REINES
DE
SHAKESPEARE
Una dramatúrgia de Pau Carrió i Llucià
a partir de l’obra de William Shakespeare
1a versió, mitjans de juliol de 2019.
1
PERSONATGES
REINA CLEOPATRA- Anthony and Cleopatra
LADY MACBETH- Macbeth
QUEEN MARGARET– 1a,2a,3a part d’ Henry VI i Richard III
TITANIA REINA DE LES FADES- Midsummer night’s dream
2
L’escenàri no ha de voler representar gaire més que un escenàri. Sóm en un teatre on
s’han de representar, en principi, les obres de Shakespeare que els nostres personatges
protagonitzen. Potser sóm hores abans de l’estrena, o després de l’assaig general o
després del primer assaig. No hi ha ningú ni se sap quina companyia, quins intèrprets o
quin equip artístic són els responsables de la producció.
De fet no se sap ni tan sols quina obra es representarà. O si és que se’n representarà
alguna. També és possible que el servei d’avisos del departament general de personatges
s’hagi confós, o hagi fet una broma a les nostres protagonistes.
LLISTA AMB VERSIONS DE LES CANÇONS
https://open.spotify.com/playlist/7FC015VkLhzQsTHm3BOHxW?
si=E899637vQPy3VZxsglDvwQ
3
LADY MACBETH entra a l’escenàri, on potser hi ha un piano, va colocant paranys i
objectes amagats mentre canta el cor de les bruixes de Macbeth de Verdi. Potser en
algun moment quan passa pel piano s’acompanya.
LADY MACBETH
Che faceste? dite su!
Ho sgozzato un verro. E tu?
M'e frullata nel pensier
La mogliera di un nocchier:
Al dimon la mi caccio;.
Ma lo sposo, ma lo sposo, che salpo
Col suo legno affoghero
Un rovaio ti daro.
I marosi levero
Per le secche lo trarro.
(Passada una estona entra CLEOPATRA. S’aturen i es miren. Després d’una pausa).
CLEOPATRA
Qui ets tu, què hi fas aquí?
LADY MACBETH
(pausa) Lady Macbeth.
CLEOPATRA
Ah... (pausa) i què hi fas aquí?
LADY MACBETH
Sempre que assajen la meva obra,
sigui on sigui, m’escapo de les paraules i del paper
per passejar pel teatre on em representaran.
4
I abans que comenci l’obra, amago petits paranys,
que provoquin els accidents necessàris
per mantenir la seva fama de mala estrugança.
CLEOPATRA
Ah... Doncs els hauràs de retirar.
Potser no et va arribar l’avís però finalment
s’han decidit a representar Marc-Antoni i Cleopatra.
LADY MACBETH
Quin avís? Tu ets la Reina Cleopatra?
CLEOPATRA
Jo mateixa.
LADY MACBETH
Encantada. Sempre he volgut veure la teva obra.
CLEOPATRA
Jo també la teva! A la biblioteca pública
han montat una taula amb obres de Shakespeare
i ens tenen posades l’una al costat de l’altre.
Vaig intentar llegir-te però em va ser impossible
amb la tapa tancada.
LADY MACBETH
Ja se sap, no podem saber, ni ser, res més
que les paraules de les què estem fetes.
(Se sent un crit)
(Celebrant-ho)
Algú ha trobat el gat negre mort que deixat als camerins.
Entra la Reina Margarita
5
REINA MARGARITA
Es pot saber quina mena de companyia assaja aquí!
Sou les actrius? Les Directores? Tècniques?
LADY MACBETH i CLEOPATRA es posen a riure.
CLEOPATRA
Sóm Reines! Cleopatra. (li dona la mà)
LADY MACBETH
Lady Macbeth.
REINA MARGARITA
Ah, això del gat deu ser cosa teva doncs...
Què hi feu en aquest escenàri?
Quina escenografía més pobre...
Ja m’ho havien anunciat però
és pitjor del que em temia.
CLEOPATRA
Jo he rebut l’avís de que preparaven
Marc-Antoni i Cleopatra, però costa
de deduïr d’aquest espai, és veritat...
LADY MACBETH
És molt més adecuat per a l’obra escocesa.
Se sent algú cantar.
Entra des de platea Titania, la Reina de les fades, cantant una cançó.
6
TITANIA
You spotted snakes, with double tongue,
Thorny hedgehogs, be not seen;
Newts and blind-worms, do no wrong:
Come not near our fairy queen.
CHORUS. Philomel, with melody,
Sing in our sweet lullaby;
Lulla, lulla, lullaby; lulla, lulla, lullaby...
QUEEN MARGARET
I tu, amb aquesta entrada, com a mínim
deus ser Titania, la Reina de les fades.
TITANIA
M’has reconegut.
(es treu una foto per signar-la)
Si voleu comprar algun souvenir màgic,
Flordepèsol, Teranyina, Falena i Grademostassa,
les meves fades, han montat una parada
al hall del teatre. A nom de qui te la firmo?
QUEEN MARGARET
La Reina Margarita, per reinar-vos a totes.
Elles són Cleopatra i Lady Macbeth.
CLEOPATRA
Queen Margaret!? Wow. Ets com la Reina mare,
la reina de Reines! El seu personatge
no surt només a una, ni a dues,
ni a tres, si no a 4 obres de Shakespeare!
Enric VI primera part. Enric VI segona part.
Enric VI tercera part. I... Ricard III.
7
QUEEN MARGARET
Però quina obra han decidit fer finalment?
Ara que pensava que s’havien decidit
a fer-ne una amb totes les meves
i que finalment portés el meu nom...
(Es miren, pausa, se separen una mica, miren totes al seu voltant).
Quatre Reines de Shakespeare en un sol escenàri.
Això només pot ser un acudit o una crueltat.
LADY MACBETH
Amb pluja, trons i llampegades
ens trobem totes plegades.
TITANIA
Potser, de tant poc que ens llegeixen,
han oblidat que formem part d’obres diferents.
CLEOPATRA
Si esperen que ens barallem per les nostres corones
ja poden agafar provisions i esperar asseguts.
LADY MACBETH
Quan la baralla s’haurá acabat,
quan unes l’hauran perdut
i les altres l’hauran guanyat.
TITANIA
Baralles? Ja és prou feina per un cap
carregar el pes d’una sola corona.
8
QUEEN MARGARET
No només carregar el pes, mantenir-la
a sobre d’un sol cap. Una corona,
quan dues mans se la disputen
és com un pou profund
amb dos cubells. L’un fa pujar l’altre.
L’un es mou sempre a l’aire: l’altre és a baix,
que no es veu mai perquè és ple d’aigua.
Nosaltres som el de baix, que és ple de llàgrimes
i bevem dels seus dolors sense trobar cap consol.
TITANIA
Nosaltres, les Reines, hem oblidat més crueltats,
de les que els Reis podran mai recordar.
CLEOPATRA
Que cap home em parli mai més d’amor, ni consol.
LADY MACBETH
Amor i consol? Parlem del què ens toca a nosaltres.
Parlem de tombes, de cucs i d’epitafis.
Fem pols del nostre paper i amb ulls de pluja,
escriguem el dolor en el si de la terra.
Seiem i expliquem tristes històries
sobre la mort de les Reines.
Algunes com la meva àvia, van ser destituïdes,
QUEEN MARGARET
D’altres van morir a la guerra.
9
LADY MACBETH
Altres perseguides
pels fantasmes que elles mateixes van fer néixer.
TITANIA
Altres enverinades per mans amigues,
CLEOPATRA
o mortes mentre dormien,
QUEEN MARGARET
totes assassinades.
LADY MACBETH
Perquè a dins la corona buida que envolta
les temples mortals d’una reina
hi té la mort la seva cort,
CLEOPATRA
i deixant-la jugar
a fer de reina i respirar durant una escena,
es burla de la seva pompa inflant-la d’orgull i vanitat,
TITANIA
com si aquesta carn que emmuralla la nostra vida
fos de bronze inexpugnable...
CLEOPATRA
i quan ja s’ha divertit
arriba finalment i amb una agulla de cosir...
10
QUEEN MARGARET
...perfora la muralla del castell, i adéu a la reina!
(pausa)
Bé, si no ha de venir cap actriu
jo mateixa us explicaré la meva història.
Quan tinc setze anys, els soldats anglesos
fan caure el castell del meu pare,
Rei de Nàpols i Duc d’Anjou. L’invasor anglès,
amb la veu i el cos del Duc de Suffolk,
em troba amagada a la meva cambra.
«Esplendida bellesa, no tinguis por,
ni vulguis fugir- em diu- que et tocaré
només amb mans respectuoses.
Beso aquests dits en senyal de pau eterna,
i els torno al teu costat. Qui ets?»- Em pregunta-.
-El meu nom és Margarita, soc filla del Rei de Napols,
Digue’m, Duc de Suffolk, si és que aquest és el teu nom,
quin rescat he de pagar per ser lliure?
Perquè intueixo que m’has fet presonera-.
Fins a tres cops li pregunto, i ell parla en veu baixa
amb si mateix, com un home que ha perdut el seny.
Fins que em diu que escolti el secret que em vol revelar.
-Digues dolça princesa, no et semblaria aquesta
una feliç captura, si fos la que et fa Reina?
-Ser una Reina capturada és més vil
que ser l’esclau més baix i servicial.
Una Princesa ha de ser Lliure.- Contesto.
11
CLEOPATRA
Ben dit!
QUEEN MARGARET
-I així ho seràs,
si el feliç Rei d’Anglaterra és lliure.
Treballaré per fer-te Reina d’Enric,
per posar un ceptre daurat a les teves mans
i una preciosa corona al teu cap
si acceptes ser la meva ReinaTITANIA
La «meva» diu?
QUEEN MARGARET
-la seva Reina.-corregeix.
El meu pare m’intercanvia com una penyora
i amb aquest enllaç, a canvi ell
manté el seus títols i propietats.
En una cerimònia encara en terres Franceses,
em caso amb el Rei d’Anglaterra, Enric VI,
però sense que ell hi sigui, el Duc de Suffolk
és qui fa el seu paper.
LADY MACBETH
La promesa de la corona, m’arriba a mi,
de mans del meu company, Macbeth,
gravada en una carta segellada:
«Tres fetilleres m’han vingut a trobar, el dia de la victòria: i he entès per la perfecció del
seu testimoni, que tenien molt més coneixement que tan sols el mortal.
12
Quan cremava de ganes de fer-los més preguntes, s’han convertit en aire, i s’hi han fet
fonedisses. I quan encara estava pres per l’estorament, han arribat uns missatgers del
Rei saludant-me com a «Senyor de Cawdor», que és el títol, amb que abans, m’havien
saludat aquestes tres estranyes germanes, i després encara, s’havien referit a mi,
parlant-me de futur, amb: «Salut, que un dia seràs Rei» He cregut que era bo compartirho amb tu, estimada companya de grandesa, per què no et perdis la part d’alegria que et
pertoca, ignorant la grandesa que se’t promet. Guarda-ho al fons del teu cor, i Adéu»
Glamis ja ho és, i Cawdor; i ha de ser
el que se’ns ha promès: però us confeso
que en aquest moment temo que la seva naturalesa,
massa plena de la llet de la bondat humana,
no sàpiga prendre el camí més curt. Vol ser gran,
i no li manca l’ambició, però li falta
l’estratègia per ajudar-la. Allò que desitja altament,
ho destija santament.
QUEEN MARGARET
La mateixa por
però fins i tot amb la corona posada, la tinc jo
quan conec millor el meu nou marit, Enric VI.
Pocs mesos després de carsar-m’hi certifico que,
tot i que és rei és major d’edat, segueix sota la tutela
del Duc de Glouscester, el primer dels meus enemics.
I jo, que per estil i per títol soc Reina,
semblo vassalla d’un duc. Us asseguro que
quan el duc de Suffolk lluitava en honor del meu amor,
i robava els cors de totes les dames de França
em pensava que el Rei Enric se li assemblaria,
en valentia, aspecte i cortesia;
però tot el seu cap està inclinat a fer-se el sant.
13
Tant de bo el consistori de tots els cardenals
l’elegís Papa i el portés a Roma. Segueix, segueix.
LADY MACBETH
Ell també, dessitjaria jugar net
per guanyar allò que és brut. Voldria,
que algú li digués «Has de fer això, si ho vols tenir»
però «Això» li fa venir més por de fer-ho
que desig de no fer-ho.
-Que vingui, depressa,
perquè li pugui vessar a l’orella el meu coratge
i castigar amb la força de la meva llengua
tot el que ens separa d’aquest cercle d’or
amb que el destí i els agents sobrenaturals
sembla que ens volen coronar.
El mateix missatger em diu que el Rei Duncan
i el meu company venen aquesta mateixa nit.
TITANIA
Perfecte!
LADY MACBETH
I ja es prepara el corb
per grallar l’entrada fatal de Duncan
al meu castell. Veniu aquí, esperits
dels pensaments mortals, treieu-me el sexe
i ompliu-me des de la corona fins als peus
de la pitjor crueltat! Feu-me espessa la sang,
barreu el pas a qualsevol remordiment,
que cap compassió natural em visiti
fent trontollar el meu ferm propòsit, ni posi pau
14
entre ell i el seu efecte! Veniu als meus pits de dona,
i canvieu-me la llet en fel, ministres de la mort,
d’allà on la vostra substància invisible
presideix els mals d’aquest món. Vine negra nit,
i envolta’t en el fum més espès de l’infern,
que el meu punyal no vegi la ferida que fa,
ni el cel espiant a través del llenç de la foscor
pugui cridar: «PROU»
CLEOPATRA
Bravo!
També és una carta la que m’anuncia a mi,
el que sembla, aleshores, un estrany regal de la fortuna.
Marc Antoni, un dels tres emperadors Romans,
s’ha instalat a Egite, deixant la seva dona Flúvia a Roma,
i em parla d’amor de l’amor a la Reina d’Egipte
i dessitja que ni un sol minut de vida ens passi
sense plaer. Quan un missagter Romà
interrompent la promesa de tendresa
entrega una carta del seu país a Marc Antoni.
(Treu una carta que no obrirà encara, ni deixa que les altres la llegeixin)
Què diu la seva esposa? Sí, ja s’en pot anar.
Tant debo no l’hagués deixat venir.
Sobre ell ja no em queda cap poder. És d’ella.
Com vaig poder pensar que podia ser meu?
Follia sense fre, va ser deixar-se endur
per vots que néixen a la boca i es trenquen
quan es diuen. Segons ell, jo tenia
l’eternitat als ulls i als llavis, la felicitat
sobre l’arc de les celles, i en el cos ni una part
que no tingués gust de cel.
15
(Ella, o alguna altra de les Reines, obre la carta)
La carta és greu. Roma sencera crema
amb les espases d’una guerra civil,
la seva esposa Fluvia ha mort, i el deure i el dol
clamen pel seu retorn a parts iguals.
L’honor el crida lluny d’Egipte.
Que sigui doncs sord a la meva follia,
que no compadirà ningú. I que a sobre l’espasa
li caiguin els llorers de la victòria. Se n’ha d’anar.
Em diu que la separació s’atura i fuig,
que jo, quedant-me marxo amb ell,
i, anant-se’n ell, es queda al meu costat.
Però jo em quedo dies sola al Palau pensant:
¿On deu ser ara? ¿Està dret o assegut?
¿O Potser camina? ¿o potser va a cavall?
Feliç cavall si porta el cos d’Antoni!
I ara segur que diu o murmura: on és,
la meva serp del Nil? Perquè és així
com ell m’anomena. I ara jo m’alimento
amb el verí més delicat. I ell potser
pensa en mi, i em veu negra, i arrugada
de tants pessics amorosos del sol?
TITANIA
L’una i l’altre gelosos com el meu Oberón.
Tots sabem que s’escapa i mandreja tot el dia
fent d’enamorat d’una o d’una altra. Però,
per dissimular-ho, m’acusa a mi d’estimar Teseu
i d’haver-lo arrebassat a Ariadna.
16
Però tot ho ha frojat la gelosia,
i mai, des del començament de l’estiu
les meves dolces fades i jo
no ens hem trobem en pujol, vall, bosc o prada,
a la font de pedra, o al rierol dels joncs,
o al marge de platges que el mar remulla
a ballar amb la musica lleugera del vent,
sense que ell aparegui i amb brams i baralles,
esguerri el nostre esplai i diversió.
Per això els vents, cansats de xiular inútilment,
com a venjança, han begut del mar boires contagioses;
que escampant-se sobre el camp i la terra,
han inflat de supèrbia a qualsevol rierol ridícul,
fins a tal punt, que tots se surten de mare.
El Bou estira de l'arada en va,
el pagès perd la suor i el verd blat de moro
es podreix, abans que a la jove panotxa li surti barba.
La cleda ha quedat buida al mig del camp negat,
els corbs s'atipen del bestiar mort.
i els laberints plens d'herba espessa,
per la manca de petjades s'han esborrat.
Els humans mortals enyoren el seu hivern,
no hi ha cap nit beneïda amb himnes, ni nadales.
Per això la lluna, governadora de l'oreig,
pàl·lida de fúria, humiteja de tal manera l'aire,
que tota mena de mals reumàtics abunden,
i amb un clima pèssim veiem alterades
totes les estacions: els cabells blancs del gebre
cauen sobre la fresca rosa carmesina
17
i a la vella i glaçada cabellera de l'hivern,
una olorosa garlanda de botons estivals,
hi ha florit per fer-ne burla. La primavera, l'estiu,
la fèrtil tardor, l'agre hivern, canvien
el vestit habitual, i el món estorat,
no sap distingir quin és l'un i quin és l'altre.
I tot aquest desori i conjunt de mals ve
de la nostra disputa i de les nostres baralles,
nosaltres en som els pares i l'origen.
(Assedegada, després de l’esforç, agafa una ampolla d’aigua que hi ha a l’escenàri)
LADY MACBETH
No en beguis! És aiguarràs!
(Titania escup l’aigua que havia begut, Lady Macbeth riu)
CLEOPATRA
Un dia pendrà mal algú!
LADY MACBETH
Un dia? I dos i tres! Ja n’han mort molts! (Riu)
Hi ha qui diu que l’obra està maleïda des del principi
i que un aquelarre de bruixes, enfadades amb l’autor
per incloure-hi encantèris reals, va maleïr la peça.
Però jo també hi he col·laborat...
El primer actor que va interpretar el meu paper,
va morir sobtadament, i va ser el mateix autor
qui va haver de fer el meu personatge.
Una vegada vaig canviar les dagues
amb que simulaven l’assasinat del Rei Duncan
per dagues reals. I l’actor que el feia
va morir a l’escenàri. (Riu) Una altra vegada
18
que van estrenar dues produccions de l’obra
a la mateixa ciutat, tot va acabar
en una baralla monumental amb més de 20 morts
i 100 ferits. Actors que cauen de l’escenàri,
morts misterioses... però sempre
amb mesura.
QUEEN MARGARET
Interessant... com ho feu això d’assassinar el Rei Duncan?
LADY MACBETH
Estem en ple sopar quan el meu company,
empès pels dubtes i la covardía abandona la taula.
El segueixo i em diu que no vol anar més enllà,
que ja en té prou amb els honors que ha adquirit.
-¿És que estava borratxa l’esperança,
amb que t’havies vestit? ¿s’havia adormit,
i es desperta ara, a mirar, poruga i pàlida
el que havia fet quan estava alliverada? Des d’ara
així he d’entendre el teu amor. ¿Tens por
de ser el mateix en els teus actes i coratge,
que aquell que desiges ser? ¿Vols tenir allò
que estimes com l’esclat de la vida
o viure com un covard als teus pròpis ulls,
deixant que un «no m’atreveixo» convenci
al «jo voldria», com el gat que vol el peix
però no es vol mullar les potes? ¿Quina bèstia,
et va empenyer, doncs, a revelar-me aquesta empresa?
Quan t’hi atrevíes eres el mateix home,
ni l’espai ni el moment eren propicis aleshores,
i tot i això, tu els volies forçar a ser-ho.
19
Ara que són ells que s’hi esforcen, la seva oportunitat
et pren les forces. Jo que he donat el pit,
i conec el tendre amor del nadó que mama,
amb el seu dolç somriue a la cara, encara,
hauria tret el meu mugró de les seves genives nues,
i li hauria esclafat el cervell, si així ho hagués jurat,
com tu ho vas fer tu.
Fallar nosaltres?
Tu tensa bé l’arc del coratge
i no fallarem. Quan Ducan s’adormi
-i el viatge d’avui l’invitarà a un son profundconvenceré de tal manera als seus dos guardies
amb el vi i la barreja de begudes,
que la memòria, guàrdiana del cervell,
s’evaporarà i cauran adormits com a porcs.
Què farem tu i jo amb el desprotegit, Duncan?
Què no carregarem als seus guardies borratxos,
que així seran culpables del nostre gran crim?
Qui creurà cap altra cosa quan escoltin
els nostres crits i plors damunt del seu càdaver?
QUEEN MARGARET
Aaagh! Que bé m’hauria anat aquest parlament a mi!
Després d’haver acusat el conseller del Rei,
el duc de Gloucester, el primer, que no l’últim,
dels meus enemics, quan per fi Enric és el Rei
i Margaret la Reina, Enric, passarell, es nega a veure’l
com un traidor i un usurpador del tron.
-Que no ho veus? Que no t’adones
de la fredor que li ha alterat el rostre,
i de la superioritat que adopta el seu posat
altiu, imperiós i diferent del d’abans?
20
Ens recordem de quan era afable i dolç,
quan, només de mirar-lo des de lluny,
el teníem tot agenollat. Però si ara
el trobem ni que sigui al matí,
quan a tothom li plau donar el bon día,
ens fa mala cara i passa de llarg,
sense cap reverència, obviant
el respecte que ens pertoca.
Amb mentides s’ha guanyat el cor del poble,
i quan vulgui aixecar revoltes, em temo
que tothom el seguirà. Ara és primavera,
la cugula té arrels poc fondes, però deixeu-la créixer
i envairà el Jardí i ofegarà les bones herves.
¿Sembla un xaiet? Doncs li han prestat la pell,
perquè per dins és un llop voraç.
¿Qui no roba disfreses quan prepara un engany?
El benestar de tots nosaltres, depèn
de si sabem tallar el camí d’aquest duc traïdor.Però Enric, es deixa convencer de celebrar un judici
per aclarir les acusacions i es retira,
trist i cap cot del Parlament.
LADY MACBETH
Em recorda a algú...
QUEEN MARGARET
És massa fred en assumtes greus,
i massa ple de pietat. I l’aspecte de Gloucester
eganya els compassius amb el seu trist posat,
com la serp que reposant entre les flors,
amb la pell bigarrada i resplandent,
21
clava el fibló a l’infant, que es pensa
que amb aquest aspecte no li pot fer mal.
Us juro que vull veure mort, al duc de Gloucester.
CLEOPATRA
Encara tens la sort que tu al teu Enric
li hauries pogut vessar a l’orella. Jo, a Antoni,
només l’oloro en el rastre que el seu perfum
deixa sobre els seus missatgers.
Un altre missatger d’Italia em ve a veure.
(dona la carta a Lady Macbeth, i li dona intruccions fisiques per què la llegeixi.)
-Vessa’m a les orelles una bona notícia,
que ja fa temps que són estèrils.
LADY MACBETH
Senyora...
CLEOPATRA
Antoni és mort? Si em dius això,
mates la teva Reina, però si es troba bé i és lliure,
aquí tens or, aquí les meves venes blaves per besar
i aquí aquesta mà que ha fet tremolar Reis
en acostar-hi els llavis.
LADY MACBETH
En primer lloc, està molt bé.
22
CLEOPATRA
Doncs aquí tens més or. Però et conec,
és costum dir que els morts estan molt bé.
Si és això el que vols dir, faré fondre aquest or
i el vessaré a la teva boca.
LADY MACBETH
Escolta’m.
CLEOPATRA
T’escolto.
Però no tens bondat al rostre. També és veritat
que si no fos una bona noticia
hauries de venir coronat de Fúria
i no pas en forma humana.
LADY MACBETH
Si us plau, m’escoltes.
CLEOPATRA
Tinc ganes de pegar-te abans no parlis.
Però si dius que Antoni és viu i està bé,
i que és amic de Cèsar enlloc del seu captiu,
et caurà una pluja d’or amb granissa de perles.
LADY MACBETH
Està molt bé.
CLEOPATRA
Molt ben dit.
23
LADY MACBETH
I Cèsar li és amic.
CLEOPATRA
Això és fantàstic.
LADY MACBETH
Són més amics que mai.
Però...
CLEOPATRA.
No em fa cap gràcia aquest «però».
Devalua el què has dit abans. Fora el «però»!
Ets com un jutge que vol alliberar
un criminal terrible. Dius que és amic de Cèsar,
que està bé, i que és un home lliure.
LADY MACBETH
Lliure, no. Això no ho he dit. Està lligat.
A Octavia, germana de Cèsar.
CLEOPATRA.
Per al servei de què?
LADY MACBETH
Per al millor,
que és el del llit.
CLEOPATRA
Em sento sense forces
24
LADY MACBETH
S’ha casat amb Octavia.
CLEOPATRA
Que caigui sobre teu la pesta més infecciosa!
LADY MACBETH
Vaja, gràcies...!
CLEOPATRA
Ja està casat? No et podré odiar més
si em tornes a dir «que sí»
LADY MACBETH
¿T’he de mentir?
CLEOPATRA
Ah. Tant de bo.
Ni que, per això, Egipte es submergís,
i es convertís en un fangar de serps.
LADY MACBETH
Em sap greu però... S’ha casat.
25
TITANIA
(Cançó es pot dir el primer tros en català i cantar en Anglès totes juntes després...)
Deixeu de sospirar, senyores, deixeu de sospirar
els homes sempre han estat decebedors,
sempre un peu a terra i l’altre a la mar,
mai han estat constants els seus amors.
Deixeu de sospirar,
i deixeu-los anar,
i quedeu-vos fresques com roses
convertint aquestes queixes doloroses,
en un alegre tralaralarà!
No canteu més laments, deixeu de sospirar,
poseu penes i decepcions a remullar,
el frau dels homes ve de molt lluny,
des que el blat es segava al mes de juny.
Deixeu de sospirar,
deixeu-los anar,
i quedeu-vos fresques com roses
convertint aquestes queixes doloroses,
en un alegre tralaralarà!
TOTES
Sigh no more, ladies, sigh nor more;
Men were deceivers ever;
One foot in sea and one on shore,
To one thing constant never;
Then sigh not so,
But let them go,
And be you blithe and bonny;
Converting all your sounds of woe
Into. Hey nonny, nonny.
26
Sing no more ditties, sing no mo,
Or dumps so dull and heavy;
The fraud of men was ever so,
Since summer first was leavy.
Then sigh not so,
But let them go,
And be you blithe and bonny,
Converting all your sounds of woe
Into. Hey, nonny, nonny.
TITANIA
L’amor en mans dels homes és una arma
de guerra. A mi el meu gelós Oberon,
fregant-me una flor sobre els ulls
m’embruixa amb un malefici que fa
que, sigui qui sigui, que vegi en despertar,
fins a voler-m’hi fondre l’hagi d’estimar.
Mal sigui una pantera, un gat, un ós,
un lleopard o un senglar de pel raspós!
I quin àngel us penseu que em ve a despertar?
Un home amb cap d’ase! La seva ronca veu m’encisa,
la seva borda forma m’enamora els ulls,
i l’encantèri m’obliga de bones a primeres
a dir-li i a jurar-li que l’estimo:
-Et prohibeixo destijar sortir d’aquest bosc
t’hauràs de quedar aquí, et sembli clar o fosc.
Jo sóc un esperit molt per sobre del comú,
del meu costat l’estiu ningú se’l pot endur.
27
T’estimo, per tant queda’t amb mi
i jo et donaré fades que el voldran servir
i del fons del fons et portaran tresors
i et cantaran mentre dormis entre les flors.
Purgaré la teva grolleria mortal
convertint-te en un esperit boreal.
Flor de pèsol! Teranyina! Falena! Grademostassa!
Sigueu amables amb aquest cavaller,
voletejeu als seus ulls, salteu als seus passos,
alimenteu-lo amb abercocs i raïm a cabassos
i gerds, i figues verdes, i mores d’esbarzer.
Robeu, a la les humils abelles, sacs de mel,
feu espelmes, de la cera que fan les seves mans,
i amb els ulls de les cuques de llum més brillants,
enceneu per a ell, si s’adorm o es desperta, un cel.
Arrenqueu les ales de la papallona bruna
per ventar les besades geloses de la lluna
dels seus ulls. Lligueu la llengua al meu amat
i que silencionsament al meu jaç, sigui portat.
I ja ens tens a tots enganyats i dormint
un home amb cap d’ase i una Reina.
LADY MACBETH
(Escoltant el que hi ha darrera una porta o sortida)
Allò que a ells els adorm, a mi em desperta,
allò que a ells els apaga, a mi m’encén.
Xit! Silènci.
28
Res, era l’òliva, el fatal vigilant que dóna
la més aspra «bona nit» Ara li enfonsa...
Les portes són obertes i els guàrdies
amb els roncs es burlen del seu ofici.
Els he drogat el beure de tal manera
que Mort i Vida discuteixen si han de viure
o morir. (un soroll)
Ah. Tinc por que s’hagin despertat
abans no estigui tot acomplert. L’intent, no el fet,
és el que ens perd. Li he preparat les dagues,
Les ha d’haver trobat. Si no s’hagués assemblat
tant al meu pare mentre dormia,
jo mateixa ho hauria fet.
(Parlant cap a la porta)
-Ets tu?
-He sentit l’òliva i després els Grills,
-I tu, ¿has parlat?
-Ara.
-Sí.
-És ben ximple parlar d’una visió trista.
-No t’hi encaparris tant.
-No ens les prenguem així aquestes coses o ens tornarem bojos.
29
-Ves a buscar aigua i neteja’t aquestes mans
de testimonis. Perquè les has portat,
aquestes dagues? Han de ser allà.
Torna-les i empastifa de sang els guardies.
-Quina voluntat més fluixa. Dona-me-les.
Els que dormen i els morts són imatges,
només els nens tenen por dels dimònis pintats.
Ensagnaré les cares des guàrdies,
que ells han de ser els culpables.
Ara torno, amigues.
(entra cap a dins)
QUEEN MARGARET
Així mateix
ho faig jo amb el meu el meu estimat Suffolk.
Posant a les seves mans les dagues
per matar el Duc Gloucester.
Però els York que fa estona que volen
el retorn de la corona a la seva casa,
ràpidament fan correr les acusacions adecuades
i Enric, sense veure el favor que li ha fet
desterrarà el meu aliat i amic.
La guerra que tot provocarà,
farà que separin el seu cap del seu cos.
Ah, Suffolk el teu bell rostre, que ha regnat damunt meu
com un astre influent, ¿no va poder obligar
a la pietat aquells que eren indignes de mirar-lo?
30
Diuen que el sofriment dilueix l’esperit,
l’omple de terrors i el degenera.
Penso doncs en venjar-me i paro de plorar.
Enric afeblit, comença a perdre la Guerra
i ens veiem forçats a fugir a Londres.
Però que n’és de lent. Quina vergonya.
-De què estàs fet? Ni lluites, ni saps fugir.
Ara la valentia el seny i la prudència
ens demanen fugir de l’enemic i arracerar-nos
allà on puguem. Només podem fugir.
(Torna LADY MACBETH, corre cap a on és Cleopatra i la mou de lloc abans no caigui un
sac de sorra, dels que fan de contrapès a les barres, i segueix com si res no hagués
passat. )
LADY MACBETH
Ja tinc les mans del mateix color;
però quina vergonya em faria
tenir el cor blanc com el seu.
Anem cap a la cambra, i amb un xic d’aigua
ens rentarem del fet. Truquen a la porta.
I tothom comença a despertar-se,
però ja està fet. I en pocs dies
després del dol, i les excequiès
ell és Rei, senyor de Cawdor i Glamis,
com les tres parques van predir. Però
si és certa aquesta primera predicció
també ho pot ser la segona, que diu
que són els fill de Banquo, no pas cap de nostre,
els que heredaran la corona.
31
QUEEN MARGARET
Una predicció miserable.
Com el pacte que el Rei Enric,
per aturar la guerra contra els York
està disposat a signar, acordant la pau,
amb el Duc de York, el segon dels meus enemics,
el tractat diu que ell seguirà sent Rei,
però que seràn els fills de York, Eduard, George i Ricard
els hereus d’Anglaterra, arrencant la corona
del cap del nostre propi fill.
-Tan de bo hagués mort verge,
i no t’hagués vist mai, ni hagués tingut cap fill,
si havies de ser d’un pare tant desnaturalitzat.
¿Que mereix perdre els drets de naixement el teu fill?
Si te l’estimessis la meitat del que l’estimo jo,
o si haguessis sentit el dolor que per ell jo vaig sentir,
o l’haguessis nodrit com jo vaig fer, amb la meva sang,
t’hauries deixat vesar la sang del teu cor estimat,
abans de convertir aquell duc salvatge en el teu heureu
desheretant el teu unic fill.
- ¿Que t’hi han obligat?
¿Qui t’hi ha obligat? ¿Ets el Rei
i et deixes obligar? Em fa vergonya sentir-te.
T’has anul·lat a tu mateix, al teu fill i a mi,
i has donat tal poder a la casa de York,
que només regnaràs si ells ho consenteixen.
Cedir la corona als seus hereus...
¿què és, sinó cavar la nostra pròpia tomba,
i entrar-hi abans no ens arribi el temps de fer-ho?
Si jo hagués estat aquí, encara que soc una dona feble,
els soldats m’haurien aixecat amb les seves llances,
abans d’haver acceptat un acord semblant.
32
Però tu prefereixes la teva vida al teu honor
i veient el què fas, des d’ara em divorcio
tant de la teva taula com deu teu llit,
fins que no s’hagi revocat l’acta del parlament,
que vol deixar el meu fill desheretat.
Els senyors del nord, que han deixat les teves banderes,
abraçaran les meves quan les vegin desplegades,
i les desplegaré per vergonya teva
fins a la ruïna de la casa de York.
Anem a la guerra, fill meu. Tenim l’exercit preparat. (pausa)
CLEOPATRA
Al final sempre hem d’anar a la guerra.
Després de casar-se amb la germana de Cèsar
les tres families de Roma: Pompeu,
Marc-Antoni i Cèsar-Octavi fan les paus.
Una pau falsa que els servirà només,
per ordir complots els uns contra els altres.
Acusen a Pompeu de voler assasinar a Cèsar
cosa que ell nega, però serveix a Cesar
per declarar-li la guerra. Antoni,
en ple combat, deserta de l’exèrcit de Cèsar
i torna corrent al meu costat. A Roma,
envejosos del nostre amor, ens acusen
de supèrbia, de luxuria de proclamar-nos
Reis de Reis de Xipre fins a la Baixa Siria.
Cèsar, ho aprofita per declarar la guerra a Egipte.
-Doncs que s’enfonsi Roma,
i es podreixin les llengües que malparlen de mi.
I si em faig càrrec de les despeses de la guerra,
jo, com a cap del meu reialme, vull anar a la guerra
com ho faria un home.-
33
LADY MACBETH
Tot és perdut i no tenim re
si el desig acomplert no ens dona plaer.
Més val ser el qui matem amb el cor fort,
que viure el goig dubtós d’haver-li donat mort.
Hem esquinçat la serp però no l’hem escapçat
Banquo i els seus fills són vius encara,
però el seu dret de vida no és etern.
Alguna cosa prepara Macbeth, contra ells,
quan la nit embeni els ulls d’aquest dia.
Però jo, em diu, he de ser-ne innocent,
fins el moment d’aplaudir-ho.
La llum ja es fon i el corb se’n va a la fronda.
S’ensopeix el que era bo del dia
i els agents de la nit es desvetllen per fer presa.
QUEEN MARGARET
Amb l’esforç valent del meu exercit
capturo el Duc de York, el segon dels meus enemics,
mentre els seus tres fills Eduard, George i Ricard,
avancen, violents, pel costat contrari.
-Poseu damunt d’aquest pilot
aquest sol que obrint els braços,
abraçava muntanyes, però no se n’emportava
més que l’ombra fresca. Què?
¿Eres tu el que volia ser Rei d’Anglaterra?
¿On són ara els teus cadells, Eduard i George?
¿On és aquell pordigi geperut el teu fill Ricard?
Pobre York, si no fos perquè t’odio a mort,
lamentaria veure’t en un cas tan miserable.
34
Que li tallin al cap i el tanquin al portal
de la casa dels York. Així York,
podrà veure la ciutat de York.
CLEOPATRA
Amb el cel del combat encara rojent,
abans no surti el sol i doni l’odre d’atacar,
Cèsar em fa arribar una oferta secreta.
Em demana, que no consideri el cas on em trobo,
sinó només que ell és Cèsar. Diu que sap
que he estimat Antoni no perquè l’estimés
sinó perquè el temía. És per això que ell
compadeix les taques que tinc a l’honor.
I considera que no les mereixo. Sol·licita
que el que m’hagi de donar li demani.
Si de la seva sort, me’n fes un bastó
on recolzar-me, n’estaria molt content.
Però encara l’alegraria més saber
que he deixat Marc-Antoni
i que em vull arrecerar sota les seves ales,
ja que és l’amo del món. Marc-Antoni,
en saber-ho fa assotar el missatger
i m’acusa a mi d’escoltar l’oferta de Cèsar
de bon grat.
TITANIA
Ah, Homes mortals,
no podria aguantar mai un marit,
ni amb barba ni sense. Si no en tingués,
què faria amb ell? Vestir-lo amb la meva roba
i convertir-lo en dama de companyia?
35
El que té barba és més que un jove,
i el que no en té és menys que un home,
el que és més que un jove no és per mi,
i el que és menys que un home, jo no soc per a ell.
Res, de res mentre déu no faci els homes
d’un altre element que no sigui la terra.
¿Com pot suportar una dona,
ser oprimida per un tros de terra seca
i retre comptes de la seva vida
a un terròs de fang tossut?
I jo encara estic adormida i drogada
rient-li les gràcies a aquest
tros de terra amb cap de ruc.
¿Vols una mica de música, amor meu?
¿Digues amor, quin plat et ve de gust?
Dorm i et faré un bressol amb els meus braços.
Com fa l’heura lamb els seus llaços.
QUEEN MARGARET
El Rei Enric, s’esmuny amenaçat pels fills de York.
Eduard i Ricard, com un parell de gossos
que han avistat la llebre més poruga
amb ulls plens de fúria,
i amb l’acer sangonós als seus punys enfollits,
ens venen darrera. Amb el temps just
per salvar poc més que la vida,
el meu fill i jo ens embarquem cap a França.
On, a l’exili, haurem de baixar les veles
i servir els Reis que manen.
36
LADY MACBETH
Els enemics que havien de morir s’escapen.
Romanços i fantasies de la por,
sobresalts impostors de la veritat
que escaurien al conte d’una vella a la vora del foc,
comencen a perseguir els nostres somnis.
I ens falta el que ho preseva tot: el son
CLEOPATRA
Ningú no mou les seves naus,
ni gosa fer el primer pas, els augúrs
no han dit res ni es volen pronunciar.
Però el combat, en un obrir i tancar d’ulls,
violentament ens ensorra en la derrota,
com la fosca manta de la nit. Cèsar,
fa replegar les nostres naus i Antoni,
m’acusa d’haver rendit la meva flota
als peus de Cèsar i em tracta de malefici
que se li ha endut el cor a la perdició.
M’acusa de bruixa i em vol matar,
culpable d’haver traçat un complot
en contra seu. Què s’ha de fer per obtenir
una mica de Respecte? Què vol?
QUEEN MARGARET
Lluís, Rei de França ens acull a mi i al meu fill adolescent,
i just quan els aliats de l’usurpador Eduard de York,
intenten carsar-lo amb la germana del Rei Francès
i esborrar així cap possibilitat del nostre retorn.
Lluís rep la carta d’Eduard en què rebutja aquesta aliança
i confesa que s’ha casat amb Lady Grey.
37
La burla d’Eduard enfurisma el Rei Francès,
i obtenc, com si d’un truc de màgia es tractés,
el suport tots els seus nous enemics. Ja estic a punt
per canviar tots els meus vestits de dol per l’armadura.
CLEOPATRA
Com pot acusar-me d’aquesta manera?
Li faré arribar que m’he suïcidat,
que l’última paraula que he dit ha estat, Antoni.
Faré que li diguin amb tots els accents de la tristesa
i tornin per dir-me com ha reaccionat.
LADY MACBETH
Veste’n, taca maleïda! Veste’n et dic...
una... dues... vinga, és hora de fer-ho.
L’infern és fosc. Vergonya, senyor, vergonya!
¿Un soldat? ¿tenir por? ¿Perquè tenir por
de que ho sàpiga ningú, si ningú
pot demanar comptes al nostre poder?
¿Però qui hauria pogut pensar
que aquell vell tingués tanta sang...?
QUEEN MARGARET
Quan havíem capturat el Rei Eduard, s’escapa.
Els York ataquen amb força i escapcen els meus aliats.
Però els homes sàvis no s’aturen mai
per lamentar les perdues si no per posar remei als mals.
El masteler major, se n’ha anat a l’aigua,
sen’s ha trencat el cable i ja no tenim ancora. ¿I què?
Si el pilot segueix viu us semblaria bé que abandonés el timó?
38
No deixarem el timó per lamentar-nos
si no que seguirem el rumb
per més aspre que sigui el «NO» del vent.
Ni Eduard, ni Clarence, ni Ricard
ens faran abandonar la barca.
Au doncs coratge! Enric el vostre sobirà,
és presoner dels enemics. Ricard el té tancat
a la Torre de Londres. Li han usurpat el tron.
anul·lat les lleis i gastat el seu tresor.
Per tant tenim la justícia al costat. Lluiteu,
sigueu valents i feu el senyal de combat!
LADY MACBETH
El senyor de Fife tenia una dona.
¿On és ara?¿Què? ¿no quedaran mai netes,
aquestes mans? Prou! Prou! Ho perdràs tot
per culpa d’aquests sobresalts.
Encara se sent la fortor de la sang.
Ni tots els perfums d’Arabia
no podrien amorosir aquesta mà.
CLEOPATRA
En sentir a parlar del meu suicidi, Antoni
cau del cavall que feia correr la seva ràbia,
i vol curar amb una ferida la ferida que li he fet.
Que ningú si no Antoni, derroti a Antoni!
QUEEN MARGARET
Quan ens cau a sobre la tempesta dels York,
jo i el meu fill, som capturats pels seus soldats,
i portats a davant dels tres germans.
39
LADY MACBETH
Renta’t les mans. Posa’t la roba de dormir.
No estiguis tant pàlid... T’ho repeteixo.
Banquo està enterrat, no pot sortir
de dins la seva tomba.
Al llit! Al llit! Truquen a la porta...
Vine, vine. Vine, vine i dona’m la mà.
No pot desfer-se el que està fet.
CLEOPATRA
Antoni, desesperat en escoltar
les falses noticies del meu suïcidi,
vol imitar-me i dona odres al seu criat
d’enfonsar la seva pròpia l’espasa
al seu bentre, i morir per pròpia voluntat.
QUEEN MARGARET
Ricard, el porc senglar més deformat i cruel,
enfonsa la seva espasa al cos del meu fill.
Aahh! traïdors assasins.
Els que an matar a Cèsar, no van vessar cap sang,
ni van cometre cap ofensa, ni van ser culpables,
si comparem la seva acció amb aquest fet abominable.
Ell era un home aquest era un noi.
Carnissers i canalles, caníbals sanguinaris!
Quina planta més dolça heu estroncat!
Si arribeu mai a tenir un fill, espero
que el veieu segat en plena joventut,
tal com vosaltres, assasins heu tallat la vida
d’aques Príncep tant jove.
40
CLEOPATRA
Antoni ha mort
i jo m’he de quedar en aquest món insipid,
que amb la teva absència no val més
que una cort de porcs?
QUEEN MARGARET
Mateu-me aquí mateix.
Enfonsa aquí l’espasa! On és aquell dimoni carnisser,
Sí Ricard, l’esguerrat. Ricard, on ets?
Per tu l’assasinat és com donar almoina
i mai no tens un no pels que demanen sang.
TITANIA
Desperto del somni. Que n’he vist de visions!
Crec que m’havia enamorat d’un ase.
LADY MACBETH
Corren rumors terribles. Fets contra natura
engendren desgavells contra natura.
Les consciències brutes es desfoguen
dels seus secrets sobre els coixins que callen.
CLEOPATRA
El triomf imperial de l’afortunat Cèsar
no em tindrà mai per joia. Si ganivets,
drogues i serps tenen tall, eficàcia
i fan efecte, jo ja no tinc por de res.
Si per mi fos, llançaria el meu ceptre
als déus injuriosos, i els diria
que el nostre món valia tant com el seu
fins que es van atrevir a robar-nos la joia.
41
TITANIA
I encara dorm l’ase al meu costat.
¿Com ha estat possible?
Com, ara, els meus ulls
avorreixen la seva trista fatxa.
QUEEN MARGARET
Ricard, s’ha escapat fins a la torre,
per acabar el que ha començat.
Matant el Rei Enric amb la mateixa espasa sangonosa
que ha segat la vida del meu fill.
CLEOPATRA
El tot és el no-res. Resignar-se és estúpid
i la revolta escau als gossos rabiosos.
Si Cèsar vol una Reina que li implori li diré que
la majestat, per mantenir el seu estat
no pot implorar menys que un reialme sencer.
QUEEN MARGARET
A mi m’enviaràn a França per cobrar el meu rescat,
i em tornaran al castell del meu pare,
d’on em van segrestar fa masses anys,
per portar-me en aquesta illa humida i maleïda.
CLEOPATRA
No vull menjar, ni tampoc beure.
I si he de dir paraules vanes, diré
que tampoc no vull dormir.
Faci el que faci Cèsar, no em tindran
lligada a la cort, ni em castigarà mai
la mirada aburrida d’Octàvia.
42
TITANIA
Oberón, rient, m’explica tot seguit,
mentre volem, com és que aquesta nit
en somnis, per aquests boscos i verals
adormida m’he vist entre els mortals.
CLEOPATRA
Jo he somiat un cert emperador,
que es deia Marc-Antoni. Ah si pogués dormir,
per tornar a veure un home així.
Les seves cames calvalcaven l’oceà,
el seu braç elevat era el corn del món.
La seva generositat no coneixia l’hivern
i era com la tardor, i es feia gran
com més collites produïa. El seus dessigs
eren com el dofí que treu el llom relluent
per sobre de la mar de plata. La seva veu,
quan parlava amb els amics era harmonia,
però quan decidia dominiar el món
era un tro ressonant. Penseu que hi ha hagut mai
un home com el que he somiat?
QUEEN MARGARET
No ho crec pas.
CLEOPATRA
Si hi ha hagut mai un home així,
ha de ser més enllà dels límits del somni.
A la naturalesa, li falta matèria
per competir amb l’imaginàri creant
formes fantàstiques. Adéu i gràcies, doncs.
43
LADY MACBETH
Diran a Macbeth: La Reina és morta!
I ell contestarà:
-Ja podria haver esperat a morir una altra hora,
hi hauria hagut un temps per tal paraula:
L’endemà, l’endemà, l’endemà.
S’escapa, dia a dia, poc a poc,
fins arribar a la darrera síl·laba que es recorda.
I tots els nostres ahirs han il·luminat
a tots els ximples el camí cap a la cendra.
Apaga’t, consumeix-te curta flama!
La vida és tan sols, una ombra que camina,
un trist comediant que s’esforça, una estona,
sobre l’escenàri i ja no se’l sent mai més.
És un conte explicat per un idiota,
ple de soroll i fúria, que no vol dir res.
QUEEN MARGARET
On és Ricard, el darrer dels meus enemics,
va matar, Enric, el meu marit, a la torre de Londres,
i a Tewkesbury va matar el meu pobre fill.
¿Poden travessar els núvols i entrar al cel,
les malediccions? Doncs si és així,
núvols espessos, deixeu pas a les meves!
Si el rei Eduard no mor en el combat,
que mori víctima dels seus excessos,
ja que el meu fill moria assassinat
per fer-lo rei a ell! I allà on siguis Ricard,
gos, i escolta’m:
44
Si al cel li queda encara cap plaga dolorosa
que superi les que et desitjo jo,
que la guardi fins que hagin madurat
els teus pecats, i llavors descarregui
tota la seva fúria sobre tu,
que has trasbalsat la calma d’aquest pobre món.
CLEOPATRA
A Roma em voldran mostrar com una nina egipcia.
Treballadors amb davantals greixosos
m’alçaran ben a la vista de tothom.
Quedaré emboirada del seu espès alè.
Devergonyits em voldran grapejar
com fan amb les putes. Miserables poetes
m’escriuran balades i quan les cantin
desafinaran. Comediants de veu prima
sortiran a escena representant-me,
convertint la meva majestat en burla.
Volen que em deixi alçar, per mostrar-me
a la gentada enfervorida de Roma?
M’estimo més que la terra d’Egipte
em colgui amb tendresa. M’estimo més
que em deixin nua sobre el fang del Nil
i que les mosques d’aigua ponguin ous sobre mi.
Abans, feu que les piramides siguin el meu patíbul
i penjeu-m’hi, amb cadenes, ben amunt.
Demano que em portin, en una panera de figues,
aquella serp preciosa del Nil, que mata
sense causar dolor.
45
-Serp estimada, misrable mortífer
acosta’t cap a mi. I que les teves dents
desfacin ben depressa l’estret
nus de la vida. Com un infant
en el meu pit, adorm la teva dida.QUEEN MARGARET
En les nostres històries hem conegut totes
la desgràcia de perdre la noblesa...
Qui puja més amunt és qui més rep
els cops de vent, i si trontolla i cau,
es fa a miques.
Si la pena es mesura per l’antiguitat,
podríem dir, companyes, que heu respectat,
els meus drets de veterana
i donat espai al meu dolor.
LADY MACBETH
Si les penes admeten companyia,
les hem posat unes al costat de les altres
i compartint-les com a germanes, hem passat
les nits en blanc i dejunat de dia;
CLEOPATRA
hem comparat la felicitat que ha mort
amb les desgràcies vives.
QUEEN MARGARET
Hem imaginat
els fills i els homes més encantadors del que eren,
i el que els van assassinar més repugnants
del que són potser.
46
CLEOPATRA
Benaurada doncs
aquesta trobada, sigui qui sigui que ens hagi convocat.
LADY MACBETH
Tal vegada no ens ha convocat ningú
llevat de l’atzar. I hem sigut nosaltres
que hem donat sentit a la trobada.
(cau una carta des de les barres com si caigués del cel, totes s’espanten i miren a LADY
MACBETH)
No és cosa meva. Ja hem après que una carta
no té perquè ser inofensiva però no és cosa meva.
LADY MACBETH
(Les altres la fan avançar fins a la carta, ella amb precaució s’apropa a la carta i l’obra i es
prepara a llegir-la)
«Benvolgudes Reines,
Preguem disculpin les molèsties que avisos que erronis que les han citat hagin pogut
causar, esperem arribar a temps i que s’hagin mantingut intàctes les paraules de les que
estan fetes i lamentem si han hagut de compartir estona plegades.»
(Passa la carta a CLEOPATRA)
CLEOPATRA
«Després d’una extensa investigació hem pogut saber que l’objectiu de la companyia era
aixecar un cicle amb les obres de les que vostès formen part, però que per problemes de
producció la companyia va decidir prencindir de l’escenografía. Després veient que
tampoc se sol·lucionava el problema, van seguir prescindint d’elements amb el vestuari.
Tot seguit, després d’una xerrada amb els responsables de cultura de l’administració van
veure clarament que calia precindir també de l’equip artístic. I d’aquesta manera van
decidir seguir endevant, sense direcció, il·luminació, música, ni caracterització.
47
Però quan el contable de la companyia va exposar la realitat es va decidir finalment a
mirar de tirar endevant també sense actrius.»
(passa la carta a QUEEN MARGARET)
QUEEN MARGARET
«Lamentem un cop més haver-les convocat. I esperem que no hagin compartit més que
les lleus molèsties causades pel nostre avís anticipat. Esperem que aquesta carta arribi a
temps i no hagin intercanviat gaire més que una breu sal·lutació. Lamentaríem detectar
que a causa d’aquest accident, els seus personatges es vegin alterats en el futur. Els
preguem notifiquin qualsevol canvi, per lleu que els pugui semblar. És molt important,
per tal que no hi hagi cap modificació en les seves trames que no comparteixin
informació ni experiència.»
Que no hi hàgi cap modificació en les trames? Que es preparin!
(Totes es posen a riure)
TITANIA
(Comença a escoltar-se una música de lluny)
Ah ja sento la música.
Ah, seguiu el compàs: la dolça música m’amarga
quan es trenca el compàs i no hi ha acords.
QUEEN MARGARET
Igual que en la música de la vida dels humans.
CLEOPATRA
Ara, amb vosaltres, és fàcil tenir bona oïda,
fàcilment es detecta quan falla algún compàs,
o quan es desafina...
48
QUEEN MARGARET
Potser ens va mancar l’oïda per escoltar
el fals compàs dels homes. Però ara farem
que el poder i el temps ens siguin harmònics,
LADY MACBETH
Guerres, enveges, ambicions i gelosies
van ocupar el nostre temps però ara el temps
l’ocuparem nosaltres i nosaltres serem el seu rellotge.
TITANIA
El Minuts seran els nostres pensaments
i cada segon un sospir de joia a l’esfera del ulls
CLEOPATRA
El sò que indica l’hora ja no seràn els laments
clamorosos esclatant al nostre cor.
LADY MACBETH
Pensaments, somrriures i alegries
ens mostraran els minuts, el temps i les hores.
QUEEN MARGARET
I així consumint el temps, l’alegria
arribarà també a les nostres mans.
TITANIA
Repetiu la cançó, primer de cor,
una nota damunt de cada mot.
Donant-vos les mans amb gràcia de fada
cantem i beneïm aquesta trobada.
49
TOTES -cantant
Blow, blow, thou winter wind,
Thou art not so unkind
As man’s ingratitude;
Thy tooth is not so keen,
Because thou art not seen,
Although thy breath be rude.
Heigh-ho! sing, heigh-ho! unto the green holly:
Most friendship is feigning, most loving mere folly:
Then, heigh-ho, the holly!
This life is most jolly.
(el text que segueix pot ser intercalat al mig de la cançó amb un acompanyament
CLEOPATRA
Si us hem ofès, som vanes ombres
només us cal pensar que heu fet un son
i tot s’haurà acabat sense importància.
QUEEN MARGARET
Si del contrari us ha plagut aquesta estona,
doneu alegría a les vostres mans,
i en acabar fareu la trobada rodona
TOTES- cantantFreeze, freeze, thou bitter sky,
That dost not bite so nigh
As benefits forgot:
Though thou the waters warp,
Thy sting is not so sharp
As friend remembered not.
Heigh-ho! sing, heigh-ho! unto the green holly…
50