàs 9 s’arriba finalment al centre tonal de l’obra, Mib menor i la textura canvia
totalment. Un seguit d’acords placats descendents sobre una quinta justa en Mib formen un
acord de Do amb 5a disminuïda i sèptima menor. Tindrem aleshores una sensació de caiguda i
una sonoritat quasi pentatònica. L’acord en si serà una reducció de les notes que articulen el
primer enunciat. La mà esquerra discorre per primera vegada per moviment paral·lel de quintes,
recurs molt utilitzat pel compositor al llarg de la seva producció musical.
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
Al compàs 13 tornem als elements del pedal a distància de negra i l’obstinat. Escoltarem al
compàs 15 l’Enunciat 1 però sobre una escala de tons a partir de Sibb.
Així doncs, iniciem un fragment d’ambigüitat tonal que s’allargarà fins al compàs 28. Del compàs
21 al 22 observem una reducció de l’obstinat amb l’anul·lació de l’octava, quedant-se en un trino
escrit a la mà dreta sobre un acord de Sol amb quinta disminuïda i setena menor.
A nivell tonal, dels compassos 22 a 24 escoltem l’escala de tons 1 i del c. 25 al 27 l’escala de
tons 2, que afegeix tensió, ja que ascendeix un semitò (Sol - Lab).
A nivell rítmic, és important extreure el model rítmic de tres compassos, que no només es
repetirà a la progressió, sinó a la primera part de la secció B (c. 28). El model rítmic és el
següent:
El més destacable és el moviment per quintes paral·leles ja presentat al compàs 9.
Arribem al c. 28 a la tonalitat de Solb Major i el tercer Enunciat és format pels acords placats a
distància d’octava i rítmica de dues semicorxeres - corxeres, essent contrastant amb tot
l’anterior.
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
L’obstinat de la mà esquerra pot ser entès com la màxima reducció temàtica de “a i b”, ja que
reuneix l’element d’obstinat (a) a distància de 5es paral·leles (b).
Tal com està marcat a la partitura adjunta, el model rítmic dels compassos 22 a 24 segueix
funcionant i és articulat entre les dues mans al piano.
Tot aquest fragment desemboca al compàs 34, amb tonalitat de Sol# Major i amb el retorn de
l’obstinat inicial amb pedal a Sol#. Serà en els c. 36 a 39 on escoltarem un model modulant de
Sol#M a Mi menor sobre l’Enunciat 1 i on el pedal funcionarà com a conductor harmònic,
principalment amb moviment per 2es menors. Del compàs 40 al 43 escoltarem la repetició del
model com a progressió de Mi menor a Sib frigi. La diferència la trobarem en l’últim compàs de
la progressió, on la intervàl·lica del pedal serà diferent de la primera.
A la tornada a Sib frigi, observem de nou el primer enunciat. Rellevants són el rallentando escrit
per les negres del c. 45 i el pedal per sobre de la línia temàtica del c. 46-47.
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
Els acords del compàs 48 poden ser entesos com una reducció del material del primer Enunciat
(“Reb - Mib”). En la secció b’’ escoltem una variació respecte de la seva primera presentació amb
l’episodi d’obstinat dels c. 51 i 53 en comptes del moviment paral·lel de l’esquerra. Tota l'última
part funciona com a tancament, amb acords tríades sobre l’obstinat de l’esquerra.
INTERPRETACIONS EXTRAMUSICALS
Tal com explicat a classe, Debussy va ser un compositor amb una estreta relació amb el món
poètic i teatral. La majoria de les seves obres estan lligades a conceptes extramusicals, sovint
evocant, descrivint o narrant escenes, poemes o elements tant reals com imaginaris.
En Le vent dans la plaine és clara la referència al vent. Debussy extreu del poema la suavitat, el
xiuxiueig i la calma del vent de Verlaine i l’expressa musicalment a través de diversos elements.
El més obvi és l’obstinat. Se’ns presenta com una figuració ràpida i lleugera a gran velocitat, fet
que li dona un caràcter mogut i inestable. El pedal, inclòs sovint dins d’aquest obstinat, funciona
com a indicador del pols i dona estabilitat al grup de notes repetides. El primer enunciat, de curta
durada i rítmica lleugera ajuda a evocar la brisa suau descrita al text. Malgrat que el segon
enunciat pugui donar una sensació de calma, realment es pot entendre com una suspensió
d’aquest vent durant uns instants, per ser ràpidament reprès. L’enunciat 3, des del meu punt de
vista, descriu el moment climàtic d’aquest vent, on és més inestable i fins i tot a ràfegues
(figuració inicial ràpida).
En fer una anàlisi detallada del preludi, podem explicar el vent des d’un punt de vista intervàl·lic.
La distància intervàl·lica de la figura de l’obstinat, majoritàriament, és la que ens descriu la
intensitat del vent. Així doncs, l’obra s’inicia amb un obstinat a distància de 2a menor. La 2a
major apareixerà en l’Enunciat 1 i després en els compassos 9 - 12 en el moviment paral·lel de la
veu inferior. A partir del compàs 15 veurem una ampliació de l’obstinat a 2a Major que al compàs
22 serà recolzada per una segona veu a distància de 3a Major. A la secció contrastant del preludi
s’ampliarà l’obstinat fins a la 5a Justa, coincidint amb el moment climàtic de l’obra.
Intervàl·liques de 3a menor i Major seran donades pel perfil superior de la mà dreta (c. 29 i 30).
A partir de llavors, tornarem ràpidament a la 2a menor i serà aquest l’interval predominant. En
podem extreure doncs una descripció de la intensitat del vent, que comença com una brisa suau
i gradualment es fa més inestable, per arribar a un moment de rafegades més intenses i tornar a
la calma.
Anàlisi de la Música
Lucas Altaba
26/12/2022
Bibliografia / Webgrafia
https://icem.folkwang-uni.de/~finnendahl/resources/pdf/debussy-le-vent-analyse-1991.pdf
https://researchspace.ukzn.ac.za/bitstream/handle/10413/364/Stern_1978.pdf?sequence=1
&isAllowed=y
https://www.teoria.com/en/articles/2020/debussy-preludes/03/01.php
https://monashcomposers.wordpress.com/2010/06/07/claude-debussy-le-vent-dans-la-plaine
-1909-1910/
https://www.naxos.com/MainSite/BlurbsReviews/?itemcode=8.553293&catnum=553293&filet
ype=AboutThisRecording&language=English