DISSENY I CONSTRUCCIÓ D’UN AVIÓ TELEDIRIGIT ELÈCTRIC Curs: 2022-2023 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Resum Les impressores 3D són capaces de fer coses extraordinàries. En l'actualitat aquestes es fan servir per a imprimir òrgans o construir cases senceres en qüestió de dies, però, hem pensat mai si les podem fer servir per a volar? Com a principiants en l'aeromodelisme, hem assumit el repte d'intentar crear un avió petit, lleuger i econòmic, i hem redactat tot el procés en aquest treball. En aquest treball ens endinsarem en les bases teòriques del vol d’un avió i en el seu disseny. Ens posarem a prova intentant crear un avió accessible que tothom pugui imprimir fàcilment i que tingui una bona capacitat de vol. El treball conté una part teòrica i una part pràctica, en la qual dissenyarem, construirem i provarem l'avió. Us convidem a entretenir-vos i deixar-vos portar per aquest projecte, i a descobrir si hem estat capaços d'assolir els nostres objectius o no. Abstract 3D printers are capable of doing extraordinary things. Nowadays these are used to print organs or build entire houses in a matter of days, but have we ever thought about using them to fly? As beginners in model airplanes, we have taken on the challenge to create a small, light and cheap airplane, and we have written all of the process in this assignment. In this project we will go into the theoretical basics of airplane flight and design. We will test ourselves by trying to create an airplane that everyone can easily print and that has good flying capabilities. The work contains a theoretical part, and a practical part, in which we will design, build and test the airplane. We invite you to have fun and get carried away by this project, and to find out if we have been able to achieve our goals or not. 1 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Taula de continguts 1. Introducció 1.1 Què és un avió? 1.2 Història de l'avió 1.3 Les parts de l’avió 2. Part Teòrica 2.1 El control 2.1.1 Forces en el vol 2.1.1.1 Sustentació 2.1.1.2 Empenta 2.1.1.3 Resistència 2.1.1.4 Pes 2.1.2 Càrrega alar 2.1.3 Centre de gravetat 2.1.4 Centre de pressions 2.1.5 Estabilitat 2.1.5.1 Estabilitat estàtica 2.1.5.2 Estabilitat dinàmica 2.1.5.3 Efectes de l’estabilitat 2.1.6 El gir 2.1.7 Guinyada adversa 2.1.7.1 Efecte parell motor 2.1.7.3 Empenta asimètrica 2.1.7.4 Correcció 2.1.8 Terminologia d’ales 2.1.9 Posició de l’ala 2.1.9.1 Baixa 2.1.9.2 Mitja 2.1.9.3 Alta 2.1.9.4 “Shoulder-wing” 2.1.9.5 Para-sol 2.2 Aerodinàmica 2.2.1 El debat de la sustentació 2.2.1.1 Tercera llei de Newton 2.2.1.2 Diferència de pressions 2.2.1.2.1 Principi de Bernoulli 2.2.2 Nombre de Reynolds 2.2.3 Atmosfera 5 6 6 7 9 9 9 9 9 9 10 10 11 12 12 12 13 13 14 15 15 16 16 16 17 17 18 18 18 18 19 19 19 19 19 20 20 2 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.2.3.1 Pressió atmosfèrica 2.2.3.2 Temperatura 2.2.3.3 Densitat 2.2.4 Angle d’atac 2.2.4.1 Angle d’atac crític 2.2.4.2 Pèrdua 2.2.5 Diedre 2.2.5.1 Efecte diedre 2.2.6 Perfil alar 2.2.6.1 Denominació dels perfils alars 3. Part pràctica 3.1 Components 3.1.1 Motor 3.1.2 Esc 3.1.3 Receptor 3.1.4 Servomotors 3.1.5 Comandament de control remot 3.1.6 Bateria 3.1.7 Hèlix 3.2 Disseny 3.2.1 Objectiu 3.2.2 Programari 3.2.3 Dimensions 3.2.4 Disseny bàsic 3.2.4.1 Creació d’un pla: 3.2.4.2 Sketch: 3.2.4.3 Revolve: 3.2.4.4 Loft: 3.2.4.5 Split: 3.2.4.6 Extrude: 3.2.5 L’avió 3.2.5.1 Fuselatge 3.2.5.2 Ales 3.2.5.3 Estabilitzadors 3.2.5.4 Superfícies de control 3.2.6 Preparació dels components 3.2.6.1 Bateria, ESC i receptor 3.2.6.2 Motor 3.2.6.3 Servos 3.2.6.4 Tren d’aterratge 21 21 21 22 22 22 23 24 24 25 26 26 26 26 27 27 27 28 28 29 29 29 30 30 30 31 31 31 31 31 32 32 32 33 34 34 35 35 35 36 3 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.7 Unió de les parts 3.2.8 Iteracions 3.2.8.1 Primera iteració 3.2.8.2 Segona iteració 3.2.8.3 Tercera iteració 3.2.8.4 Quarta iteració 3.2.9 Disseny final 3.3 Construcció 3.3.1 La impressió 3.3.1.1 Impressora 3D 3.3.1.2 Prusa Slicer 3.3.2 El muntatge 3.3.3 Circuit elèctric 3.4 Proves de vol 3.4.1 Primera prova 3.4.2 Segona prova 3.4.3 Tercera prova 3.4.4 Millores 36 37 37 38 38 38 38 39 39 39 40 41 42 42 42 42 43 43 4. Conclusions 45 5. Bibliografia 46 6. Annex 50 6.2 6.1 6.3 6.4 50 52 57 58 Tipus d’ales Plànols Posició de les ales en avions multiplans Pressupost 4 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 1. Introducció Amb l'arribada de la impressora 3D a la vida quotidiana, més i més gent comença a tenir accés a aquesta eina tan versàtil. La impressora 3D avui en dia té molts usos, que van des d'impressions de particulars des del mateix domicili, a àmbits com l'automoció, la indústria, l'arquitectura o fins i tot en l'àmbit aeroespacial. En l'àmbit de la medicina s'estan utilitzant per a imprimir òrgans, utilitzant matèria viva com a material d'impressió. És clar que la impressió 3D ha arribat per quedar-se, i és per això que la volem fer protagonista del nostre treball. L'objectiu d'aquest treball de recerca és dissenyar un avió radiocontrol petit que sigui completament funcional, però amb un petit gir. Sabem que aquest mateix tema ja ha estat explorat prèviament, així que hem decidit que el nostre avió estarà completament imprès i haurà de ser el més accessible, universal i econòmic possible, per tal que qualsevol persona que el vulgui recrear, sigui capaç de fer-ho ràpidament i sense suposar-li un cost molt elevat. A més a més, l'ús d'aquest dispositiu ens ofereix uns quants avantatges respecte a les alternatives. El principal és la precisió, fent que les peces com el fuselatge i les ales puguin tindre formes intricades i extravagants, que ajudaran amb l'aerodinàmica de l'aeronau i permetran que l'avió sigui imprès tantes vegades com faci falta. Hem decidit triar aquest tema perquè creiem que l'aprenentatge d'un programa de CAD (disseny assistit per ordinador), l'ús i la familiarització de la impressora 3D i tot el rerefons teòric necessari per a poder volar un avió ens ajudaran immensament en el grau que vulguem fer. Per a assolir el nostre objectiu, hem dividit el treball en dues parts principals; la teòrica i la pràctica. Per a la part teòrica hem hagut de fer una extensa recerca bibliogràfica, buscant i contrastant la informació trobada en diferents pàgines web. Cal destacar que la ciència del vol és extremadament extensa, i recollir tota la informació en un petit treball de cinquanta pàgines és simplement inassequible. Tot i això, hem fet to el possible per agrupar la informació que valorem que és més essencial i necessària. Per a la part pràctica hem hagut que dissenyar i construir diversos prototips per arribar al nostre producte final. Aquest disseny ha estat creat completament des de zero i sense cap classe d'inspiració. Això, per molt complicat que hagi estat, ens ha permès allunyar-nos dels dissenys tradicionals d'avions radiocontrol. El treball està estructurat en cinc parts. Primer explicarem tot el coneixement necessari per a poder entendre com es controlen i com volen els avions. Seguidament, entrarem en els components necessaris per a la construcció del nostre avió radiocontrol, i explicarem com l'hem dissenyat i com l'hem construït. A continuació, parlarem sobre les proves de vol que hem efectuat, els resultats d'aquestes, i els aprenentatges. Finalment, parlarem sobre els resultats obtinguts en aquest treball, i si hem aconseguit assolir el nostre objectiu. 5 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 1.1 Què és un avió? Abans d'endinsar-nos en els principis teòrics d'un avió i del seu funcionament, hem d'introduir el concepte d'avió i posar un context històric. La paraula avió, prové de la paraula llatina "avis", que vol dir au. S'entén com a avió a una aeronau d'ala fixa, capaç de volar impulsada per un motor o més, amb un mínim de dues ales i més densa que l'aire. 1.2 Història de l'avió L'humà ha desitjat volar des de fa milers i milers d'anys, i això ho sabem perquè existeixen alguns mites sobre el vol que remunten a l'antiga Grècia. Els primers dissenys d'un dispositiu similar a un avió, foren dissenyats per Leonardo da Vinci, al segle XV. Però el primer enlairament realitzat en la història no va ser dut a terme per un avió sinó per un globus de paper més lleuger que el vent i que anava ple d'aire calent, l'any 1783. No es va aconseguir volar un avió fins al 1883, quan John Joseph Montgomery va aconseguir volar un planador més pesat que el vent. Més tard, l'any 1890, Clément Ader va fer el primer vol d'un avió amb sistemes de propulsió, amb l'Éole. Tot i això, el primer vol sostingut i controlat que hagi estat reconegut oficialment va ser l'any 1903, pels germans Wright. Fig. 1: Avió dels germans Wright “Kitty Hawk” Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Avi%C3%B3n L'any 1906, el brasiler Santos Dumont, va ser el primer a prendre el vol a bord d'avió, ja que els germans Wright van necessitar una catapulta fins a l'any 1908 per a enlairar el seu avió. Els avions van anar evolucionant i van servir per a combatre en la Primera Guerra Mundial, on van dominar els avions alemanys Fokker D. VII, un biplà (avió amb una ala sobreposada a una altra) capaç d'arribar als 200 km/h. En aquest període, però, construir un avió eficaç era més producte de sort que d’estudi i recerca Fig. 2 :Fokker D. VII Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fokker_D.VII 6 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric L'any 1930, van aparèixer els motors de turbina de compressió, que acabarien esdevenint els motors que trobem avui en dia en la majoria d'avions comercials o militars. Fig. 3:Imatge d’un motor de compressió Font: http://manuelvdf.blogspot.com/2012/03/regulacion-de-la-p otencia-en-turbinas.html 1.3 Les parts de l’avió L’avió té quatre parts principals: la cabina, el fuselatge, les ales i la cua. ·El fuselatge: És el nucli de l’avió, on es connecten la resta de parts i on es troben els passatgers o la càrrega. ·Cabina: És el lloc des d'on es pilota l’avió. En el cas d’un avió comercial, hi ha dos pilots, i va situada a davant de l’avió. En la majoria d’avions, la cabina va integrada al fuselatge. ·Les ales: Són la font principal de sustentació d’un avió, estan formades d’estructures metàl·liques, els travessers i les costelles. En les ales també es troben els elements que controlen l’avió. Aquests són: Winglets: Disminueixen les turbulències, fent l’avió més eficient aerodinàmicament. Es troben al final de les ales i formen un angle de 90º amb aquestes. Flaps: Es troben a la part externa i posterior de l’ala, i són mòbils verticalment respecte a l’ala, variant la sustentació que produeixen, o l’arrastrament. Alerons: Formen part dels flaps, però tenen mobilitat pròpia i s’utilitzen per a controlar el balanceig (s’explica en l’apartat 2.1.5) de l’avió. Slats: Es troben a la part davantera de l’ala, tenen el mateix tipus de mobilitat que els flaps i els alerons, però aquests només canvien la sustentació de l’avió. Spoilers: Es troben a la part interna de l’ala, i són semblants a uns petits flaps que controlen la sustentació, l’arrastrament i el balanceig. 7 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric ·La cua o empenatge: La part de darrere de tot de l’avió. En ella es troben: - Estabilitzadors verticals i horitzontals: Estabilitzen l’avió. - Timó de direcció: Té una mobilitat horitzontal respecte a l’estabilitzador vertical. Controlen la guinyada (s’explica en l’apartat 2.1.5) de l’avió. - Timons de profunditat o elevadors: Tenen una mobilitat vertical respecte a l’estabilitzador horitzontal i controlen el capcineig (s’explica en l’apartat 2.1.5). Fig. 4: Parts d’un avió Font: https://www.manualvuelo.es/ 8 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2. Part Teòrica 2.1 El control 2.1.1 Forces en el vol Quan un avió vola hi actuen 4 forces sobre aquest: Fig. 5: Forces en vol Font:https://blogaero.com/sustentacion-por-que-vuelan-los-a viones/ 2.1.1.1 Sustentació És la força que manté l'avió en l'aire. Es produeix a les ales, i hi ha diverses teories de per què. Les dues més esteses involucren la tercera llei de Newton, i la que fa esment de la diferència de pressions. En l’apartat d’aerodinàmica acabarem d’explicar com funciona. 2.1.1.2 Empenta És la força que generen els motors, la qual ha de ser superior a la de la resistència per a poder moure l’avió. Es mesura en C.V. (cavalls de vapor) en motors convencionals o elèctrics, i en quilograms en motors de reacció. 2.1.1.3 Resistència És la força contrària a l'empenta i es crea principalment a través del fregament de l'avió amb l'aire. Hi ha dos tipus de resistències: 9 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric - - La resistència induïda és causada per vòrtexs creats als extrems de les ales. Aquests vòrtexs es creen quan l’aire de baix de l’ala s’ajunta i xoca amb el de la part de dalt. La resistència induïda augmentarà a mesura que anem augmentant l’angle d’atac (s’explica en l’apartat 2.3.5). Aquest mateix fenomen també té lloc als extrems de les ales. Aquests vòrtexs creen una resistència inevitable amb l’ala. Fig. 6: Vòrtexs que causen la resistència induïda. Font: https://albrodpulf1.wordpress.com/2014/07/23/analis is-tecnico-drag/ La resistència paràsita és la suma de la resta de resistències que no provenen de la sustentació. És principalment causada pel fregament de l'avió amb l'aire, i aquesta resistència augmenta amb la velocitat. 2.1.1.4 Pes És la força contrària a la sustentació. Es deu a la força d'atracció de la gravetat sobre la massa de l'avió. Com més pesada sigui, més empenta i més força de sustentació requerirà l'avió per enlairar-se i mantenir-se en l'aire. 2.1.2 Càrrega alar La càrrega alar és probablement el paràmetre més important a tenir en compte al dissenyar un avió. Aquesta relaciona la força del pes amb la força de la sustentació i depenent d’aquest valor, sabrem el tipus d’avió que tenim. Aquest s’aconsegueix dividint el pes de l’avió entre la superfície alar. Com més gran sigui el valor de la càrrega alar d’un avió, més complicat serà de controlar-lo i més ràpid haurà d’anar per a poder enlairar-se i mantenir-se en l’aire. Càrrega alar Tipus d’avió 3.05-4.5 kg/m2 Planador 4.5-6.1 kg/m2 Avió per a entrenar 6.1-7.625 kg/m2 Avió esportiu 7.625+ kg/m2 Avió de combat 10 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.1.3 Centre de gravetat El centre de gravetat d'un avió és el punt on la força de la gravetat és màxima. Sobre aquest punt reposa l'equilibri de tota l'aeronau. Si imaginem una balança d'un parc, el punt mitjà seria el centre de gravetat. Això és molt important, ja que depenent de si està més endavant o més endarrere del centre de pressions, l'avió tindrà una estabilitat dinàmica positiva o negativa. El centre de gravetat en un avió radiocontrol serà majorment determinat pels components més pesats (bateria i motor). Aquest pot estar desviat en l'eix transversal o en l'eix de l'horitzontal. En cas que estigui descentrat en l'eix transversal, o l'eix que va d'un extrem d'una ala a una altra, el fenomen s'anomena desplaçament lateral del centre de gravetat. Aquest pot causar que l'avió voli de manera inestable, i sigui perillós de volar. Per altra banda, el centre de gravetat pot estar avançat o endarrerit en l'eix de l'horitzontal, o l'eix del capcineig, afectant el comportament de l'avió. Un avió amb el centre de gravetat avançat, requerirà un gran esforç per a aixecar el morro, i dificultarà que l'avió prengui el vol, a més, l'avió tindrà més tendència en caure en picat. Per altra banda, si el pes està avançat, serà més fàcil recuperar l'avió si entra en pèrdua. D'altra manera, si el centre de gravetat està endarrerit, l'avió tindrà tendència a augmentar el seu angle d'atac. També serà més difícil de controlar si aquest entra en pèrdua (explicat en el punt el control). Fig. 7: Avió amb centre de gravetat desviat lateralment Font: https://www.manualvuelo.es/4prev/42_cayc1.html Fig. 8:Avió amb el centre de gravetat avançat Font: https://www.manualvuelo.es/4prev/42_cayc1.html Fig. 9:Avió amb el centre de gravetat endarrerit Font: https://www.manualvuelo.es/4prev/42_cayc1.html 11 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.1.4 Centre de pressions Fig. 10: Figura que mostra com varia el centre de pressions respecte a l’angle d’atac, i el marge de desplaçament d’aquest centre Font: https://www.manualvuelo.es/1pbav/13_fuerz.html El centre de pressions és el punt on la força de sustentació és màxima. Es defineix com un percentatge respecte a la corda de l'ala, començant des de la vora d'atac. Com que el centre de pressions és relatiu a l'angle d'atac (perquè la quantitat de sustentació canvia amb aquest angle), el centre de pressions té un marge de desplaçament que en avions comercials és normalment d'entre el 25% i el 60%. A mesura que augmenta l'angle d'atac, el centre de pressions es desplaça cap endavant. 2.1.5 Estabilitat És la reacció que té un avió durant una pertorbació quan es treu del seu estat d'equilibri. L'estabilitat d'un avió pot ser estàtica o dinàmica i dins d’aquesta classificació podrà ser positiva, neutra o dinàmica. 2.1.5.1 Estabilitat estàtica Resposta immediata d’un avió a la pertorbació del seu estat d’equilibri. Estabilitat estàtica positiva: Un avió tindrà estabilitat positiva si tendeix a mantenir-se en la posició d’equilibri, en la qual el timó de la cua, queda cap amunt, paral·lel al terra. Fig. 11: Exemple d’estabilitat estàtica positiva Font: https://www.manualvuelo.es/ Estabilitat estàtica neutra: Un avió tindrà estabilitat neutra si no té cap tendència a tornar a cap posició; si gira 90º cap a un costat, es mantindrà així, adoptant aquesta posició com a posició d’equilibri. 12 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Fig. 12: Exemple d’estabilitat estàtica neutra Font: https://www.manualvuelo.es/ Estabilitat estàtica negativa: Un avió tindrà estabilitat negativa si tendeix a allunyar-se del punt d’equilibri sense parar quan rep una pertorbació. Fig. 13: Exemple d’estabilitat estàtica negativa Font: https://www.manualvuelo.es/ 2.1.5.2 Estabilitat dinàmica Resposta al llarg del temps d’un avió a la pertorbació del seu estat d’equilibri. Fig. 14: Estabilitats dinàmiques Font: https://www.aircraftsystemstech.com/2021/03/aircraft-stability-aircraft-theory-of.html Estabilitat dinàmica positiva: És la tendència de l’avió en el temps a tornar a la posició d’equilibri a través de moviments que van reduint la intensitat a mesura que torna a l’equilibri. Estabilitat dinàmica neutra: És la tendència en el temps a mantenir constant el moviment de reacció a una pertorbació. Estabilitat dinàmica negativa: És la tendència a augmentar d'intensitat constantment el moviment de reacció a una pertorbació. 2.1.5.3 Efectes de l’estabilitat L’estabilitat pot alterar diverses característiques d’un avió, com ara: 13 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric - Maniobrabilitat: capacitat de dur a terme maniobres i suportar les càrregues que aquestes posen sobre l'avió. - Control: capacitat d'un avió a respondre als moviments dels comandaments. - Estabilitat longitudinal: característica de l’avió que resisteix el moviment de capcineig. - Estabilitat lateral: característica de l’avió que resisteix el moviment de balanceig. - Estabilitat direccional: característica de l’avió que resisteix el moviment de guinyada. 2.1.6 El gir Un avió té la capacitat de girar sobre tres eixos: l’eix longitudinal, l’eix vertical i l’eix transversal. Fig.15: Eixos d’un avió Font:https://aerodeporte.blogspot.com/2016/10/ejes-del-avion-y-superficies-de-control.html El balanceig és el moviment que controla la rotació sobre l’eix longitudinal. Aquest moviment es controla amb els alerons. Si volem que l'avió s'inclini cap a la dreta (i, per tant giri cap a la dreta), haurem de baixar l'aleró de l'esquerra, i pujar el de la dreta. Si volem que l'avió giri cap a l'esquerra, haurem de fer el contrari. Fig. 16: Moviment de balanceig Font:https://manualvuelo.es/ 14 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric La guinyada és el moviment que controla la rotació sobre l’eix vertical. Aquest es controla amb el timó de direcció, el qual si gira cap a l’esquerra, farà que l’avió giri lleugerament cap a l’esquerra. Si es vol girar cap a la dreta, el timó haurà de girar cap a la dreta. El capcineig és el moviment que controla la rotació sobre l’eix transversal. Aquest es controla amb els timons de profunditat o elevadors, que si s’inclinen cap a dalt, faran que l’avió giri cap a dalt i aixequi el morro. Si inclinem els timons cap a baix, l’avió baixarà el morro. Fig. 17: Moviment de guinyada Font:https://manualvuelo.es/ Fig. 18: Moviment de capcineig Font:https://manualvuelo.es/ 2.1.7 Guinyada adversa La guinyada adversa és un moviment de rotació sobre l’eix longitudinal en sentit contrari al sentit de rotació de l’hèlix. Aquest desestabilitza i dificulta el control de l'avió. La guinyada adversa és causada principalment per tres principis: l'efecte parell motor, el deixant de les hèlixs i l’empenta asimètrica (explicats a continuació). 2.1.7.1 Efecte parell motor Per la tercera llei de Newton, per a contrarestar la força de torsió que fan les hèlixs en un sentit, la totalitat de l'avió haurà de girar en sentit contrari. Com que les hèlixs giren en sentit horari, vist de dalt, l’avió patirà un gir en sentit antihorari. Aquesta força desviarà l'avió, i produirà un moviment de balanceig cap a un cantó. Serà la correcció d’aquest moviment que causarà el moviment de guinyada cap a l’esquerra (vist des de davant). Fig. 19: Efecte parell motor Font: https://manualvuelo.es/1pbav/19_adyaw.html 15 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.1.7.2 Deixant de les hèlixs L'aire impulsat per les hèlixs (el deixant) seguirà el seu rumb traçant una espiral que acabarà impactant contra l'estabilitzador vertical. L’impacte provocarà una força sobre la cua de l'avió que resultarà en un moviment de guinyada cap a l'esquerra. Fig. 20: Deixant de les hèlixs Font: https://manualvuelo.es/1pbav/19_adyaw.html 2.1.7.3 Empenta asimètrica Quan l'avió està volant amb un angle d'atac alt, una de les pales de l'hèlix es mou cap a baix una mica endavant respecte a la direcció de vol, mentre que l'altre es mou cap a dalt i una mica cap endarrere. Aquesta diferència de posicions causa una diferència de força que, com s'aprecia a la imatge, farà que l’avió pateixi un moviment de guinyada cap a l'esquerra. L'empenta asimètrica també s'anomena: Factor "P". Fig.21: Empenta asimètrica Font: http://campo-de-vuelo.blogspot.com/2010/ 2.1.7.4 Correcció Hi ha diverses maneres de corregir la guinyada adversa, però les més fàcils i accessibles són aquestes: afegir pes a la part de la dreta de l'avió, baixar l'aleró de la dreta més que el de l'esquerra en volar, o inclinar el motor uns graus cap a l’esquerra, vist des de davant. 2.1.8 Terminologia d’ales - Perfil alar: és la secció de l’ala. Si talléssim l’ala en rodanxes, el veuríem. El perfil alar normalment va disminuint a mesura que s’apropa a l’extrem de l’ala. - Vora d’atac: és la part frontal de l’ala, la primera a entrar en contacte amb l’aire. - Vora de sortida: és la part posterior de l’ala, per on l’aire pertorbat per aquesta surt al corrent lliure. 16 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric - Intradós: és la part inferior de l’ala, entre les dues vores. - Extradós: és la part superior de l’ala, entre les dues vores. - Gruix: és la distància entre l’intradós i l’extradós. - Corda: línia imaginària que va de la vora d’atac a la vora de sortida. - Corda mitja: és la mitjana de totes les cordes existents en una ala. - Curvatura: és la curvatura que hi ha des de la vora d’atac a la vora de sortida. Hi ha dos tipus de curvatures, la superior, que es troba a l’extradós i la inferior, que es troba a l’intradós. - Superfície alar: és la superfície total de les ales. - Envergadura: és la distància entre els extrems de les ales. - Allargament: relació entre l’envergadura i la corda mitja. Com més alt és aquest valor, més llarga i estreta és l’ala. Com més gran sigui l’allargament, més petita serà la resistència induïda. Aquest es troba dividint l’envergadura al quadrat entre la superfície alar. Fig. 22: Terminologia de l’ala Font: https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=6073416 2.1.9 Posició de l’ala En avions monoplans: 2.1.9.1 Baixa La part inferior d'una ala en posició baixa, es troba anivellada amb la part inferior del fuselatge. Dona més visibilitat, més maniobrabilitat i enlairaments en menys distància. Fig. 23: Avió de caça Spitfire Font:https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Spitfire_ -_Season_Premiere_Airshow_2018_(cropped).jpg ssssss 17 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.1.9.2 Mitja Una ala en posició mitja es posa a l’altura de la meitat del fuselatge. És una ala molt maniobrable, però que limita les capacitats de càrrega de l’avió. Fig. 24: Avió de caça Dassault Rafale Font:https://www.jetphotos.com/photo/26947 2.1.9.3 Alta Una ala en posició alta es troba anivellada amb la part superior del fuselatge. Són les més utilitzades en avions de combat, ja que permeten portar molta càrrega a les ales i realitzar aterratges curts, amb poca distància requerida. Fig. 25: Avió de caça F-22 Font:https://commons.wikimedia.org/wiki /File:Lockheed_Martin_F-22_Raptor_'05-095__TY'_'95FS'_(26507684472).jpg 2.1.9.4 “Shoulder-wing” Es troben per sobre del fuselatge i tenen característiques molt similars a les ales altes, però ofereixen més visibilitat. Fig. 26: ARv Super 2 Font: https://en.wikipedia.org/wiki/ARV_Super2 2.1.9.5 Para-sol Les ales en posició para-sol es troben per sobre del fuselatge. Permet la màxima visibilitat i el mínim arrastrament provocat per l’aire turbulent provinent del motor. Fig. 27: Pober Pixie ssssssFont:https://manzanolaser.com/Pober-Pixie--60-Wingspan-Scale-Mo sssssssdel-of-Popular-Homebuilt-Parasol-Wing-Aircraft_p_3387.html 18 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.2 Aerodinàmica 2.2.1 El debat de la sustentació Com hem dit abans, hi ha moltes teories sobre la generació de la sustentació. Les dues més populars són aquestes: 2.2.1.1 Tercera llei de Newton La tercera llei de Newton determina que per cada força d'acció hi ha d'haver una força de reacció en direcció contrària, de la mateixa potència. D'aquesta manera, quan l'aire xoca contra la part de sota de l'ala, la força de reacció que farà l'ala contra l'aire serà suficient per a elevar l'avió. Com més angle d’atac tingui l’ala, més aire xocarà contra la part inferior de l’ala i, per tant, més sustentació es generarà. Fig. 28: Tercera llei de Newton aplicada a una ala. Font:https://www.quora.com/Why-do-planes-fly-nose-up 2.2.1.2 Diferència de pressions Aquesta teoria es basa en el principi de Bernoulli. 2.2.1.2.1 Principi de Bernoulli El principi de Bernoulli es basa en el principi de conservació d’energia, el qual diu que l’energia d’un sistema aïllat no es perd, sinó que es transforma. A través d’aquest principi, el teorema de Bernoulli raona que la suma de la velocitat i la pressió és constant en qualsevol punt d’un sistema. És a dir que p + v = k, on p és pressió, v és velocitat i k és la constant. D’aquesta manera, Bernoulli determina que si la velocitat augmenta, la pressió ha de disminuir, i a l’inrevés. Fig. 29: Teorema de Bernoulli Font: https://slideplayer.es/slide/4296137/ 19 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric D’aquesta manera, l’aire que travessa la part superior de l’ala haurà de viatjar una distància superior que l’aire que travessa la part inferior en el mateix temps i, per tant, l’aire de la part superior serà més veloç, generant una pressió més baixa que a sota de l’ala. Aquesta diferència de pressions causarà una força de sustentació cap amunt. Fig. 30: Sustentació produïda per la diferència de pressions Font:https://www.xataka.com/vehiculos/2020-todavia-no-entendemos-todo-que-aviones-se-mantienen-aire 2.2.2 Nombre de Reynolds El nombre de Reynolds és un concepte molt complex i difícil d'explicar, que s'endintra molt en la dinàmica dels fluids. De manera molt simple i resumida, és l'ordre que tenen les partícules d'un fluid. Si les partícules d'un fluid avancen paral·leles entre elles, es dirà que el fluid és laminar. Per altra banda, si les partícules d'un fluid es mouen en direccions diferents, el fluid serà turbulent. Fig 31: Flux laminar i turbulent Font: https://www.geeksforgeeks.org/streamline-flo w/ El nombre de Reynolds, quantifica aquest ordre o desordre, que determina si un fluid és més laminar o més turbulent. 2.2.3 Atmosfera És important entendre l'espai per on volen els avions. Aquests volen per la troposfera, la primera capa de l'atmosfera. Aquesta capa atmosfèrica està composta per aire, el qual entenem com a un conjunt de gasos. Principalment, està format per un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen i un 1% d'altres gasos. També se li ha d'afegir vapor d'aigua a les capes baixes, que depenent de la localització i les 20 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric condicions climatològiques pot arribar a representar un 5% dels gasos totals. Quan el vapor d'aigua augmenta de percentatge en l'atmosfera, la resta de gasos disminueixen proporcionalment. Ja que l'aire està format per gasos de diferents densitats, els més pesats es troben principalment a les capes més baixes, com ara l'oxigen. És per això que a mesura que augmenta l'altura, hi ha menys oxigen, l'aire és menys dens i disminueix la pressió. A partir dels 11.000 metres ja quasi no hi ha oxigen, el 75% de la massa total de l'atmosfera es troba entre la superfície i els 12.000 metres on es troba la troposfera. Per entendre les característiques bàsiques de l'aire, primer hem d'entendre que l'aire és un fluid. De la mateixa manera que els líquids, l'aire té viscositat, la propietat que mesura la facilitat d'un fluid per a fluir. L'aire amb molta viscositat es considera dens i és desfavorable a fluir. Per altra banda, l'aire amb poca viscositat es considera prim i flueix fàcilment. L'aire té tres característiques fonamentals: Pressió, temperatura i densitat. 2.2.3.1 Pressió atmosfèrica La pressió és la força aplicada per una unitat de superfície. En el cas de l'aire, aquesta pressió es deu al seu propi pes. En l'aviació, la pressió es representa en hectopascals, unitat equivalent a 0,001 Bars. A mesura que varies la teva altura, la pressió augmenta o disminueix a 1 hectopascal cada 9 metres. Això té implicacions importants, sobretot en avions comercials, ja que la diferència de pressions d'entre dins l'avió i fora genera una força d'interior a exterior (més pressió a menys pressió) que si no es té en compte, pot tenir conseqüències fatals. 2.2.3.2 Temperatura Per norma, la temperatura disminueix amb l'altura, ja que a les capes baixes la calor queda retinguda per l'atmosfera de tal manera que disminueix uns 6,5 °C cada 1.000 metres. Aquesta mesura és constant fins als 11.000 metres on la temperatura és de -56,5 °C. Això serà extremadament rellevant en avions supersònics o aquells que volin a altituds molt elevades. 2.2.3.3 Densitat La densitat de l'aire també disminueix amb l'altura, ja que com menor és la pressió, menor és la densitat, i com més temperatura hi ha, menys densitat hi ha (quan augmenta la temperatura, els cossos es dilaten i ocupen més volum). D’aquesta manera, en augmentar el volum, hi haurà menys massa amb relació al volum i disminuirà la densitat. La fórmula general de la densitat és d=m/v, on m representa la massa, i v la velocitat. 21 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.2.4 Angle d’atac L'angle d'atac és l'angle que hi ha entre el mòdul d'incidència de l'aire i la corda de l'ala. Quan tenim un angle d’atac superior a zero, la força que fa el motor no només serà horitzontal, sinó que també produirà una força en el mateix sentit i direcció que la sustentació. Un avió amb un angle d'atac notable en enlairar-se quasi sempre s'enlairarà més ràpidament que un que no el té. Fig. 32: Angle d’atac Font: https://manualvuelo.es/1pbav/17_ataqu.html 2.2.4.1 Angle d’atac crític L’angle d’atac crític és l’angle on més sustentació es produeix i partir del qual aquest comença a disminuir. Aquest angle és diferent en cada tipus d’ala. 2.2.4.2 Pèrdua La pèrdua es produeix quan l'avió no produeix prou sustentació per a contrarestar el pes i arrastrament. Aquesta té lloc quan el fluid que passa per damunt de les ales és totalment turbulent, fet que principalment passa en dos escenaris: quan l'angle d'atac de l'avió és més gran que l'angle crític de l'avió i quan l’avió es mou a velocitats massa lentes. Quan un avió entra en pèrdua pararà d’enlairar-se i començarà a caure. Si aquest angle no es corregeix ràpidament, l’avió s'estavellarà. Fig. 33: Angle d’atac màxim representat gràficament Font: https://manualvuelo.es/1pbav/17_ataqu.html Quan l’angle d’atac és baix, l’aire passa de laminar a turbulent a prop de la vora de sortida, produint poca sustentació. Fig. 34: Transició de laminar a turbulent Font: https://manualvuelo.es/1pbav/17_ataqu.html 22 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric A mesura que l’angle d’atac va augmentant, la transició de flux laminar a turbulent es va allunyant a la vora de sortida, i apropant-se a la vora d’atac, produint més sustentació. En el moment en què la transició arriba a l'angle crític, l'ala produeix la màxima sustentació. A partir d’aquest punt, l’aire passa de laminar a turbulent massa a prop de la vora d’atac, i deixa de produir la quantitat de sustentació necessària per a mantenir l’avió volant, i aquest entra en pèrdua. Fig. 35: Transició de laminar a turbulent Font:https://manualvuelo.es/1pbav/17_ataqu.html 2.2.5 Diedre El diedre és l'angle que tenen les ales amb una línia recta imaginària que creua l'avió. L'angle del diedre serà positiu si una vora de l'ala està per sobre de l'inici de l'ala, o negatiu si és al revés. L'angle també pot ser neutre si no hi ha cap variació, i es considera poliedre si es compleixen dues d'aquestes condicions. Fig. 36: Diedres Font:https://manualvuelo.es/1pbav/14_avion.html El diedre és un component important per a l'estabilitat de l'avió. Un diedre positiu és molt estable, però poc àgil, perfecte per avions esportius o comercials. Per altra banda, el diedre negatiu és més àgil, més adequat per a avions de combat. El diedre afecta l'estabilitat d'un avió, a causa de l'efecte diedre. 23 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 2.2.5.1 Efecte diedre L'efecte diedre relaciona la superfície d'una ala amb la sustentació que aquesta produeix, i l'efecte que aquest fenomen té sobre l'equilibri. Si per alguna pertorbació, un avió amb diedre positiu perdés l'estabilitat, i s'inclinés, l'ala que quedés més baixa respecte al fuselatge, tindria més superfície, i, per tant, produiria més sustentació, equilibrant l'avió. Fig. 37: Esquema de l’efecte diedre Font: https://www.researchgate.net/figure/Dihedral-and-anhedral-angles-5-Wing-dihedral-applications-has-the-primary-aim-of_fig33_348150678 2.2.6 Perfil alar El perfil alar és una de les parts més importants de l'ala, ja que el tipus de perfil que utilitza l’ala de l’avió determina vàries de les seves característiques i el seu comportament. Recordem que el perfil es veu l'ala de costat, com si fossin llesques d'aquesta. Els perfils es poden classificar segons diversos criteris: Segons la forma: - Asimètrics - Simètrics Fig. 38: perfil simètric Font: https://www.aprendamos-aviacion.com/2021/11/helicoptero-perfilaerodinamico.html Segons les seves característiques: - De flux laminar (per maximitzar el flux laminar en la capa límit) - D’alta sustentació - Autoestables (per generar un moment angular neutre) - Supercrítics (per a millorar les ones de xoc en velocitats transsòniques) Fig. 39: Perfil d’alta sustentació Font: https://cnls.lanl.gov/external/piml/Chiyu%20Jiang.pdf 24 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric - STOL (Per a enlairaments i aterraments curts) Fig. 40: perfil autoestable Font: https://www.lavionnaire.fr/EspAlas.php Segons la velocitat d’operació: - Subsònics - Transsònics Fig. 41: perfil subsònic - Supersònics Font: https://blogs.warwick.ac.uk/unalduygu/entry/different_ airfoils/ 2.2.6.1 Denominació dels perfils alars Perfils alars n'hi ha de molts tipus, tothom en pot crear un, encara que no sigui eficaç o aerodinàmic. El 1929 la NACA (Comitè Consultiu Nacional d'Aeronàutica) va crear una sèrie de perfils alars que, a part de seguir una nomenclatura específica, estaven estudiats i provats. La nomenclatura és la següent: Fig. 42: Aproximació del perfil NACA 2412 Font:https://www.pilot18.com/wp-content/uploads/2018/01/Airfoil-a nd-Two-dimension-flow.pdf - Naca de 4 dígits: - El primer nombre determina la curvatura màxima del perfil. - El segon dígit indica a quin percentatge de la corda es troba la combadura màxima. - Els últims dos dígits indiquen el gruix màxim en percentatge de la corda. - Naca de 5 dígits: - El primer nombre determina el coeficient de sustentació quan es multiplica per 0,15. - Els següents dos nombres, quan es divideixen entre 2, dona la distància màxima de combadura respecte a la vora d’atac, i es representa en %. - Els últims dos dígits indiquen la curvatura màxima en %. 25 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3. Part pràctica 3.1 Components 3.1.1 Motor El motor produirà l'empenta que l'avió necessita per a volar. Un motor transforma energia elèctrica en energia mecànica. Ho fa a través de la creació d'un camp magnètic a través de corrent continu. Quan es connecta el corrent, un *estator crea un camp elèctric, que atrau i repel uns imants, que fan girar un rotor. El motor que s'utilitza en avions de control remot a escala són els motors sense escombretes. Aquests no fan servir un estator que estigui en contacte amb el rotor, sinó que fan servir bobines per a fer girar el rotor. Aquestes bobines van variant les fases del corrent per a crear un camp magnètic constant sense estar en contacte amb els imants del rotor, augmentant l'eficiència i disminuint el desgast. La potència d'un motor anirà denominada en kW (kilowatts). Fig. 43: Motor sense escombretes Font: https://www.renesas.com/us/en/support/engineer-school/brushless-dc-motor-01-overview 3.1.2 Esc Un ESC (Electronic Speed Controller) o controlador electrònic de velocitat és necessari per a controlar la velocitat del motor, ja que rep els senyals que el receptor envia i les transforma en un augment o una disminució de la velocitat del motor. Un ESC per a motors sense escombretes té tres cables, que funcionen amb un corrent altern trifàsic amb la qual controla la velocitat del motor amb dos dels cables, i utilitza el cable restant per a rebre Fig. 44: ESC Font:https://es.aliexpress.com/item/32783288224.html 26 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric informació per a determinar com de ràpid i en quina direcció gira el motor. 3.1.3 Receptor Fig.45:Receptor Font: https://www.luisllamas.es/conectar-emisora-radio-cont rol-con-arduino/ Va directament connectat al comandament de control remot a través d'una antena, que rep els senyals de ràdio control del comandament. Aquest les transforma en senyals que l'ESC o els servomotors puguin interpretar. Els receptors tenen canals, els quals enviaran una ordre diferent de l’ESC. Cada canal va lligat a un dels controls del comandament, que controla una part diferent de l'avió. Els receptors funcionen amb una freqüència de 2,4 GHz, la qual reben a través d'una antena. 3.1.4 Servomotors Els servomotors van connectats al receptor, i depenent dels senyals que rebin, giraran el braç al qual van connectats fins a 360 graus. Aquests s'usen per a fer girar els flaps i els timons. Els servomotors són uns motors que s'utilitzen en sistemes de control de bucles tancats. Modulen la rotació i la velocitat. Van connectats analògicament o digitalment al receptor, i fan servir un sensor intern per a determinar l'angle al qual es troba l'eix de sortida del motor, i l'adapten als senyals que enviï el receptor. Fig. 46: Servomotor Font: https://www.researchgate.net/figure/Schematic-of-an-RC-s ervo-motor_fig1_328910852 3.1.5 Comandament de control remot El comandament és dotat de dos joysticks o palanques, que enviaran senyals al receptor, les quals seran diferents depenent de la posició dels joysticks o les palanques. Fig. 47: Comandament amb receptor Font: https://www.amazon.es/Goolsky-Distanca-Transmisor-Receptor-Control/dp/B01LVXIRTH 27 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.1.6 Bateria La bateria donarà energia a tots els sistemes a bord de l'avió. Aquesta bateria és de tipus LiPo (lithium polymer), i es caracteritza per tenir molta càrrega en poc pes. Aquesta està formada per cel·les, les quals tenen un voltatge nominal (aproximat) de 3,7 volts. Com les cel·les estan en sèrie, si la bateria té dues cel·les, el voltatge nominal total serà de 7,4 volts o, segons la nomenclatura apropiada, 2 s. La capacitat d'una bateria ve donada en mAh. Fig.48: Bateria Lipo Font: https://hobbyking.com/en_us/blog/reading-and-understanding-lipo-ba tteries/ La descàrrega màxima de la bateria ve donada pel nombre que ens dona el fabricant de la bateria, que va acompanyat d'una C. Aquest nombre multiplicat per la capacitat de la bateria ens dona la descàrrega màxima. En el nostre cas, la nostra bateria és de 50 C i 2200 mAh, així que la descàrrega màxima és de 110000 mA. 3.1.7 Hèlix Les hèlixs converteixen l'energia mecànica del motor en la força que anomenem empenta. Estan formades per pales o aspes repartides concèntricament amb distàncies iguals entre elles. Les hèlixs són corbes, provocant, així, una diferència de distàncies que provocarà una diferència de velocitats que segons el Teorema de Bernoulli, causarà una diferència de pressions i, per tant, farà una força endavant. Serà aquesta força la que denominarem empenta. Les hèlixs que utilitzen els avions de ràdio control com el nostre, s’anomenen segons el seu diàmetre i pas. Una ala de 9x6, mesurarà 9 polzades de diàmetre, i 6 polzades de pas. El pas és la distància què recorrerà l’avió en una volta de les hèlixs, si el rendiment d’aquestes fos d’un 100%. Fig. 49: Propietats de l'hèlix Font: https://www.pbo.co.uk/gear/choose-right-propeller-boat-62058 28 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2 Disseny 3.2.1 Objectiu Per a dissenyar qualsevol cosa, el primer que s'ha de plantejar és la funció i l'objectiu del producte. Òbviament, en dissenyar un avió, el més important serà que voli, però també hi ha altres factors a tenir en compte. En treballar amb impressora 3D, el disseny pot ser tan intricat i complicat com vulguem. Nosaltres hem decidit que el nostre avió haurà de ser el màxim d'universal possible. Per això necessitarà: ● ● ● ● ● ● Ser fàcil d’imprimir i muntar Poder-se adaptar a una gran varietat de components Poder-se transportar fàcilment Ser fàcil d’arreglar Ser fàcil de modificar Ser fàcil de pilotar 3.2.2 Programari Per a assolir els nostres objectius hem decidit utilitzar l'Autodesk Inventor, un programa molt potent i amb una corba d'aprenentatge molt rosta. Aquest programa està especialitzat en el disseny mecànic, l'elaboració de documentació i la simulació de productes, i a més, està dotat de noves tecnologies que permeten l'automatització d'aquest disseny. Aquest és compatible amb tot el programari Autodesk, l'equip del qual volem agrair per cedir-nos una llicència d'estudiants que ens ha permès accedir a tot aquest món de productes professionals. Fig. 50: Autodesk Font:https://icn.nl/inventor-2023-whats-new/ 29 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.3 Dimensions Per a saber com havia d'estar dimensionat l'avió vam recórrer al llibre "Aprende aeromodelismo desde cero" de David Pérez Segurado. D'aquest vam extreure que totes les mesures de l'avió parteixen d'una primera: l'envergadura de les ales. A partir d'aquesta sabem que la longitud del fuselatge ha de ser d'aproximadament un 70% de l'envergadura de l'ala, l'estabilitzador horitzontal ha de ser aproximadament de la mida d'un quart de l'ala, que l'estabilitzador vertical sol ser un 10% de la superfície alar o que el fuselatge ha de tenir una llargada d'aproximadament el 60% de l'envergadura de les ales, entre d’altres. Aquestes mesures, però, no s’han pogut seguir al peu de la lletra, ja que estan pensades per un avió de dimensions molt superiors al nostre i quan convertim aquestes relacions a la nostra escala apareixen problemes. Per exemple, l’ala hauria de ser tan prima que no es podria ni manipular o el fussellatge tan petit que no seria capaç de guardar ningun component. Per aquestes raons, tot i que generalment hem seguit les mesures donades pel llibre, en algunes ocasions ens hem hagut de desviar. Es poden trobar les mesures del disseny final l’annex. 3.2.4 Disseny bàsic Aquest programa té infinitat d'eines, trucs, opcions i add-ons, però òbviament no hem tingut el temps o la necessitat d'aprendre i entendre'ls tots. Només utilitzant uns quants d'aquests eficaç i intel·ligentment podem dissenyar gran part de l'avió. Les eines més bàsiques i les que més farem servir al llarg del disseny són: 3.2.4.1 Creació d’un pla: Un pla es pot crear de moltes maneres, però la majoria de vegades el crearem a partir de 3 punts, perpendicular a una línia o en crearem un a una distància determinada paral·lel a un ja existent. fig. 51: Pla a partir de 3 punts fig 52: Pla perpendicular a una recta fig 53: Pla paral·lel a un altre Fonts pròpies. 30 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.4.2 Sketch: Un sketch és simplement el dibuix que fem a sobre d’un pla. A partir d’aquest podrem usar les funcions d’avall. 3.2.4.3 Revolve: Aquesta eina ens permetrà crear un objecte tridimensional circular o cònic a partir d'un sketch. Com veurem en el disseny del fuselatge, a partir d'un semicercle o mig oval podem crear una esfera o un ovoide (esfera ovalada). Fig. 54: Sketch Font pròpia. 3.2.4.4 Loft: Aquesta eina és de les més versàtils i potents de tot el programa. A partir de múltiples sketchs podem crear des de simples cubs a espirals o, com hem fet nosaltres, ales el·líptiques. Un cop tinguem els sketches fets i alineats només els haurem de marcar i l'eina generarà l'objecte. Fig. 55: Eina “loft” Font pròpia. Aquesta, però, té certes limitacions que, tot i que estem segurs que amb més coneixements del programa es poden evitar, per nosaltres han estat una mica molestes. Una d'aquestes és que a l'hora de fer una forma que acabi en una corba, haurem de fer molts "sketchs" a la punta perquè l'eina s'adapti correctament, com ens passarà a l'estabilitzador vertical. 3.2.4.5 Split: Aquesta eina ens permet partir un objecte tridimensional en dues parts, ja sigui mitjançant un pla o un dibuix. Això ens permetrà eliminar formes complexes d’un objecte o separar-lo en dues parts per a després editar alguna d’elles aïlladament. 3.2.4.6 Extrude: Probablement, l'eina més senzilla de totes i la més utilitzada. Aquesta ens permet aixecar o, tal com diu el nom, extreure el dibuix d'un sketch per a crear un objecte o per a esborrar un tros d’altre. Si volem fer un forat en un cub, només haurem de dibuixar un cercle en una de les cares i extreure'l cap endins. Fig. 56: Eina “Extrude” Font pròpia 31 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.5 L’avió 3.2.5.1 Fuselatge La creació del fuselatge és probablement la part més important i la més fàcil de dissenyar. Com volem que l'avió sigui el més aerodinàmic possible, utilitzarem una forma ovalada. Aquest haurà de ser prou gruixut perquè hi càpiguen tots els components. Per fer això només haurem de traçar mig oval en un pla i després rotar-lo sobre la línia que parteix l’oval en dos amb l’eina “revolve”. Fig. 57: Fuselatge Font pròpia. 3.2.5.2 Ales El disseny de les ales ja és una mica més complicat. Com que una ala és completament simètrica a l’altra, només haurem de dissenyar una. El més important en l’hora de dissenyar l’ala és el perfil alar, que determinarà quanta sustentació obtindrem, i la superfície alar, que determinarà quanta superfície tenim per a generar sustentació. Fig. 58: Perfil NACA 2412 Font pròpia. Nosaltres hem decidit triar el perfil alar NACA 2412, un dels més populars i el més utilitzat en el món de l'aeromodelisme. Aquest ens proporcionarà sustentació en un rang d'angles d'atac molt extens, que ens anirà bé per a volar-lo fàcilment. La impressió 3D ens ha permès fer figures tridimensionals molt complicades i és per això que hem decidit utilitzar una ala el·líptica, que ens donarà una millor aerodinàmica. Aquest tipus d’ala, desafortunadament, ja no s’utilitza gaire, ja que és molt cara de construir i no ofereix millores suficients perquè surti rendible utilitzar-les. 32 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Com volem que l'avió sigui fàcil de transportar, però alhora sigui també fàcil de pilotar haurem de fer servir un allargament mitjà, d'entre 7 i 10. El primer pas serà dibuixar el contorn de l'ala vista des d'amunt. D'aquesta manera podrem començar a visualitzar l'ala i modificar l'allargament i l'envergadura de l'ala. Fig. 59: Ala Font pròpia. Un cop acabats, dibuixarem una espècie d'esquelet, traçant la forma del perfil alar perpendicular a la meitat de l'ala. Ara podrem utilitzar l'eina "loft", que ens ajuntarà totes les cares creant, de molts dibuixos 2D, un objecte tridimensional. Per acabar només ens faltarà copiar l'ala i invertir-la amb l'eina "mirror". 3.2.5.3 Estabilitzadors Els estabilitzadors són superfícies de vital importància per a l'avió. Aquests actuen de la mateixa manera que les ales, aportant sustentació (a vegades fins i tot inversa) i donant molta estabilitat a l'avió (d'aquí el nom). Vertical Per a dissenyar l'estabilitzador vertical utilitzarem la mateixa tècnica que amb les ales, però en aquest cas, com l'estabilitzador està majorment format per línies rectes, només caldrà dibuixar l'esquelet a les puntes. Fig. 60: Estabilitzador vertical Font pròpia. Horitzontals Dissenyarem els estabilitzadors horitzontals d'exacta manera que hem dissenyat l'ala. Els passos són exactament els mateixos però amb un perfil alar simètric i una envergadura i un allargament diferent. Fig. 61: Estabilitzadors horitzontals Font pròpia. 33 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.5.4 Superfícies de control La majoria d'avions RC només utilitzen un timó, alerons i elevadors. Això és degut al fet que la funció dels flaps en aquest tipus d'avions és gairebé inexistent, ja que la seva funció més important serà aterrar, i les despeses de cost, temps i pes que comporta muntar-los simplement no valen la pena. Nosaltres, com ja hem mencionat abans, hem decidit no fer servir tampoc un timó, perquè creiem que ni tenim el nivell de pilotatge per a utilitzar-lo correctament ni la necessitat de fer-ho servir. Alerons Per al disseny dels alerons hem traçat un rectangle a sobre de l'ala i l'hem separat d'aquesta amb l'eina "split", després hem fet més petit l'aleró (perquè no fregui amb l'ala principal al girar) amb l'eina "scale" i finalment hem dissenyat els "horns". Els horns són la part que connectarà l'aleró amb el servo a través d'un filferro. Fig. 62: Alerons Font pròpia. Un cop dissenyats només els hem de col·locar al mig de l'aleró i ampliar-los 6 mil·límetres per banda. Elevadors Fig. 63: Representació unió superfícies de control Font pròpia. El disseny dels elevadors és exactament igual al dels alerons, amb l'única diferència que en comptes de trobar-se a les ales es troba als estabilitzadors horitzontals. Per a estalviar pes i fer l'avió més senzill de muntar, utilitzarem un únic servo per a controlar els dos elevadors, de manera que s'elevaran i s'enfonsaran junts. 3.2.6 Preparació dels components En aquesta fase farem tots els forats necessaris per a encaixar els components a l’avió. El primer pas serà prendre mesures de tots els components, aquests sent el motor, la bateria, el controlador, un servo, l’esc, el receptor i el tren d’aterratge. 34 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Començarem pels components que volem protegir, els que no han de tenir cap mena de contacte amb l'aire exterior. Aquest seran el receptor, la bateria i l'esc. 3.2.6.1 Bateria, ESC i receptor Per a tots aquests, farem una estimació del volum que ocuparan apilats i farem un forat d'aquest volum el més a prop del morro de l'avió possible. Això ens ajudarà a fer que el centre de gravetat estigui per davant del centre de pressions. Per a poder accedir als components dissenyarem una tapa amb l'eina "split", la qual connectarem al fuselatge amb caragols i dos pius que faran de guies. fig. 64: Compartiment components Font pròpia 3.2.6.2 Motor Per al motor només haurem de traçar la seva forma en el morro del fuselatge i fer un forat cap endins amb l'eina "extrude". Aquest forat haurà de ser prou fons per a protegir-lo en cas d'impacte, però no tant que l'hèlix xoqui amb el plàstic. Un cop fet, farem el forat per als cables, que entraran directament a la càmera que conté l'esc, on es connectaran. 3.2.6.3 Servos Fig. 65: Espai per als servos Font pròpia Per als servos haurem de pensar bé com els col·locarem. Les ales no són molt gruixudes, així que els servos hauran de sobresortir una mica. Haurem de tenir en compte la forma del servo, dels cables i del braç, perquè aquest no xoqui amb res. Com ja tenim les mesures del servo, crearem un pla tangent a la superfície inferior de l'ala i dibuixarem el seu perímetre. El col·locarem perquè el braç i el "horn" no es superposin. Aquest forat el replicarem a l'altra ala amb l'eina "mirror". Per connectar els cables dels servos al receptor farem un forat petit al costat del fuselatge que entri cap a la càmera on es troba aquest. 35 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Un cop fets els forats per als dos servos de les ales, tocarà fer el forat per al servo de la cua. Com els estabilitzadors horitzontals són molt finets i el servo controlarà els dos elevadors, hem decidit col·locar-lo a la part final del fuselatge i, per tant, el seu cable haurà d'anar per dins del fuselatge fins al receptor. Començarem creant un pla al mig del fuselatge, i d'allà extraurem un forat del perímetre del servo. En aquell mateix pla també farem el forat del cable, d'amplada més petita. Fig. 66: Cua Font pròpia 3.2.6.4 Tren d’aterratge El tren d'aterratge fa referència a les rodes davanteres i a la de la cua. Com la roda de la cua no és massa llarga, té sentit col·locar-la directament a la base del fuselatge. Això ho aconseguirem creant una petita incisió a la base en la qual podrem collar un suport de la roda. Per a les rodes davanteres, com que volem que quedin ben fixes al fuselatge, farem un forat dins d'aquest. Quedaran ajustades gràcies a una mena de pastilla o topall que anirà pressionat entre les dues parets del forat. 3.2.7 Unió de les parts Per unir les parts haurem de començar a pensar en les limitacions de la impressora. Si volem que l'avió sigui portable, s'haurà de poder muntar i desmuntar amb facilitat, així que la nostra millor opció serà fer juntes. El volum d'impressió de la nostra impressora és de 25x21 centímetres a la base i 21 centímetres d'altura. Com el nostre avió fa 65 centímetres d'ample i 39 centímetres de llargada, l'haurem de dividir en 4 parts. Aquestes seran la primera part del fuselatge, les dues ales i la segona part del fuselatge juntament amb la cua. 36 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Fig. 67: Avió descomposat Font pròpia Com s'aprecia a la foto, la part principal on s'enganxarà tot és la part davantera del fuselatge. Hem decidit que contindrà part de les ales per ajudar amb la integritat d'aquestes en volar. Les ales s'uniran al fuselatge amb un petit rectangle que sobresortirà d'aquest i entrarà en l'ala. A la cua hi ha un mecanisme semblant però amb una forma més complexa. Fig. 68: Frontisses “robart” Font: https://www.gliders.uk.com/AIRCRAF T-SPARES-ACCESORIES/department s/16/ Això es deu al fet que el pes del fuselatge és més elevat, i, per tant, té sentit posar més d'una superfície que ajunti les dues parts. Les superfícies de control s'uniran a les ales i als estabilitzadors horitzontals amb frontisses "robart". Per instal·lar-les només cal un forat de diàmetre superior a 2,5 mil·límetres per cada part i una mica de cola. Només haurem d'encaixar la frontissa en el forat i fixar-la amb la cola. 3.2.8 Iteracions Aquest avió ha passat per 5 iteracions principals. La diferència més gran es troba en les tres primeres, però totes contenen canvis i avenços importants. 3.2.8.1 Primera iteració Amb la primera iteració volíem provar un lema molt conegut en la comunitat de l'aeromodelisme. Aquest és "si s'assembla a un avió, volarà com un avió". Això, però, vam veure que no era gens cert quan vam començar a endinsar-nos una mica en la teoria del vol i ens vam adonar que el nostre "avió" no era res més que una roca lleugerament aerodinàmica. Fig. 69: Primera iteració Font pròpia 37 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.2.8.2 Segona iteració Per la segona iteració ja vam començar a fullejar el llibre de David Pérez Segura, prèviament mencionat. Aquest, però, tenia alguns problemes. El fuselatge era massa petit per contenir cap mena de component, les ales i els estabilitzadors eren tan prims que no es podrien manipular i no hi havia lloc on col·locar els servos. Estava clar que el llibre ens estava descrivint un planador d'una escala molt més gran de la que nosaltres teníem al cap. Fig. 70: Segona iteració Font pròpia. Fig. 71: Tercera iteració Font pròpia. 3.2.8.3 Tercera iteració Amb la tercera iteració ja vam cementar el disseny que teníem al cap. Un avió petit i manipulable, amb ales prou gruixudes per a transportar un servo i un fuselatge on hi cabrien tots els components. Aquest va servir de model per a fer tots els canvis següents. Aquesta va ser també la primera a tenir forats per components. 3.2.8.4 Quarta iteració El quart disseny va ser el que vam utilitzar en les dues primeres proves de vol. Aquest tenia els alerons davanters més grans que l’anterior perquè fos més controlable. A més, vam incorporar generadors de vòrtexs, unes petites protuberàncies que es troben entre la vora d’àtac i l’extradós. Aquestes creen vòrtexs controlats que ens ajudaran a controlar la pèrdua en velocitats baixes. Fig. 72: Quarta iteració Font pròpia Per a assegurar-nos que el centre de gravetat estava ben col·locat, vam moure les ales lleugerament endarrere. Un altre canvi important és el motor, com es pot apreciar en la foto. Aquest està molt més cobert perquè en cas de xoc, aquest no es trenqui. 3.2.9 Disseny final El cinquè disseny i el final és la culminació de tots els vols fallits i tots els mesos de treball. Aquest és exactament igual anterior però amb uns petits, però molt importants, canvis. A 38 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric escala de construcció hem decidit desfer-nos de les frontisses “robart” i utilitzar frontisses de cinta americana, molt més accessibles al públic general i resistents. Tot i que creiem que les “robart” tenen molts usos i poden ser molt duradores, en avions tan petits com el nostre simplement no estan a l’altura. En l’àmbit de disseny hem incorporat dues coses que han fet que el nostre avió passi de ser un perill incontrolable a l'avió veloç que tenim ara. Per començar hem posat el muntatge del motor en diagonal, no en creu. Això està fet perquè sigui més fàcil contrarestar l’efecte de la guinyada adversa, el que prèviament pensàvem que no era massa important fins que les proves de vol han demostrat clarament el contrari. En tenir el muntatge en creu, en muntar el motor serà tan fàcil com anar posant volanderes al costat necessari fins que assolim l’angle necessari per a contrarestar aquesta força. Com també s’aprecia a la foto hem acabat fent forats pel motor, perquè sigui més fàcil collar-lo al fuselatge. Fig. 73: Part frontal del fuselatge Font pròpia. 3.3 Construcció 3.3.1 La impressió 3.3.1.1 Impressora 3D Per a la creació de les parts hem decidit utilitzar la impressora de l'institut. Aquesta és una Prusa MK3, reanomenada per eliminar, gràcies al seu disseny tan intricat, molts dels problemes més comuns en imprimir, com són l'adhesió a la placa, la calibració dels components, el soroll o la interfície. Tot i això, al principi del projecte la impressora ens va donar alguns problemes, arribant a trencar-se. Per sort, amb una mica d’estany i un soldador vam aconseguir arreglar les connexions trencades. Fig. 74: Prusa MK3 Font: https://www.prusa3d.com/es/categoria/original-prusa-i3-m k3s/ Nosaltres hem fet servir filament PLA, ja que és el més comú i el que menys dificultats dona. Si haguéssim tingut una mica més de temps i pressupost hauríem triat el filament LWPLA, dissenyat exclusivament per peces fràgils, però lleugeres (com és el nostre cas). Aquest, però, 39 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric és molt més car i trenca amb els nostres objectius, pel fet que volem fer l'avió el més accessible possible. 3.3.1.2 Prusa Slicer Per a traduir el nostre disseny a una cosa que pugui entendre la impressora hem fet servir el programa “Prusa Slicer”, de l’equip Prusa i completament de codi obert. Aquest és un derivat de Slic3r, un programa fet per Alessandro Ranelluci el 2016. Hem triat aquest programa perquè creiem que és fàcil d’utilitzar i que dona molt bons resultats. Configuració del programa De la mateixa manera que amb l’inventor, el Prusa Slicer té moltes opcions molt avançades, però les més importants es poden resumir en quatre. “Infill”: Aquesta opció determinarà com dens serà l’objecte a l’imprimir-lo i s’expressa en tant per cent. D’aquesta manera, una peça amb un 100% de “infill” serà completament massissa. Perímetres: Els perímetres fan referència al nombre de voltes que ha de fer la impressora cada cop que vol dibuixar una línia. Si posem 5 perímetres, l’avió pesarà considerablement més que si només en posem 2. Fig.75:Disseny de la impressió del fuselatge (2% infill, 6 perímetres) Font pròpia Suports: Els suports són un tipus de bastida per a la peça. Aquests ajuden a suportar les zones que no tenen cap tipus de lloc on recolzar-se, com seria la cara superior d’un cub. Aquests ajudaran al fet que la peça tingui una millor qualitat. Altura de capa: L’altura de capa fa referència al gruix vertical que ha de tenir cada capa. Aquesta és la raó per la qual les nostres primeres impressions tenien superfícies tan aspres, que resultaven en menys aerodinamica. Més tard vam descobrir l’opció “altura de capa variable”, la qual calculava quines zones quedarien més llises i quines menys i aplicava una altura més baixa o més alta respectivament. 40 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric La configuració ideal Fig. 76: Impressora en acció Font pròpia A mesura que hem anat imprimint, hem acabat utilitzant una configuració en la qual s’arriba a un balanç entre lleugeresa i resistència. En aquesta configuració les peces tenen 2 perímetres, només tenen un 2% de “infill”, només es posen suports en zones que estiguin completament flotant i finalment s’utilitza l’opció “altura de capa variable” per assegurar que la impressió sigui tan ràpida com sigui possible mantenint bona qualitat. 3.3.2 El muntatge Les parts principals de l'avió (el fuselatge, la cua i les ales) van encaixades entre si, sense requerir cap mena de fixació. Això és gràcies a l'alta precisió de la impressora 3D. Les superfícies de control, els alerons i els elevadors, s’uneixen a les ales i la cua amb frontisses de cinta americana. El motor va collat a la part davantera del fuselatge, per quatre caragols. Els servomotors van encaixats als forats designats, i gràcies a la precisió de la impressora 3D, encaixen perfectament sense requerir fixació. La bateria, el receptor i l'ESC, van col·locats tots en el compartiment interior del fuselatge, i no requereixen cap fixació, ja que a causa del poc espai del compartiment, no es mouen. Finalment, tanquem el compartiment amb la tapa i fixem aquesta amb quatre caragols. Fig. 77: Avió construït Font pròpia. 41 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 3.3.3 Circuit elèctric Fig. 78: Circuit elèctric de l’avió Font pròpia. La bateria és una LiPo de tres cel·les (11.1V) de 2200 mAh i de 50C de descàrrega. Aquesta es connecta a l'ESC, que té una tensió nominal de 30 V, més que suficient per al nostre motor. L'ESC es connecta ara al motor “brushless” de 1120kV i alhora es connecta també al canal 3 del receptor. D'aquesta manera quan accionem la palanca del motor al comandament radiocontrol, el motor girarà. Per acabar, podem connectar fins a un màxim de 4 servomotors diferents del receptor, que s'accionaran movent les diferents palanques del comandament. 3.4 Proves de vol 3.4.1 Primera prova En la primera prova, no vam aconseguir enlairar l’avió, ja que no vam tenir en compte la mida de les hèlixs. Pel fet que aquestes eren d'una mida inferior al necessari, no tenien prou força per a crear l'empenta requerida per a elevar l'avió del terra. L'hèlix de la qual disposàvem era d'una grandària de 6 * 4 polzades, i necessitàvem una de mida 8 * 6 polzades. 3.4.2 Segona prova Un cop solucionat el problema amb les hèlixs, i havent adquirit una de mida 8 * 6 polzades, vam contactar amb el Club Aeronàutic Ègara, i ens van oferir pilotar l'avió per nosaltres. Un cop allà, els socis del club, que molt amablement ens van ajudar, van veure que el centre de masses estava descol·locat. Per tal que l'avió tingués qualsevol possibilitat de volar, el vam haver de moure més endavant fent ús de plom. A més a més, vam reconnectar els canals 42 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric perquè l'avió es controlés de manera estàndard. Allà ens van informar sobre unes forces que encara no havíem tingut en compte: les de guinyada adversa. Tot i que hi ha moltes formes de corregir aquestes, la més comuna és col·locar volanderes sota el suport del motor perquè aquest quedi amb un determinat angle. Seguidament, vam posar l'avió a la pista d'enlairament, i aquest es va enlairar fàcilment i fluidament. Un cop en l'aire, l'avió va fer dos girs molt suaus cap a l'esquerra i cap a la dreta. D’aquesta manera, vam comprovar que l'avió podia volar i girar. Fig. 79: Avió volant Font pròpia. No obstant això, en augmentar la potència del motor, en mig vol, la guinyada adversa va augmentar notablement, fent que l'avió perdés el control i s'estavellés. El fuselatge va quedar danyat, i vam imprimir un de nou en 14 h. 3.4.3 Tercera prova Un cop corregida la guinyada adversa, vam tornar al club Aeronàutic Ègara i vam provar de volar l'avió de nou. Ens vam trobar amb un problema abans d'enlairar l'avió, ja que el nostre tren d'aterratge era massa rígid i provocava que l'avió rebotés molt. Aquest rebot va provocar que l'avió xoqués en intentar enlairar-se Els danys causats els vam arreglar amb cinta adhesiva. Per culpa de les dificultats amb el tren d'aterratge, l'última opció que teníem era llençar l'avió de la manera més suau i estable possible. Vam seguir aquest procés i l'avió va volar establement un parell de segons, però en augmentar la potència, novament, l'avió va entrar en una espira descontrolada, i es va estavellar, partint la part que uneix el motor amb l’hèlix en dos. 3.4.4 Millores Estudiant les diferents proves de vol i sent aconsellats pels membres del club, hem aconseguit identificar els principals problemes del nostre avió. El problema principal tenim el pes i el tamany de l’avió. La càrrega alar del nostre avió és de 9.375 m2/kg, fet que ens permet classificar-lo com un avió de combat. Per tant, és molt difícil de controlar. Per a solucionar aquesta dificultat, el més fàcil és escalar l’avió, ja que el pes recau principalment en els components de l’avió i aquests, per molt econòmics que siguin, tenen més que suficient potencia per a volar avions més grans. Si a aquest problema li sumem la falta d’un timó per a acabar de controlar l’avió l’aire, l’avió és simplement massa susceptible a forces desestabilitzants productes del mateix avió o de l’aire extern, i simplement no hi ha temps per a reaccionar i corregir-les amb les superfícies de control. 43 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Els membres del club també ens han recomanat utilitzar el perfil alar “Clark Y”, el més comú i estable per a avions radiocontrol. També creuen que hauríem d’afegir més allargada al morro de l'avió, per a no haver d’afegir pes per a col·locar el centre de gravetat en el lloc desitjat. A més a més, per millorar la precisió en les superfícies de control, ens han recomanat fer ús de cable de piano per unir els alerons i els elevadors a les ales i als estabilitzadors horitzontals respectivament. 44 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 4. Conclusions Després de tota la recerca, el disseny i la construcció del nostre avió, no hem pogut assolir els objectius que ens havíem proposat al principi del treball. Tot i que l’avió en vàries ocasions ha aconseguit enlairar-se i s’ha pogut control·lar per uns segons, aquest no ha passat mai dels 10 segons de vol. Hem arribat a la conclusió que construir un avió amb impressora 3D que compleixi els nostres objectius és bàsicament impossible. El plàstic PLA que hem utilitzat per imprimir simplement pesa massa per a poder construir un avió tan petit. Començant sense cap mena de coneixement, hem assolit educar-nos, dissenyar i construir un avió de radiocontrol que, tot i no ser capaç de volar, creiem que té molt potencial. Durant el treball hem tingut una gran quantitat de problemes. A l’haver-hi tanta informació disponible sobre aquest tema, mai sabíem si havíem fet prou recerca o si pel contrari, n’haviem fet massa. Un clar exemple d’això va ser la guinyada adversa. En comptes de tindre-la en compte i aplicar correccions per a aquesta en la construcció, vam pensar que era una força molt minoritària i que no tindria cap efecte en el vol. Com vam poder veure més tard, el fet d’ignorar aquesta força va causar que l'avió s’estavellés contra el terra. Com a situació contrària tenim els generadors de vòrtexs. Tot i que en la teoria aquests ajuden moltíssim amb el control a velocitats baixes, la realitat és que en avions radiocontrol tan petits com el nostre el seu efecte és quasi inexistent i a més a més provoquen una resistència paràsita important. Com hem dit abans, les raons principals per les quals l’avió no ha volat són dues, el seu pes i la seva mida. Aquestes, però, es poden corregir amb relativa facilitat, ja que no és una qüestió de feina o de temps, sinó de pressupost. Un avió més gran i menys pesat necessita varetes de fibra de carboni per a suportar les ales, d’una bateria més gran, d’un ESC més car, d’un motor més potent i de plàstic “LWPLA”, ja mencionat al treball. Tot i que potser aquesta no és la conclusió a la qual esperàvem arribar quan vam començar aquest projecte, creiem que tampoc és un mal resultat. Amb aquest projecte ens hem endinsat en el fascinant món de l’aeromodelisme, hem obtingut coneixements que ens serviran per a la carrera i ens hem familiaritzat amb programes CAD (disseny assistit per ordinador). 45 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 5. Bibliografia Pérez Segurado, D. (2021). Aprende aeromodelismo desde cero (1.ª ed., p. 170). Aerodinámica - EcuRed.Vist el 10 de maig de 2022. Disponible a: https://www.ecured.cu/Aerodin%C3%A1mica Martin Morillo, D. (2016). MEJORA AERODINÁMICA DE UN TURISMO. Vist el 27 d’octubre de 2022, disponible a: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/87752/Vol%20I%20Memoria.pdf Grupo Carman (2014) Aerodinámica | Definición y conceptos, Grupo Carman. Vist el 10 de maig de 2022. Disponible a: https://grupocarman.com/blog/2014/04/09/aerodinamica/ Hernández, C., Leiton, A. and Acero, N. (2005) “DISEÑO Y CONSTRUCCIÓN DE UN MICRO AVIÓN CON UN SISTEMA DE CONTROL NO CONVENCIONAL Y SELECCIÓN DE MATERIALES.” Vist el 28 de setembre de 2022. Disponible a: /http://biblioteca.usbbog.edu.co:8080/Biblioteca/BDigital/38151.pdf Llanos, S. (2018) Ecuación de Bernoulli - Demostración, Principio y Aplicaciones - YouTube, Profesor Sergio Llanos. Vist el 10 de maig de 2022. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=aXiSkWBKnzs Muñoz, M.A. (2020) Teoria básica para aviones ligeros, Manual de Vuelo. Vist el 10 de maig de 2022. Disponible a: https://www.manualvuelo.es/index.html Santoro, B. (2018) Experimento Cómo Vuelan los Aviones. Principio de Bernoulli, Experimentos científicos.Vist el 10 de maig de 2022. Disponible a: https://www.experimentoscientificos.es/experimento-vuelan-los-aviones/?msclkid=4e4dd46b c53c11ec93bdbb4342414145 La carga alar. (2015). Vist el 27 d’octubre de 2022, de El vuelo de la Gran Avutarda. Disponible a: https://greatbustardsflight.blogspot.com/2015/09/la-carga-alar.html Configuración alar. (2022). Vist el 23 d’octubre de 2022, de Wikipedia. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Configuraci%C3%B3n_alar#Multiplano Eixos de l'avió. (2022). Vist el 23 d’octubre de 2022, de Wikipedia. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Eixos_de_l%27avi%C3%B3 46 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Estabilidad del avión – Aerodinámica. (2010). Vist el 14 de novembre de 2022, de ASOC: PASIÓN POR VOLAR. Disponible a: https://www.pasionporvolar.com/estabilidad-del-avion-aerodinamica/#:~:text=Estabilidad%2 0din%C3%A1mica%20positiva%2C%20en%20el,hacia%20el%20estado%20de%20equilibrio. Mundo, A. (2018). Tipos de Estabilidad - Aerodinámica. Vist el 17 de novembre de 2022, de Youtube. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=p6_Bm6kVa04 Ala (aeronáutica). (2022). Vist el 10 de novembre de 2022, de Wikipedia. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Ala_(aeron%C3%A1utica) Perfiles aerodinámicos, perfiles estables. (2015). Vist el 24 de novembre de 2022, de El gato volante. Disponible a: https://gatovolante.wordpress.com/2015/02/06/perfiles-aerodinamicos-perfiles-estables/ Hangar, E. (2021). Perfil Aerodinámico: Partes y Nomenclatura de perfil alar NACA 4 Dígitos. Vist el 13 d’octubre de 2022, de Youtube. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=c88a68ykWQY El código NACA de 4 y 5 dígitos. (2017). VIst el 22 d’octubre de 2022, de https://greatbustardsflight.blogspot.com/ disponible a: https://greatbustardsflight.blogspot.com/2017/01/el-codigo-naca-de-4-y-5-digitos.html Baztán Vargas, T. (2018). DISEÑO DE UN PERFIL AERODINÁMICO SUSTENTADOR. Vist el 3 de novembre de 2022, disponible a: https://repositorio.comillas.edu/rest/bitstreams/156486/retrieve Jhann Tang (2021). Technical Manual Series: Brushless Motor Structure and Rotation Principles. Vist el 30 d’octubre de 2022, disponible a: https://blog.orientalmotor.com/technical-manual-series-brushless-motor-structure-and-rotati on-principles Laurel Nagel (2022). What is an Electronic Speed Controller & How Does an ESC Work. Tytorobotics. Vist el 3 d’octubre de 2022. Disponible a: https://www.tytorobotics.com/blogs/articles/what-is-an-esc-how-does-an-esc-work (2022) DC Motors. Industrial Quick Search. Vist el 24 de novembre de 2022. Disponible a: https://www.iqsdirectory.com/articles/electric-motor/dc-motors.html 47 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Dejan (2019). How Brushless DC Motor Works? BLDC and ESC Explained. How To Mechatronics. Vist el 2 de desembre de 2022. Disponible a: https://howtomechatronics.com/how-it-works/how-brushless-motor-and-esc-work/ (2020) Cómo funciona una hélice. ESCUELA DE AVIADORES. Vist el 5 de desembre de 2022. Disponible a: https://escueladeaviadores.es/como-funciona-una-helice/ Fahad, E. (2021). RC Plane Designing Calculations, Making, and Flight Test. Vist el 4 de setembre de 2022, de https://www.electroniclinic.com/ Disponible a: https://www.electroniclinic.com/rc-plane-designing-calculations-making-and-flight-test/ Good, P. (2022). Are Bigger RC Planes Easier To Fly? Let’s Find Out. Vist el 9 de setembre de 2022, de https://www.goodiesrc.com/ Disponible a: https://www.goodiesrc.com/are-bigger-rc-planes-easier-to-fly-lets-find-out/ How to Design and Print 3d Printed RC Aircrafts. (2018). Vist el 9 de setembre de 2022, de https://www.instructables.com/ Disponible a: https://www.instructables.com/How-to-Design-and-Print-3d-Printed-RC-Aircrafts/ How does vertical stabilisation work?. (2020). Vist el 9 de setembre de 2022, de https://aviation.stackexchange.com/ Disponible a: https://aviation.stackexchange.com/questions/78202/how-does-vertical-stabilisation-work aircraft stability. (2017). Vist el 19 de setembre de 2022, de https://www.pilotpracticeexams.com Disponible a: https://www.pilotpracticeexams.com/courses/lesson/aircraft-stability/ Ground Effect in Aircraft. (2015). Vist el 21 de setembre de 2022, de http://www.aviation-history.com Disponible a: http://www.aviation-history.com/theory/ground_effect.htm Wood, A. (2022). Aircraft Horizontal and Vertical Tail Design. Vist el 21 de setembre de 2022, de https://aerotoolbox.com/ Disponible a: https://aerotoolbox.com/design-aircraft-tail/ Science, T. (2020). Flow separation (boundary layer separation). Vist el 2 d’octubre de 2022, de https://www.tec-science.com/ Disponible a: https://www.tec-science.com/mechanics/gases-and-liquids/flow-separation-boundary-layer-sep aration/ 48 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Balancing a low wing plane. (2011). Vist el 2 d’octubre de 2022, de https://www.wattflyer.com Disponible a: https://www.wattflyer.com/forums/showthread.php?t=65969 Installation of Vortex Generators. (2013). Vist el 7 d’octubre de 2022, de https://www.vortex-generators.com/ Disponible a: https://www.vortex-generators.com/installation-of-vortex-generators.html Uddin, N. (2015). Design of NACA0012 airfoil and vortex generator. Vist el 9 d’octubre de 2022, de https://www.researchgate.net Disponible a: https://www.researchgate.net/figure/Design-of-NACA0012-airfoil-and-vortex-generator-a-perspec tive-view-b-side-view-c_fig3_313205710 Ángel, M. (2015). Principios Básicos. Vist el 15 d’octubre de 2022, de https://manualvuelo.es Disponible a: https://manualvuelo.es/1pbav/14_avion.html ¿QUÉ ES EL FLUJO TURBULENTO?. (2018). Vist el 15 d’octubre de 2022, de https://labsom.es Disponible a: https://labsom.es/blog/que-es-el-flujo-turbulento/#:~:text=Diferencias%20entre%20flujo%20turb ulento%20y,un%20movimiento%20ca%C3%B3tico%20y%20aleatorio. Tipos de flujo: flujos laminares y turbulentos. (2020). Vist el 30 d’octubre de 2022, de https://ecofred.com Disponible a: https://ecofred.com/es/blog/58/tipos-de-flujo-flujos-laminares-y-turbulentos Support and learning. (2018). Vist el 30 d’octubre de 2022, de https://knowledge.autodesk.com Disponible a: https://knowledge.autodesk.com/support/inventor/learn PrusaSlicer. (2022). Vist el 11 de novembre de 2022, de https://help.prusa3d.com/ Disponible a: https://help.prusa3d.com/category/prusaslicer_204 Brain, M. (2006). How Does a Brushless Electric Motor Work?. Vist el 17 de novembre de 2022, de https://electronics.howstuffworks.com Disponible a: https://electronics.howstuffworks.com/brushless-motor.htm Annex 6.2 (Imatges extretes de https://es.wikipedia.org/wiki/Ala_(aeron%C3%A1utica) per a les figures 81 - 91) 49 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 6. Annex 6.2 Tipus d’ales Les ales d’un avió poden ser de diferents formes, estar col·locades a diferent altura respecte al fuselatge, poden tenir diferent gruix i poden tenir un angle respecte al fuselatge. Al llarg de la història, hi ha hagut diferents dissenys d’ala, cadascun amb unes característiques diferents: - Ala recta: És l'ala típica de les avionetes, és barata i fàcil de construir. S'instal·la en avions que fan vols curts i a poca altura, ja que són els més econòmics. Fig. 80: Ala recta - Ala trapezoidal: És més eficient que l’ala recta, sense ser massa més complexa. L’utilitzen algunes avionetes i avions de combat supersònics. Fig. 81: Ala trapezoidal Fig.82: el·líptica Ala 50 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric - Ala el·líptica: És l'ala amb menys resistència induïda, i l'utilitzaven els avions de combat de la Segona Guerra Mundial, ja que no portaven res als extrems de les ales, fet impossible amb aquest disseny. És una ala molt complicada de construir i avui ja no es fa servir. - Ales en fletxa: És una ala eficient per a volts subsònics a alta velocitat i per a vols supersònics, aconseguint que amb un mateix motor, un avió que porti una ala en fletxa sigui més ràpid que un avió amb ales perpendiculars al fuselatge. Les ales en fletxa també poden ser plegables per a millorar la sustentació o per a tenir més resistència i l'agilitat. Aquests són els tipus d'ales en fletxa: - Fig. 83: Ala fletxa estàndard Fig. 84: Ala fletxa inversa Fig. 85: Ala fletxa variable Fig. 86: Ala fletxa doble Ala Delta: És una ala utilitzada principalment per avions de combat supersònics i té l'avantatge de tenir la vora d’atac de l’ala lluny de l’onda de xoc generada per la punta de l’avió. Aquestes són les variacions de l’ala Delta: 51 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Fig. 87: Ala Delta estàndard Fig. 88: Ala Delta amb canards Fig. 89: Ala Delta amb timons Fig. 90: Ala Delta doble 6.1 Plànols 52 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 53 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 54 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 55 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 56 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric 6.3 Posició de les ales en avions multiplans Biplans: Els avions biplans tenen dues ales, de la mateixa allargada i normalment tenen una en posició baixa i l'altre en posició de para-sol. La majoria d'avions previs als anys 1930, eren biplans. Fig 91: Biplà Font: https://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.ph p?t=11104 Sesquiplans: Avions biplans els quals tenen l’ala de dalt més llarga que la de baix. Fig.92: Sesquiplà Font: https://twitter.com/aviacionhr_info/status/1222936438976761859 Sesquiplans invertits: Avions biplans que tenen l’ala de baix més llarga que la de dalt. Fig. 93: Sesquiplà invertit Font: https://it.wikipedia.org/wik i/File:Caproni_Ca-100_Idro_I-DISC.jpg 57 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Triplans: Avions amb tres ales, una en posició baixa, una en posició alta i l'última en posició de para-sol Fig.94: Triplà Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Fokker_Dr.I Quadriplans: Avions que tenen quatre ales, en les mateixes posicions que un triplà, però afegint una en posició de para-sol invers. Fig 95: Quadriplà Font: https://www.quora.com/Were-triplanes-mass-produced-aircraft-with-th e-largest-number-of-wings-Did-anything-successfully-have-more Multiplans: Avions amb més de quatre ales. Fig. 96: Multiplà Font: https://www.air-journal.fr/2020-03-04-le-4-mar s-1921-dans-le-ciel-un-monstre-tombe-du-ciel5218600.html 6.4 Pressupost Component Link Preu Motiu de l’elecció Motor https://amz.run/6FIk 20,14€ El motor escollit és econòmic i té una potència més que necessària per a fer 58 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric volar el nostre avió. Bateria https://amz.run/6FIm 14,99€ Aquesta bateria és 3s, per tan funciona amb el nostre motor, i té molta capacitat. ESC https://amz.run/6FIn 8,99€ Aquest ESC és una de les opcions més econòmiques i compleix amb les especificacions requerides pel motor. Servos https://amz.run/6FIo 14,99€ Aquests servomotors són els més universals de tots. Són més potents del necessari, però d’aquesta manera ens assegurem que funcionin quan hi hagi molta càrrega per culpa del vent. Frontisses https://www.motionrc. eu/products/robart-12a-3-32-hinge-points15-pack-rob306 6,99€ Són l’única mida que encaixa amb els nostres alerons. (Tot i que al final no els utilitzarem) Mando i receptor https://amz.run/6FIp 44,99€ Aquest conjunt és l'opció més econòmica del mercat. 59 Disseny i Construcció d’un Avió Teledirigit Elèctric Hèlix https://juguetecnic.co m/accesorios-y-reca mbios/accesorios-avi ones/helice-electrica9x6-color-hueso 4,40€ Hèlix de mesures recomanades pel fabricant del producte. Tren d'aterratge principal https://www.motionrc. eu/products/techonemercury-main-landing -gear-tec08404 6.99€ Tren d’aterratge econòmic que quadra amb les mesures del nostre avió. Tren d'aterratge de la cua https://www.motionrc. eu/products/benchcra ft-tail-landing-gear-as sembly-w-28mm-whe el-bct5047-002 2,99€ Tren d’aterratge de la cua més econòmic. L’haurem de retocar per poder incorporar-lo al avió. Total: 125.47€ 60