Manual
energètic
de cobertes
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS
I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
COL·LECCIÓ MANUALS D’ENERGIA - 5
Col·lecció Manuals d’Energia / Manual d’Auditoria energètica / 3. Marc normatiu i context
Col·lecció manuals d’energia
1. Manual d’auditoria energètica
2. Manual d’energia solar tèrmica
3. Manual d’energia solar fotovoltaica
4. Manual energètic de façanes
5. Manual energètic de cobertes
2
CAATEEB
Manual
energètic
de cobertes
Joan Olona i Casas
Mireia Bosch i Prat
Arquitectes tècnics
(capítol 1)
Josep Solé i Bonet
Arquitecte tècnic
(capítols 2 a 10)
Amb la col·laboració i suport de:
Jonathan Garcia. Director de l’àrea tècnica del CAATEEB
Coordinació continguts: Jordi Marrot. Rehabilitació i Medi Ambient, CAATEEB
Disseny i maquetació: Lluís Mestres Disseny Gràfic, S.L.
© 2020, dels autors de l’obra
© 2020, Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona
CC
BY
NC
ND
Aquesta obra està sota llicència de: Creative Commons CC BY-NC-ND 4.0
http:// creativecommons.org
1a edició, gener 2020
ISBN: 978-84-15195-11-5
Índex
1. Introducció
9
2. Introducció històrica
15
3. Conceptes tècnics fonamentals
49
La transferència de calor
Que és un material d’aïllament?
Característiques tèrmiques dels productes
Conductivitat tèrmica
Resistència tèrmica
Característiques tècniques dels aïllants
Característiques higrotèrmiques
Permeabilitat al vapor d’aigua (δ)
Resistència a la difusió del vapor (Z)
Comportament en cas d’incendi
Reacció al foc
Característiques mecàniques
Resistència a compressió
Deformació sota càrrega i temperatura
Fluència
Resistència a tracció perpendicular a las cares
Compressibilitat
Característiques relacionades amb l’aigua
Absorció d’aigua per immersió parcial
Absorció d’aigua per immersió total
Absorció d’aigua per difusió
Característiques acústiques
Rigidesa dinàmica
Resistència especifica al flux d’aire
Absorció acústica
Característiques de durabilitat
Resistència a gel i desgel
Normes europees per els productes manufacturats
Codi de designació dels productes d’aïllament
Exemples d’expressió del codi de designació CE
5
51
52
52
52
56
59
60
60
61
63
63
66
66
67
68
69
70
71
71
72
73
74
74
75
76
77
77
78
79
80
Índex
4. Productes aïllants
83
Principals productes aïllants
Llana mineral de vidre (GW)
Poliestirè expandit (EPS)
Poliestirè extrudit (XPS)
Llana de roca (SW)
Poliuretà conformat (PUR / PIR). Poliuretà conformat en fàbrica
Llanes minerals insuflades (MW blowing wool).
Poliuretà projectat PUR in situ
Altres productes aïllants
Aglomerat de suro (ICB)
Vidre cel·lular (CG)
Llanes vegetals (VW)
Enfeltrats tèxtils
Aglomerats i llanes de fibres de fusta (WW y WF)
Films reflectors
Productes amb prestacions aïllants
Blocs de formigó cel·lular
Morters amb àrids alleugerits
Blocs multialveolars de ceràmica
Resum de les característiques tèrmiques dels productes estudiats
85
86
90
94
97
101
104
106
109
109
109
110
111
111
111
113
113
114
114
115
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
117
6. Cost dels productes aïllants
129
Productes per a l’aïllament de cobertes. Cost de l'aïllant instal·lat
(aïllament sota càrrega)
7. Dimensionament de l’aïllament
134
135
Predimensionament ràpid de l’aïllament
Selecció del material d’aïllament en funció de l’aplicació
6
137
139
Índex
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Aïllament de cobertes planes/inclinades per l'interior
Descripció genèrica
Principi físic
Principi tecnològic
Criteris d’aplicació
Codi de designació CE
Avantatges
Limitacions
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d'altres estalvis
Avaluació econòmica
Aïllament de cobertes planes per l'exterior
Descripció genèrica
Principi físic
Principi tecnològic
Criteris d’aplicació
Codi de designació CE
Avantatges
Limitacions
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida del cas concret en règim convencional
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d'altres estalvis
Avaluació econòmica
Aïllament de teulades per l'exterior
Descripció genèrica
Principi físic
Principi tecnològic
Criteris d’aplicació
Codi de designació CE
Avantatges
Limitacions
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida del cas concret en règim convencional
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d'altres estalvis
Criteri energètic (estalvi d'energia, reducció d'emissions associades)
Avaluació econòmica
7
149
151
151
151
152
152
153
154
154
154
154
154
160
162
162
162
162
163
164
164
164
165
165
165
169
173
173
173
173
174
174
174
175
175
175
176
177
179
Índex
9. Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Metodologia per a l'avaluació tècnica i econòmica d’una proposta
d’intervenció
Introducció
Criteris adoptats
Criteri de confort per als usuaris
Criteri d'estalvi energètic
Criteri econòmic
183
185
185
185
186
188
192
10. Conclusions
197
Annexos
201
8
1. Introducció
Col·lecció Manuals d’Energia / Manual d’Auditoria energètica / 3. Marc normatiu i context
10
CAATEEB
1. Introducció
Rehabilitació en un canvi d’època
Prop del 30% del consum d’energia final de país es produeix en
edificis d’habitatges i serveis. Davant d’aquest elevat consum,
com gairebé sempre, s’ha posat molta atenció en els edificis nous.
Edificis NZEB, certificacions LEED, BREAM, DGNB o VERDE per a
nova construcció... No obstant això, segons l’últim informe de
manteniment del parc edificat residencial a España redactat pel
CAATEEB, només el 12% dels edificis d’habitatges de Catalunya
són posteriors a l’aparició del CTE. Gairebé el 40% dels edificis
d’habitatges es van construir durant les dècades dels 60 i 70, en un
moment de migració interna molt intensa i amb una emergència
habitacional gegant. En conseqüència, disposem d’un percentatge
alt del parc edificat envellit i construït amb certa precarietat
per la urgència de construcció, on no es van aplicar les mesures
tradicionals de construcció energètiques d’edificis i que té unes
deficiències energètiques importants.
L’ús de l’energia en el parc construït és ineficient i podria ser reduït
substancialment entre un 20 i un 40%, depenent de la zona, el
tipus d’edifici, el seu estat i el seu ús. Acotar el consum energètic i
les emissions de CO2 mitjançant la rehabilitació energètica integral
i eficient dels edificis construïts ha de ser un dels nostres reptes
prioritaris.
Nosaltres, com a responsables envers la societat del fet edificatori,
hem de vehicular el nostre coneixement, compartir i col·laborar
en la millora d’un disseny més eficient. Hem de posar èmfasi en
l'adequació a les condicions del lloc i a les pautes culturals de les
persones que han d’habitar o utilitzar l’edifici, actuant d’acord a
les característiques geogràfiques, topogràfiques i climàtiques de
l'emplaçament.
11
1. Introducció
Analitzem la construcció tradicional, una construcció sincera de la
qual encara podem aprendre moltíssim i utilitzar les seves lògiques:
l'aprofitament o la protecció solar segons siguin les condicions
d'irradiació i quantitat de lluentor del sol, les amplituds tèrmiques,
els vents dominants, els règims de pluja, els escolaments de l'aigua
de pluja, el control del soroll, etc. A la vegada definirà: el grau de
compacitat, les orientacions, les estratègies d'il·luminació natural i
les ventilacions, el disseny constructiu de l'envolupant apropiada; tot
plegat acabarà desencadenant la composició, els materials a utilitzar,
els sistemes constructius, el caràcter...
L'arquitectura, la construcció i el disseny de la ciutat construïda
requereixen avui de noves visions que entomin tots aquests
condicionants, que cada vegada es tornaran més apressants,
transcendint el mer maquillatge per a donar lloc a un cànon
arquitectònic remodelat. El canvi d’època ens interpel·la a tots per
trobar un llenguatge arquitectònic que doni resposta als gegantins
desafiaments globals als quals ens enfrontem i les accions que
estem disposats a realitzar per a afrontar-los, on la creativitat serà el
medi per aconseguir-ho.
Moltes de les mesures d’eficiència energètica en rehabilitació
d’edificis redueixen l’impacte ambiental, així com milloren el confort
tèrmic i acústic, i són econòmicament auto finançables a curt mig
termini. La inversió es compensa amb la reducció del consum
energètic en un període de temps.
De les tres tipus de mesures d’eficiència energètica que hi podem
aplicar en un edifici: passives, actives i de gestió, les que tenen una
incidència més decisiva són les passives. D’una banda, parlem de
l’aïllament de l’envolupant: façanes i cobertes. I d’altra banda de
la millora dels forats de l’envolupant, a més incidència als forats
12
1. Introducció
de façana ja que el percentatge de forats a coberta és molt reduït.
També són importants les proteccions solars, així com la reducció de
les infiltracions de l’aire i en menor transcendència, l’aïllament de les
canonades.
L’aïllament: quant, com i on
Tota nova construcció o reforma d'una existent, o fabricació de parts
per ser muntades, haurà de complir amb certes exigències entre
les quals podríem destacar la de nivells mínims d'aïllament tèrmica
en murs i sostres, verificant que els seus corresponents valors de K
(transmitància tèrmica) siguin igual o menors als valors de K màxim
admissible, tant per a les condicions d'hivern com per a les d'estiu.
De tota manera, a la pràctica, per verificar les exigències de la
norma, n'hi ha prou amb la simple incorporació d'un aïllant addicional
de gruix segons la zona climàtica on ens trobem, en els murs
tradicionals sense aïllament (siguin aquests de maó massís, blocs
ceràmics buits estructurals, blocs de formigó, etc.). Des del punt de
vista econòmic, aquesta és la porció de l'envolupant que pot requerir
un cost addicional (a més del poc cost significatiu de l'aïllant), atès
que suposa alguna solució complementària per a contenir o instal·lar
l'aïllament tèrmic requerit.
Com a diferència dels murs opacs els sostres inclinats (en la seva
majoria amb cobertes de teula o rajola) contemplen en general una
certa quantitat d'aïllament, el gruix d'aïllant que es necessita per a
complir amb la majoria de les diferents situacions que contempla
la normativa, no implica un sobrecost significatiu en aïllament ni
en element constructiu addicional algun. El mateix passa amb les
cobertes pesades tradicionals amb aïllament intermedi. En el cas
13
1. Introducció
de la solució amb aïllament tèrmic superior (coberta invertida) d'un excel·lent
comportament higrotèrmic, les llosetes sobre suports i junta oberta reemplacen
les rajoles tradicionals d'acabat de la coberta, com el podria fer d'igual manera una
deck, o fins i tot una coberta enjardinada.
La incidència del cost de l'aïllament addicional és molt reduïda en una intervenció
en l'envolupant. Cert és que la incidència és major, en particular, s'incrementa el
cost amb l'elecció d'una fusteria de millor prestació (el que s'expressa en una major
estanquitat i en el pas a un vidre aïllant), sobretot si l'original fos de molt baixa
qualitat. Depenent finalment, i com és de suposar, de la grandària d'aquestes.
No obstant això, tals sobrecostos poden ser ràpidament amortitzats, no només per
la reducció de les despeses de funcionament en energia i, conseqüentment menors
tarifes (els valors de les quals amb relació als costos de producció es troben encara
avui significativament endarrerits), sinó a més, per una reducció del cost inicial
d'equips de climatització per la menor potència requerida per a aconseguir similars
condicions de confort.
L'aïllament tèrmic, més que una despesa, és una rendible inversió a molt curt
termini i una significativa aportació a la reducció del consum energètic i a la
mitigació dels gasos d'efecte d'hivernacle.
Jonathan Garcia i Salvador
Director de l’àrea tècnica del CAATEEB
14
2.
Introducció
històrica
1. Introducció
16
Introducció històrica
En la transformació de l’arquitectura de principis del segle XX, hi ha un debat sobre
el fet constructiu i, per primera vegada, sobre la configuració de la coberta i la
voluntat d’existència, o no, de la cambra d’aire. Aquest debat té un doble vessant,
que va més enllà de l’estrictament tècnic. Suposa la possible substitució de la
cambra d’aire de la coberta a la catalana. Jaume Rosell1 va demostrar que, a partir
dels anys setanta del segle XVIII, comencen a aparèixer a Barcelona les inicialment
anomenades cases d’escaleta, que signifiquen una transformació espacial i tècnica
radical de l’arquitectura de l’habitatge, basada en una sèrie de canvis també en
la seva construcció que conformarà el que a la llarga s’anomenarà construcció
catalana i que podem resumir en tres punts fonamentals:
1. Accés independent per mitjà d’una caixa d’escala de dalt a baix que permetia
entrar als pisos de cada replà. L’alçària del sostre disminuïa a cada planta, de
baix cap a dalt, en una jerarquització que permetia distintes categories de
llogaters, sempre preferents com més a prop estiguessin del carrer.
2. Substitució de la coberta per un terrat. La teulada i tota l’estructura de fusta
que la suportava va ser canviada per un sostre pla, de manera que en disminuïa
el volum i el pes. El nou terrat era un element comú al qual s’accedia a traves
d’un badalot i estava construït amb una solera de tres gruixos de maó sobre
un sostre de fusta, que, deixant un espai o sostremort que substituïa l’antiga
golfa, se situava damunt del sostre de la darrera planta.
3. Substitució de les parets de pedra per parets de maó. El maó, esdevé una peça
regular de mides i pes uniformes i amb un cost fix, cosa que el feia adequat per
saber amb exactitud l’espai disponible i quan costaria la feina acabada.
1
ROSELL, Jaume: La construcció en l’arquitectura de Barcelona a finals del segle XVIII. Tesi doctoral
dirigida per Pere Hereu. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 1996. .
17
2. introducció històrica
Cal entendre que en el cas d’aquest tipus d’edifici, el model es converteix en un
estàndard, amb una construcció que:
[…] sorgia de les noves necessitats de la industrialització, havia estat
enginyada per aquells mestres de cases barcelonins que havien crescut
i s’havien organitzat com a lobby amb els beneficis de les obres militars
de la primera meitat del segle2.
Aquesta estandardització del procés suposa una metodologia constructiva per
part de tots els agents de l’època que hi participen i…
[…] permetrà el seu ensenyament ordenat a les escoles —primer a l’Escola
Especial de Mestres d’Obres i després a l’Escola d’Arquitectura—i que,
finalment, s’incorporarà amb normalitat a les ordenances municipals.
Tant és així que el vessant arquitectònic del procés queda reduït a un “problema
només d’estil —neoclàssic, neogòtic, eclèctic o modernista”. Pel que fa a la normativa,
cal identificar el que disposa l’ordenança municipal de 1856, ja que “consolida la
cambra ventilada sota el terrat, que havia de disposar d’una alçada mínima entre
sostres de 0,6 m”. Més tard, les ordenances municipals que s’aprovaran l’any 1891
permetran que la cambra d’aire del terrat tingui una alçària de 0,4 a 1,2 m.
Aquesta qüestió, posteriorment, serà motiu de debat en el si del GATCPAC, que
finalment proposarà un canvi en la normativa que permeti substituir la cambra per
aïllament per tal de poder guanyar alçada reguladora.
En una concepció general, cal identificar els canvis rellevants en les noves voluntats
constructives del moviment modern ja detallades en les influències que van tenir en
l’àmbit internacional i que, pel que fa a la coberta, es concreten d’aquesta manera:
a) Coberta plana, Coberta plana, que comporta un consegüent aprofitament de la
superfície construïda quant al programa de l’habitatge. Es proposa moltes vegades
2
GRAUS, RAMON. Tesi Doctoral Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya, 1903-1929.
18
2. introducció històrica
la coberta drenant, enjardinada fins i tot, que evacua l’aigua lentament, pels
baixants interiors”3.
S’han identificat aquests aspectes, sempre en relació amb el trencament amb el
sistema artesanal de construcció lligat a la tradició constructiva catalana4. J. M.
Rovira relativitza la diferenciació entre aquestes dues actituds, la tradicional i la
moderna, i postula per l’anomenada tercera via. Això, com en el cas de Francesc
Folguera en el casal Sant Jordi, és degut al fet que…
[…] el programa tecnológico que exige Folguera necesita de un aparato
de producción que no existe en Cataluña en esta época. Optimizar las
condiciones tecnológicas de un edificio conlleva unos caminos de
investigación sectorial y de inversión que aún no han llegado, significa
modernizar de algún modo también, la estructura del sector de la
construcción. Significa pues, cambios reales de la estructura que no se
pueden dar”5.
Aquest és un discurs reforçat per les referències que el mateix autor fa respecte a
les idees de Ramon Puig i Gairalt el 1932:
[…] jo penso que la construcció de grans barriades de cases en la forma
usada a Alemanya, a Àustria, a França, igual que la de Viena, és un
error fonamental, de greus conseqüències per a l’economia del país, i
causa principal de la crisi econòmica que aquells pobles travessen […]
les grans empreses que construeixen les Siedlungs eliminen tots els
petits industrials i totes les petites i mitjanes indústries que viuen de la
3
Roth, Alfred. Zwei Wohnhäuser von Le Corbusier und Pierre Jeanneret Sondereinband. Stuttgart:
Akadem. Verlag Dr. Fr. Wedekind & Co, 1927.
4
Rovira, J. M. La arquitectura catalana de la modernidad. Barcelona: UPC, 1986: “artesanales (Este
término se usa convencionalmente, ya que es de difícil significado unitario. Se supone, en principio,
que es menos artesanal en 1921 construir con hormigón y acero que con paredes de carga, pero no
está claro que la adopción de este tipo de técnica implique cambios sustanciales aún dentro de la
organización del trabajo en el sector de la construcción de la época y en sus auxiliares)”.
5
Rovira, J. M. Op. cit., pàg. 194.
19
2. introducció històrica
construcció […]. Començar la construcció de barriades obreres d’acord
amb l’element patronal a semblança d’allò fet per Ford als EEUU6.
Aquesta visió mercantilista del sector es referma quan s’identifica el que un altre
arquitecte de l’època, Pere Benavent, comenta respecte al sector de la construcció:
Mentre l’ofici no sigui més que un mitjà de lucre, no podrà abrandar
aquella afecció i orgull i, sense veritable vocació, la disciplina de
l’aprenentatge, buida de sentit, esdevé insuportable […] conseqüència
de tot això és la indiferència per la qualitat de la nostra feina […]
per això l’home, en comptes de veure en el seu company de treball
un col·laborador, no hi veu més que un competidor […] i mentre
l’aprenentatge no esdevingui possible i eficient, les organitzacions
professionals, en altres temps desbordants d’alegria, seran tristes i
glacials com les oficines d’un monopoli7.
Com ja apunta Antoni Paricio8, les solucions tenen una evolució clara basada en
la geometria en el moment que s’hi introdueix la tela impermeable, cosa que fa
possible la reducció dels pendents i, per tant, la primera evolució del sistema. Tot
i així, l’evolució no és únicament aquesta, sinó que també es proven diferents
solucions respecte a la col·locació de l’aïllament tèrmic, a vegades sense una
definició clara que en pugui fer entendre el funcionament correcte9. Tanmateix,
6
Puig i Gairalt, Ramon. “Són convenients les construccions de barriades blocs?”.
7
Benavent, Pere. “Homes, homenets i homenassos”, dins Pere Benavent de Barberà, Obras selectes.
Compilades per B. Bassegoda Munté. Barcelona, 1973
8
Paricio Casademunt, Antoni. “La innovación tecnológica de las cubiertas planas del GATCPAC”, dins
A. de las Casas, S. Huerta, E. Rabasa (ed.), Actas del Primer Congreso Nacional de Historia de la
Construcción, Madrid, 19-21 septiembre 1996. Madrid: I. Juan de Herrera, CEHOPU, 1996: “Podemos
distingir dos grandes grupos de cubiertas: en primer lugar las diseñadas en la primera época,
aproximadamente entre 1930 y 1931, donde se puede apreciar que se trata simplemente de
una evolución de la cubierta tradicional. […] A partir de aquí podríamos distinguir las del 2º grupo
mencionado, diseñadas entre los años 1933 y 1934”.
9
Paricio, Ignacio. CAU. Construcción, Arquitectura, Urbanismo, núm. 73: “Es confusa, también, su
valoración del confort térmico: en efecto, entre sus propuestas es frecuente tratar este problema al
modo nord-europeo interponiendo una capa aislante de corcho u otro material ligero. Planteamiento
que supone una gran incomprensión del papel que cumplían les golfes en la azotea catalana
tradicional, es decir, la de cámara ventilada o barrera protectora de la radiación solar directa,
elemento indispensable para el confort de verano en nuestras latitudes”.
20
2. introducció històrica
s’assoleix una disposició correcta en el moment en què la protecció és doble, amb
la cambra d’aire i l’aïllament per la part interior.
Per tant, en les solucions constructives de les cobertes s’evidencien tres tendències:
a) La tradicional, basada en la tipologia de coberta a la catalana, amb una cambra
d’aire que alhora serveix per a protecció tèrmica i per dissipar les possibles
filtracions d’aigua.
b) La millora de la solució anterior, amb la inclusió d’una capa d’impermeabilització
basada gairebé sempre en el material Callendrite (o callendrita).
c) Les basades en la inclusió del suro, amb un doble vessant:
— Col·locació per l’exterior de l’estructura.
— Col·locació per l’interior de l’estructura, en el sostre fals.
És evident que les solucions constructives innovadores conviuen durant un període
de temps amb les tradicionals. En aquest sentit, la coberta és, potser, l’element en
què això es fa més evident. La solució de la coberta ventilada és la que la construcció
tradicional havia convingut com la millor en un clima mediterrani, en què són les
condicions d’estiu les que determinen el confort dels usuaris enfront del règim d’hivern.
El context industrial de l’època permet que l’evolució de la indústria aporti nous
materials que poden contraposar-se a les solucions tradicionals basades en la
construcció artesanal del maó. A més, els arquitectes en defensen l’ús públicament10
i aposten per la utilització dels materials que canvien la geometria (pendents) de les
cobertes per tal d’aconseguir, per tant, un element transitable gràcies a la realització
de capes d’impermeabilització que recullin les aigües11. Així, l’estanquitat de les
10 “Un espesor de corcho apropiado, de siete pesetas el metro cuadrado, además de proteger una
producción nacional tan abandonada, resultaría mucho más económico.” Gadea, Joaquín. La Rambla,
18 de maig de 1936, entrevista a J. L. Sert.
11 Pere Benavent gairebé només identifica la seva relació i influències formals de cobertes i terrasses,
passant de llarg dels condicionants tècnics. “Una casa de vivendes econòmiques: Av. Gaudí 56”,
Pere Benavent, arq. Barcelona 1933, 72-8:c5, Biblioteca de Catalunya i Arxiu Subirana: “La relativa
importància donada a la terrassa, essencial en aquest tipus de vivenda. Diguem en quan això darrer,
que aquesta solució no és cap novetat, ans és molt corrent a les modernes construccions populars
d’arreu d’Europa, i a Barcelona mateix ja l’arquitecte Sert l’ha aplicada a una casa del carrer Rosselló,
per bé que donant-li menor importància superficial que no li hem donat nosaltres”.
21
2. introducció històrica
cobertes queda resolta. Pel que fa al control tèrmic, la solució varia en funció de
l’edifici i l’arquitecte redactor del projecte. Igualment, les solucions proposades per
la indústria són diverses.
L’aparició dels productes derivats de la indústria química, per la seva utilització
com a impermeabilitzants inicialment de paviments i de morters, s’estén cap a
les solucions constructives de coberta. Tal com identifica A. Paricio, respecte a les
capes impermeabilitzants ja n’hi ha de prefabricades o d’aplicació in situ.
Pel que fa a les prefabricades, la que es comercialitza més, es difon més a través
de la publicitat comercial i es referencia més en les publicacions tècniques és
l’anomenada callendrita. Es tracta d’una làmina impermeabilitzant pensada com
a “substancia o material impermeable mejorada destinada a las construcciones”,
el fabricant de la qual és George M. Callender & Co. Ltd. (patent núm. 40561 22/04/1907, de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques).
Procés de fabricació de Callendrite.
En la mateixa època es comercialitzava la impermeabilització Durax, consistent en
l’acció combinada de dos elements, la lona Durax —làmina impermeable i
22
2. introducció històrica
imputrescible— i la pasta Durax —producte bituminós i vulcanitzat—, que combinats
oferien prestacions de làmina impermeable i flexible12.
Un altre exemple de material utilitzat és el Besto-Sal-Ferromos, comercialitzat
per L. Omedes, que alhora comercialitzava materials per a la impermeabilització
de façanes (Sil-Sal) o com a substitutiu d’arrebossats de façana (Master-SalFerromos). Podem detallar-ne la utilització, per exemple, en l’edifici de l’avinguda
Gaudí núm. 56 de Pere Benavent segons consta a l’arxiu del COAC13. En concret
se’n detalla la utilització en la impermeabilització de terrasses i cobertes:
Bestoseal negre semi-líquid aplicat sobre uns gruixos de rajola a la
proporció de 1 kilo per m2.
Pel que fa al sistema d’aïllament, el canvi de solució constructiva —l’evolució de
la coberta plana catalana— és una evolució no només formal, sinó que hi ha una
voluntat clara de determinar quantitativament la millora de la prestació tèrmica
que la incorporació de l’aïllament suposa. Cal que ens referim, per tant, al catàleg
12 Paricio Casademunt, A. “La innovación tecnológica de las cubiertas planas del GATCPAC”, dins A. de las
Casas, S. Huerta, E. Rabasa (ed.), Actas del Primer Congreso Nacional de Historia de la Construcción,
Madrid, 19-21 septiembre 1996. Madrid: I. Juan de Herrera, CEHOPU, 1996: “En el Laboratorio
General de Ensayos de la Generalitat está documentado el primer ensayo de lámina impermeable de
fabricación nacional que aparece con el nombre comercial de DURAX (mayo 1934). Se trata de varias
muestras de tejidos de algodón y yute revestidas por dos caras de material asfáltico. Los ensayos
solicitados son los de permeabilidad, resistencia a la presión hidráulica y alargamiento a la tracción
[…]. Documentalmente se ha podido comprobar una oferta proponiendo la impermeabilización a base
de nuestra lona nº 2 recubriéndola en la misma obra con nuestro producto bituminoso (enero 1932)”.
13 AHCOAC, Arxiu Pere Benavent. Carpeta 56, document 367, Pressupost Construcciones Sal-Ferromos.
Rebut. Carpeta 56, document 219, Sal-Ferricite & Trading Co. Ltd. London wc 2 Patente para España
79362 L. Omedes, taxat per Pavimentos Metálicos Sal-Ferromos.
23
2. introducció històrica
de Manufacturas del Corcho, que, a principis de segle, aporta dades per tal de
valorar el càlcul de substitució de la cambra d’aire per un terra aïllant: més higiènic,
cambres on poden aparèixer filtracions i reducció dels 40 cm de la cambra d’aire
de la coberta per poder augmentar l’alçada dels pisos:
Una planxa de 15 mm de gruix obté, per tant, el mateix efecte isolant
que un sostre doble amb cambra d’aire de 40 cm en les condicions a
dalt expressades (no ventilada directament)14.
14 Informe sobre la importància del suro com a material aïllant en la construcció. Documentació: C 17/96
(AHCOAC).
24
2. introducció històrica
Formulació del càlcul per validar el gruix de suro que suposa la cambra d’aire de coberta ventilada.
Aquesta voluntat de canvi s’evidencia també en els aspectes normatius. En l’arxiu
GATCPAC de l’arxiu del COAC també podem trobar la “Proposta de modificacions
a les ordinacions municipals”, d’acord amb la voluntat dels tècnics que en formen
part d’adequar les condicions constructives als nous materials; l’article 130 diu:
[…] ninguna casa destinada a vivienda carecerá de desván cuya altura
no podrá ser menor de 40 cm de luz.
La modificació a fer serà que es proposarà és:
[…] ninguna casa destinada a vivienda carecerá de desván cuya altura
no podrá ser menor de 40 cm de luz, pudiendo sin embargo sustituirse
dicha cámara de aire por un espesor de 33 mm de aglomerado de
corcho, de poder equivalente15.
I en una altra versió, “el sostre mort podrà suprimir-se, sempre que’s substitueixi
per un bon material aislant”; i aquestes són les dades que ofereixen:
15 Informe sobre la importància del suro com a material aillant en la construcció Documentació: C 17/96.
[AHCOAC]
25
2. introducció històrica
Coberta catalana
0,80 cal/m2
Coberta amb suro 1½”
0,57 cal/m2
Coberta amb suro 2”
0,46 cal/m2
També en el llibre d’actes de la Junta Directiva del GATCPAC, d’1 de juliol de 1931,
a la qual van assistir Illescas, Soler i March, Mestres, Audet, Ferrater, Torres, Sert,
Subiño i Rodríguez Arias, entre altres qüestions, consta que:
El Sr. Mestres proposa i amb coincidència amb tothom l’establiment
de patis oberts i de mides convenients per la llum i per les vistes.
Es parla a continuació de les mides dels sostres morts que podrien ser
substituïts per materials aïllants en els que no creu el Sr. Soler i March
com a preservatius alhora del fred i de la calor […]. S’acorda repartir els
temes per juntes.
Sembla clar que la Comissió Mixta del Suro, composta per set propietaris de
sureres i set industrials, presidida pel director general de Comerç, feia tasques
d’informació i transmissió de les necessitats, agrupades de propietaris agrícoles
i empreses transformadores del suro, i es va convertir en el lobby del negoci del
suro i la seva transformació.
Aquests decrets i aquestes publicacions, tenen un ressò evident i notori en la
premsa de l’època. Així, el diari La Vanguardia del dia 9 de novembre de 1933, en
l’apartat d’informació nacional, publica la referència a la normativa de “protección
industria corchera”, i resumeix el que especifica el decret. El diari ABC, en la seva
edició del 24 d’agost de 1934, fa una entrevista a Juan Calvo de León, secretari
de l’Agrupación de Propietarios de Alcornocales, en què també queda reflectida la
publicació del decret i del seu reglament d’aplicació.
26
2. introducció històrica
Comparativa de les diferents solucions constructives de les cobertes i la seva repercussió econòmica.
27
2. introducció històrica
En el mateix moment, la transposició del decret a l’àmbit català té reflex en l’Ordre
del dia del Comitè Executiu del Comissariat de la Casa Obrera del dia 17 d’octubre
de 1933, el punt 32 de l’acta del qual indica:
Encàrrec dirigit al C.C.P. pel Senyor Director General d’Indústria de la
República, per tal d’articular en una MEMÒRIA, el criteri del C.C.P. sobre
les aplicacions arquitectòniques del suro, per tal d’ésser la mateixa
portada al Ple tècnic del Ministeri d’Indústria de la República16.
D’aquesta manera, finalment el material escollit per donar aïllament a la Casa
Bloc, prototip del tipus de promoció social de la República, és el suro, i els plecs de
condicions i bases de concurs de la Casa Bloc —aquest fet es va determinar en el
concurs núm. 18— es redacten amb el títol de planxes de suro.
En l’àmbit internacional, cal destacar que aquest debat es duia a terme en els
CIAM (Congrès Internationaux d’Architecture Moderne). Al costat de temes
arquitectònics generals, els CIAM havien discutit les normes per a la superfície i les
alçades de determinades habitacions en una casa o les distàncies mínimes entre
blocs de cases (assolellada) i moltes estadístiques sociològiques, i les qüestions
tècniques que influenciaven van ser, sobretot, un concepte de disseny i, en menor
mesura, la materialització d’un disseny.
La devastació material i social que va representar la Primera Guerra Mundial
va suposar, sobretot per a Alemanya, la necessitat de fer front al reallotjament
d’una població que ho havia perdut pràcticament tot. Aquest problema també
era generalitzat a tots els països que havien participat en la Gran Guerra, cosa
que va provocar que l’organització d’un congrés sobre l’habitatge mínim tingués
tan bona acollida i que tots els membres del CIAM en prenguessin part. Així, el
pla d’Ernst May per a Frankfurt va suposar un nombre considerable d’habitatges
amb uns paràmetres comuns: economia de mitjans materials, eficàcia energètica,
simplicitat constructiva, màxim confort i dimensions mínimes.
El cos executiu dels CIAM, el CIRPAC (Comité International pour la Résolution des
Problèmes de l’Architecture Contemporaine), es reuneix per primera vegada a
16 Ordre del dia del Comitè Executiu del Comissariat de la Casa Obrera del dia 17 d’octubre de 1933.
C32-04-16-2, Arxiu Subirana.
28
2. introducció històrica
Barcelona el 29, 30 i 31 de març de 1932. Els delegats del Comitè són Mercadal,
Sert, Gropius, Breuer, Le Corbusier, Pollini, Bourgeois, Weissmann, Steiger, essent
secretari general Giedion i president Van Essteren, però destacant com a membres
del grup espanyol Alzamora, Aizpurúa, Rodríguez Arias, Perales, Subirana, Torres i
Churruca. En aquesta trobada destaca que ja es comença a informar sobre aspectes
tècnics de la façana i la seva relació amb l’estructura porticada:
SUJETS DE DISCUSSION:
1.Developpement des préparatifs pour le IVe Congrès
International depuis l’assemblée des delegués à Berlin.
2.Contrepropositions du groupe des architectes étrangers
en Russie à la methode de traitement du sujet “la cité
fonctionnelle”.
3.Détail technique: le mur extérieur dans la construction
en ossature17.
No és fins al CIAM de 1939 que es concentra el debat sobre la tecnologia en un
sentit d’estructura i construcció, més precisa sobre les parets exteriors funcionals18,
ja que, fins llavors, el CIAM només havien editat Die Wohnung für das Existenzminimum
( Julius Hoffmann, Stuttgart, 1929), Rationelle Bebauungsweisen ( Julius Hoffmann,
Stuttgart, 1930), i, del congrés de 1937, Logis et Loisirs (Éditions de l’Architecture
d’Aujourd’hui, París). Aquestes publicacions discuteixen no en profunditat els
problemes tècnics relacionats amb l’estructura o la construcció dels edificis19.
En aquest CIAM es va fer una consulta amb 93 preguntes per avaluar l’evolució dels
sistemes constructius de les envolupants. Les preguntes de consulta van ser
desenvolupades per un petit equip internacional: Helena i Symon Syrkus, de
17 Rapport de la Ière Assemblée du CIRPAC a Barcelone, 29, 30 et 31 Mars 1932. Arxiu Subirana.
18 Tomlow, J.: Sources of Momo Technology - „Wie bauen?“ (1927/1928) and the dutch results of a CIAM
inquiry “functional exterior walls“ (1939), in: Conference Proceedings V.International DOCOMOMO
conference Vision and Reality - Social Aspects of Architecture and Urban Planning in the Modern
Movement, Stockholm 16.-18.9.1998, S. 158-162.
19 Tomlow, J. op. cit.
29
2. introducció històrica
Varsòvia, i Carl Hubacher, de Zuric. Symon Syrkus ja havia estat convidat com a
ponent respecte a les parets exteriors al CIAM IV, preparat per celebrar-lo a Moscou,
però celebrat finalment a Atenes el 1933. Aquest text, que l’autor anomena un
informe preliminar al CIAM, es va publicar com a “De buitenmuur - ondervindingen
en de Laatste Jaren” a De 8 en Opbouw, núm. 13, el 23 de juny de 1934.
Rapport de la Ière Assemblée du CIRPAC a Barcelone, 29, 30 et 31 Mars 1932. Arxiu Subirana.
30
2. introducció històrica
Els exemples de construcció Varsòvia […]. La conclusió general de
Syrkus va ser que les parets han de ser dissenyats d’acord amb el
principi: una superfície a prova d’aigua a l’exterior, darrere d’aquests
materials lleugers, fi cambres d’aire-maons buits amb grans forats per
a aïllament tèrmic, i una acumulació de calor a l’interior, i per aquest
fi maons buits amb petits forats. Es pensa que l’ús passiu de l’energia
solar per ser rellevant per al disseny de les finestres i la seva posició.
També problemes accoustical d’un esquelet d’acer van ser reconeguts i
resolts pels materials suaus entre les bigues d’acer i materials de pedra.
Les 93 preguntes van ser enviades juntament amb instruccions sobre com
dissenyar els elements de construcció i els materials d’una manera uniforme.
S’hi van afegir 13 dibuixos de les parets internacionals, amb una descripció del
gruix i el material de totes les capes. La investigació a Holanda la va dur a terme
un equip de cinc arquitectes, d’entre els quals Van Loghem i Limperg tenien la
responsabilitat editorial. Els membres de l’equip holandès van publicar obres sobre
qüestions tècniques i de col·laboració amb els centres d’institucions científiques o
oficials. Koen Limperg havia escrit un llibre sobre la física de la construcció amb el
títol Naar woningen més calent (Cap a les cases més càlides)20.
Les dades sol·licitades anaven lligades a la influència del vent i de la pluja, les
estadístiques econòmiques que comparen els costos d’inversió, el sistema de
calefacció, la freqüència d’actualització, el nivell de renda i l’assegurança contra
incendis. Les preguntes se centraven també en la possibilitat de comparar
científicament les construccions noves amb les parets tradicionals, com també
sobre quins materials de construcció eren autòctons i quines comparacions
s’havien fet amb el maó —no tant sols tècnicament, sinó econòmicament—, i quin
tipus de cooperació hi havia hagut entre els tècnics i les institucions oficials i les
empreses i/o els industrials de la construcció.
Per tant, no és fins a 1938 que es tracta internacionalment d’una manera sistemàtica
i científica el problema de l’envolupant i els seus estàndards de qualitat i es recullen
les diferents propostes que s’havien anat desenvolupant en cadascun dels països.
20 Tomlow, J. op. cit.
31
2. introducció històrica
Mereixen una menció especial les influències que els tècnics podien rebre en
aquestes estades arran de les publicacions que s’hi importaven; per tant, ens
centrarem en les publicacions de les quals podem afirmar que els arquitectes
encarregats de les obres objecte d’estudi disposaven:
Des d’un punt de vista arquitectònic aquestes intencions (motivacions
beca Alemanya) es poden veure reflectides en la gran diversitat
d’informació recollida a Berlín. Duran la seva estada va recollir gran
quantitat d’informació de temàtiques molt diverses. A través de revistes,
catàlegs de marques comercials, llibres especialitzats, documents de
congressos i exposicions, normatives, retalls de premsa, documents
gràfics (fotografies, plànols, croquis, detalls constructius) i infinitat
d’anotacions pròpies sobre arquitectura internacional però sobretot
d’Alemanya i les tècniques constructives del moment21.
Cal destacar que nombroses publicacions alemanyes se centren en els avenços
que suposa la colònia Weissenhofsiedlung, que va ser la més important de les
quatre seccions de què constava l’exposició de l’habitatge organitzada per la
Deutscher Werkbund (DWB), que era una associació composta per arquitectes,
artistes i industrials, creada l’any 1907 a Munic per Hermann Muthesius, com
a precursora de la Bauhaus. Aquesta associació, subvencionada per l’Estat
alemany per tal de conjugar els oficis tradicionals amb les tècniques industrials
de producció en massa, naixia com a associació d’artistes, arquitectes, artesans,
editors i industrials que pretenia una millora de la qualitat de la vida mitjançant
el desenvolupament industrial i l’enaltiment del treball de l’artesà, intentant
relacionar art amb indústria22. La planificació i direcció artística va ser encarregada
a Ludwig Mies van der Rohe, qui identifica que l’objectiu de l’encàrrec és establir
una reflexió sobre el problema de l’habitatge en termes tècnics, econòmics i
arquitectònics.
21 Bosch Prat, M. L’arxiu Subirana. Una peça més del Patrimoni Arquitectònic de principis del segle XX.
Treball final de màster. Barcelona: UPC, setembre 2013.
22 López Padilla, E. S. “La arquitectura moderna como experimento: la Weissenhofsiedlung y la relación
entre la técnica y la forma”. Dearq (Bogotà), núm.10, juliol 2012.
32
2. introducció històrica
El grito general “racionalización y tipificación”, además de la reclamación
de rentabilidad para la construcción de edificios habitables, afecta
únicamente a cuestiones parciales que a pesar de ser muy importantes,
solo adquieren una verdadera significación cuando se presentan en la
proporción adecuada. Junto a estas, mejor dicho, por encima de ellas, se
sitúa el problema espacial, la creación de una vivienda nueva23.
La siedlung suposava un conjunt de 63 unitats d’habitatge de 21 edificis,
dissenyats per 17 arquitectes europeus: Ludwig Mies van der Rohe, Le Corbusier,
Walter Gropius, Jacobus Johannes Pieter Oud, Victor Bourgeois, Adolf Schneck,
Pierre Jeanneret, Ludwig Hilberseimer, Bruno Taut, Hans Poelzig, Max Taut, Richard
Döcker, Adolf Rading, Josef Frank, Mart Stam, Peter Behrens i Hans Scharoun. Si
bé els principis bàsics eren la racionalització i la rendibilitat, es va convertir en un
camp d’experimentació per demostrar la possibilitat de la construcció massiva.
L’exposició “Werkgund Ausstellung” a Stuttgart. Arquitecte Paul Linder. Revista Arquitectura, 1927.
23 Van der Rohe, M. pròleg a la revista Werkbund-Ausstellung die Wohnung, núm. 9, citat a López
Padilla. E. S. Op. cit.
33
2. introducció històrica
En el llibre Zwei Wohnhäuser von Le Corbusier und Pierre Jeanneret, publicat el
1927, Alfred Roth analitza els dos habitatges que van dissenyar Le Corbusier i
Jeanneret per a l’Exposició d’habitatges de la Werkbund. El llibre detalla, primer
de tot, els cinc punts cap a una arquitectura i, després, els sistemes constructius
emprats per a la construcció. La referència bibliogràfica d’aquesta obra apareix a
Arquitectura el gener de 1928, signada per García Mercadal; el febrer del mateix
any, apareixien en la mateixa revista els cinc punts traduïts24.
Portada de Zwei Wohnhäuser (Dues cases) von Le Corbusier und Pierre Jeanneret.
Respecte als materials constructius, pel que fa a la coberta, hi apareix la definició
de la coberta invertida amb un tipus d’acabat que van anomenar llosa filtron, que
respon a una doble finalitat: d’una banda, soluciona totalment la problemàtica
24 Le Corbusier, Jaenneret. P. “Cinco puntos sobre la Nueva Arquitectura” Arquitectura, febrer de 1928.
p 78-80.
34
2. introducció històrica
de les cobertes planes i les converteix en transitables, a manera de terrassa, i
recupera el terreny que ocupa l’edifici per a l’habitabilitat; d’altra banda, la terrassa
enjardinada proporciona protecció a la coberta de formigó enfront de l’impacte
meteorològic. Els canvis bruscs de temperatura podien afectar considerablement
el formigó i generar-hi petites fissures: per evitar-ho, era necessària una capa
aïllant sobre el forjat que consistia en 4 cm de sorres i graves.
Com que aquesta capa es mullarà quan plogui, s’hi col·loquen peces de formigó per
sobre de les sorres i graves que impedeixen l’evaporació de l’aigua infiltrada. El principi
35
2. introducció històrica
general del drenatge no evacua les aigües cap a la façana o els canalons, sinó que
les condueix fins als baixants que hi discorren per l’interior. L’aigua retinguda per les
sorres també és conduïda fins aquests baixants. Se situen molt propers a la xemeneia.
Un altre llibre que fa referència a aquesta construcció és Wie Bauen?25. Hi ha dues
edicions d’aquest llibre. Una comparació entre les dues edicions de Wie Bauen?
(1927/1928) pot donar el resultat següent segons Tomlow26.
L’edició de 1927 és simplement un informe periodístic en el procés de construcció
corrent de les cases Weissenhof a Stuttgart. Descriu el que va succeir durant la
construcció i respon de manera espontània als molts problemes que hi va haver.
L’edició de 1928 és el llibre ideal per a l’ensenyament de la praxi dels edificis.
Per als nostres temps, el segon llibre pot ser més valuós en la praxi de restauració,
tal com afirma J. Tomlow27. Sembla clar que en la dècada de 1920 els aspectes
tècnics van ser considerats menys importants que els aspectes econòmics.
Comparant les publicacions de Wie Bauen? (1927 i 1928) i la publicació del CIAM
de 1939 sobre les parets exteriors funcionals en De 8 en Opbouw, i tot i que
ambdues publicacions es refereixen a la importància dels aspectes tècnics —
com ara l’aïllament tèrmic, el problema del soroll, la humitat, el revestiment
resistent a l’aigua—, es pot tenir en compte la manera de tractar aquests temes
científicament en la darrera, almenys per tal d’arribar al concepte de mur funcional
en tots els seus aspectes.
Respecte a les cases de Le Corbusier a la Weissenhofsiedlung de Stuttgart, destaca
que el temps d’execució de l’estructura va ser de cinc setmanes, gràcies a l’ús de
ciments d’alta qualitat. També destaca la que anomena coberta aïllant, ja que:
25 RASCH, H-B. Wie Bauen? Materialen und Konstruktionen für industrielle Produktion. Stuttgart:
Verlag Fritz Wedekind & Company, 1928, p.168-170. (Ex-Libris de Francesc Folguera). Dipòsit de la
Biblioteca del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC.
26 Tomlow, J.: Sources of Momo Technology - ˝Wie bauen?“ (1927/1928) and the dutch results of a CIAM
inquiry ˝functional exterior walls“ (1939), in: Conference Proceedings V. International DOCOMOMO
conference Vision and Reality - Social Aspects of Architecture and Urban Planning in the Modern
Movement, Stockholm 16.-18.9.1998, S. 158-162 (Nr. 42, no pictures).
27 Tomlow, J. Op. cit.
36
2. introducció històrica
[…] s’ha emprat l’acreditada solució d’una coberta tipus Rohrzellendecke
(coberta de tubs buits) creada per la firma Ludwig Bauer de Stuttgart.
Els tubs buits es formen a partir de fustes tractades amb una màquina
especial situada a l’obra que les transforma i tensa en una mena d’estora
tubular. Aquestes es col·locaran i recobriran els intervals corresponents
als buits entre els espais de la coberta28.
Aquesta solució li confereix un “bon aïllament contra el soroll gràcies al recobriment
gruixut d’aquesta estora tubular i les plaques del sostre”.
Aquest tipus de coberta té una altra referència internacional notable. La revista
L’Architecture Vivante29 de finals de 1929 descriu la casa vora del mar E.1027,
d’Eileen Gray i Jean Badovici.
Coberta tipus Rohrzellendecke, creada per la firma Ludwig Bauer de Stuttgart.
E.1027 és una vil·la racionalista a Roquebrune-Cap-Martin, al departament dels
Alps Marítims de França. Va ser dissenyada i construïda entre 1926 i 1929 per
l’arquitecta Eileen Gray i el crític d’arquitectura romanès Jean Badovici. Aquesta
casa és considerada com la primera obra important de Gray, que transita de manera
28 Rasch, H.-B. Op. cit., pàg. 175.
29 Gray, Eileen; Badovici, Jean. "E.1027. Maison en bord de mer, en Roquebrune-Cap-Martin”. L'Architecture
Vivante, tardor/hivern 1929.
37
2. introducció històrica
indistinta per la frontera entre l’arquitectura i la decoració, i molt personalitzada
per estar d’acord amb l’estil de vida dels seus futurs ocupants. El nom de la casa,
E.1027, és un codi d’Eileen Gray i Jean Badovici: la ‘E’ que hi dona el peu, per
Eileen; el ‘10’, per Jean; el ‘2’ per Badovici; i el ‘7’ per Gray. El nom codificat de la
casa era la manera com Eileen Gray mostrava la seva relació com a amants en el
moment que va construir-la30.
A Muretes colocados en seco
B Forjado de hormigón armado: 300
kilos
C Vigas invertidas (con cuelgue hacia la
parte superior del forjaddo)
D Techo en bruto del desencofrado
E Grava
F Arena
G Callendrite (impermeabilizante)
H Hormigón de pendiente
I Elementos Perrier con 3 huecos de 40
× 25 × 3 cm
J Huecos que forman la segunda cámara
de aire
K Primera cámara de aire H = 0,40 m
L Redondos de 3 mm de diámetro
La descripció de la coberta identifica la utilització d’una cambra d’aire per aportar
millores en les condicions de l’aïllament tèrmic. Es reconeix que l’estanquitat
s’obté gràcies a la callendrita recoberta de sorra, col·locada sobre una capa de
ciment pobre i protegida amb lloses de ciment.
Els materials patentats en aquesta època són nombrosos. Respecte als productes
aïllants per a edificis, un dels primers llocs de la llista és per a la torba. D’aquest
material es destaca, des d’un punt de vista autàrquic, la gran quantitat que n’hi ha
a Alemanya i especialment a la regió de la Baixa Saxònia.
La torba com a material de construcció va fracassar degut a la dificultat
per descobrir el component col·loïdal de les seves fibres; permetre ser
premsades en una peça31.
30 Eileen Gray. Invitación al viaje. Títol original: Einladung zur reise director jörg bundschuh (Alemanya,
2006-60’+30’). Colecció Arquia / Documental 20.
31 RASCH, H-B. op. cit p. 187-189.
38
2. introducció històrica
L’evolució aspirava a fer els murs i també els sostres cada cop menys gruixuts,
i per això calia emprar un material aïllant tan lleuger i eficient com fos possible.
En aquest sentit, cal destacar el Torfisotherm DRP (Deutsches Reichspatent). Les
peces/plaques de Torfisotherm eren un producte de fibres de torba, assecades
i premsades. Les bondats d’aquest material venen, seguint el model ja detallat
anteriorment, pel dictamen d’un laboratori o centre d’investigació, aquest cas
el Forschungsheims für Wärmeschutz, e.V. de Munic (Centre d’Investigació
per a la Protecció Tèrmica). Respecte a aquest material, es destaca que:
[…] la conductivitat tèrmica s’eleva a 0,132, una xifra que fins ara
difícilment cap material aïllant havia aconseguit. […] En les proves de
foc realitzades per la Staatliche Materialprüfungsamt de Berlín-Dahlem
(Departament Estatal d’Inspecció de Materials) ha resistit un foc a
1.000 ºC durant 15 minuts32.
32 Rasch, H.-B. Op. cit., pàg. 203-204.
39
2. introducció històrica
Els exemples extrets de la Weissenhofsiedlung de Stuttgart són un exemple per
als arquitectes de casa nostra. Aquest fet no pot separar-se de les connexions
i les estades professionals. El grup d’arquitectes que conformen el GATCPAC,
així com els seus companys dels grups de les zones centre i nord del GATEPAC,
inicien la seva carrera professional a principis del segle XX: Josep Torres Clavé
(1906-1929-1939), Sixt Illescas (1903-1928-1986), Josep Lluís Sert (19011929-1983), Joan Baptista Subirana (1904-1930-1978) José Manuel Aizpurúa
(1902-1927-1936), Fernando García Mercadal (1896-1921-1985) Luis Lacasa
(1896-1921-1966) 33. Els contactes amb el desenvolupament tècnic de les
siedlungs es concreta:
— Labayen i Aizpurúa. El primer fa nombrosos viatges a Alemanya i Aizpurúa
es relaciona amb els arquitectes alemanys en el CIRPAC de Basilea de
l’any 1929.
— Rodríguez Orgaz, desprès de diplomar-se i gràcies al suport de la JAE, va poder
viatjar a Berlín. Amb la mediació de Zuazo va obtenir una plaça a la Universitat
Tècnica de Berlín (TH-Berlín-Charlottenburg).
— Luis Lacasa, entre 1921 i 1925, assisteix com a alumne a l’Escola Tècnica de
Munic, fa una estada de tres mesos a la Bauhaus de Weimar i col·labora amb
l’oficina que s’encarrega de la urbanització de Dresden.
— Fernando García Mercadal, entre 1923 i 1927, viatja per Europa i cursa estudis
universitaris a l’Escola Tècnica Superior de Charlottenburg, a Berlín.
— Joan Baptista Subirana rep una beca per ampliar estudis a la Universitat de
Charlottenburg, a Berlín, entre els anys 1930 i 1931.
33 Serra Hartmann, C. El Colegio de Arquitectos de Cataluña en la década de 1930 - Reial decret
2653/1929, de 27 de desembre, pel qual s’aprova el Col·legi d’Arquitectes. Les dates entre
parèntesis corresponen a la data naixement, obtenció del títol i defunció. “El examen de las actas
del Colegio, permite confirmar en las primeras actas las voces de un grupo de inquietos jóvenes
—Illescas, Subiño, Ribas, Bonet, Canosa, Monravà— que se había constituido en una asociación
de vanguardia y buscaban reconocimiento. Eran el GAT PACK. Hastiados del repertorio clásico y
filarmónico predominante, la pandilla de Josep Lluís Sinatra, Dean Torres Clavé, Germán LawfordArias o Subi Davis Jr. iban a inyectar una ruidosa dosis de swing al aburrdio panorama arquitectónico
del país. Subieron al escenario colegial en octubre de 1931 como ‘grupo catalán del GATEPAC’, con
la C de Catalunya tachada y mudada en E. Illescas había sido tesorero en tiempos de Giralt, Torres
era vicesecretario en la Junta de Martinell y director del Boletín del Colegio, cuya confección le
encargaron junto a Canosa. El mismo Torres será quien medie entre GATPACK y Colegio cuando este
se plantee obserquiar a los delegados del CIRPAC reunidos en Barcelona.”
40
2. introducció històrica
—
J. L. Sert i Sixt Illescas, entre d’altres, fan un viatge de fi de curs per Europa i
visiten l’escola d’Arquitectura de Dessau i els barris obrers de Stuttgart34.
A més, els contactes de Walter Gropius i Marcel Breuer amb Sert i Mercadal es
deuen, a part de les conferències i articles dels alemanys a la revista Arquitectura, a
l’estada de Breuer a Espanya durant el seu any sabàtic, en què es mostra “encantat
pel tracte rebut per part de Mercadal i els altres espanyols”35. Cal destacar també
que el 5 de novembre de 1930, Walter Gropius va impartir a la Residència
d’Estudiants de Madrid la quarta de les conferències que la Societat de Cursos
i Conferències va dedicar a la nova arquitectura. Els contactes que estableixen
aquests arquitectes són els que ens permeten entendre la influència del món
tècnic alemany en el nou paradigma constructiu del racionalisme a Barcelona.
Tradicionalment, s’han identificat en el si del GATEPAC dos eixos de connexió
internacional: els arquitectes de les zones centre i nord, amb Berlín; i els de la
zona est, amb París (Sert lligat a Le Corbusier, i Subirana, amb Alemanya). El punt
inicial de contacte, però, sembla clar que va ser Fernando García Mercadal, qui,
arran del primer CIAM de la Sarraz, va invitar Le Corbusier el 1928 a fer dues
conferències a la Residència d’Estudiants, a Madrid. És aquí on sembla que Josep
Lluís Sert coneix Le Corbusier i Mercadal36, però també J. B. Subirana, que estava
cursant en aquells moments el doctorat a Madrid, paral·lelament a la finalització
d’arquitectura a Barcelona.
Bruno Taut, quien nunca militó en el CIRPAC ni participó en ninguno
de los congresos, erraba al considerar que los CIAM eran un feudo
exclusivo de Le Corbusier. AC supo reflejar la aún imperante divesidad
de criterios, si bien los de procedencia alemana constituyeron un
discurso hegemónico. […] AC contó únicamente con dos suscriptores
34 En aquell viatge, compren llibres, molts dels quals són d’imatges, atès que no entenien l’alemany, com
el de la Weissenhofsiedlung de Stuttgart de 1927 o el de la Internationale Neue Baukunst recopilat per
Ludwig Hilberseimer. Illescas, A.; Brullet, M. Sixte Illescas, arquitecte (1903-1986). Barcelona: COAC.
35 Cartes de Marcel Breuer a Ise Gropius (Madrid, 4 de novembre de 1931, Barcelona 20 de novembre
de 1931 i Algesires, hivern de 1931), BHA, Berlín.
36 Medina Warmburg, J. Barcelona-Berlín: influencias, afinidades, desencuentros. Kaiserslauten: Technische
Universität Kaiserslauten.
41
2. introducció històrica
alemanes. […] En 1932 los cuadernos Wasmuth, editados por
Hegemann, habían incluido los edificios de viviendas de Sert en la
calle Rosselló y la calle Muntaner. Por su parte, Die Neue Stadt,
continuadora de Das Neue Frankfurt, dio cuenta en 1932 del encuentro
preparatorio del IV CIAM celebrado en Barcelona, haciendo elogios
de AC como síntoma palpable del dinámico brote de Neues Bauen37.
Les vinculacions de Lacasa, Mercadal, Subirana i Zuazo amb el món alemany poden
donar a entendre les influències en el si del GATEPAC o en la resta d’arquitectes de
l’època; de la mateixa manera, en el cas de Labayen i Aizpurúa, la quantitat ingent
d’edificis procedents d’Alemanya apuntats en la seva llibreta pot suggerir…
[…] una profunda filiación de su experiencia con respecto de la
arquitectura alemana de la época, que merece mayor atención al tiempo
que permite nuevas interpretaciones de nuestra primera experiencia
de la modernidad según códigos ajenos a la simple lecorbusierización38.
Els aspectes tècnics i formals, extrets de les publicacions i els projectes estudiats
a les siedlungs tenen vinculació directa amb les solucions constructives de les
cobertes dels edificis del GATCPAC i el seu entorn.
La Casa Vilaró d’Illescas presenta una solució inicial molt lligada a la tradició local:
la cambra d’aire com a recurs convectiu de millora de les prestacions tèrmiques.
Tanmateix, aquest mateix arquitecte evoluciona i, cinc anys més tard, a l’edifici del
carrer Pàdua, 96, introdueix no només la impermeabilització sinó també plaques de
5 cm de ciment Porolit amb voluntat d’aïllament tèrmic, ja que està fet amb massa
d’encenalls de fusta i aquesta capa es troba just sobre el forjat. Posteriorment, es
fa la formació de pendents, la impermeabilització amb tela asfàltica i un drenatge
en sec sobre el qual es col·loca el paviment de rajola amb peces ceràmiques amb
junta oberta.
37 Medina Warmburg. Op. cit., pàg. 64.
38 Medina Murúa, J. A. “La libreta de Labayen y Aizpurua. Un antecedente de la influencia alemana en la
arquitectura española”.
42
2. introducció històrica
Prenent com a exemple aquesta evolució dintre de les solucions constructives
d’un mateix arquitecte, cal definir-ne, per tant, els antecedents per poder-ne
explicar l’evolució.
Les primeres obres que hem pogut constatar que mostren la voluntat de control
tèrmic són, per part de J. L. Sert, l’edifici del carrer Muntaner i, per part de
Rodríguez Arias, l’edifici de Via Augusta, 61. A la casa de Muntaner, els terrats estan
degudament impermeabilitzats sobre cambres d’aire protegides amb comprimits de
suro Armstrong; sobre l’arpillera impermeabilitzada van els pendents anivellats amb
una capa de graveta, i, a sobre, descansen aquestes lloses de terra cuita de 0,43
× 0,43 m, amb un junt de 2,5 cm entre una llosa i una altra per a la sortida d’aigua.
Tipologia constructiva: coberta plana a la catalana.
1. Paviment de tova
2. Graves
3. Làmina impermeabilitzant Callendrite
4-6. Doble capa de rajola
7. Cambra d’aire
8. Suro
9. Sostre
10. Sostre fals d’encanyissat fixat amb
llistons
11. Morter de guix
Edifici del carrer Muntaner, Barcelona. J. L. Sert (1931).
Toves
Grava
Tela asfàltica
Arrebossat de C.P.
Pendent de formigó
"Porolit"
Forjat
Edifici del carrer Pàdua, Barcelona. Illescas (1993).
43
2. introducció històrica
Es disposa en el sostre fals de la darrera planta sota coberta, a la cara interior,
just per sobre del sostre fals o enguixat directament. Aquesta disposició permet
un control més gran sobre les pèrdues de l’habitatge, però concentra un risc de
condensacions intersticials. Cal destacar que Rodríguez Arias, per la seva part,
repeteix aquesta solució anys més tard a l’edifici del carrer Pàdua.
La solució per a la impermeabilització és exactament la mateixa. S’ha identificat la
solució tipus amb el material anomenat Callendrite.
En el cas del Gratacel Urquinaona, la coberta és plana transitable, de tipus fred,
sense aïllament, amb ventilació i construïda a la catalana. L’accés a la coberta es
fa mitjançant els nuclis d’accés, amb parada d’ascensor al forjat de la coberta.
La coberta es fragmenta en rectangles amb juntes de plom, i la ventilació
s’aconsegueix amb forats per les façanes. La coberta es va construir a la catalana
amb ventilació, és a dir, amb quatre gruixos de rajola ceràmica (porosa) sobre
envanets de sostremort. El funcionament d’aquest tipus de coberta es basa en
l’evacuació ràpida de l’aigua de la pluja a través de buneres i baixants.
I de nou, a la Casa Galobart, Sert utilitza un doble recurs, el de la cambra d’aire
i el gruix de suro: “Techos de bovedilla a la catalana, el superior aislado con
conglomerados de corcho y cámara de aire”39, amb la doble missió d’evitar les
pèrdues interiors amb el suro i evitar guanys amb la protecció respecte a la
convecció que ofereix la coberta catalana.
Tanmateix, en la major part dels edificis, la solució de la cambra d’aire de 40 cm es
defineix com un estàndard inamovible. La trobem en Duran i Reynals, en Mestres
Fossas, en Benavent, en Folguera i també en alguns dels projectes de Subirana,
cosa que torna a evidenciar el múltiple criteri a l’hora de definir les solucions
constructives.
39 AC núm. 8 pàg. 19.
44
2. introducció històrica
Casa Galobart, Barcelona.
45
2. introducció històrica
Com ja hem apuntat, aquesta és una solució àmpliament discutida, que les
ordenances municipals fan que sigui obligatòria, però que es pretén canviar, amb
justificacions de rigor tècnic, aportant les dades tèrmiques que aquesta solució
pot aportar:
Pèrdua de calor
Coberta catalana
0.,80 cal/m2
Coberta amb suro 1 ½”
0,57 cal/m2
Coberta amb suro 2”
0,46 cal/m2
Rasilla
Mortero hidrófugo
Impermeabilizante
Pendientes
Forjado
Llatas
Encañizado enyesado
Mútua escolar Blanquerna, Barcelona. Mestres Fossas (1931). © Imatge: Antoni Paricio.
Sencillado de rasilla
Tela tectinada
Doblado de rasilla
Tabiques conejeros
Corcho
Forjado
Sanatori de Sant Joan de Déu, Manresa. Rodríguez Arias (1931). © Imatge: Antoni Paricio.
46
2. introducció històrica
Tobas de 40 × 40
Arena
Callender's
Formación de pendientes
Forjado
“Coberta tipus” per a diferents hospitals. J. B. Subirana (1934). Projecte d’escoles graduades, Pineda.
Duran i Reynals, i Fàbregas (1933). © Imatge: Antoni Paricio.
Tobas
Gravas
Callendrite
Pendientes de hormigón
Forjado
Corcho
Enyesado
Edifici del cinema Astòria, Barcelona. Rodríguez Arias (1934). © Imatge: Antoni Paricio.
Però allà on la modernitat vol fer-se evident, fins i tot Francesc Folguera, en el cas
del Casal Sant Jordi, introdueix la impermeabilització i l’aïllament com a criteris de
projecte:
11.- Els materials asfàltics per tallar les humitats i els isolants de suro
en l’últim pis. […] En els terrats sota l’enrajolat es disposarà un gruix
absolutament impermeable constituït per tres fulls d’un feltre asfaltat
d’alta temperatura de fusió sense contenir substàncies volàtils, ben
recoberts i encolats tots ells amb un màstic de les mateixes propietats.
Els desguassos d’aquesta coberta es faran entre dos fulls de plom,
seguint les millors pràctiques estrangeres, d’aquest mateix material es
47
2. introducció històrica
revestiran les caixes que hagin de contenir terres o aigua pel jardí i se’n
posarà sota tots els quartos de bany40.
És per tant, la connexió internacional la que explica la facilitat d’introducció dels
nous materials aplicats a les noves solucions constructives. El canvi i l’evolució que
això va suposar només els aturaran la Guerra Civil i el règim posterior, de manera
que provocaran una altra de les grans pèrdues d’aquest país.
40 Plec de condicions per a la construcció d’una casa al solar del xamfrà que mira al nord dels carrers
Claris i Casp. Francesc Folguera.
48
3. Conceptes
tècnics
fonamentals
3. Conceptes tècnics fonamentals
Conceptes tècnics fonamentals
L’objectiu d’aquest capítol és presentar els conceptes i els paràmetres tècnics
que resulten ser fonamentals per a la comprensió i l’avaluació dels fenòmens de
transferència de calor en els edificis; en aquest manual, principalment a través de
façanes i cobertes.
La transferència de calor
És ben sabut que la calor transita des d’un cos que està a temperatura més elevada
cap un altre que està a una temperatura més baixa.
En aquest sentit, la diferència de temperatura es pot considerar que és el motor
que permet desplaçar la calor d’un ambient a un altre.
T1
λ
T2
Q/Δt
d
La segona llei de la termodinàmica i la llei de Fourier expliquen i quantifiquen
aquest fenomen.
51
3. Conceptes tècnics fonamentals
Considerant un cas simplificat en què el flux de calor fos estacionari i en una sola
direcció, la llei de Fourier s’expressa de la manera següent:
Q
∆t
= A
λ
d
(T1 – T2)
Què és un material d’aïllament?
Un material d’aïllament tèrmic té com a funció limitar o dificultar la transmissió
d’energia calorífica entre els dos ambients que estiguin a diferent temperatura.
Es consideren com a materials aïllants tots aquells que presenten simultàniament
una conductivitat tèrmica inferior a 0,060 W/m·K y una resistència tèrmica superior
a 0,25 m2·K/W.
Característiques tèrmiques dels productes
La definició abans esmentada introdueix els dos principals conceptes
(característiques) que cal considerar en els aïllants tèrmics.
Conductivitat tèrmica
La conductivitat tèrmica és una característica específica de cada material.
Es defineix la conductivitat tèrmica com la quantitat de calor que travessa un
material de superfície i gruix unitaris quan la diferència de temperatura entre las
seves cares és d’una unitat en una unitat de temps.
Φ =
λ · S · ΔT
d
Utilitzant les unitats del sistema internacional (SI), tindríem que la conductivitat
tèrmica representa la quantitat d’energia calorífica que travessa un material d’una
superfície d’1 m2 i un gruix d’1 m durant 1 s quan la diferència de temperatures
52
3. Conceptes tècnics fonamentals
entre les seves cares és d’1 K. (Nota: 1 K equival a 1 ºC, però es fa servir com a
referència el zero absolut, –273 ºC, en comptes de la temperatura de fusió del gel,
0 ºC = 273 K.)
1,00 m
1,00 m
Q
1,00 m
La conductivitat tèrmica es representa per la lletra grega λ i correntment es fa
servir el nom de la lletra representativa, lambda, per designar aquestes propietats
dels materials.
λ=
Joules·metres
segons · metres quadrats · graus
=
Watts
metre · grau
Com més alta és la conductivitat tèrmica d’un material, menys adequat és per
protegir l’edifici contra la transferència de calor. Idealment, doncs, la conductivitat
tèrmica hauria de ser tan baixa com sigui possible.
El mesurament de la conductivitat tèrmica dels materials d’aïllament es fa en
laboratori d’acord amb les normes EN 12667 i EN 12939.
El valor declarat de la conductivitat tèrmica d’un producte ha de tenir en
consideració les variacions estadístiques de la producció (valor 90/90), aquest
53
3. Conceptes tècnics fonamentals
valor és més pessimista que un simple assaig i, per tant, proporciona una seguretat
per a l’usuari.
λmed
+ 10%
λ90/90
90% població
λ90/90
Només es poden comparar valors de conductivitat tèrmica si es respecta la
representativitat estadística de la producció.
Per a productes que contenen gasos d’expansió amb una conductivitat més baixa
que l’aire (per exemple: XPS, PUR, PIR, PF…) també cal tenir en compte la possible
evolució de la conductivitat a través del temps i declarar el valor estable a llarg
termini.
λ
λ
Així doncs, no es poden comparar valors obtinguts dins d’una marca de qualitat
(AENOR, ACERMI…) que pren en consideració l’estadística de la producció i
eventualment l’envelliment, amb productes que declaren valors genèrics o
derivats d’un simple assaig puntual sense cap rigor estadístic o de durabilitat.
54
3. Conceptes tècnics fonamentals
Les conductivitats tèrmiques habituals dels productes d’aïllament normalment
col·locats a Catalunya es poden resumir en la taula següent:
Llana de vidre (GW)
0,040 a 0,032 W/m·K
Poliestirè expandit (EPS)
0,045 a 0,034 W/m·K
Poliestirè extrudit (XPS)
0,038 a 0,030 W/m·K
Llana de roca (SW)
0,044 a 0,035 W/m·K
Poliuretà conformat en fàbrica (PUR, PIR)
0,034 a 0,025 W/m·K
Poliuretà projectat in situ (PUR)
0,030 a 0,028 W/m·K
Llanes minerals insuflades (MWB)
0,047 a 0,042 W/m·K
Nota: la conductivitat tèrmica dels productes aïllants ha de constar en la declaració
de prestacions del fabricant o en les etiquetes de cada producte, i pot diferir
lleugerament dels entorns que aquesta taula dona com a habituals.
Si ens fixem en els valors de les conductivitats tèrmiques dels diferents materials
normalment disponibles, es pot apreciar que les diferències que hi ha entre uns
materials i altres es redueix a unes poques mil·lèsimes.
En contraposició, podríem considerar les conductivitats tèrmiques habituals de
diferents materials de construcció convencionals.
Formigó armat
2,30 a 2,50 W/m·K
Formigó en massa
1,65 a 2,00 W/m·K
Fàbrica de maó buit
0,18 a 0,44 W/m·K
Fàbrica de maó perforat
0,55 a 0,75 W/m·K
55
3. Conceptes tècnics fonamentals
Fàbrica de maó massís
1,05 a 1,53 W/m·K
Morter de ciment
0,30 a 1 W/m·K
Enguixat
0,40 a 0,57 W/m·K
Acer
50 a 70 W/m·K
Alumini
230 a 250 W/m·K
Vidre
1,00 a 1,40 W/m:K
Fusta
0,10 a 0,25 W/m·K
Es pot veure l’enorme diferència que hi ha entre la característica en conductivitat
tèrmica dels materials aïllants que és de l’ordre de mil·lèsimes, i la dels productes
de construcció, que és de l’ordre de les dècimes (unes deu vegades més).
Aquesta realitat física comporta que els elements constructius formats per
productes de construcció convencionals no tenen (no poden tenir) unes
característiques suficients per limitar la transferència de calor de manera que
s’evitin les pèrdues de calor a l’hivern o les aportacions de calor a l’estiu, i que, per
tant, els elements constructius tenen la necessitat imperiosa d’incorporar capes
de productes aïllants.
Resistència tèrmica
La resistència tèrmica és una característica pròpia de cada producte que inclou
en el mateix valor les característiques del material pel que fa referència a la seva
capacitat de transmissió de calor (λ) i la quantitat de material disponible en forma
de gruix (d) per formar un producte concret.
Es defineix com a resistència tèrmica la dificultat que presenta un producte
d’un gruix donat per deixar passar la calor en condicions unitàries de superfície,
diferència de temperatura i temps.
56
3. Conceptes tècnics fonamentals
Així doncs, er definició, és el quocient entre el gruix i la conductivitat tèrmica.
d
R =
λ
La resistència tèrmica s’expressa en:
R=
metres
metres quadrats · graus
=
Watts/(metre · graus)
Watts
El concepte de resistència tèrmica és fonamental, ja que indica de manera precisa
la quantitat d’aïllament que aporta un producte a un element constructiu.
Contra més alta és la resistència tèrmica d’un producte, més quantitat d’aïllament
incorpora.
Dos productes diferents que tinguin la mateixa resistència tèrmica són, quant
a l’aïllament tèrmic, idèntics (encara que òbviament tindran diferents valors de
lambda o de gruix).
Per a qualsevol comparació entre dos productes pel que fa al preu, les
característiques ambientals, etc., és fonamental fer servir la resistència tèrmica
com a referència per tal de poder comparar productes que siguin tèrmicament
(funcionalment) equivalents.
La utilització del concepte de resistència tèrmica permet calcular els gruixos
equivalents d’un producte amb relació a un altre per la simple igualació de les
resistències tèrmiques:
R =
d1
λ1
=
d2 = d1 ·
57
d2
λ2
λ2
λ1
3. Conceptes tècnics fonamentals
Aquesta situació es pot representar d’una manera encara més clara mitjançant un
gràfic.
8,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
7,00
6,00
5,00
4,00
3,00
2,00
1,00
0,00
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
200
220
Gruix (mm)
λ (0,028)
λ (0,030)
λ (0,034)
λ (0,039)
λ (0,044)
Desplaçant-nos per la mateixa línia horitzontal (igual resistència) podem trobar
els gruixos equivalents en la línia vertical en funció del valor lambda del material.
De la lectura del gràfic es pot desprendre que, en la zona de resistències tèrmiques
baixes, les diferències entre un material (valor lambda) o un altre són relativament
poc rellevants pel que fa a l’espai ocupat per l’aïllant; per contra, en la zona de les
resistències tèrmiques elevades, la diferència entre l’espai ocupat per un producte
o per un altre pot començar a tenir més importància.
58
3. Conceptes tècnics fonamentals
Exemple:
La resistència tèrmica d’un producte aïllant de conductivitat tèrmica λ =
0,040 W/m·K de 8 cm de gruix seria simplement:
R =
d
λ
=
0,08
0,040
= 2,00 m2·K/W
Si volguéssim obtenir el mateix aïllament amb un altre producte, com
ara un bloc multialveolar de ceràmica de conductivitat tèrmica λ = 0,35
W/m·K, necessitaríem el gruix següent:
d = Rt · λ = 2 · 0,35 = 0,70 m
Conclusió: 8 cm d’aïllament són tèrmicament equivalents a un bloc de
ceràmica multialveolar de 70 cm de gruix!
De l’exemple anterior es desprèn l’enorme transcendència que té incorporar
productes d’aïllament en els elements constructius per tal d’aconseguir unes
prestacions tèrmiques suficients sense necessitat de gruixos de tancaments
inassolibles.
Característiques tècniques dels aïllants
Els materials aïllants estan regulats per un ampli ventall de normes que determinen
i declaren les seves especificacions tècniques.
Per als productes d’aïllament, tant si són conformats en fàbriques com
obtinguts in situ, les normes són comunes a tots els països d’Europa, de manera
que els procediments d’assegurament de la qualitat, la determinació de les
característiques, l’expressió de les prestacions, l’etiquetatge, etc., són idèntics en
tot l’àmbit europeu.
59
3. Conceptes tècnics fonamentals
Les normes europees (normes EN) dels productes d’aïllament obliguen el fabricant
a informar els seus clients sobre:
— Conductivitat tèrmica del material.
— Resistència tèrmica del producte.
— Reacció al foc del producte.
Opcionalment, el fabricant també pot incloure informació sobre altres
característiques que poden resultar rellevants en determinats usos del producte
(per exemple: acústica, comportament mecànic, comportament amb l’aigua…)
mitjançant l’anomenat codi de designació.
El codi de designació és fonamental per determinar si el producte s’adapta a una
determinada aplicació o no.
Característiques higrotèrmiques
Permeabilitat al vapor d’aigua (δ)
Indica la capacitat que té un material per deixar passar el vapor d’aigua. S’utilitza
únicament per a productes homogenis (no multicapa ni revestits superficialment).
En el codi de designació, hi trobem la informació d’algunes parts de les indicacions
MU. La norma de mesurament per fer-ne els assaigs és l’EN 12086.
La permeabilitat al vapor d’un material indica la quantitat de vapor per unitat
de superfície i temps que deixa passar quan la diferència de pressió de vapor
entre les cares del material és unitària (vegeu la similitud amb el concepte de
conductivitat tèrmica).
δ = G
d
(A · Δp)
60
3. Conceptes tècnics fonamentals
La unitat que es fa servir habitualment és mg/m·h·Pa.
Habitualment, la permeabilitat al vapor s’expressa a través del factor MU (μ), que
representa la relació entre la permeabilitat de l’aire i la del material objecte de
caracterització.
δair
μ=
δair =
δ
0,675 mg
m·h·Pa
Exemple:
Un enguixat sol tenir una permeabilitat al vapor (δ) de l’ordre de 0,061
mg/m·h·Pa, de manera que el seu valor de resistència a la difusió del
vapor (μ) seria:
μ=
δair
δ
=
0,675
0,061
= 11
Resistència a la difusió del vapor (Z)
Indica l’eficàcia de les barreres de vapor. En el codi de designació dels productes
d’aïllament trobem aquesta informació desprès de la rúbrica Z. La norma d’assaig
per fer-ne el mesurament és l’EN 12086.
Es defineix com la dificultat que presenta un producte (barrera de vapor) a ser
travessada pel vapor, és directament proporcional al gruix del producte (barrera)
i inversament proporcional a la permeabilitat al vapor del material que conforma
el producte.
61
3. Conceptes tècnics fonamentals
S’expressa, doncs, com:
d
Z =
δ
Es pot apreciar la similitud d’aquest concepte amb el de resistència tèrmica.
S’expressa normalment fent servir la unitat m2·h·Pa/mg.
Al valor invers a la resistència a la difusió del vapor se l’anomena també permeància
al vapor (W).
1
W=
Z
També es fa servir el gruix de capa d’aire equivalent (Sd) per quantificar el mateix
concepte (en aquest cas el valor s’expressa en metres equivalents d’aire).
Sd = μ · d
μ=
Sd = δair
δair =
δair
δ
d
δ
= δair Z
0,675 mg
m·h·Pa
62
3. Conceptes tècnics fonamentals
Exemple:
El valor Sd d’una barrera de vapor que tingui un valor Z = 3 m2·h·Pa/
mg seria:
Sd = δair · Z = 0,675 · 3 = 2,02 m
Quins serien els valors Sd i Z d’un XPS de 8 cm de gruix que tingués
declarat un valor μ de 100?
Sd = 100 · 0,08 = 8m
Z =
Sd
δair
=
8
0,675
= 11,8 m2 · h
Pa
mg
Comportament en cas d’incendi
Reacció al foc
Indica la capacitat d’un producte per iniciar un foc o per afavorir-ne la propagació.
La classificació europea Euroclasses pren en consideració diferents aspectes:
— Contribució energètica a l’incendi: classes A1, A2, B, C, D, E, F.
— Contribució a l’opacitat dels fums: classes s1, s2, s3 (només s’aplica a productes
amb classificació energètica d’A2 a D).
— Contribució a la formació de gotes o brases: d0, d1, d2 (només s’aplica als
productes amb classificació energètica d’A2 a C; per als productes amb
classificació D, la indicació d2 significa que el producte forma gotes o brases
inflamades, i l’absència de classificació indica la no formació de gotes).
Tots tres criteris es poden combinar entre ells de múltiples maneres per formar
més d’una vintena de possibles classificacions de reacció al foc.
63
3. Conceptes tècnics fonamentals
És fonamental no confondre el concepte de reacció al foc d’un producte o material
amb la resistència al foc d’un element constructiu (temps que suporta l’acció del foc).
No hi ha, doncs, cap material o producte aïllant que sigui resistent al foc (perquè
cap no és per si sol un element constructiu), sinó que contribueixen més o
menys (els combustibles amb classificació B, C, D, E, F), o no contribueixen (els
incombustibles amb classificació A1/A2), a iniciar o propagar els incendis.
Exemples
Reacció al foc
Interpretació
A1
Producte incombustible.
A2, s1, dO
Producte no combustible, amb formació de fums molt
limitada i sense formació de gotes o brases.
B, s3, d2
Producte limitadament combustible amb formació de
fums opacs abundants i formació de gotes inflamades.
D
Producte combustible sense formació de gotes.
F
Producte combustible que sobrepassa els límits d'un
producte D.
NpD
Producte per al qual no s’han determinat prestacions.
64
3. Conceptes tècnics fonamentals
La norma de classificació és la EN 13501-1
Contribución energética al fuego
A-B-C-D-E-F
Opacidad del humo
s1, s2, s3
Gotas de fuego
d0 - d1 - d2
A1
No necesita ensayo
No necesita ensayo
A2
B
C
Incombustible
Incombustible
Resiste un ataque
prolongado de llamas
pequeñas y de un objeto
individual ardiendo ambos
con limitación de la
propagación de la llama
Resiste un ataque breve de
llamas pequeñas y de un
objeto individual ardiendo
ambos con limitación de la
propagación de la llama
D
Resiste un ataque breve
de llamas pequeñas con
limitación de la propagación
de llama y de un objeto
individual ardiendo
E
Resiste un ataque breve
de llamas pequeñas con
limitación de la propagación
de llama
F
s1
Poca
opacidad
d0
s2
Ligera
opacidad
d1
s3
Opacidad
d2
No ensayado
No hay
gotas en
10 min.
Gotas
inflamadas
en menos
de 10 min.
Ni d0, ni d1
Sin indicación o d2
Sin determinar características o se incumplen los criterios anteriores
Las clases A2, B, C y D se complementan con las indicaciones de los humos y gotas (las tres indicaciones son independientes
entre sí). La clase E puede aparecer con la indicación d2.
65
3. Conceptes tècnics fonamentals
Característiques mecàniques
Resistència a compressió
Indica la resistència d’un material a suportar càrregues de curta durada sense que
hi hagi ni ruptura ni deformacions excessives (normalment, es fa servir un 10% de
deformació com a referència convencional).
En el codi de designació del marcatge CE aquesta prestació es troba dintre de la
rúbrica CS(10/Y).
La norma de mesurament és l’EN 826.
El resultat s’expressa en kPa (1kPa = 1.000 Pa = 100 kg/m2).
F10
A0
Δe = 10%
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte inclou l’apartat CC(10/Y)300, significa que la
seva resistència a la compressió és de 300 kPa (equivalent a 30.000 kg/m2).
Cal no confondre la resistència a la compressió (en condicions de ruptura
o deformació elevada del 10%) amb la càrrega admissible sobre el producte:
caldria afectar la resistència crítica/límit d’un coeficient de seguretat apropiat per
considerar la carga útil admissible.
66
3. Conceptes tècnics fonamentals
Deformació sota càrrega i temperatura
Indica la capacitat d’un producte per suportar l’acció combinada de càrrega,
temperatura durant un cert temps.
La norma d’assaig és l’EN 1605.
La norma estableix tres possibles condicions d’assaig:
Càrrega
Temperatura
Temps
1
20 kPa
80 ºC
48 h
2
40 kPa
70 ºC
168 h
3
80 kPa
60 ºC
168 h
En el codi de designació, aquesta característica s’inclou en l’apartat DLT(x)5.
Sol considerar-se aquesta característica en productes destinats a cobertes planes.
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte inclou la informació DLT(2)5, vol dir que sota les
condicions d’assaig 2 (40 kPa, 70 ºC,, 168 h) la deformació del producte és del 5%.
67
3. Conceptes tècnics fonamentals
Fluència
Indica la capacitat d’un producte per suportar càrregues constants durant períodes
de temps llargs.
La norma d’assaig és l’EN 1606.
Aquesta característica s’inclou dins del codi de designació CE en l’apartat CC(xf/xi/Y)X.
Aquesta propietat és rellevant per a productes destinats a l’aïllament amb càrregues
elevades permanents (lloses o sabates de fonamentació, murs de contenció de
terres…).
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte inclou CC(2/1,5/50)125, vol dir que sota una
càrrega de 125 kPa durant 50 anys la deformació inicial seria de l’1,5% i la final del 2%.
68
3. Conceptes tècnics fonamentals
Resistència a tracció perpendicular a las cares
Indica el grau de cohesió dels productes.
La norma d’assaig per fer-ne el mesurament és l’EN 1607.
En el codi de designació s’inclou en l’apartat TR.
El valor s’expressa en kPa.
F
A0
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte inclou una característica TR50, vol dir que
aquest producte té una resistència a la tracció de 50 kPa.
69
3. Conceptes tècnics fonamentals
Compressibilitat
Indica la pèrdua i recuperació del gruix d’un producte després de ser exposat a
un cicle de càrrega i descàrrega: comença per una càrrega moderada de 20 kPa
durant 120 s; després, una càrrega elevada de 50 kPa durant 120 s; i, finalment,
s’estabilitza a 20 kPa durant 120 s. La compressibilitat és la diferència de gruix entre
la primera càrrega i la darrera (dl – db).
És una propietat utilitzada per caracteritzar els productes de terres flotants.
La norma per fer-ne el mesurament és l’EN 12431.
S’inclou en el codi de designació CE dins de l’apartat CC.
S’admet que el nivell de compressibilitat determina la càrrega útil admissible sobre el
terra flotant.
Nivell de compressibilitat
Càrrega admissible sobre el terra flotant
CP5
200 kg/m2
CP4
300 kg/m2
CP3
400 kg/m2
CP2
500 kg/m2
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte de llana de vidre indica CC5, vol dir que es
deforma només 5 mm després del cicle de càrrega i descàrrega que estableix la
norma d’assaig.
70
3. Conceptes tècnics fonamentals
Característiques relacionades amb l’aigua
Absorció d’aigua per immersió parcial
Indica la quantitat d’aigua que reté el producte quan està sotmès a una immersió
parcial.
Pretén ser una representació d’un contacte ocasional del producte d’aïllament amb
l’aigua líquida (per exemple, pluja durant el procés de construcció).
S’expressa dins del codi de designació CE en l’apartat WS (curt termini) o WLP (llarg
termini).
La norma d’assaig i mesurament és l’EN 1609.
Ap (m2)
1 cm
Exemple:
Si un producte presenta un valor WS dins del codi de designació, vol dir que l’absorció
d’aigua és d’1 kg/m2 de superfície quan està submergit 1 cm durant 24 h.
1 kg/m2 representa que la penetració d’aigua és de l’ordre d’1 mm.
Si el codi de designació d’un producte porta la indicació WL(P), vol dir que absorbeix
3 kg/m2 quan està submergit 1 cm durant 28 dies.
En contra del que pugui semblar, el valor d’1 kg/m2 durant 24 h és molt més crític
que el valor de 3 kg/m2 durant 28 dies.
Aquest paràmetre és d’interès en aplicacions verticals en què el producte pot estar
accidentalment en contacte amb l’aigua, com poden ser les façanes ventilades o
l’aïllament intermedi en parets dobles de fàbrica.
Els productes que compleixen els criteris WS o WL(P) es consideren no hidròfils
(poc sensibles a l’aigua) i no capil·lars (que no són capaços de traslladar la humitat
en la seva massa).
71
3. Conceptes tècnics fonamentals
Absorció d’aigua per immersió total
Indica la quantitat d’aigua que absorbeix un producte quan està immers en aigua.
No pretén representar cap situació equiparable a l’exposició de l’aïllament en una
aplicació, sinó simplement una característica per qualificar els diferents productes de
cèl·lula substancialment tancada.
S’expressa en el codi de designació a través del paràmetre WL(T).
El valor declarat s’avalua en percentatge del volum.
La norma d’assaig és l’EN 12087.
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte indica un valor WL(T) 0,7, vol dir que l’absorció
d’aigua després de 29 dies d’immersió total del producte és del 0,7% en volum.
Es consideren productes no hidròfils els que no superen el 5% d’absorció d’aigua
en l’assaig d’immersió total.
72
3. Conceptes tècnics fonamentals
Absorció d’aigua per difusió
Indica la quantitat d’aigua que té el risc de penetrar en forma de vapor i que
posteriorment pot condensar-se a l’interior per la baixa temperatura.
S’expressa dins del codi de designació en la rúbrica WD(V).
Les condicions d’assaig les fixa la norma EN 12088.
1 ºC
Cada 7 dies
50%
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte d’XPS disposa de la indicació WD(V)3, vol dir
que després d’exposar el producte a quatre cicles de set dies cada un, entre una
atmosfera saturada d’humitat a 50 ºC i una altra a 1 ºC, invertint en cada cicle les
cares de la proveta, és inferior al 3%.
L’objectiu de l’exposició és fer penetrar el vapor d’aigua per difusió (fort gradient de
pressió de vapor) i, en invertir les cares, fer condensar el vapor d’aigua en la cara
freda, en la qual en el cicle anterior s’ha fet penetrar l’aigua en forma de vapor.
És una característica imprescindible per a productes utilitzats en cobertes
invertides.
73
3. Conceptes tècnics fonamentals
Característiques acústiques
Rigidesa dinàmica
Indica la capacitat d’un producte per actuar com una molla en un sistema
esmorteïdor massa-molla-massa.
Aquesta característica només és rellevant per a productes d’aïllament en terres flotants
contra el soroll d’impacte o en extradossats adherits per a l’aïllament del soroll aeri.
S’inclou en el codi de designació CE dins de la rúbrica SD.
El valor s’expressa en MN/m3.
La norma d’assaig i mesurament és l’EN 29052.
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte d’EPS inclou la informació SD15, vol dir que la
seva rigidesa dinàmica és inferior a 15 MN/m3.
Si es tractés d’un producte de 80 mm, el seu mòdul d’elasticitat dinàmica seria Edyn
= 15 · 0,08 = 1,2 MN/m2.
Una llana de vidre lleugera (de les que es destinen al farciment d’envans de placa
de guix) per a l’aïllament acústic sol tenir un mòdul d’elasticitat dinàmica de l’ordre
de Edyn = 0,11 MN/m2, de manera que per a un gruix de 50 mm tindria una rigidesa
dinàmica de s’ = 0,11 / 0,08 = 1,4 MN/m3.
És gràcies a la seva baixíssima rigidesa dinàmica que les llanes minerals de vidre són
eficaces en l’aïllament acústic.
Els productes amb rigideses dinàmiques massa elevades en funció de les masses
implicades en el sistema massa-molla-massa (per exemple, superiors a 10 MN/m3)
són ineficaços per a l’aïllament acústic.
74
3. Conceptes tècnics fonamentals
Els productes rígids són sempre desaconsellables des d’un punt de vista acústic.
El mòdul d’elasticitat dinàmica es pot derivar de la rigidesa dinàmica i el gruix,
Edyn = s’ · d. A vegades es fa servir com a indicador per estimar la rigidesa
dinàmica s’ dels diferents gruixos d’un mateix producte.
Resistència especifica al flux d’aire
En materials de porositat oberta, indica la resistència que presenta el producte per
ser travessat per un flux d’aire.
És un indicador de la capacitat que té un producte en actuar com a filtre
(esmorteïdor) de l’energia acústica que transita al seu través.
És una característica determinant de las prestacions acústiques dels productes
destinats a omplir cavitat d’aire per motius acústics (evitar l’anomenat efecte
“tambor” dels tancaments amb cambres d’aire).
Pot formar part del codi de designació del marcatge CE dintre de l’apartat AFr.
La norma d’assaig i mesurament és l’EN 29053.
Exemple:
Si el codi de designació CE d’un producte de llana de vidre conté la informació AFr5,
vol dir que la seva resistència al flux de l’aire és superior a 5 kPa·s/m2 i, per tant, és
un producte eficaç quant a l’aïllament acústic.
75
3. Conceptes tècnics fonamentals
Absorció acústica
Indica la capacitat d’un producte per no reflectir les ones sonores que incideixen en
la seva superfície.
És d’utilitat per a productes destinats a ser la superfície aparent de falsos sostres o
revestiments murals.
S’inclou en el codi de designació CE dins de l’apartat AW.
La norma d’assaig i mesurament és l’EN 20354 i la d’avaluació global és l’EN 11654.
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte inclou la indicació AW0,5, vol dir que la seva
absorció acústica ponderada en l’espectre de freqüències és de 0,5 (reflecteix la
meitat de l’energia acústica incident).
L’impacte en el temps de reverberació del local dependrà del volum i de la quantitat
de superfícies absorbents (revestiments, mobiliari, persones…) que contingui.
L’absorció acústica no té cap transcendència en l’aïllament acústic dels elements
constructius.
L’absorció acústica dels revestiments té influència en el temps de reverberació
del local.
76
3. Conceptes tècnics fonamentals
Característiques de durabilitat
Resistència a gel i desgel
IIndica la capacitat d’un producte per no degradar la seva resistència mecànica ni la
seva absorció d’aigua després de ser sotmès a 300 cicles de gel (–20 ºC) i desgel
(20 ºC)
S’expressa en el codi de designació del marcatge CE dins les rúbriques FTCI o FTCD.
El valor que acompanya la indicació FTCI o FTCD significa l’augment d’absorció
d’aigua per immersió o difusió, respectivament, i que la pèrdua de resistència a la
compressió no supera el 10%.
La norma d’assaig és l’EN 12087.
Exemple:
Si el codi de designació d’un producte d’XPS indica FTCI1, vol dir que després de
sotmetre el producte a 300 cicles entre els –20 ºC i els 20 ºC la pèrdua de resistència
a la compressió és inferior al 10% i l’augment del valor d’absorció d’aigua per
immersió és inferior a l’1%.
És una característica necessària per als productes destinats a les cobertes
invertides, l’aïllament de lloses o de sabates de fonamentació o murs enterrats.
77
3. Conceptes tècnics fonamentals
Normes europees per als productes manufacturats
Núm. norma
Identificació
Producte
EN 13162
MW
Llanes minerals (de vidre o de roca)
EN 13163
EPS
Poliestirè expandit
EN 13164
XPS
Poliestirè extrudit
EN 13165
PUR
Poliuretà conformat en fàbrica
EN 13166
PF
Escuma fenòlica
EN 13167
CG
Vidre cel·lular
EN 13168
WW
Llana de fusta
EN 13169
EPB
Perlita expandida
EN 13170
ICB
Aglomerat de suro
EN 13171
WF
Fibres de fusta
Per als productes que es fabriquen directament a l’obra (producció in situ), també
hi ha normes que en regulen la comercialització a Europa. Aquestes normes estan
subdividides en dues parts, la part 1 correspon als productes abans de la seva
instal·lació (responsabilitat dels fabricants) i la part 2 es refereix a la instal·lació
en obra (responsabilitat dels instal·ladors, sota el control dels tècnics directors de
les obres).
Núm. norma
Identificació
Producte
EN 14064
MW
Llanes minerals per a ser instal·lades per
insuflació.
EN 14319
PUR
Poliuretà in situ per projecció o injecció.
EN 15101
LFCI
Cel·lulosa destinada a ser instal·lada per insuflació
EN 16809
EPS
Grànuls de poliestirè expandit destinats a ser
instal·lats per insuflació.
78
3. Conceptes tècnics fonamentals
Codi de designació dels productes d’aïllament
En la taula adjunta es resumeixen les principals característiques que contemplen
les normes europees d’especificacions.
Resum de característiques
Característica
Identificació CE
Conductivitat tèrmica
λD
EN 12667
EN12939
Resistència tèrmica
RD
EN 12667
EN12939
Tèrmiques
Foc
Reacció al foc
Dimensions
Toleràncies en gruix
Mecàniques
Vapor
d'aigua
Aigua
Acústica
Durabilitat
Norma d'assaig
Euroclasses
EN 13501-1
T
EN 823
Resistència a la compressió
CS(10Y)
EN 826
Deformació sota càrrega i
temperatura
DLT(1)5
DLT(2)5
EN 1605
Fluència
CC
EN 1606
Tracció perpendicular a las cares
TR
EN 1607
Compressibilitat
CP
EN 12431
Permeabilitat al vapor
MU
EN 12086
Z
EN 12086
Absorció d’aigua immersió
parcial
WS
WL(P)
EN 1609
Absorció d’aigua immersió total
WL(T)
EN 12087
Absorció d’aigua per difusió
WD
EN 12088
Rigidesa dinàmica
SD
EN 29052
Absorció acústica
AW
EN 20354
EN 11654
Resistivitat al pas de l’aire
AF
EN 29053
Resistència al gel i el desgel
FT
EN 12091
Resistència a la difusió del vapor
79
3. Conceptes tècnics fonamentals
Exemples d’expressió del codi de designació CE
El codi de designació CE es troba en les etiquetes, en les declaracions de
prestacions, en els certificats AENOR i en les fitxes tècniques dels productes.
Exemples de codi de designació:
MW-EN 13162-T3-Z3-WS
MW
EN13162
vol dir que es tracta d’un producte de llana mineral
conforme a la norma EN 13162
T3
amb un nivell de tolerància en gruix de –3mm o –3% i +10mm o
+10%
Z3
amb una barrera de vapor de resistència a la difusió de 3 m2·h·Pa/mg
WS.
de caràcter no hidròfil, amb una absorció d’aigua per immersió
parcial inferior a 1 kg/m2
MW-EN 13162-T6-CS(10)5-CP5-MU1-SD10-AW0,45
MW
és un producte de llana mineral
EN13162
conforme a la norma EN 13162
T6
CS(10)5
amb un nivell de tolerància en gruix de -1mm o -5% i +3 o +15%
amb una resistència a la compressió al 10% de deformació de 5 kPa
CP5
amb una compressibilitat inferior a 5 mm
MU1
sense barrera de vapor, amb una permeabilitat al vapor de la llana
μ=1
SD10
amb una rigidesa dinàmica inferior a 10 MN/m3
AW0,45
i amb una absorció acústica superior a αw 0,45
80
3. Conceptes tècnics fonamentals
MW-EN 13162-T3-MU1-AFr5-AW0,70
MW
és un producte de llana mineral
EN13162
conforme a la norma EN 13162
T3
amb un nivell de tolerància en gruix de –3mm o –3% i +10mm o
+10%
MU1
sense barrera de vapor amb una permeabilitat al vapor de la llana
μ=1
AFr5
amb una resistència al flux d’aire superior a 5 kPa·s/m2
AW0,70
i amb una absorció acústica superior a αw 0,70
XPS-EN 13164-T1-CS(10/Y)300-DLT(2)5-DS(70,90)-WL(T)0,7-CC(2/1,5/50)125-FTCI1
XPS
EN 13164
T1
CS(10/Y)300
DLT(2)5
DS(70/90)
WL(T)0,7
CC(2/1,5/50)125
FTCl1
és un producte de poliestirè extrudit
conforme a la norma EN 13164
amb un nivell de tolerància en gruix de –2mm i +3mm
amb una resistència a la compressió al 10% de 300 kPa
amb una deformació inferior al 5% sota una pressió de 40 kPa i amb
una temperatura elevada de 70 ºC durant 168 h
amb una variació dimensional inferior al 5% amb una variació de
temperatura de 70 ºC i 90% d’humitat relativa durant 48 h
amb una absorció d’aigua per immersió inferior al 0,7%
amb una resistència a càrregues de llarga durada de 125 kPa, amb
una deformació inicial de l’1,5% i una deformació final del 2%
després de 50 anys
amb una disminució de la resistència a la compressió inferior al
10% i un augment de l’absorció d’aigua inferior a l’1% després de
sotmetre el producte a 300 cicles de gel i desgel entre 20 ºC i –20 ºC
81
82
4. Productes
aïllants
3. Conceptes tècnics fonamentals
Principals productes aïllants
En els capítols següents analitzarem les principals característiques generals de les
diferents famílies de productes d’aïllament.
Cal considerar com a característiques generals les que es troben més habitualment
en el mercat espanyol, això vol dir que és perfectament possible trobar productes
específics de qualsevol fabricant que no concordin perfectament amb els entorns
que proposem.
Seran sempre les característiques declarades pel fabricant (i preferiblement
certificades per organismes independents, com, per exemple, AENOR) les que cal
considerar com a representatives de cada producte.
Els materials genèrics (llana de vidre, llana de de roca, EPS, XPS…) s’han d’entendre
com una gran família de diferents productes, cadascun dels quals té les seves
característiques específiques.
85
3. Conceptes tècnics fonamentals
Llana mineral de vidre (GW)
— La llana mineral de vidre pertany a la família de les llanes minerals.
Identificació
— La llana mineral de vidre presenta un aspecte filamentós (hi ha algunes
llanes minerals de vidre acolorides). Té una porositat oberta i una gran
elasticitat. Es presenta normalment en el mercat en forma de mantes
o plafons, ja siguin sense cap tipus de revestiment o revestits (paper
kraft, kraft-alu, vels de vidre…). És un producte d’origen natural de
característiques inorgàniques.
86
3. Conceptes tècnics fonamentals
Llana mineral de vidre (GW)
— La llana mineral de vidre es fabrica a partir de materials minerals
(principalment, sorra, dolomita i calcita) als quals també s’hi incorpora,
cada vegada en una proporció més gran, vidre reciclat, ja sigui del procés
mateix o provinent dels circuits de valorització de vidre extern.
— Els minerals són fosos en un forn continu d’alta temperatura.
Procés de
producció
— Els forns poden fer servir diferents tipus de combustible (electricitat, gas,
oxigàs).
— Un cop fosos els minerals i en estat viscós, un sistema d’extrusió per
centrifugació i afinament per pressió d’aire transforma la massa vítria en
filaments de llargades i diàmetres ben controlats i adaptats al tipus de
producte que cal fabricar.
— Els filaments són aglutinats amb una resina termoendurible.
— En un forn d’aire calent es conforma el gruix del producte.
— Finalment, si cal, s’hi incorporen els revestiments en una o dues cares.
Normes de
referència
Característiques
tècniques
La norma de referència per als productes de llana mineral de vidre, comuna
en tot l’àmbit europeu, és l’EN 13162.
— L’estructura filamentosa inorgànica de la llana mineral de vidre proporciona
excel·lents propietats en l’aïllament tèrmic i esmorteïment acústic, a més
del seu caràcter incombustible.
— La porositat oberta proporciona una elevada permeabilitat al vapor d’aigua
que en algunes ocasions cal compensar amb la interposició de barreres de
vapor, ja sigui en el mateix producte o en l’element constructiu en què es
fa servir.
Aïllament
tèrmic
Es poden obtenir llanes mineral de vidre amb conductivitats tèrmiques
normalment compreses entre els 0,040 i els 0,032 W/m·K, en funció del tipus
de filaments (diàmetres i longituds) que conformen l’enfeltrat.
Aïllament
acústic
L’elevada resistència al pas de l’aire que ofereixen els productes de llana
mineral de vidre, conjuntament amb la seva baixa rigidesa dinàmica, fan
que sigui un producte idoni per augmentar l’aïllament acústic d’elements
constructius basant-se en el principi massa-molla-massa.
Condicionament
acústic
La porositat oberta de la llana mineral de vidre es útil també com a
element per controlar la reverberació dels locals quan és utilitzada com a
revestiment aparent (en aquests casos, la llana mineral de vidre sol incorporar
revestiments decoratius com a acabat superficial).
87
4. Productes aïllants
Llana mineral de vidre (GW)
Comportament
en cas d’incendi
La llana mineral de vidre és incombustible (classificacions A1 o A2, s1, d0)
quan no està revestida. La incorporació de revestiments (normalment, més o
menys combustibles) provoca una modificació del caràcter incombustible del
producte (classificacions B, s1 d0 per als kraft-alu, o F per als papers kraft).
Comportament
mecànic
Els productes més rígids són capaços de suportar càrregues moderades
uniformement repartides. Els nivells de compressibilitat normalment assolits
són d’entre 3 i 5 mm.
Comportament
amb de l’aigua
Els productes de llana mineral de vidre no són hidròfils ni capil·lars, de manera
que no són causa de transmissió d’humitats. El seu caràcter de porositat
oberta fa que necessàriament s’hagin d’utilitzar protegits de l’aigua líquida.
Les absorcions d’aigua dels productes de llana mineral de vidre (normalment,
els pensats per a aplicacions verticals com ara façana ventilada) poden arribar
a nivells inferiors a 1 kg/m2 en l’assaig d’immersió parcial.
Aspectes
sanitaris
— La llana mineral de vidre que superi els criteris de biosolubilitat que imposa la
Directiva 97/69/CE no té la consideració de cap caràcter cancerigen d’acord
amb els criteris comunitaris i de la IARC (Agència Internacional del Càncer).
— La certificació EUCEB de les llanes minerals de vidre aporta al mercat la
seguretat d’aquest caràcter biosoluble.
— Totes les llanes minerals de vidre que es comercialitzen avui a Europa estan
acollides a la certificació EUCEB (o el seu equivalent RAL en alguns països
d’influència germànica).
La llana mineral de vidre és especialment utilitzada en les aplicacions en què
la simultaneïtat d’aïllament tèrmic, acústic i de protecció enfront del foc són
determinats.
Es fa servir correntment en:
Principals
utilitzacions
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
— Extradossat per l’interior amb sistemes de plaques de guix ( ja siguin
adherits o sobre perfils).
— Aïllament per l’exterior en façanes amb cambra d’aire ventilada i protecció
lleugera.
— Edificis de construcció metàl·lica entre dues xapes.
Cobertes
— Aïllament entre envanets de sostremort.
— Aïllament col·locat sobre falsos sostres decoratius (metàl·lics, plaques de
guix…).
— Aïllament de cobertes inclinades industrials amb l’aïllant entre dues xapes.
— Aïllament de cobertes inclinades industrials amb l’aïllament sobre les
corretges.
— Aïllament de cobertes industrials en forma de falsos sostres (amb
propietats per al condicionament acústic).
Terres i sostres
— Aïllament tèrmic, al soroll d’impacte i aeri en terres flotants sobre sostres.
— Aïllament tèrmic i condicionament acústic en forma de falsos sostres.
— Aïllament tèrmic i acústic amb la llana col·locada sobre falsos sostres
decoratius.
88
4. Productes aïllants
Llana mineral de vidre (GW)
Mitgeres
— Aïllament tèrmic i acústic entre dos elements de fàbrica.
— Aïllament tèrmic i acústic en forma d’extradossats amb plaques de guix.
Principals
utilitzacions
(continuació)
Divisòries interiors
— Aïllament tèrmic i acústic d’envans formats per plaques de guix.
Conductes de climatització
— Formació de conductes aïllats per a la distribució d’aire condicionat.
— Aïllament per l’exterior de conductes d’aire condicionat.
— Aïllament per l’interior de conductes d’aire condicionat.
Calorifugatge
— Aïllament tèrmic de conduccions (conquilles).
— Aïllament tèrmic de dipòsits a alta temperatura.
— La simultaneïtat d’oferta de prestacions tèrmiques, acústiques i de
protecció enfront del foc fa de la llana mineral de vidre un producte
especialment atractiu.
Fortaleses
— El reduït consum de matèries primeres per obtenir elevades prestacions
(productes lleugers).
— La possibilitat de comprimir els productes lleugers en l’embalatge permet
minimitzar els costos logístics i de transport.
Febleses
— Elevat cost de les inversions per a les instal·lacions industrials de fabricació.
— Accés limitat a la tecnologia necessària (hi ha pocs grups industrials
capacitats).
— Exigència social més elevada en l’àmbit de l’acústica i de la seguretat
passiva enfront del foc.
Oportunitats
— Relació entre prestacions, preu i impacte ambiental molt favorable.
Amenaces
La seva manipulació requereix de proteccions adequades.
Evolució
tecnològica
— Impacte ambiental molt limitat en les fases de producció i transport
(consum limitat de matèries primeres abundants, minimització del
transport).
— L’evolució tecnològica d’aquest producte passa per una optimització dels
processos industrials (aconseguir millors prestacions amb consums de
matèries primeres i energètiques més limitades).
— Millora i suavització de l’aspecte del producte.
— Incorporació d’aglutinants d’origen renovable per minimitzar encara més
l’escàs impacte ambiental dels productes.
89
4. Productes aïllants
Poliestirè expandit (EPS)
— El poliestirè expandit pertany a la família de les escumes plàstiques.
Identificació
— Presenta una textura d’un conglomerat de “perles”, normalment de color
blanc encara que es pot acolorir. Es tracta d’un producte d’estructura
cel·lular amb cel·les substancialment tancades. Es presenta en el mercat en
forma de plafons, revoltons, productes mecanitzats o emmotllats.
— La matèria primera és el poliestirè expansible, un polímer de l’estirè que
inclou pentà com a gas d’expansió. Es presenta en forma de grànuls
esfèrics d’unes dècimes de mil·límetre de diàmetre.
Procés de
producció
— La matèria primera és sotmesa a l’acció de calor mitjançant vapor d’aigua,
aquesta exposició a la calor fa que el poliestirè (que és un termoplàstic)
s’estovi i al mateix temps el pentà es vaporitzi (augmentant de volum). A
aquest procés se l’anomena preexpansió i té com a conseqüència que les
perles augmentin substancialment de volum (fins a uns mil·límetres de
diàmetre) i formin en el seu interior una estructura cel·lular.
— Les perles preexpandides se sotmeten a un procés d’estabilització en sitges
ben ventilades.
— Un cop estabilitzades, les perles s’introdueixen en un motlle i són sotmeses
a l’acció de vapor a pressió. La calor del vapor torna a estovar la pell de les
perles, mentre l’acció de la pressió fa que les perles quedin soldades entre
elles.
— La peça fabricada en el procés anterior s’acostuma a mecanitzar per formar
el plafons, revoltons…
— En ocasions, el motlle presenta formes més o menys capritxoses que
permeten fabricar productes amb formes més complexes.
Normes de
referència
La norma de referència per als productes de poliestirè expandit, comuna en
tot l’àmbit europeu, és l’EN 13163.
90
4. Productes aïllants
Poliestirè expandit (EPS)
Característiques
tècniques
Aïllament tèrmic
— L’estructura cel·lular substancialment tancada del poliestirè expandit
proporciona bones prestacions pel que fa a l’aïllament tèrmic.
— La rigidesa de l’estructura de les cel·les li proporciona també un bon
comportament amb l’aigua, una elevada resistència a la difusió del vapor i
una bona capacitat mecànica (especialment en compressió).
— S’obtenen poliestirens expandits amb conductivitats tèrmiques que
poden oscil·lar entre els 0,045 i els 0,034 W/m·K, en funció del tipus de
transformació.
— Recentment (als voltants de l’any 2000), s’han incorporat al mercat
matèries primeres noves més evolucionades que inclouen el grafit i
permeten arribar fins a valors de l’ordre de 0,031 W/m·K. Avui en dia,
aquests productes encara no representen una part significativa del mercat.
— La rigidesa del poliestirè expandit fa que aquests productes no estiguin ben
adaptats per aconseguir increments d’aïllament acústic.
Aïllament acústic
— Recentment s’han incorporat d’una manera més decidida al mercat
productes de poliestirè expandit que han estat sotmesos a un procés
d’elastificació que els pot fer útils en l’àmbit de l’increment de l’aïllament
acústic (la rigidesa d’aquest productes pot baixar fins a valors de l’ordre de
15 MN/m3).
Comportament
en cas d’incendi
El poliestirè expandit és una escuma plàstica i, com a tal, és combustible. Si es
fabrica a partir de matèria primera sense cap tipus de tractament específic pel
que fa al foc i s’obté la classificació F, afegint a la matèria primera retardants
de flama adaptats es pot arribar a obtenir una classificació E (sense formació
de gotes inflamades) per als productes sense cap tipus de revestiment.
Resistència
mecànica
Els productes de poliestirè expandit poden arribar a resistències en
compressió de l’ordre de 200 a 250 kPa per als productes més resistents
utilitzats en aplicacions sota càrrega.
Comportament
amb l’aigua
— Els productes de poliestirè expandit presenten absorcions d’aigua variables
segons el procés de transformació que hagin seguit. Els valors normalment
obtinguts pels productes comercials solen oscil·lar entre el 3% i el 15%
(absorció per immersió total a llarg termini).
— Recentment (als voltants de l’any 2000), s’han incorporat al mercat
matèries primeres noves més evolucionades que permeten reduir els
valors d’absorció d’aigua fins al voltant de l’1%, tot i que aquests productes
encara representen només una petita part del mercat.
91
4. Productes aïllants
Poliestirè expandit (EPS)
El poliestirè expandit és especialment utilitzat en les aplicacions en què es
necessiten productes d’una certa rigidesa i amb un bon aïllament tèrmic.
Es fa servir correntment en:
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
— Extradossats per l’interior amb sistemes adherits de plaques de guix.
— Aïllament per l’exterior amb protecció d’arrebossat (sistemes ETICS o SATE).
Cobertes
Principals
utilitzacions
— Aïllament en cobertes planes tradicionals.
— Aïllament de cobertes inclinades amb aïllant sobre la vessant.
Terres
— Aïllament tèrmic sota paviments; utilitzant productes elastificats, també
aïllament al soroll d’impacte.
Mitgeres
— Aïllament tèrmic entre dos elements de fàbrica.
— Aïllament tèrmic i acústic (EPS elastificat) en forma d’extradossats amb
plaques de guix.
Sostres
— Aïllament tèrmic i alleugeriment de sostres amb inclusió de revoltons.
— Bon equilibri entre diferents prestacions (mecànica, aigua, tèrmica…) amb
relació al preu del producte.
Fortaleses
— Gran versatilitat en les formes de presentació en el mercat.
— Oferta molt àmplia en el mercat (molts petits fabricants relativament
locals).
Febleses
— El seu comportament enfront del foc limita la seva utilització a aplicacions
que hi estiguin prou protegides.
— Excessiva atomització de l’oferta.
Oportunitats
Amb els nous productes hi ha la possibilitat de penetrar en nous segments de
mercat que fins avui no eren accessibles als productes tradicionals (aïllaments
elevats, acústica, coberta invertida…).
Amenaces
Deteriorament de la qualitat i la imatge del producte degut a un excés de la
competència entre transformadors.
92
4. Productes aïllants
Poliestirè expandit (EPS)
El poliestirè expandit ha iniciat una evolució tecnològica interessant per tal
d’abordar segments de mercat fins avui tècnicament inaccessibles per a
aquest producte.
Evolució
tecnològica
A traves de la incorporació d’additius en la matèria primera s’ha aconseguit
millorar el poder d’aïllament tèrmic fins situar-lo entre els millors del mercat.
Reducció de la capacitat d’absorció d’aigua del material per la via de la
hidrofugació de la matèria primera.
Millora de la capacitat d’esmorteïment acústic a través d’un procés addicional
en la transformació (elastificació) per tal de reduir la rigidesa del producte.
Incorporació de nous retardants de flama que superin els criteris toxicològics
i ambientals.
93
4. Productes aïllants
Poliestirè extrudit (XPS)
El poliestirè extrudit pertany a la família de les escumes plàstiques.
Identificació
Presenta una textura superficial contínua d’aspecte molt llis i, normalment, la
seva massa es presenta acolorida (cada fabricant utilitza un color determinat).
Es presenta en el mercat en forma de plafons amb els cantells normalment
mecanitzats per tal de millorar l’encaix entre ells. En ocasions es presenta amb
mecanitzats o tractaments superficials (ranures, eliminació de la “pell”…).
En una extrusora es fluïdifiquen les matèries primeres –poliestirè cristall,
nucleants, colorants, retardants de flama…– per l’acció de temperatures
moderades i pressions elevades.
El gas d’expansió en estat líquid (degut a la pressió) és mesclat amb les
matèries primeres plàstiques dintre de l’extrusora.
Procés de
producció
A la sortida de l’extrusora, la disminució ràpida de la pressió fa que el gas
d’expansió passi de l’estat líquid al gasós, la qual cosa fa augmentar el volum i
refreda la massa plàstica, de manera que es forma una escuma contínua. I així
es forma l’estructura cel·lular tancada necessària per a l’aïllament.
Com a gasos d’expansió s’hi utilitzen en l’actualitat gasos com ara el diòxid de
carboni (CO2) o els hidrofluorocarburs (HFC), que ja fa anys que han substituït
completament els clorofluorocarburs (CFC) o els hidroclorofluorocarburs (HCFC).
Un cop formada l’escuma i desprès d’un procés d’estabilització es mecanitzen
els plafons per tal de rectificar-los a la seva dimensió comercial o incloure les
mecanitzacions laterals o superficials necessàries.
94
4. Productes aïllants
Poliestirè extrudit (XPS)
Normes de
referència
La norma de referència per als productes de poliestirè extrudit, comuna en tot
l’àmbit europeu, és l'EN 13164.
Característiques
tècniques
L’estructura cel·lular totalment tancada del poliestirè extrudit li proporciona
les seves excel·lents prestacions enfront de l’absorció d’aigua i com a aïllant
tèrmic. L’alt grau de rigidesa de l’estructura cel·lular, que prové de la gran
homogeneïtat de les cel·les, proporciona una altíssima capacitat de resistència
mecànica.
Aïllament tèrmic
En funció del tipus de gas d’expansió que s’hi hagi fet servir, la conductivitat
tèrmica dels productes de poliestirè extrudit pot variar entre els 0,038 i els
0,034 W/m·K, per als productes expandits amb CO2, o els 0,033 i els 0,030
W/m·K, per als productes expandits amb HFC o més recentment amb gasos
HFO.
Les dificultats tecnològiques del procés d’expansió fan que la conductivitat
tèrmica d’aquests productes no sigui uniforme en tots els gruixos, ja que es
produeix un augment de la conductivitat en els gruixos més elevats.
Comportament
en cas d’incendi
Resistència
mecànica
Comportament
amb l’aigua
El poliestirè extrudit és una escuma plàstica i, com a tal, és combustible.
Els productes sense revestiment normalment subministrats al mercat es
fabriquen amb incorporació de retardants de flama per tal d’aconseguir
la classe E (sense gotes). Si no inclouen el retardant de flama, la seva
classificació és F.
És un dels punts forts del poliestirè extrudit: els productes comercialitzats
normalment arriben a resistències a la compressió de l’ordre dels 300 kPa,
encara que es poden obtenir productes de fins a 700 kPa, i difícilment es pot
baixar dels 200 kPa.
Una característica important del poliestirè extrudit és la capacitat de suportar
càrregues permanents de llarga durada sense fatiga, a aquesta propietat se
l’anomena fluència i arriba a assolir normalment valors d’uns 120 a 175 kPa
per a càrregues de 50 anys de durada, amb deformacions inferiors al 2% del
gruix.
És també una qualitat molt apreciada del poliestirè extrudit, ja que, en
condicions d’immersió total de llarga durada els valors mesurats són inferiors
a l’1%, i en el cas de l’absorció forçada d’aigua per difusió els valors són
normalment inferiors al 3%.
El poliestirè extrudit és, dintre dels materials d’aïllament, el que presenta
característiques millors pel que fa al comportament amb l’aigua.
95
4. Productes aïllants
Poliestirè extrudit (XPS)
El poliestirè extrudit és l’aïllant especialment indicat per a les aplicacions
en què cal disposar d’elevades resistències mecàniques, baixes absorcions
d’aigua i, òbviament, aïllament tèrmic.
S’utilitza habitualment en:
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
— Extradossats per l’interior amb sistemes adherits de plaques de guix.
— Aïllament de parets de cambres frigorífiques.
— Correcció de ponts tèrmics (pilars, fronts de sostre,....).
Principals
utilitzacions
Cobertes
— Aïllament en cobertes planes invertides.
— Aïllament en cobertes planes tradicionals.
— Aïllament de cobertes inclinades amb aïllant sobre la vessant.
Terres
— Aïllament tèrmic sota paviments.
— Aïllament tèrmic de paviments industrials.
— Aïllament tèrmic de paviments de cambres frigorífiques.
Mitgeres
— Aïllament tèrmic entre dos elements de fàbrica.
Sostres
— Falsos sostres netejables per a locals agroalimentaris.
Fonaments i murs enterrats
— Aïllament tèrmic de bases de fonaments.
— Aïllament tèrmic de murs en contacte amb el terreny.
Fortaleses
— La bona combinació d’elevada resistència a la compressió i baixíssima
absorció d’aigua fan del poliestirè extrudit el producte idoni en aplicacions
en què hi ha presència de càrregues elevades o d’aigua liquida (és l’únic
aïllant utilitzable en aquesta situació).
— Excel·lent imatge en el mercat.
Febleses
Oportunitats
Amenaces
Els successius canvis de tecnologia d’expansió de gasos no han permès
encara arribar a un desenvolupament tecnològic complet.
— Desenvolupament de tècniques en què l’aïllament està exposat a l’aigua
líquida (coberta invertida, aïllaments soterrats…).
— L’increment de les exigències de confort, especialment en cobertes i terres,
incrementa les oportunitats d’aquests tipus de productes.
Les successives necessitats d’adaptar la tecnologia a nous gasos d’expansió.
— L’evolució tecnològica passa en aquests moments per una consolidació i
optimització industrial de les tecnologies d’expansió amb CO2 per tal de no
limitar els gruixos de producció (per sobre dels 140 mm).
Evolució
tecnològica
— A mitjà termini es pot esperar una millora del poder d’aïllament del
poliestirè extrudit, ja sigui per la via de l’optimització tecnològica o per la
via de la millora de les matèries primeres.
— Experimentació amb nous gasos d’expansió que tinguin millors prestacions
ambientals pel que fa al GWP.
96
4. Productes aïllants
Llana de roca (SW)
La llana de roca pertany a la família de les llanes minerals (no és l’única llana
mineral, tot i que la confusió és freqüent).
Identificació
La llana de roca té una estructura filamentosa normalment de color marronós,
amb una presència més o menys reduïda de corpuscles minerals no fibrosos
(infibrats). Té una porositat oberta i una elasticitat limitada. Es presenta
en el mercat normalment en forma de plafons (ocasionalment, mantes) i
habitualment sense revestiment (a vegades amb revestiments de kraft, kraftalu, vels de vidre…). És un producte natural de característiques inorgàniques.
La llana de roca es fabrica a partir de materials minerals (principalment basalt
i residus de foneria d’alts forns).
Les matèries primeres són foses en un forn de combustió interna (mescla de
combustible i de matèries primeres en el mateix forn).
Procés de
producció
Normalment, per a la combustió es fa servir carbó de coc.
Un cop fosos, el minerals en estat viscós es transporten cap al sistema de
fibració format per discos giratoris que provoquen una turbulència que genera
els filaments i alguns infibrats. Aquests són impulsats sobre un tapis al mateix
temps que són impregnats amb una resina termoendurible que servirà
d’aglutinant.
En un forn d’aire calent es conforma el producte.
Finalment, s’hi incorporen, quan cal, els revestiments.
Normes de
referència
Característiques
tècniques
Aïllament tèrmic
La norma de referència per als productes de llana de roca, comuna en tot
l’àmbit europeu, és l’EN 13162.
L’estructura filamentosa inorgànica de la llana de roca proporciona propietats
en l’aïllament tèrmic, un esmorteïment acústic acceptable i un caràcter
incombustible.
El caràcter obert de la porositat proporciona una elevada permeabilitat al
vapor d’aigua que, en algunes ocasions, cal compensar amb la incorporació de
barreres de vapor, en el mateix producte o bé en l’element constructiu en què
s’instal·la l’aïllant.
Es poden obtenir llanes de roca amb conductivitats tèrmiques normalment
compreses entre els 0,044 i els 0,035 W/m·K en funció del tipus de filaments
(diàmetres i longituds) que conformen l’enfeltrat.
97
4. Productes aïllants
Llana de roca (SW)
Aïllament acústic
La resistència al pas de l’aire que ofereixen els productes de llana de roca.
conjuntament amb la seva relativament baixa rigidesa dinàmica, fan que
sigui un producte adequat per augmentar l’aïllament acústic d’elements
constructius basant-se en el principi massa-molla-massa.
Condicionament
acústic
La porositat oberta de la llana de roca la poden fer útil també com a element
per controlar la reverberació dels locals quan s’utilitza com a revestiment
aparent dels locals (en aquests casos, la llana de roca sol incorporar
revestiments decoratius).
Comportament
en cas d’incendi
La llana de roca és incombustible (classificació A1) quan no està revestida.
La incorporació de revestiments (normalment, més o menys combustibles)
provoca una degradació del caràcter incombustible del producte
(classificacions B1, d0 per als kraft-alu, o F per als papers kraft).
Comportament
mecànic
Els productes més rígids són capaços de suportar càrregues moderades
uniformement repartides. Els nivells de compressibilitat normalment assolits
són d’entre 3 i 5 mm.
Comportament
amb l’aigua
Els productes de llana de roca no són hidròfils ni capil·lars, de manera que
no són causa de transmissió d’humitats. El seu caràcter de porositat oberta
fa que necessàriament s’hagin d’utilitzar protegits de l’aigua líquida. Les
absorcions d’aigua dels productes de llana de roca poden arribar a nivells
inferiors a 1 kg/m2 en l’assaig d’immersió parcial.
Aspectes
sanitaris
La llana de roca que superi els criteris de biosolubilitat que imposa la Directiva
97/69/CE no té la consideració de cap caràcter cancerigen d’acord amb
els criteris comunitaris i de la IARC (Agència Internacional del Càncer). La
certificació EUCEB de les llanes de roca aporta al mercat la seguretat d’aquest
caràcter biosoluble.
La major part dels fabricants de llana de roca que avui la comercialitzen a
Europa estan acollits a la certificació EUCEB.
98
4. Productes aïllants
Llana de roca (SW)
La llana de roca és especialment utilitzada en les aplicacions en què la
simultaneïtat d’aïllament tèrmic, acústic i de protecció enfront del foc són
determinats.
Es fa servir correntment en
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
— Extradossats per l’interior amb sistemes de plaques de guix ( ja siguin
adherits o sobre perfils).
— Aïllament per l’exterior en façanes amb cambra d’aire ventilada i protecció
lleugera.
— Edificis de construcció metàl·lica entre dues xapes.
Principals
utilitzacions
Cobertes
— Aïllament col·locat sobre falsos sostres decoratius (metàl·lics, plaques de
guix…).
— Aïllament de cobertes inclinades industrials amb l’aïllant entre dues xapes.
— Cobertes planes tradicionals sobre suport de xapa metàl·lica (deck).
Terres i Sostres
— Aïllament tèrmic, al soroll d’impacte i aeri en terres flotants sobre sostres.
— Aïllament tèrmic i condicionament acústic en forma de falsos sostres.
— Aïllament tèrmic i acústic amb la llana col·locada sobre falsos sostres
decoratius.
Mitgeres
— Aïllament tèrmic i acústic entre dos elements de fàbrica.
— Aïllament tèrmic i acústic en forma d’extradossats amb plaques de guix.
Divisòries interiors
— Aïllament tèrmic i acústic d’envans formats per plaques de guix.
Protecció d’estructures enfront del foc
— Protecció d’elements estructurals enfront a la resistència al foc.
Calorifugatge
— Aïllament tèrmic de conduccions (conquilles).
— Aïllament tèrmic de dipòsits a alta temperatura.
— La simultaneïtat d’oferta de prestacions tèrmiques acústiques i de protecció
enfront del foc fa de la llana de roca un producte atractiu.
Fortaleses
— Cost competiu en productes d’alta densitat quan es requereix una
resistència mecànica moderada.
— Molt adequat per a aplicacions a alta temperatura (aïllament industrial).
— Elevat cost de les inversions per a les instal·lacions industrials.
— Accés limitat a la tecnologia necessària (hi ha pocs grups industrials
capacitats).
Febleses
— Presència més o menys important d’infibrats en la massa del producte.
— Consum de matèries primeres relativament elevat (densitats elevades).
— Costos logístics i de transport elevats (dificultat per comprimir els productes
en l’embalatge) fabricacions i comercialitzacions limitades geogràficament
(produccions locals).
99
4. Productes aïllants
Llana de roca (SW)
Oportunitats
Amenaces
Evolució
tecnològica
— Exigència social més elevada en l’àmbit de l’acústica i de la seguretat
passiva enfront del foc.
— Possibilitat d’ampliar el mercat amb usos no específicament d’aïllament
tèrmic o acústic, com és ara la protecció d’estructures enfront del foc.
— La seva manipulació requereix de proteccions adequades.
— Producte tecnològicament poc evolucionat i molt madur (va ser la primera
llana mineral fabricada).
— Millora de la competitivitat del procés de fabricació (especialment en els
productes lleugers en què és menys competitiva).
— Millora de les tecnologies de fabricació per millorar la uniformitat
dimensional de les fibres.
100
4. Productes aïllants
Poliuretà conformat (PUR / PIR). Poliuretà conformat en fàbrica
— Pertany a la família de les escumes plàstiques.
Identificació
— Es pot fabricar una gran varietat d’escumes de poliuretà en funció de les
condicions que es donin en la reacció química del procés de fabricació, des
de productes rígids (normalment, utilitzats en aïllament) fins a productes
elàstics (utilitzats com a coixins en tapisseries); des de productes de
cel·la substancialment tancada (normalment, utilitzats en aïllament) fins
a productes de cel·la oberta (per exemple, esponges); des de productes
escumats fins a pintures. El poliuretà conformat en fàbrica no es pot
considerar com un material sinó més aviat com una família amplíssima de
materials variats per a usos molt diversos.
— Limitant-nos als productes normalment utilitzats per a l’aïllament tèrmic
d’edificis, podem considerar que és un producte d’estructura cel·lular
substancialment tancada, rígid i, normalment, de color groc. Habitualment
se subministra en forma de plafons (amb o sense revestiment en les
cares), també és molt corrent que aquest producte sigui el nucli per a la
fabricació de plafons sandvitx metàl·lics.
Procés de
producció
— La fabricació del poliuretà conformat en fàbrica consisteix bàsicament
a disposar els dos components fonamentals –poliol i isocianat– als quals
s’afegeix el gas d’expansió, ja sigui en un motllo, fabricació discontínua,
o entre dos suports (d’alu-kraft, de làmines metàl·liques…), fabricació
en continu; llavors, mitjançant algun catalitzador, es provoca la reacció
química dels components que, com que és exotèrmica, provoca la
gasificació del gas d’expansió i la formació de l’escuma.
— El gasos d’expansió que s’hi fan servir més correntment són el pentà o
algun gas de la família dels hidrofluorocarburs (HFC), amb tendència a
evolucionar cap els gasos HFO.
Normes de
referència
La norma d’especificacions per als productes de poliuretà conformat en
fàbrica, comuna en tot l’àmbit europeu, és l’EN 13165.
Característiques
tècniques
L’estructura cel·lular substancialment tancada i els diferents tipus de gasos
d’expansió que s’hi utilitzen determinen les propietats d’aïllament tèrmic.
101
4. Productes aïllants
Poliuretà conformat (PUR / PIR). Poliuretà conformat en fàbrica
Aïllament tèrmic
Els productes de poliuretà expandits amb pentà poden arribar a valors de
conductivitat tèrmica molt baixos, de l’ordre dels 0,028 als 0,025 W/m·K,
mentre que els productes expandits amb HCFC o HFC solen presentar
conductivitats una mica més elevades, de l’ordre dels 0,034 als 0,030 W/m·K.
— El poliuretà és una escuma plàstica i, com a tal, és combustible. Les
escumes que se solen instal·lar en les obres arriben a classificacions E o
F: normalment, el poliuretà crema molt ràpidament (s’estan fent alguns
desenvolupaments tecnològics per tal de millorar aquest comportament,
transformació del poliuretà en poliisocianurat).
Comportament en
cas d’incendi
— Les cadenes uretàniques per acció de la calor (combustió) es transformen
en cianurats.
— El fet d’incorporar-hi algun revestiment no combustible (làmines
metàl·liques, plaques de guix…) pot proporcionar una certa protecció enfront
del foc i el conjunt resultant pot arribar a classificacions de tipus B o C.
— El comportament en cas d’incendi és encara un dels punts febles d’aquest
material.
Resistència
mecànica
Per a les aplicacions sotmeses a càrrega, es poden assolir escumes amb 200
kPa de resistència a la compressió.
Comportament en
front a l’aigua
El poliuretà presenta una absorció d’aigua per immersió total a llarg termini
amb valors de l’ordre del 2% al 7%. Aquests valors d’absorció fan que el
producte s’hagi d’utilitzar sempre protegit de l’aigua líquida.
La baixa conductivitat tèrmica del poliuretà conformat en fàbrica fa que el
producte sigui utilitzat en les aplicacions en què una lleugera reducció del
gruix de l’aïllant (sense comprometre la resistència tèrmica) pot ser atractiva.
Es fa servir correntment en:
Principals
utilitzacions
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
— Fabricació de complexos d’extradossat associat a plaques de guix.
Cobertes
— Aïllament en cobertes planes tradicionals.
— Aïllament en cobertes planes tradicionals sobre xapa metàl·lica (deck).
— Aïllament sota coberta en naus agroalimentàries.
Terres
— Aïllament tèrmic sota paviments.
— Aïllament de paviments industrials i cambres frigorífiques.
Sandvitx
— Fabricació de plafons sandvitx amb xapes metàl·liques.
102
4. Productes aïllants
Poliuretà conformat (PUR / PIR). Poliuretà conformat en fàbrica
Fortaleses
— Les baixes conductivitats tèrmiques aconseguibles són el principal punt fort
del producte.
— El fet que en la fase de reacció l’escuma tingui propietats adhesives el fa
especialment apte per fabricar plafons del tipus sandvitx.
— La combustibilitat del producte representa una certa limitació en la seva
utilització.
Febleses
— La tecnologia d’expansió amb pentà representa alguns riscos des del punt
de vista de la seguretat industrial.
— El cost del producte és relativament elevat.
— L’oferta d’aquest producte (excepte en forma de sandvitx) és a Espanya
molt limitada.
Oportunitats
La facilitat del procés de fabricació per integrar-se a d’altres processos fa que
sigui molt apte per a la prefabricació d’altres productes i, per tant, abordar
nous àmbits de mercat.
Amenaces
L’augment de les exigències en temes de seguretat enfront del foc
(especialment pel que fa a l’emissió de gasos).
Evolució
tecnològica
Millora del comportament enfront del foc del producte fabricat (transformant
el PUR en PIR).
103
4. Productes aïllants
Llanes minerals insuflades (MW blowing wool).
Llanes minerals per insuflar In situ
— Pertanyen a la família de les llanes minerals.
Identificació
— Són un producte de forma granular que se subministra en obra comprimit
per ser instal·lat mitjançant màquines d’insuflació.
— Podem trobar en el mercat llanes minerals per ser insuflades fabricades a
partir de vidre o de roca.
— Un cop produïda la llana (vegeu-ne el procediment en productes
manufacturats), les fibres sense presència d’aglutinant però amb presència
de certs additius antiestàtics, hidrorepel·lents… són derivades directament
cap a l’embalatge sense donar al producte cap forma precisa.
Procés de
producció
— Un cop en obra, una màquina pneumàtica s’encarrega d’afegir-hi aire per
obtenir un medi porós de porositat oberta i transportar el producte al lloc
definitiu.
— Les propietats i les característiques del producte finalment instal·lat
depenen tant del procés de fabricació (diàmetre i llargada dels filaments)
com de la fase d’instal·lació per aconseguir un correcte airejament del
producte.
Normes de
referència
Característiques
tècniques
Les normes de referència per a aquests tipus de producte són l’EN 14064‑1,
pel que fa al producte col·locat en el mercat, i l’EN 14064-2, per a la
instal·lació en l’obra.
— L’estructura d’entrellaçat de filaments que reté l’aire en estat immòbil
determina les seves propietats d’aïllament tèrmic.
— El caràcter inorgànic/mineral de la llana proporciona als productes un
caràcter incombustible pel que fa a la reacció al foc.
Aïllament tèrmic
Tot i ser variable en funció de les condicions de fabricació de la matèria
primera i la seva posterior instal·lació en obra, se solen arribar a obtenir
conductivitats tèrmiques de l’ordre de 0,047 a 0,042 W/m·K.
Comportament
en cas d’incendi
Les llanes minerals per ser insuflades són incombustibles gràcies a la seva
naturalesa mineral i obtenen la classificació A1 en el sistema d’Euroclasses.
104
4. Productes aïllants
Llanes minerals insuflades (MW blowing wool).
Llanes minerals per insuflar In situ
Resistència
mecànica
Les llanes minerals per ser insuflades no estan concebudes per a aplicacions
en què calgui cap resistència mecànica.
Comportament
amb l’aigua
Les instal·lacions amb llanes minerals per ser insuflades no són hidròfiles
i presenten baixes absorcions d’aigua per capil·laritat, típicament valors
inferiors a 1 kg/m2 en l’assaig d’absorció d’aigua per immersió parcial.
La facilitat d’aplicació per projecció pneumàtica fa especialment atractiu el
producte per a aplicacions en què és difícil instal·lar adequadament altres
tipus de productes en forma de plafó o de manta.
Principals
utilitzacions
Es fa servir correntment en:
Façanes
— Farciment amb aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
Cobertes
— Insuflació d’aïllament en sostremorts de cobertes.
— El principal atractiu d’aquest producte és l’aplicació directa en l’obra.
Fortaleses
— La continuïtat i la facilitat d’adaptació de la llana insuflada a l’espai
disponible fan que el producte sigui apreciat per la seva capacitat d’omplir
espais de difícil accés.
— El caràcter incombustible de la llana la fa atractiva pel que fa a la seguretat
en cas d’incendi.
Febleses
La dificultat de mantenir controlades les condicions d’insuflació fa que el
resultat sigui relativament poc fiable en prestacions i gruixos.
Oportunitats
La relativa senzillesa de fabricació i d’aplicació fa que aquests tipus de
productes estiguin en creixement a Europa (són molt populars i tradicionals
en altres mercats com ara els EUA).
Amenaces
La proliferació excessiva de fabricants i aplicadors pot arribar a degradar la
qualitat dels productes.
Evolució
tecnològica
És una família de productes encara poc desenvolupada, de manera que
encara hi ha un cert marge de millora de les prestacions tèrmiques dels
productes fins a arribar a assimilar-se a les de les llanes manufacturades.
105
4. Productes aïllants
Poliuretà projectat PUR in situ
— Pertany a la família de les escumes plàstiques.
Identificació
— És un producte d’aspecte irregular pel que fa tant a la textura com al gruix
del producte, ja que es fabrica directament de manera ambulant en les
obres. Normalment, presenta un color groc que amb el temps va derivant
cap a marró fosc.
— La producció del poliuretà de projecció es fa mitjançant la disposició per
projecció de dos components –poliol i isocianat (que normalment inclouen
el gas d’expansió)– sobre l’element que es vol recobrir.
Procés de
producció
— La reacció química és fortament exotèrmica, de manera que la calor
generada s’utilitza per vaporitzar el gas d’expansió i formar així l’escuma.
— El gas d’expansió quqe s’ha fet servir fins fa poc és l’hidroclorofluorocarbur
(HCFC), que ha estat prohibit; en aquest moment s’està en un procés
d’adaptació a la utilització de l’hidrofluorocarbur (HFC) com a gas
d’expansió.
— La dificultat de controlar la reacció química a l’aire lliure fa que el producte
sigui irregular pel que fa tant al gruix com a les seves característiques.
Normes de
referència
Les normes de referència per a aquests tipus de producte són l’EN 14319-1,
pel que fa a la matèria primera col·locada en el mercat, i l’EN 14319-2, per a
la instal·lació en l’obra.
Característiques
tècniques
L’estructura cel·lular substancialment tancada (en funció de les circumstàncies
durant el procés de fabricació) determina les propietats d’aïllament tèrmic.
Aïllament tèrmic
Tot i ser molt variable en funció de les condicions de fabricació, una escuma
de poliuretà ben formada pot arribar a tenir conductivitats tèrmiques de
l’ordre dels 0,030 als 0,028 W/m·K (algunes bibliografies aconsellen adoptar
valors segurs de prop dels 0,035 W/m·K).
106
4. Productes aïllants
Poliuretà projectat PUR in situ
Comportament
en cas d’incendi
— El poliuretà és una escuma plàstica i, com a tal, és combustible. Les
escumes que se solen instal·lar en les obres arriben a classificacions E o
F: normalment, el poliuretà crema molt ràpidament (s’estan fent alguns
desenvolupaments tecnològics per tal de millorar aquest comportament).
— Les cadenes uretàniques per acció de la calor (per exemple, en cas de
combustió) es transformen en cianurats, que resulten ser tòxics per a les
persones en cas d’incendi.
— El comportament en cas d’incendi és un dels punts febles d’aquest
producte que fa que només es pugui utilitzar si hi està prou protegit.
Resistència
mecànica
Comportament
amb l’aigua
Per a les aplicacions sotmeses a càrrega, es poden assolir escumes amb 200
kPa de resistència a la compressió.
— El poliuretà presenta una absorció d’aigua per immersió total a llarg termini
amb valors de l’ordre del 2% al 7%. Aquests valors d’absorció fan que el
producte s’hagi d’utilitzar sempre protegit de l’aigua líquida.
— L’aparença contínua de les escumes fa que sovint es confongui el producte
aïllant amb un producte impermeabilitzant.
L’aparent senzillesa d’instal·lació, ha fet del PUR d’aplicació in situ un producte
molt estès en mercats poc evolucionats. L’elevat risc en cas d’incendi i la
manca d’uniformitat de la qualitat l’han fet desaparèixer dels mercats més
desenvolupats.
Es fa servir correntment en:
Principals
utilitzacions
Façanes
— Aïllament intermedi entre dues parets de fàbrica.
Cobertes
— Aïllament en cobertes planes tradicionals.
— Aïllament de cobertes amb aïllament sobre la vessant.
— Aïllament de cobertes inclinades amb aïllant sota la vessant.
Terres
— Aïllament tèrmic sota paviments.
Fortaleses
Febleses
— El principal atractiu d’aquest producte és l’aplicació directa en l’obra.
— La continuïtat i la facilitat d’adaptació de l’escuma al suport fan que el
producte sigui apreciat per la seva capacitat per amagar defectes.
— La dificultat de mantenir controlades les condicions de l’escuma a la
intempèrie fa que resulti ser un producte poc fiable en prestacions i
gruixos.
—La necessitat de produir el producte per capes successives (d’uns 20 mm
cada una) fa que sigui menys competitiu en gruixos elevats.
— El sector dels aplicadors en obra està molt atomitzat i poc estructurat.
Oportunitats
El baix nivell d’exigències tèrmiques fa que els productes de baix gruix siguin
especialment competitius en l’aspecte econòmic.
107
4. Productes aïllants
Poliuretà projectat PUR in situ
— L’augment de les exigències en temes de seguretat enfront del foc
(especialment pel que fa a l’emissió de gasos de combustió).
Amenaces
— L’augment d’exigències pel que fa a l’assegurament de la qualitat i la
fiabilitat del productes incorporats a les obres.
— La menor competitivitat del producte en gruixos elevats.
— La possible limitació dels gasos d’expansió HFC a mitjà termini sense que
s’hi hagi desenvolupat encara una alternativa ambientalment acceptable.
Evolució
tecnològica
— L’evolució tecnològica en aquest moment està centrada a resoldre el canvi
dels gasos d’expansió d’HCFC a HFC o HFO.
— Millora del comportament al foc del producte fabricat.
108
4. Productes aïllants
Altres productes aïllants
En el mercat hi ha una certa oferta de productes aïllants (a vegades, qualificats
d’innovadors; a vegades, de tradicionals) que tenen una petita presència en els
edificis i, per tant, són poc representatius de la situació dels aïllaments a Catalunya.
A continuació, enumerem els productes que tenen presència a Catalunya,
amb algunes indicacions breus; la poca penetració o consistència de l’oferta
d’aquests productes fa difícil en molts casos avaluar-ne de forma genèrica les
característiques.
Aglomerat de suro (ICB)
És un producte tradicional dintre del sector de l’aïllament: va figurar entre els primers
productes aïllants disponibles, encara que actualment se’n fa molt poc ús.
Procedeix de fabricar un aglomerat amb suro natural.
La seva estructura cel·lular, amb una certa porositat oberta, fa que sigui un producte
atractiu tant pel que fa a l’aïllament tèrmic com per al condicionament acústic.
Un elevat poder decoratiu fa que aquest producte actualment s’utilitzi fonamentalment
en aplicacions vistes.
Amb relació a l’aïllament tèrmic, podem considerar que aquests tipus de productes
tenen una conductivitat tèrmica de prop dels 0,045 als 0,040 W/m·K.
La norma d’àmbit europeu per a aquests tipus de productes és l’EN 13170.
Vidre cel·lular (CG)
Es tracta d’un vidre en el procés de fabricació del qual s’incorpora un agent
escumant que fa que en la seva massa es formin múltiples bombolles d’aire.
109
4. Productes aïllants
És un producte inorgànic i incombustible apreciat per la seva elevada resistència
a la compressió (superior a 700 kPa) i una gran duresa superficial.
S’utilitza més en aïllaments industrials (grans càrregues) que en l’edificació.
La conductivitat tèrmica dels productes de vidre cel·lular sol situar-se prop dels
0,050 als 0,045 W/m·K
La norma d’àmbit europeu EN 13167 indica les especificacions d’aquests
productes.
Llanes vegetals (VW)
Es tracta de fabricar per diferents procediments filaments d’origen vegetal i aglutinarlos amb algun tipus d’adhesiu. Per tal que la seva durabilitat sigui compatible
amb la dels edificis cal afegir-hi additius que evitin la formació i proliferació de
microorganismes paràsits. El caràcter orgànic de la base del producte fa també
imprescindible una incorporació de productes químics per tal de protegir-lo enfront
del foc (normalment, productes a base de bor).
Els vegetals més utilitzats per a aquest ús són el lli i el cànem.
L’atractiu d’aquest tipus de producte radica en el suposat caràcter natural/biològic,
que, tal com s’ha comentat anteriorment, es veu alterat per la presència d’additius
químics (moltes vegades, ambientalment agressius, si no és que són directament
tòxics) per fer que el producte sigui compatible amb l’ús en edificació.
La seva conductivitat tèrmica sol situar-se en valors de l’ordre dels 0,050 als
0,040 W/m·K.
No hi ha cap norma per a aquest tipus de producte, però sí que hi ha una guia
d’avaluació preparada per l’EOTA.
110
4. Productes aïllants
Enfeltrats tèxtils
D’una manera similar al que es fa amb les llanes vegetals, es poden aglutinar
filaments tèxtils (normalment, residus del filat o la confecció) i obtenir també
productes filamentosos amb propietats d’aïllament.
A l’igual de les fibres vegetals, necessiten la incorporació d’additius per fer durable
el producte i evitar comportaments enfront del foc massa desfavorables.
No hi ha cap norma ni cap procediment reconeguts per a l’avaluació d’aquest
productes.
Aglomerats i llanes de fibres de fusta (WW y WF)
Es tracta de productes formats a base de fibres o encenalls de fusta que són
aglutinats amb resines o amb materials del tipus del ciment.
Normalment, són més apreciats com a productes d’aspecte decoratiu que
pròpiament com a aïllants tèrmics.
La seva porositat oberta també els proporciona algunes prestacions interessants
com a productes destinats al condicionament acústic de locals.
Les normes EN 13168 i EN 13171 són la referència per a la determinació de les
especificacions d’aquests productes.
Films reflectors
Recentment (en els anys vuitanta del segle passat), s’han incorporat al mercat
productes d’aspecte metal·litzat que es presenten en forma de folis de molt poc
gruix i que pretenen aprofitar la reducció de la transmissió de calor per radiació per
incrementar la resistència tèrmica de les cambres d’aire a les quals s’han d’associar.
A vegades, aquests films reflectors s’associen a escumes o enfeltrats que aporten
una certa resistència tèrmica intrínseca al film.
111
4. Productes aïllants
La característica que determina les prestacions d’aquests productes és la seva
emissivitat, de manera que en ser reduïda aconsegueixen disminuir l’intercanvi
per radiació entre la superfície del producte i les cambres d’aire que l’envolten.
Tot i que sovint es presenten en el mercat com a productes superaïllants, la seva
eficàcia real és molt limitada (a causa de l’escàs gruix) i no passa d’un lleuger
augment del coeficient d’intercanvi superficial per radiació.
L’eficàcia d’aquests productes està perfectament prevista per la norma de
mesurament de les prestacions EN 16012, com per la de càlcul del coeficient de
transmissió tèrmica EN 6946.
No responen a la definició d’aïllant que reconeixen les normes, i cal considerar-los
més aviat com un complement d’aïllament de les cambres d’aire que no pas com
un producte pròpiament aïllant.
Aquest tipus de productes només tenen sentit quan en l’element constructiu hi ha
d’haver una cambra d’aire perfectament estanca i el film reflector permet millorarne el comportament tèrmic (sempre és més recomanable omplir la cavitat amb
un aïllant).
En aquests productes cal distingir clarament el gruix del producte (normalment,
molt baix) de l’espai ocupat pel producte més les cambres d’aire adjacents
(normalment, entre 30 i 60 mm més).
112
4. Productes aïllants
Productes amb prestacions aïllants
En el mercat hi ha una sèrie de productes que sense respondre pròpiament a la
definició d’aïllant aporten als productes de construcció una certa millora en el
comportament tèrmic dels elements constructius als quals s’incorporen.
Exclourem d’aquest apartat els productes prefabricats en la composició dels
quals intervé algun tipus d’aïllant i aquest tipus de prestació està determinada
directament per la presència d’aquest aïllant (per exemple, sandvitxos…).
Blocs de formigó cel·lular
En el procés de fabricació del formigó s’hi pot afegir algun agent escumant,
de manera que podem obtenir un formigó amb una massa més lleugera, que
proporciona als blocs fabricats amb aquest procediment una relativa reducció
de la conductivitat tèrmica. Així doncs, sense tenir un material aïllant en el sentit
estricte del concepte, s’obté un producte de construcció amb certes propietats
d’aïllament tèrmic.
És especialment apreciat en aquest producte el fet que reuneixi unes resistències
mecàniques elevades i un aïllament tèrmic moderat, cosa que permet formar un
element constructiu tradicional amb unes característiques millorades d’aïllament
tèrmic.
La geometria (gruix) i el disseny, amb presència de cavitats d’aire, fan que les seves
prestacions tèrmiques siguin molt variables d’un model de producte a un altre.
La conductivitat tèrmica equivalent d’aquests tipus de blocs es podria situar prop
dels 0,40 als 0,60 W/m·K.
No es poden considerar en si com un aïllant tèrmic, sinó més aviat com un material
de construcció que aporta un cert nivell d’aïllament però que cal complementar
amb aïllants pròpiament dits.
113
4. Productes aïllants
Morters amb àrids alleugerits
La incorporació d’àrids porosos en la confecció de morters o formigons permet
obtenir una millora de les prestacions tèrmiques.
La utilització d’aquests morters com a material de construcció permet millorar el
comportament tèrmic dels elements constructius als quals s’incorporen.
Aquests morters també poden servir de base per a la prefabricació de peces, blocs,
revoltons,... que superposen la relativament reduïda conductivitat tèrmica del morter
amb el disseny de peces amb cavitats d’aire que actuen com a cambres d’aïllament.
Els morters d’àrids alleugerits poden arribar a conductivitats tèrmiques de l’ordre
de 0,20 a 0,60 W/m·K.
No es poden considerar pròpiament com a aïllants sinó com a materials que
permeten millorar limitadament el comportament tèrmic d’elements constructius.
Blocs multialveolars de ceràmica
Es tracta de blocs de ceràmica que presenten multitud de cavitats (normalment,
verticals), de manera que en el tancament es formen virtualment múltiples
cambres d’aire.
Normalment, en el procés de fabricació de la ceràmica també s’afegeix a la pasta
d’argila algun material orgànic cel·lular que en el procés de cocció sigui fàcilment
volatilitzat, de manera que també s’optimitza la transmissió tèrmica a través de
les parets que conformen el bloc.
Aquests tipus de blocs tenen característiques tèrmiques diferents segons el
disseny geomètric de les peces (nombre de cavitats, gruix de parets…) i solen
presentar conductivitats tèrmiques equivalents de l’ordre de 0,35 a 0,40 W/m·K.
Les prestacions tèrmiques dels tancaments realitzats amb aquests tipus de blocs
és molt sensible al sistema de tractament de junts (encolats, un cordó o dos,
morters aïllants…).
114
4. Productes aïllants
No es poden considerar en si com un material d’aïllament, sinó més aviat com a
base d’elements constructius l’aïllament dels quals s’ha de complementar amb
productes pròpiament aïllants.
Resum de les característiques tèrmiques dels
productes estudiats
Per tal de sintetitzar des d’un punt de vista exclusivament tèrmic es pot utilitzar la
conductivitat tèrmica aparent dels materials com a element de comparació.
Formigó armat
Formigó en masa
Totxo massís
Totxo perforat
Formigó cel·lular
Enguixat
Bloc ceràmic
Morter de ciment
Morter àrids lleugers
Totxo buit
Fusta
Vidre cel·lular (CG)
Llanes vegetals (vw)
Llanes minerals insuflades (BMW)
Poliestirè expandit (EPS)
Suro aglomerat (ICB)
Llana de vidre (GW)
Llana de roca (SW)
Poliestirè extruït (XPS)
Poliuretà conformat (PUR)
Poliuretà projectat (PUR in situ)
0.000
0.500
1.000
1.500
2.000
2.500
S'aprecia ben clarament la diferenciació entre els productes pròpiament aïllants i
els que podríem anomenar "complements d'aïllament" (la diferenciació es doncs
totalment pertinent).
115
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Si només considerem els productes pròpiament aïllants tindríem:
Vidre cel·lular (CG)
Llanes vegetals (vw)
Llanes minerals insuflades (BMW)
Poliestirè expandit (EPS)
Suro aglomerat (ICB)
Llana de vidre (GW)
Llana de roca (SW)
Poliestirè extruït (XPS)
Poliuretà conformat (PUR)
Poliuretà projectat (PUR in situ)
0.020
0.025
0.030
0.035
0.040
0.045
0.050
0,055
S’hi pot observar que els productes pròpiament aïllants presenten conductivitats
tèrmiques amb un interval molt reduït (de manera que la diferenciació entre
materials per aquest concepte estaria relativament poc justificada).
De la conclusió anterior es desprèn que el paràmetre determinat de la quantitat
d’aïllament d’un element constructiu és la resistència tèrmica incorporada (la
resistència és directament proporcional al gruix disponible).
116
5.
Característiques
ambientals
dels productes
aïllants.
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Característiques ambientals dels
materials aïllants
Cada cop més, les característiques ambientals dels edificis són un element que cal
prendre en consideració en el disseny, la construcció, l’operació i el final de vida dels
edificis.
Les consideracions ambientals només tenen sentit quan es posen en el context de
l’edifici i inclouen la totalitat del cicle de vida.
Una comparació entre productes de construcció basada en criteris ambientals
només és possible si es tenen en compte alguns elements metodològics rellevants.
a) Unitat funcional: una comparació només és possible si les prestacions
(en el cas dels aïllants tèrmics, la resistència tèrmica) és idèntica, tot i
fent servir aquest principi quedaran sense ser visualitzades diferències
possibles en els àmbits acústic, de seguretat en cas d’incendi, etc., de
manera que aquesta comparació pot resultar inapropiada.
b) Cicle de vida: la comparació entre dos productes només es pot fer si es té
en compte la totalitat del cicle de vida. Per a alguns productes, les etapes de
final de vida, el manteniment o la reposició poden ser molt més rellevants
que per a uns altres, i, per això, fer comparacions basades només en l’etapa
de producció és insuficient.
c) Context de l’edifici: les comparacions només són rellevants quan els
impactes ambientals es posen en el context de la globalitat de l’edifici: per
exemple, si un producte aporta uns impactes negligibles en el conjunt de
l’edifici (o de l’element constructiu), millorar (o empitjorar) aquest producte
que és irrellevant és també irrellevant.
119
d) Quantitat: els impactes d’un producte s’han de basar en la quantitat de
producte (m2) amb unes prestacions idèntiques (unitat funcional). Les
informacions genèriques basades en quantitats en pes (kg) o en volum
(m3) són inadequades, ja que no permeten avaluar bé els impactes dels
productes utilitzats: per exemple, l’impacte del revestiment d’un aïllant és
independent del pes o el volum del producte.
e) Dades genèriques: les dades genèriques referides a un material o un
producte poden no ser representatives del producte realment utilitzat:
per exemple, dos EPS fabricats per dos fabricants diferents que tinguin
calderes per a la producció de vapor de diferent eficiència tindrien impactes
ambientals diferents i el valor genèric no representaria cap dels dos; un
valor mitjà beneficiaria el fabricant menys eficient i penalitzaria el més
eficient (exactament al contrari del que hauria de ser!).
f) Representativitat geogràfica: la comparació entre productes ha de
respectar l’àmbit geogràfic del lloc on els productes s’han fabricat, instal·lat,
utilitzat i/o eliminat. Les comparacions que es facin amb representativitats
geogràfiques diferents corren el risc de ser inadequades: per exemple,
dos productes idèntics que facin servir electricitat, en un cas, amb el mix
espanyol i, en un altre, amb el mix de França presentaran impacte sobre
l’efecte hivernacle que resultarà ser favorable per al producte francès ( ja
que el mix està molt nuclearitzat).
g) Avaluació completa: fer una comparació basant-se només en un indicador
(per exemple, el més conegut: efecte hivernacle) és inadequat, ja que
no pren en consideració altres impactes que són també importants: per
exemple, un producte que faci servir gasoil com a font energètica pot tenir
un impacte sobre l’efecte hivernacle similar al d’un altre producte que faci
servir gas o electricitat, però presentarà altres impactes sobre l’acidificació
o l’emissió de partícules que podrien ser pitjors; l’actual debat entre els
motors de gasolina o els dièsel va en aquesta línia.
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
h) Escenaris: per a determinats mòduls de l’ACV (per exemple: transport,
instal·lació, ús, final de vida) cal fer certes hipòtesis o escenaris per a la
modelització. Per a determinats productes, considerar diferents escenaris
pot comportar uns valors d’impacte sensiblement diferents, fins i tot per
al mateix producte i del mateix fabricant. Així doncs, sempre que es fan
servir declaracions ambientals de producte (DAP; en anglès, EPD) cal estar
ben atent als escenaris que preveuen per verificar que són coherents amb
l’estudi que es vulgui fer.
A pesar que s’aconsella fer servir només les dades de les declaracions ambientals
de producte dels productes específics que intervenen en un edifici, per fer
l’avaluació ambiental de l’edifici i extreure’n les conclusions que siguin procedents,
es poden utilitzar alguns valors genèrics que poden proporcionar una idea de
l’ordre de magnitud que es pot esperar segons el tipus de producte per a cada
aplicació i nivell de prestacions.
En les taules següents es poden recopilar alguns valors genèrics fent servir la
base de dades INIES que conté valors genèrics segmentats per aplicacions i igual
nivell de prestacions (resistència tèrmica) per un entorn geogràfic homogeni
(és possible en les declaracions específiques d’un producte d’un fabricant trobar
valors millors i pitjors que aquests valors genèrics).
121
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Façanes 1 m2 R = 5 m2·K/W
GWP
kg CO2
ODP
kg CFC
AP
kg SO2
POCP
kg C2H4
PEREN
MJ
PENREN
MJ
PENT
MJ
Material
Efecte
hivernacle
Destrucció
d’ozó
Acidificació
Formació
d’ozó
fotoquímic
EP
renovable
EP no
renovable
EP
renovable
+ EP no
renovable
Fibres de cotó
1,42E+01
3,10E-09
5,85E-02
2,57E-03
6,73E+00
3,59E+02
3,66E+02
Fibres de lli
1,59E+01
2,61E-08
1,78E+03
6,76E-03
2,70E+02
5,19E+02
7,89E+02
Llana de cànem
1,49E+01
2,64E-06
1,85E-01
2,94E-02
2,13E+02
2,49E+02
4,62E+02
Llana de roca
1,63E+01
0,00E+00
1,64E-01
9,18E-03
3,86E+01
4,76E+02
5,15E+02
Llana de fusta
1,89E+01
2,00E-06
1,73E-01
3,94E-02
3,78E+02
3,62E+02
7,40E+02
XPS
5,55E+01
2,02E-04
1,84E-01
1,63E-01
1,05E+01
1,23E+03
1,24E+03
PUR
3,67E+01
3,00E-05
2,20E-01
1,55E-02
5,48E+01
8,14E+02
8,69E+02
CG
5,25E+01
6,25E-06
9,58E-02
6,79E-03
3,44E-02
6,88E+02
6,88E+02
Llana de vidre (FV)
8,50E+00
1,27E-06
5,85E-02
7,49E-03
3,70E+01
2,38E+02
2,75E+02
EPS (ETICS)
1,54E+01
1,44E-07
4,57E-02
1,48E-01
1,12E+01
5,39E+02
5,50E+02
Nota: dades extretes dels valors genèrics proposats pel Ministeri en la base de dades INIES.
Façanes Efecte hivernacle
EPS (ETICS)
Llana de vidre (FV)
CG
PUR
XPS
Llana de fusta
Llana de roca
Llana de cànem
Fibres de lli
Fibres de cotó
0,00E+00
1,00E+01
2,00E+01
3,00E+01
4,00E+01
5,00E+01
6,00E+01
Façanes Acidificació
EPS (ETICS)
Llana de vidre (FV)
CG
PUR
XPS
Llana de fusta
Llana de roca
Llana de cànem
Fibres de lli
Fibres de cotó
0,00E+00
5,00E+02
1,00E+03
122
1,50E+03
2,00E+03
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Façanes
EP renovable
EP no renovable
EPS (ETICS)
Llana de vidre (FV)
CG
PUR
XPS
Llana de fusta
Llana de roca
Llana de cànem
Fibres de lli
Fibres de cotó
0,00E+00
5,00E+02
1,00E+03
1,50E+03
Façanes Desctrucció d'ozó
EPS (ETICS)
Llana de vidre (FV)
CG
PUR
XPS
Llana de fusta
Llana de roca
Llana de cànem
Fibres de lli
Fibres de cotó
0,00E+00
5,00E-05
1,00E-04
1,50E-04
2,00E-04
2,50E-04
Façanes Formació d'ozó fotoquímic
EPS (ETICS)
Llana de vidre (FV)
CG
PUR
XPS
Llana de fusta
Llana de roca
Llana de cànem
Fibres de lli
Fibres de cotó
0,00E+00
5,00E-02
1,00E-01
123
1,50E-01
2,00E-01
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Terrats 1 m2 R = 10 m2·K/W
GWP
kg CO2
ODP
kg CFC
AP
kg SO2
POCP
kg C2H4
PEREN
MJ
PENREN
MJ
PENT
MJ
Material
Efecte
hivernacle
Destrucció
d'ozó
Acidificació
Formació
ozó
fotoquímic
EP
renovable
EP no
renovable
EP
renovable
+ EP no
renovable
Llana de roca
1,21E+02
9,76E-06
1,34E+00
5,52E-02
7,52E+01
1,94E+03
2,02E+03
Llana de vidre
7,71E+01
0,00E+00
1,34E+00
5,66E-02
8,93E+01
2,54E+03
2,63E+03
EPS
6,75E+01
1,59E-02
3,77E-01
3,68E+02
2,99E+02
1,69E+03
1,99E+03
Perlita
1,60E+02
nd
5,32E-01
2,09E-02
1,74E+02
4,32E+03
4,49E+03
XPS
1,11E+02
4,04E-06
3,68E-01
3,26E-01
2,10E+01
2,47E+03
2,49E+03
PUR
5,74E+01
7,62E-09
2,57E-01
2,57E-02
7,66E+01
1,27E+03
1,35E+03
CG
6,83E+01
8,13E-06
1,25E-01
8,83E-03
4,47E+02
8,94E+02
1,34E+03
Nota: dades extretes dels valors genèrics proposats pel Ministeri en la base de dades INIES.
Terrats Efecte hivernacle
CG
PUR
XPS
Perlita
EPS
Llana de vidre
Llana de roca
0,00E+00
1,00E+02
1,50E+02
2,00E+02
1,00E+00
1,50E+00
Terrats Acidificació
CG
PUR
XPS
Perlita
EPS
Llana de vidre
Llana de roca
0,00E+00
5,00E-01
124
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Terrats
EP renovable
EP no renovable
CG
PUR
XPS
Perlita
EPS
Llana de vidre
Llana de roca
0,00E+00
1,00E+03
2,00E+03
3,00E+03
4,00E+03
5,00E+03
Terrats Destrucció d'ozó
CG
PUR
XPS
Perlita
EPS
Llana de vidre
Llana de roca
0,00E+00
5,00E-03
1,00E-02
1,50E-02
2,00E-02
3,00E+02
4,00E+02
Terrats Formació d'ozó fotoquímic
CG
PUR
XPS
Perlita
EPS
Llana de vidre
Llana de roca
0,00E+00
1,00E+02
2,00E+02
125
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Cobertes inclinades 1 m2 R=10 m2·K/W
Material
GWP
kg CO2
Efecte
hivernacle
ODP
kg CFC
Destrucció
d’ozó
AP
kg SO2
Acidificació
POCP
PEREN
kg C2H4
Formació
d’ózó
fotoquímic
MJ
EP
renovable
PENREN
MJ
EP no
renovable
PENT
MJ
EP
renovable
+ EP no
renovable
Llana cànem
2,50E+01
4,11E-08
2,18E-01
1,07E-02
4,26E+02
8,18E+02
1,24E+03
Llana de lli
3,81E+01
6,26E-08
4,27E+03
1,62E-02
6,49E+02
1,25E+03
1,90E+03
Llana de roca
3,51E+01
0,00E+00
3,13E-01
1,43E-02
5,03E+01
5,99E+02
6,49E+02
Llana de vidre
1,83E+01
3,99E-07
1,15E-01
3,57E-02
5,47E+01
4,88E+02
5,43E+02
Coto
2,72E+01
1,27E-06
5,84E-02
4,62E-02
1,59E+01
1,34E+02
1,50E+02
Llana de roca
2,23E+01
0,00E+00
1,78E-01
1,08E-02
2,77E+01
6,93E+02
7,21E+02
Llana de vidre
2,21E+01
0,00E+00
8,89E-02
4,46E-02
5,06E+01
4,25E+02
4,76E+02
Cel·lulosa
2,56E+01
1,88E-09
3,22E-02
3,31E-03
2,29E+02
7,61E+01
3,05E+02
Perlita
1,18E+02
1,48E-05
7,43E-01
5,42E-02
1,57E+02
1,70E+03
1,86E+03
Vermiculita
9,90E+01
1,21E-05
8,09E-01
5,69E-02
1,22E+02
1,47E+03
1,59E+03
Nota: dades extretes dels valors genèrics proposats pel Ministeri en la base de dades INIES.
Cobertes inclinades Efecte hivernacle
Vermiculita
Perlita
Cel·lulosa
Llana de vidre (vrac)*
Llana de roca (vrac)*
Cotó
Llana de vidre (plaques)
Llana de roca (plaques)
Llana de lli
Llana de cànem
0,00E+00
5,00E+01
1,00E+02
1,50E+02
Cobertes inclinades Acidificació
Vermiculita
Perlita
Cel·lulosa
Llana de vidre (vrac)*
Llana de roca (vrac)*
Cotó
Llana de vidre (plaques)
Llana de roca (plaques)
Llana de lli
Llana de cànem
0,00E+00
1,00E+03
2,00E+03
3,00E+03
4,00E+03
* vrac: s'utilitza per designar als productes destinats a ser instal·lats in situ per insuflació.
126
5,00E+03
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
Cobertes inclinades
EP renovable
EP no renovable
Vermiculita
Perlita
Cel·lulosa
Llana de vidre (vrac)
Llana de roca (vrac)
Cotó
Llana de vidre (plaques)
Llana de roca (plaques)
Llana de lli
Llana de cànem
0,00E+00
5,00E+02
1,00E+03
1,50E+03
2,00E+03
1,50E-05
2,00E-05
Cobertes inclinades Destrucció d'ozó
Vermiculita
Perlita
Cel·lulosa
Llana de vidre (vrac)
Llana de roca (vrac)
Cotó
Llana de vidre (plaques)
Llana de roca (plaques)
Llana de lli
Llana de cànem
0,00E+00
5,00E-06
1,00E-05
Cobertes inclinades Formació Formació d'ozó fotoquímic
Vermiculita
Perlita
Cel·lulosa
Llana de vidre (vrac)
Llana de Roca (vrac)
Cotó
Llana de vidre (plaques)
Llana de roca (plaques)
Llana de lli
Llana de cànem
0,00E+00
1,00E-02
2,00E-02
127
3,00E-02
4,00E-02
5,00E-02
6,00E-02
5. Característiques ambientals dels productes aïllants
a) S’hi pot observar que en cada aplicació la jerarquia entre productes és diferent;
per tant, l’avaluació ambiental no es pot fer amb independència de l’aplicació.
b) No hi ha cap producte que sigui el millor en tots els impactes considerats en
cada aplicació; per tant, no hi ha cap producte que sigui globalment el més
indicat des d’una perspectiva ambiental.
c) Les variacions d’impacte genèric entre materials és del mateix ordre (o fins i
tot inferior) que les que puguin presentar dos productors del mateix material;
per tant, no es pot recomanar més un material que un altre si no es disposa de
les informacions específiques de cada fabricant.
d) Els estudis que s’han pogut fer sobre els impactes ambientals d’elements
constructius o edificis posen en evidència que la contribució dels aïllaments
és molt petita amb relació al conjunt i que, per contra, la reducció de consum
d’energia en l’operació de l’edifici comporta uns beneficis entre desenes i centenes
de vegades superior als impactes que aporta l’aïllant; per tant, és absurd intentar
reduir la quantitat d’aïllament basant-se en (pseudo)consideracions ambientals
(almenys fins al nivell d’aïllament d’un edifici passiu).
e) Cal no perdre de vista els valors absoluts de cada impacte (diferències relatives
molt grans poden ser irrellevants si el valor de l’impacte és molt petit).
128
6. Cost dels
productes
aïllants
6.Cost dels productes aïllants
Cost dels productes aïllants
Amb freqüència una de les consideracions que es fa servir per utilitzar més o
menys productes d’aïllament és la relació entre el cost d’aquests productes i el
cost de la construcció o amb relació als estalvis potencials. Tot i que és molt difícil
fer un estudi de costos fora del context específic d’un projecte, podem tractar
d’aportar alguns ordres de magnitud.
Cal distingir les diferents aplicacions per tal de considerar els productes normalment
utilitzats amb relació als requeriments que imposa cada aplicació, que, òbviament,
tenen costos diferents. També cal tenir en compte les variacions de preu segons
els diferents subministradors.
Per fer aquesta aproximació s’han fet servir els costos de material instal·lat
proposats per la bases de dades de preus d’obres d’edificació.
131
6.Cost dels productes aïllants
Productes per a l’aïllament de cobertes
Cost de l’aïllant instal·lat (aïllament sota càrrega)
45
40
35
30
€/cm2
25
20
15
10
5
0
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
m2 · K/V
MW (€/m2)
EPS (€/m2)
XPS (€/m2)
PUR (€/m2)
Lineal
Com a referència, el cost d’un sistema de coberta (sense aïllament) sol oscil·lar
entre els 80 i els 150 €/m2.
El cost de l’aïllament a un nivell màxim (R = 4 m·K/W) pot representar de l’ordre
del 33% a 18% (de 27/80 a 27/150 €/m2) com a màxim de l’ordre del 50% al
27% (de 40/80 a 40/150 €/m2).
En aquesta aplicació, el cost de l’aïllament es pot mantenir contingut.
Com a mitjana, el cost de l’aïllant instal·lat es pot representar per Cost = 8 · Rt + 4,4.
132
4
6.Cost dels productes aïllants
Amb caràcter general, de l’estudi de costos es pot concloure:
— Que en totes les aplicacions la dispersió dels costos dels productes normalment
utilitzats en igualtat de prestacions tèrmiques és bastant gran o, dit d’altra
manera, no sempre es fa servir el producte idoni, almenys des d’un punt de
vista econòmic, amb relació a les prestacions tèrmiques.
— També podem concloure que es pot mantenir contingut amb relació al cost
total de la intervenció, sempre que es faci una elecció correcta del producte i
el nivell d’aïllament.
— En bona part de les aplicacions, el cost de l’aïllament és o pot arribar a ser
marginal amb relació al cost de l’element constructiu.
— No hi ha cap motiu econòmic per no fer servir l’aïllament al seu nivell màxim
de resistència tèrmica.
— Els costos dels aïllants es poden representar aproximadament en funció de la
seva resistència tèrmica.
133
7. Dimensionat
de l’aïllament
7. Dimensionat de l'aïllament
Predimensionament ràpid de l’aïllament
Introducció
L’annex E de l’esborrany del Codi tècnic de l’edificació (CTE) versió 2018 proposa
una sèrie de valors de referència per a la transmitància tèrmica dels tancaments.
Tot i que el respecte d’aquest valors no pressuposa que els objectius del Document
bàsic de limitació del consum energètic s’acompleixin, es pot fer servir com a
mètode ràpid per determinar un predimensionament de l’aïllament necessari.
137
7. Dimensionat de l'aïllament
El primer que cal fer és expressar les transmitàncies tèrmiques en resistències
tèrmiques (valors inversos); a continuació, cal restar d’aquests valors la resistència
tèrmica d’un element constructiu de referència que no incorpori aïllament (per
exemple: Uo = 2,48 → Ro = 0,40, per a tancaments verticals, i Uo = 1,95 → Ro =
0,51, per als horitzontals): el resultat serà la resistència tèrmica de l’aïllant que cal
incorporar, tal com consta en la taula següent.
Raill = Rlímit – Rbase = 1 / Ulímit –1 / Ubase
Resistència tèrmica de l’aïllament que cal incorporar (m2·K/W)
α
A
B
C
D
E
Murs i terres en contacte amb l’aire exterior, UM, US
1,38
1,60
2,23
3,05
3,30
3,94
Cobertes en contacte amb l’aire exterior, UC
1,49
1,76
2,52
3,84
4,03
4,75
Elements en contacte amb espais no habitables o
amb el terreny, UT
0,74
0,74
0,94
1,57
1,57
1,57
Nota: per a Barcelona (zona C), sembla que les resistències tèrmiques recomanables per a cobertes i
façanes són d’entre 3 i 4 m2·K/W.
Si la volem expressar en forma de gruix d’aïllament, dependrà de la conductivitat
tèrmica d = R · λ.
Per a lambdes de referència 0,040, 0,035 i 0,030 W/m·K, obtindríem els resultats
que expressen les taules següents.
Lambda 0,04 W/m·K
Gruix de l’aïllant que cal incorporar (m)
α
A
B
C
D
E
Murs i sols en contacte amb l’aire exterior, UM, US
0,06
0,06
0,09
0,12
0,13
0,16
Cobertes en contacte amb l’aire ex-terior, UC
0,06
0,07
0,10
0,15
0,16
0,19
Elements en contacte amb espais no habitables o
amb el terreny, UT
0,03
0,03
0,04
0,06
0,06
0,06
138
7. Dimensionat de l'aïllament
Lambda 0,035 W/m·K
Gruix de l’aïllant que cal incorporar (m)
α
A
B
C
D
E
Murs i terres en contacte amb l’aire exterior, UM, US
0,05
0,06
0,08
0,11
0,12
0,14
Cobertes en contacte amb l’aire ex-terior, UC
0,05
0,06
0,09
0,13
0,14
0,17
Elements en contacte amb espais no habitables o
amb el terreny, UT
0,03
0,03
0,03
0,05
0,05
0,05
Lambda 0,03 W/m·K
Gruix de l’aïllant que cal incorporar (m)
α
A
B
C
D
E
Murs i terres en contacte amb l’aire exterior, UM, US
0,04
0,05
0,07
0,09
0,10
0,12
Cobertes en contacte amb l’aire ex-terior, UC
0,04
0,05
0,08
0,12
0,12
0,14
Elements en contacte amb espais no habitables o
amb el terreny, UT
0,02
0,02
0,03
0,05
0,05
0,05
Selecció del material d’aïllament
en funció de l’aplicació
El codi de designació del marcatge CE permet visualitzar (de manera codificada) les
prestacions dels productes d’aïllament, però el que és més important és que també
és una eina potent per avaluar l’aptitud d’un producte per ser utilitzat en una aplicació.
Les normes UNE 92180 (llanes minerals - MW), UNE 92181 (poliestirè expandit
- EPS), UNE 92182 (poliestirè extrudit - XPS) i UNE 92184 (plaques de poliuretà PUR projectat in situ) proposen les especificacions tècniques mínimes que hauria de
proporcionar un producte per ser considerat adequat per a les diferents aplicacions.
Per a altres productes no s’ha elaborat cap document d’aquest tipus i caldrà orientarse amb els documents existents.
139
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92180 – MW
1.1 Cobertes
inclinades
1 COBERTES
1.2 Cobertes
planes
2.1 Aïllament
intermig
2 FAÇANES
2.2 Aïllament
interior
2.3 Aïllament
exterior
3 CONSTRUCCIO
METÀL·LICA
1.1.1 Aïllament entre
envanets
T1-Z3
1.1.2 Aïllament entre
bigues de fusta
T1-Z3
1.1.3 Aïllament sobre
corretges metàl·liques
T1-Z30
1.1.4 Aïllament entre
rastrells
T2-Z3
1.1.5 Cobertes de doble
xapa metàl·lica amb
separadors
T2-MU1
1.1.6 Fals sostres sota
coberta
T5-CS(10\Y)0,5-Z30-AW
1.2.1 Cobertes tradicionals
transitables
T5-CS(10\Y)60-PL(5)50-CP5WS-SD20
1.2.2 Cobertes deck
T6-CS(10\Y)60-PL(5)50-CP3WS-SD20
2.1.1 Murs de doble full de
fàbrica
T3-WS-Z3-AFR 5
2.2.1 Trasdossats
autoportants sobre perfils
T3-WS-AFR 5
2.2.2 Trasdossats fixats
sobre rastrells
T5-TR5-CS(10\Y)5-WS-SD20
2.2.3 Complexes de
trasdossat
T5-TR5-CS(10\Y)5-WS-SD20
2.3.1 Amb cambra d’aire
ventilada
T3-WS-MU1
2.3.2 Amb arrebossat sobre
aïllament
T4-TR7,5-CS(10\Y)10-WS-MU1SD20
3.1 Sistemes de doble xapa metàl·lica
T2-WS-MU1
3.2 Sistemes de planxes i xapa metàl·lica
T2-WS-MU1
140
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92180 – MW
4 TERRES
5 SOSTRES
6 DIVISORIES
INTERIORS
7 CONDUCTES DE
CLIMATITZACIÓ
4.1 Aïllament sota paviment
T5-CS(10\Y)0,5-CP5-MU1
4.2 Construcció de terres amb entramat de
fusta
T2-WS-MU1-AFR5
4.3 Aïllament al soroll d’impacte
T5-CS(10\Y)0,5-CP5-MU1-SD20
5.1 Fals sostres amb perfileria aparent
T5-CS(10\Y)0,5-AW___
5.2 Aïllament sobre fals sostre decoratiu
T1
5.3 Aïllament sobre fals sostre decoratiu
perforat
T1-AFR5
5.4 Construcció de pantalla acústica
T3-AW___
6.1 Envà amb entramat metàl·lic
T2-WS-MU1-AFR5
6.2 Trasdossats autoportants
T3-WS-MU1-AFR5
6.3 Tancaments de doble full de fàbrica
T3-WS-MU1-AFR5
7.1 Construcció de conductes aïllants
T5-TR5-CS(10\Y)5-Z30-AW___
7.2 Aïllament interior de conductes
T5-TR5-CS(10\Y)5-MU1-AW___
7.3 Aïllament exterior de conductes
T2-Z30
Font: Asociación Española de Normalización y Certificación. (2017). UNE 92180:2017 : Características
mínimas recomendables para distintas aplicaciones. Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la
edificación. Productos manufacturados de lana mineral.. Madrid: AENOR
141
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92181 – EPS
1.1 Cobertes
inclinades
1 COBERTES
1.2 Cobertes
planes
tradicionals
1.3 Cobertes
planes invertides
1.1.1 Aïllament entre
envanets
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)-DS(N)5DS(23,90)-BS50-20 - 40
1.1.2 Aïllament entre
bigues de fusta
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)-DS(N)5DS(23,90)-BS50-20 - 40
1.1.3 Aïllament entre
rastrells
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)-DS(N)5DS(23,90)-BS50-20 - 40
1.1.4 Aïllament sobre
plaques fibrociment
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10) 100BS150-30 - 70
1.1.5 Rastrells sobre
aïllament
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)150BS200-30 - 70
1.1.6 Teula adherida sobre
aïllant
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)150BS200-30 - 70
1.2.1 No transitables
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)150BS200-DLT(1)5-30 - 70
1.2.2 Transitables
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)200BS250-DLT(1)5-40 - 100
1.2.3 Transitables trànsit
rodat
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)250BS350-DLT(3)5-40 - 100
1.2.4 Enjardinada
L(3)-W(3 (3)1-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)250BS350-DLT(3)5-40 - 100
1.2.5 A la catalana
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-BS5040 - 100
1.2.6 Paviment flotant plot
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)200BS250-DLT(1)5-40 - 100
1.3.1 No transitables
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(70,90)1-CS(10)200BS250-DLT(2)5-WD(V)5-FTCD540 - 100-CC(2/1.5/25)50-WL(T)2
1.3.2 Transitables
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)-DS(N)5DS(70,90)1-CS(10)200-BS250DLT(2)5-CC(2/1.5/25)50-WL(T)2WD(V)5-FTCD 5-40 - 100
1.3.3 Enjardinades
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(70,90)1-CS(10)200BS350-DLT(2)5-WL(T)1WD(V)3-FTCD5-40 - 100
1.3.4 Transitables a trànsit
lleuger
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)-P(10)DS(N)5-DS(70,90)1-CS(10)300BS450-DLT(2)5-WL(T)2WD(V)3-FTCD5-40 - 100
1.3.5 Paviment flotant
"plots"
L(3)-W(3)-T(2)-S(2)P(10)-DS(N)5-DS(70,90)1CS(10)200-BS250-DLT(2)5CC(2/1.5/25)50-WL(T)2WD(V)5-FTCD5-40- 100
142
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92181 – EPS
1 COBERTES
(continuació)
1.4 Cobertes
planes tipus deck
2.1 Aïllament
intermig
2.2 Aïllament
interior
2 FAÇANES
2.3 Aïllament
exterior
1.4.1 No transitables autoprotegida
L(3)1-W(3)-T(2)-S(5)-P(5)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)100BS150-DLT(1)5-30 - 70
1.4.2 No transitable – llast
de grava
L(3)1-W(3)-T(2)-S(5)-P(5)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)100BS150-DLT(1)5-30 - 70
2.1.1 Murs de doble full de
fàbrica
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(5)-DS(N)5DS(23,90)-BS75-30 - 70
2.2.1 Trasdossat interior
aïllant
L(2)-W(2)-T(1)-S(2)-P(5)-DS(N)2DS(23,90)-BS50-30 - 70
2.2.2 Termo-acústic (cartró
guix -doublage)
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(5)-DS(N)5DS(23,90)-BS50-SD10
2.2.3 Aïllament arrebossat
amb guix
L(2)-W(2)-T(1)-S(2)-P(5)-DS(N)2DS(23,90)-TR100-BS75-30 - 70
2.3.1 Façana ventilada
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(5)-DS(N)5DS(23,90)-BS50
2.3.2 Amb arrebossat
directe sobre aïllant
L(2)-W(2)-T(1)-S(2)-P(3)-DS(N)2DS(70,-)2-TR100/TR801≥ 50 kPa/≥ 20 kPa1≥ 1 MPa/≥ 300 kPa1-WL(T)1
3.1 Sistemes de doble xapa metàl·lica
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)100BS150-30 - 70
4.1 Aïllament sota paviment
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)/S(2)-P(10)DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)100BS150-30 - 70-CP5
4.2 Construcció de terres amb entramat de fusta
L(3)-W (3)-T(2)-S(5)/S(2)-P3DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)150BS200-30 - 70-CP5
4.3 Aïllament al soroll d’impacte
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)/S(2)-P3DS(N)5-DS(23,90)-BS50-SD10CP5
4.4 Aïllament de terres radiants
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)/S(2)-P3DS(N)5-DS(23,90)-CS(10)100BS150-30 - 70-CP5
5 SOSTRES
5.1 Aïllament sobre fals sostre decoratiu
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P3-DS(N)5DS(23,90)-BS50
6 MURS
6.1 Murs enterrats
L(3)-W(3)-T(2)-S(5)-P3-DS(N)5DS(23,90)-DS(70,90)1CS(10)200-BS250WL(T)3-WD(V)5-40 - 100
3 CONSTRUCCIÓ
METÀL·LICA
4 TERRES
Font: Asociación Española de Normalización y Certificación. (2017). UNE 92181:2017 : Productos
aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos manufacturados de poliestireno
expandido (EPS). Características mínimas recomendables para distintas aplicaciones. Madrid: AENOR.
143
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92182 – XPS
1.1 Inclinades
1.1.1 Aïllant entre bigues
de fusta aïllant entre
envanets
T1-CS(10/Y)150-llis
1.1.2 Aïllament sobre
corretges metàl·liques
T1-CS(10/Y)150-llis
1.1.3 Aïllament entre
rastrells
T1-CS(10/Y)150-llis
1.1.4 Falsos sostres sota
coberta
T1-CS(10/Y)150-DS(70-)DS(70,90)-DLT(1)5-WL(T)0,7WD(V)5-FTCD1-Ds10 < 10%-llis
1.1.5 Rastreles sobre
l'aïllament
T1-CS(10/Y)250-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5-WL(T)0,7WD(V)5-FTCD1-Ds10 < 10%-llis
1.1.6 Teules adherides
sobre aïllament
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5-WL(T)0,7WD(V)5-FTCD1-Ds10 <
10%-ranurat
1.2.1 Cobertes tradicionals
transitables
T1-CS(10/Y)300-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5CC(2/1,5/50)90-WL(T)0,7-FTCI1Ds10 < 10%-llis
1.2.2 Cobertes deck
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5-TR100CC(2/1,5/50)60-WL(T)0,7-FTCI1Ds10 < 10%-llis
1.2.3 Cobertes invertides
T1-CS(10\Y)300-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5CC(2/1,5/25)50-WL(T)0,7WD(V)3-Valor declarat-FTCD1Ds10 < 10%-llis
1.2.4 Cobertes invertides
vegetal
T1-CS(10\Y)300-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5CC(2/1,5/25)50-WL(T)0,7WD(V)3-Valor declarat-FTCD1Ds10 < 10%-llis
1.2.5 Coberta invertida
enjardinada
T1-CS(10\Y)300-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5CC(2/1,5/50)100-WL(T)0,7WD(V)3-Valor declarat-FTCD1Ds10 < 10%-llis
1.2.6 Cobertes invertides
transitables a trànsit rodat
T1-CS(10\Y)500-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5CC(2/1,5/50)150-WL(T)0,7WD(V)3-Valor declarat-FTCD1Ds10 < 10%-llis
1 COBERTES
1.2 Planes
144
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92182 – XPS
2.1 Aïllament
intermig
2.2 Aïllament
interior
2 FAÇANES
2.3 Aïllament
exterior
3 CONSTRUCCIÓ
METÀL·LICA
4 TERRES
5 SOSTRES
2.1.1 Murs de doble full de
fàbrica
T1-CS(10/Y)150-MU 80-llis
2.2.1 Complexes de
trasdossats
T1-CS(10/Y)250-MU80-llis
2.2.2 Aïllament arrebossat
amb guix
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5-TR100Sense pell-Rugosa
2.3.1 Amb cambra d’aire
ventilada
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DS(70,90)-DLT(2)5-TR100FTCD1-Ds10 < 10%-llis
2.3.2 Amb arrebossat
directe sobre aïllament
T2-CS(10/Y)150-DS(70,90)TR100-MU50-Rugosa
2.3.3 Aïllament ponts
tèrmics
T1-CS(10/Y)200-DS(70,90)DLT(2)5-Sense pell
2.3.4 Murs enterrats
T1-CS(10/Y)300-DS(70,90)DLT(2)5-WL(T)0,7-WD(V)5Rugosa
3.1 Sistemes de doble xapa metàl·lica
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DLT(1)5-FTCD1-Ds10 < 10%-
3.2 Sistemes de plaxes i xapa metàl·lica
T1-CS(10/Y)200-DS(70-)DLT(1)5-FTCD1-Ds10 < 10%
4.1 Aïllament sota paviment – ús domèstic
T1-CS(10/Y)200-DLT(1)5CC(2/1,5/50)60-llis
4.2 Construcció de terres amb entramat de
fusta
T1-llis
4.3 Aïllament sota paviment transitable a
trànsit rodat
T1-CS(10/Y)500-DS(70-)DS(70,90))-DLT(2)5CC(2/1,5/50)150-llis
5.1 Fals sostres amb perfileria aparent
T1-CS(10/Y)250-DS(70-)
5.2 Aïllament sobre fals sostre decoratiu
T1-CS(10/Y)150-DS(70-)
Font: Asociación Española de Normalización y Certificación. (2019). UNE 92182:2019 : Características
mínimas recomendables para distintas aplicaciones. Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la
edificación. Productos manufacturados de poliestireno extruido (XPS). Madrid: AENOR.
145
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92184 – PUR (projecció in situ)
Inclinades
1 COBERTES
Planes
Aïllament
intermig
2 FAÇANES
Aïllament interior
Aïllament
exterior
Aïllament amb càrrega
sobre suport resistent
W0.2 -CS(10\Y)200
Aïllament sense càrrega
(entre rastrells) sobre
suport resistent
W0.2
Aïllament sota suport
resistent
-
Aïllament entre envanets
-
Transitable Convencional
MU60-CS(10\Y)200
Transitable Invertida
CCC4-W0.2-CS(10\Y)200
Transitable a trànsit rodat
Convencional
MU60-CS(10\Y)300
Transitable a trànsit rodat
Invertida
CCC4-W0.2-CS(10\Y)300
No transitable
Convencional
MU60
No transitable Invertida
CCC4-W0.2
Full principal sense
arrebossat i trasdossat de
fàbrica
CCC4-W0.3
Full principal amb
arrebossat i trasdossat de
fàbrica
-
Full principal sense
arrebossat i trasdossat
de PYL
CCC4-W0.3
Full principal amb
arrebossat i trasdossat
de PYL
-
Façana ventilada
CCC4-W0.2
Amb protecció UV
CCC4-MU60-W0.2
Amb arrebossat directe
sobre l’aïllament
W0.2-CS(10\Y)200
146
7. Dimensionat de l'aïllament
UNE 92184 – PUR (projecció in situ)
Aïllament sota forjat
-
Aïllament sota paviment
CS(10\Y)200
Aïllament sota paviment transitable a trànsit
rodat
CS(10\Y)300
Aïllament de terra radiant
CS(10\Y)200
Aïllament spta terra amb entramat de fusta
-
Aïllament al soroll d’impacte
-
4 SOSTRES
Aïllament dins fals sostre
-
5 MURS
Aïllament per l’exterior de murs enterrats
CCC4-MU60-W0.2CS(10\Y)300
3 TERRES
Font: Asociación Española de Normalización y Certificación. (2017). UNE 92184:2017 : Características
mínimas recomendables para distintas aplicaciones. Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la
edificación. Productos de espuma rígida de poliuretano (PUR) y poliisocianurato (PIR) proyectado in situ.
Madrid: AENOR.
147
8. Avaluació
de diferents
sistemes
constructius
habituals
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Aïllament de cobertes planes/inclinades
per l'interior
Descripció genèrica
Les cobertes són una part de l’edifici que sol presentar una superfície elevada
respecte a les altres superfícies i, per tant, acostumen a ser una de les zones on la
transmissió de calor pot ser màxima.
L’aïllament per l’interior consisteix a disposar un sostre fals per sota de la coberta
i omplir (totalment o parcialment) el plènum amb un aïllant d’una resistència
tèrmica elevada.
És una de les intervencions més simples que es poden proposar en aquest sentit.
Coberta
Aïllant
Sostre fals
Principi físic
La incorporació d’un material d’alta resistència tèrmica entre la fulla exterior
i l’ambient interior proporciona una reducció de la transferència de calor i,
consegüentment, comporta un estalvi energètic.
151
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Principi tecnològic
La incorporació de l’aïllament a l’interior protegeix l’ambient interior pel que fa a
la transferència tèrmica de calor.
Cal destacar la similitud d’aquesta tècnica amb la d’extradossats per l’interior en
façanes.
La simulació termogràfica permet visualitzar millor aquesta situació.
Sense aïllament en el plènum
Amb aïllament en el plènum
El fet de col·locar l’aïllant en la cara interior del sostre de coberta permet reduir la
quantitat de calor que cal subministrar o dissipar al recinte, ja que no cal escalfar
o refredar la massa del sostre.
Aquesta tecnologia és similar a la de la col·locació d’aïllament sobre els sostres
quan la coberta està formada per envanets de sostremort.
Criteris d’aplicació
Podem considerar que aquesta és una tècnica específica de rehabilitació, encara
que també és utilitzada en obres noves.
L’aïllant que es fa servir més habitualment en el farciment del plènum és la llana de
vidre, ja que la seva lleugeresa de pes fa que sigui especialment indicada per anar
suspesa del sostre fals.
Per als casos en què el plènum sigui difícilment accessible, la insuflació pneumàtica
del material aïllant pot ser una alternativa per considerar.
152
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
En l’interior dels plènums, per normativa reglamentària, s’han de fer servir
aïllants de baixa reacció al foc, com a màxim d’Euroclasse B (encara seria més
recomanable l’A2).
En climatologies molt rigoroses pot resultar necessari disposar d’una barrera de
vapor entre el sostre fals i l’aïllant.
En molts casos, aquesta tècnica es complementa coherentment amb la
d’extradossats en façana per la seva similitud tecnològica.
Codi de designació CE
La reacció al foc dels productes hauria de ser del nivell més baix possible,
preferentment incombustibles A1 o A2.
En algunes zones climàtiques i tipus de higrometria, les barreres de vapor poden
ser necessàries (es necessari fer-ne un càlcul higrotèrmic detallat).
Avantatges
És una proposta d’intervenció molt simple que es pot aplicar gairebé sempre
sense cap limitació.
La millora tèrmica també comporta una millora de l’aïllament acústic del sostre o
la coberta.
Es pot aprofitar la zona del plènum per ocultar els passos d’instal·lacions.
Es tracta d’un procediment que no implica una renovació total de la coberta
(teulada o impermeabilització), per la qual cosa és aconsellable d’aplicar-lo quan
l’estat de conservació de la coberta és prou bo per no fer recomanable una
intervenció completa en aquest sentit.
El sistema s’adapta a la rehabilitació d’edificis i es pot aplicar de manera parcial en
cadascun dels locals que calgui rehabilitar tèrmicament sense haver-hi de fer una
intervenció global.
153
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Limitacions
El sistema comporta una reducció de l’alçada lliure del local, i això pot suposar que
en determinats casos (d’alçades reduïdes) aquest procediment no sigui viable.
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida
L’eficàcia de qualsevol solució de millora de l’aïllament tèrmic d’un edifici està en
funció de la ubicació climàtica i del grau d’aïllament tèrmic que pugui presentar
l’element constructiu, sense prendre en consideració la millora aportada per l’aïllant.
Per aquest motiu, no es pot fer una avaluació d’una proposta si no se circumscriu
a un escenari determinat per les seves dades de partida.
Les dades de partida seran diferents segons els criteris d’avaluació que s’adoptin.
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d’altres estalvis
Criteri del confort (temperatura superficial)
El criteri és que la temperatura superficial sigui molt pròxima a la de l’aire de
l’ambient interior (per exemple, amb una diferència de l’ordre de 0,5 ºC).
Cal recordar que una diferència entre les temperatures superficials de 0,5 ºC és
percebuda pels usuaris com una disminució de la temperatura de confort de l’ordre
de 0,25 ºC.
En aquest cas, les dades de partida que cal considerar són:
154
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
— Temperatura exterior (normalment, la mínima/màxima extrema) (Te)
— Temperatura interior (normalment, la considerada confortable) (Ti).
— Coeficient e transmissió tèrmica de l’element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l’aïllament incorporat (Rt).
Exemple d’obra nova:
considerant Te = 0 ºC:
Ti = 20 ºC
Uo = 1,32 W/m2·K
(valor d’una coberta corrent als anys vuitanta)
En el gràfic adjunt s’ha calculat el salt tèrmic en funció de la resistència tèrmica de
l’aïllant incorporat.
4,00
3,50
Salt tèrmic (Ti - Tsi) (ºC)
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Prenent com a referència les cobertes que eren més corrents els anys vuitanta
(resistència tèrmica addicional = 0 en el gràfic), tot i que ja incorporaven un
primer nivell d’aïllament, resulta insuficient per al que avui podríem considerar
155
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
confortable, de manera que és gairebé segur que qualsevol coberta d’aquesta
època necessita una rehabilitació tèrmica.
S’hi pot observar que per a l’escenari de càlcul considerat caldria arribar a
resistències tèrmiques de l’ordre de 4,5 m2·K/W per assolir els nivells de confort
que normalment es consideren acceptables.
Criteri energètic (estalvi d’energia, reducció d’emissions associades)
Aquest criteri consisteix a intentar buscar una reducció en el consum d’energia de
l’edifici, de manera que caldria veure quines resistències tèrmiques proporcionen
uns estalvis prou interessants.
En aquest cas, les dades de partida serien:
— Climatologia d’hivern, expressada en graus dia de calefacció (GDc).
— Cimatologia d’estiu, expressada en graus dia de refrigeració (GDr).
— Coeficient de transmissió tèrmica de l’element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l’aïllament incorporat (Rt).
— Percentatge de temps d’utilització de l’edifici en període de calefacció (%c).
— Percentatge de temps d’utilització de l’edifici en període de refrigeració (%r).
— Rendiment mitjà del sistema de calefacció (ηc).
— Rendiment mitjà del sistema de refrigeració (ηr).
Exemple:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,32 W/m2·K (valor d’una coberta corrent als anys vuitanta)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
156
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
En el gràfic adjunt s’expressa l’estalvi d’energia en valor absolut de kWh per any i
m2 en funció de la resistència tèrmica de l’aïllant incorporat.
60
50
40
30
20
10
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Estalvi calefacció
Estalvi refrigeració
Estalvi total
Expressat en forma de percentatge:
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
Resistència tèrmica (m2·K/W)
% Estalvi calefacció
% Estalvi refrigeració
157
% Estalvi total
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
La zona en què l’estalvi resulta encara clarament creixent se situa entre les
resistències tèrmiques de 3,5 a 5 m2·K/W, que proporcionen estalvis energètics
de l’ordre del 80 al 90 %.
Aquestes resistències tèrmiques solen ser les que prescriuen les reglamentacions
de molts països d’Europa.
Avaluació econòmica
Criteris econòmics
Cal considerar en aquest apartat el cost de la inversió que cal fer en termes
d’aïllament i comparar-lo amb l’estalvi econòmic que representa l’energia
estalviada. A la suma de totes dues quantitats l’anomenem cost total; òbviament,
com més baix és, més interessant resulta la proposta.
També cal considerar quant temps triga a recuperar-se la inversió amb l’estalvi
proporcionat per l’energia estalviada. Sempre que sigui inferior a la vida útil de
l’element constructiu, la proposta és econòmicament interessant.
En aquest aspecte, cal considerar les dades d’entrada següents:
— Estalvis anuals d’energia (tal com s’han avaluat en l’apartat anterior).
— Cost de l’energia per a calefacció, expressat en euros per kWh (€c)
— Cost de l’energia per a refrigeració, expressat en euros per kWh (€r).
— Cost de l'aïllant expressat en euros per m3 instal·lat €a
— Cost dels treballs addicionals, expressat en euros per m2 (€ec)
— Durada estimada de l’edifici (DE).
Inversió
La inversió que cal considerar la podem desglossar en dos apartats:
— Els costos de l’aïllant en si mateix i de la seva instal·lació
— Els costos de les feines addicionals que caldrà fer pel fet de col·locar l'aïllament.
158
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
En casos d’obra nova, les feines addicionals es pot considerar que són inexistents,
ja que, encara que no s’hi incorpori l’aïllant, caldrà fer els mateixos treballs.
En obres de rehabilitació, els treballs addicionals en molts casos estarien justificats
per altres motius aliens a l’aïllament o, en determinats casos, el que justifica la
inversió és la millora aportada per l’aïllament.
Estalvi econòmic net
Exemple:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,32 W/m2 · K (valor d’una coberta corrent als anys vuitanta)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
€c = 0,06 (tarifes domèstiques per gas)
€r = 0,13 (tarifes domèstiques per electricitat)
€a = cost = 2,6724 · Rt + 6,1293
€ec = 40 (cost estimat de l’execució del sostre fals)
DE = 50 anys
159
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Cost total
60
40
20
Cost total (euros/m2)
0
-20
-40
-60
-80
-100
-120
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Per criteris econòmics, les resistències tèrmiques addicionals de l’ordre de més de
4 m2·K/W també estan justificades.
Temps de recuperació
56,00
52,00
48,00
44,00
Temps de recuperació (anys)
40,00
36,00
32,00
28,00
24,00
20,00
16,00
12,00
8,00
4,00
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
Resistència tèrmica (m ·K/W)
2
160
4,50
5,00
5,50
6,00
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Els temps de recuperació per a les resistències tèrmiques econòmicament òptimes
són perfectament compatibles amb les durades esperades de les intervencions.
Els temps de recuperació més curts se situen en resistències tèrmiques addicionals
de l’ordre de 2,5 a 4 m2·K/W
Imatges arxiu URSA.
161
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Aïllament de cobertes planes per l'exterior
Descripció genèrica
En aquest cas, es tracta d’incorporar-hi un aïllant addicional (normalment, per
sobre de la impermeabilització) per transformar el que seria una coberta tradicional
en una coberta invertida.
És un sistema que està molt ben considerat tant en obres noves com en obres de
rehabilitació i la implementació està en clar creixement.
Principi físic
La incorporació d’un material d’alta resistència tèrmica com a capa més externa
de la coberta proporciona una protecció no només al local situat sota la coberta,
sinó també a tota l’estructura i les capes que conformen la coberta (especialment,
la impermeabilització), la qual cosa es tradueix en una durabilitat millor de tot
el sistema.
Principi tecnològic
L’efecte protector de la cara externa queda palès en les simulacions termogràfiques
que s’adjunten:
162
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Situació d’hivern.
Situació d’hivern.
En els dos casos s’aprecia com totes les capes situades per sota de l’aïllant
mantenen una temperatura gairebé constant de manera que les tensions per
temperatures són mínimes.
Criteris d’aplicació
Aquesta proposta és igualment vàlida per a obres de nova construcció i per a
obres de rehabilitació.
L’aïllant està sense cap tipus de protecció respecte a l’aigua (per sobre de la
impermeabilització), de manera que es necessita un producte que no resulti
alterable per l’acció de l’aigua i de durabilitat contrastada en aquesta aplicació. El
poliestirè extrudit és clarament el producte que cal utilitzar.
Cal destacar que el sostre actua com un acumulador de calor i que, per tant, cal
escalfar-lo o refrigerar-lo en tota la seva massa, la qual cosa pot comportar, en
determinats casos, un sobreconsum d’energia.
163
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Codi de designació CE
En aquesta aplicació, les indicacions sobre resistència mecànica (CS) o fluència
(CC) són imprescindibles (valors que cal considerar), en cada cas segons les
sobrecàrregues de la coberta.
Les indicacions sobre l’absorció d’aigua total a llarg termini i, especialment, en
condicions de difusió són també imprescindibles: el codi de designació hi ha
d’incloure necessàriament declaracions de WL(T) i WD(V).
També és convenient que el producte tingui assegurada la durabilitat tal com
descriu el codi de designació CE en l’apartat FTCL.
Avantatges
Es fàcilment aplicable a qualsevol tipus d’obra.
La capa d’aïllament tèrmic (de XPS) col·locada en l’exterior assegura una protecció
a tota la construcció de la coberta, de manera que l’estabilitat tèrmica és molt
gran i, consegüentment, també la durabilitat dels elements que la conformen
(especialment de la impermeabilització, que sol ser el material més crític en aquest
tipus de cobertes).
Limitacions
Cal fer una capa de llast (de grava, de lloses, de rajola…) per assegurar la
immobilitat de l’aïllant; en alguns casos, això comporta un canvi d’aspecte de la
coberta (moltes vegades representa una millora apreciable).
Ocasionalment, el gruix de l’aïllant i de la capa de llast pot sobreelevar el pla
de coberta i oferir alguna dificultat (graons addicionals, passos de portes…) per
accedir-hi.
164
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida del cas concret en règim convencional
L’eficàcia de qualsevol solució de millora de l’aïllament tèrmic d’un edifici està en
funció de la ubicació climàtica, i del grau d’aïllament tèrmic que pugui presentar
l’element constructiu abans d’incorporar-hi l’aïllament addicional.
Per aquest motiu, no es pot fer una avaluació d’una proposta si no se circumscriu
a un escenari determinat per les seves dades de partida.
Les dades de partida seran diferents segons els criteris d’avaluació que s’adoptin.
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d’altres estalvis
Criteri del confort (temperatura superficial)
El criteri és que la temperatura superficial sigui molt pròxima a la de l’aire de
l’ambient interior (per exemple, amb una diferència de l’ordre de 0,5 ºC).
En aquest cas, les dades de partida que cal considerar són:
— Temperatura exterior (normalment, la mínima/màxima extrema) (Te).
— Temperatura interior (normalment, la considerada confortable) (Ti).
— Coeficient de transmissió tèrmica de l’element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l’aïllament incorporat (Rt).
Exemple d’obra nova:
considerant Te = 0 ºC:
Ti = 20º C
Uo = 1,95 W/m2·K
(coberta sense aïllament)
165
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
En el gràfic adjunt s’ha calculat el salt tèrmic en funció de la resistència tèrmica de
l’aïllant incorporat.
5 ,50
5,00
4,50
Salt tèrmic (Ti - Tsi) (ºC)
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Per poder dotar els locals sota coberta d’un confort mínimament acceptable són
necessàries unes resistències tèrmiques de l’ordre de 4 a 5 m2·k/W.
Criteri energètic (estalvi d’energia, reducció
d’emissions associades)
Aquest criteri consisteix a intentar buscar una reducció en el consum d’energia de
l’edifici, de manera que caldria veure quines resistències tèrmiques proporcionen
uns estalvis prou interessants.
166
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
En aquest cas, les dades de partida serien:
— Climatologia d’hivern, expressada en graus dia de calefacció (GDc).
— Climatologia d'estiu en graus dia de refrigeració (GDr).
— Coeficient de transmissió tèrmica de l'element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l'aïllament incorporat (Rt).
— Percentatge de temps d'utilització de l’edifici en període de calefacció (%c).
— Percentatge de temps d'utilització de l’edifici en període de refrigeració (%r).
— Rendiment mitjà del sistema de calefacció (ηc).
— Rendiment mitjà del sistema de refrigeració (ηr).
Exemple d’obra nova:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,95 W/m2·K (Coberta sense aïllament)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
En el gràfic adjunt s’expressa l’estalvi d’energia en valor absolut de kWh per any i
m2 en funció de la resistència tèrmica de l’aïllant incorporat.
167
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
80
70
60
kWh/m2·any
50
40
30
20
10
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Estalvi calefacció
Estalvi refrigeració
Estalvi total
Expressat en forma de percentatge
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
Resistència tèrmica (m2·K/W)
% Estalvi calefacció
% Estalvi refrigeració
% Estalvi total
Per obtenir rendiments de l’ordre del 90%, cal pensar en aïllants que aportin una
resistència tèrmica de l’ordre de 4 a 5 m2·K/W, que encara són energèticament
eficaços (la pendent de la corba d’estalvi energètic és encara prou inclinada).
168
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Avaluació econòmica
Criteris econòmics
Cal considerar en aquest apartat el cost de la inversió que cal fer en termes
d’aïllament i comparar-lo amb l’estalvi econòmic que representa l’energia
estalviada. A la suma de totes dues quantitats l’anomenem cost total; òbviament,
com més baix és, més interessant resulta la proposta.
També cal considerar quant temps triga a recuperar-se la inversió amb l’estalvi
proporcionat per l’energia estalviada. Sempre que sigui inferior a la vida útil de
l’element constructiu, la proposta és econòmicament interessant.
En aquest aspecte, cal considerar les dades d’entrada següents:
— Estalvis anuals d'energia (tal com s'han avaluat en l'apartat anterior.
— Cost de l’energia per a calefacció, expressat en euros per kWh (€c).
— Cost de l’energia per a refrigeració, expressat en euros per kWh (€r).
— Cost de l’aïllant, expressat en euros en funció de la resistència tèrmica (€a).
— dels treballs en l’element constructiu, expressat en euros per m2 (€ec).
— Durada estimada de la intervenció sobre l’edifici (DE).
Inversió
La inversió que cal considerar la podem desglossar en dos apartats:
— Els costos de l’aïllant en si mateix i de la seva instal·lació.
— Els costos de les feines addicionals que caldrà fer pel fet de col·locar l’aïllament.
En els casos d’obra nova, les feines addicionals es pot considerar que són inexistents,
ja que, encara que no s’hi incorpori l’aïllant, caldrà fer els mateixos treballs.
En les obres de rehabilitació, els treballs addicionals en molts casos estarien
justificats per altres motius aliens a l’aïllament o, en determinats casos, el que
justifica la inversió és la millora aportada per l’aïllament.
169
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Estalvi econòmic net
Exemple d’obra nova:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,95 W/m2·K (coberta sense aïllament)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
€c = 0,06 (tarifes domèstiques per gas)
€r = 0,13 (tarifes domèstiques per electricitat)
€a = 8 · Rt + 4,4
€ec = 0 (considerem negligible, o ja assumit, el cost de la capa de llast)
DE = 50 anys
Cost total
0
Cost total (euros/m2)
-50
-100
-150
-200
-250
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
Resistència tèrmica (m ·K/W)
2
170
4,50
5,00
5,50
6,00
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Es pot observar que el valor òptim es troba al voltant de 3 a 4 m2·K/W de resistència
tèrmica, així com l’alt valor de l’estalvi econòmic possible.
És, doncs, una proposta d’una eficàcia econòmica alta.
Temps de recuperació
12,00
Temps de recuperació (anys)
10,00
8,00
6,00
4,00
2,00
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Els temps de recuperació són curts per a qualsevol situació i especialment per als
valors econòmicament òptims (entre 6 i 9 anys).
171
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Imatges arxiu URSA.
172
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Aïllament de teulades per l’exterior
Descripció genèrica
Les cobertes inclinades també es poden aïllar per l’exterior: es col·loca l’aïllament
directament per sota de les teules, que, posteriorment, s’han de fixar mitjançant
un doble enllistonat o bé directament amb morter.
Principi físic
La incorporació d’un material d’alta resistència tèrmica per sota de les teules
protegeix tota la estructura de l’edifici i en millora la durabilitat.
Principi tecnològic
Podem considerar com a principi tecnològic d'aquesta proposta com la introducció
d'una barrera tèrmica en la superfície més externa de l’edifici.
173
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Criteris d’aplicació
Aquesta proposta és aplicable només en les obres noves o en els casos (freqüents)
d’obres de rehabilitació en què cal refer la teulada.
El material d’aïllament ha de suportat el pes de les teules i, eventualment, les
sobrecàrregues de vent o neu, de manera que cal un material prou resistent
mecànicament i d’una durabilitat contrastada.
Cal defugir dels materials aïllants amb gruixos irregulars, ja que dificulten
(impossibiliten) la consecució d’una bona planimetria de la vessant de la teulada
(o obliguen a afegir-hi capes de regularització).
Els materials més correntment utilitzats són els plafons de poliestirè extrudit, amb
ranures, quan les teules s’hi instal·len amb morter, o sense, quan les teules es
fixen sobre sistemes de llistons.
No s’aconsella d’aplicar-hi aquesta tècnica quan per sota de la coberta hi ha un
sostremort no habitable, atès que la ventilació del plènum elimina l’efecte aïllant
de la coberta.
Codi de designació CE
En aquesta aplicació, les indicacions sobre resistència mecànica (CS) o fluència
(CC) són imprescindibles (valors que cal considerar), en cada cas segons les
sobrecàrregues de la coberta.
Les indicacions sobre l’absorció d’aigua total a llarg termini i, especialment, en
condicions de difusió són també imprescindibles: el codi de designació hi ha
d’incloure necessàriament declaracions de WL(T) i WD(V).
També és convenient que el producte tingui assegurada la durabilitat tal com
descriu el codi de designació CE en l’apartat FTCL.
174
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Avantatges
Els treballs d’aïllament no condicionen l’acabat interior del sostre de teulada i no
suposen un canvi significatiu en la manera de construir la teulada.
Limitacions
En les rehabilitacions, cal refer la teulada per poder utilitzar aquesta tecnologia,
per això només és recomanable si aquesta intervenció també resulta aconsellable
(degut a un estat deficient).
En cas de gruixos d’aïllament importants, l’alçada aparent de les cornises i els
ràfecs augmenta (amb un aspecte poc estètic), de manera que cal preveure-hi
una solució per minorar aquest aspecte (cornises i ràfecs alleugerits en alçada).
Anàlisi de viabilitat
Dades de partida del cas concret en règim convencional
L’eficàcia de qualsevol solució de millora de l’aïllament tèrmic d’un edifici està en
funció de la ubicació climàtica i del grau d’aïllament tèrmic que pugui presentar
l’element constructiu abans d’incorporar-hi l’aïllament addicional.
Per aquest motiu, no es pot fer una avaluació d’una proposta si no se circumscriu
a un escenari determinat per les seves dades de partida.
Les dades de partida seran diferents segons els criteris d’avaluació que s’adoptin.
175
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Avaluació tècnica dels estalvis energètics i d’altres estalvis
Criteri del confort (temperatura superficial)
El criteri és que la temperatura superficial sigui molt pròxima a la de l’aire de
l’ambient interior (per exemple, amb una diferència de l’ordre de 0,5 ºC).
En aquest cas, les dades de partida a considerar són:
— Temperatura exterior (normalment, la mínima/màxima extrema) (Te).
— Temperatura interior (normalment, la considerada confortable) (Ti).
— Coeficient de transmissió tèrmica de l’element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l’aïllament incorporat (Rt).
Exemple d'obra nova:
considerant Te = 0 ºC:
Ti = 20 ºC
Uo = 1,95 W /m2·K
(coberta sense aïllament)
En el gràfic adjunt s'ha calculat el salt tèrmic en funció de la resistència tèrmica de
l’aïllant incorporat.
176
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
5 ,50
5,00
Salt tèrmic (Ti - Tsi) (ºC)
4,50
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Són aconsellables resistències tèrmiques de l'ordre de 4 m2·k/W.
Criteri energètic (estalvi d’energia, reducció d’emissions associades)
Aquest cas el criteri consisteix a intentar buscar una reducció en el consum
d’energia de l’edifici, de manera que caldria veure quines resistències tèrmiques
proporcionen uns estalvis prou interessants.
En aquest cas, les dades de partida serien:
— Climatologia d’hivern, expressada en graus dia de calefacció (GDc).
— Climatologia d’estiu, expressada en graus dia de refrigeració (GDr).
— Coeficient de transmissió tèrmica de l’element constructiu sense aïllament (Uo).
— Resistència tèrmica de l’aïllament incorporat (Rt).
— Percentatge de temps d’utilització de l’edifici en període de calefacció (%c).
— Percentatge de temps d’utilització de l’edifici en període de refrigeració (%r).
— Rendiment mitjà del sistema de calefacció (ηc).
— Rendiment mitjà del sistema de refrigeració (ηr).
177
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Exemple d'obra nova:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,95 W/m2·K (coberta sense aïllament)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
En el gràfic adjunt s'expressa l'estalvi d'energia en valor absolut de kWh per any
i m2 en funció de la resistència tèrmica de l'aïllant incorporat.
100
90
80
kWh/m2·any
70
60
50
40
30
20
10
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
Resistència tèrmica (m ·K/W)
2
Estalvi calefacció
Estalvi refrigeració
178
Estalvi total
5,00
5,50
6,00
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Expressat en forma de percentatge:
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
% Estalvi calefacció
% Estalvi refrigeració
% Estalvi total
Per criteris energètics, són recomanables encara resistències tèrmiques superiors
a 4 a 5 m2·K/W.
Avaluació econòmica
Criteris econòmics
Cal considerar en aquest apartat el cost de la inversió que cal fer en termes
d’aïllament i comparar-lo amb l’estalvi econòmic que representa l’energia
estalviada. A la suma de totes dues quantitats l’anomenem cost total; òbviament,
com més baix és, més interessant resulta la proposta.
179
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
També cal considerar quant temps triga a recuperar-se la inversió amb l’estalvi
proporcionat per l’energia estalviada. Sempre que sigui inferior a la vida útil de
l’element constructiu, la proposta es econòmicament interessant.
En aquest aspecte, cal considerar les dades d’entrada següents:
— Estalvis anuals d’energia (tal com s’han avaluat en l’apartat anterior).
— Cost de l’energia per a calefacció, expressat en euros per kWh (€c).
— Cost de l’energia per a refrigeració, expressat en euros per kWh (€r).
— Cost de l’aïllant, expressat en euros per m3 instal·lat (€a).
— Cost dels treballs en l’element constructiu, expressat en euros per m2 (€ec).
— Durada estimada de l’edifici (DE).
Inversió
La inversió que cal considerar la podem desglossar en dos apartats:
— Els costos de l’aïllant en si mateix i de la seva instal·lació
— Els costos de les feines addicionals que caldrà fer pel fet de col·locar l’aïllament.
En els casos d’obra nova, les feines addicionals es pot considerar que són inexistents,
ja que, encara que no s’hi incorpori l’aïllant, caldrà fer els mateixos treballs.
En les obres de rehabilitació, els treballs addicionals (refer la teulada) han d’estar
justificats per l’estat previ.
180
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Estalvi econòmic net
Exemple d'obra nova:
GDc = 1.128 (dades representatives de Barcelona)
GDr = 354 (dades representatives de Barcelona)
Uo = 1,95 W/m2·K (coberta sense aïllament)
%c = 1 (ús constant)
%r = 1 (ús constant)
ηc = 0,75 (caldera de gas estàndard)
ηr = 2,1 (sistema bomba calor)
€c = 0,06 (tarifes domèstiques per gas)
€r = 0,13 (tarifes domèstiques per electricitat)
€a = 8 · Rt + 4,4
€ec = 0 (en obra nova no es considera el cost de l’element constructiu)
DE = 50 anys
Cost total
0
Cost total (euros/m2)
-50
-100
-150
-200
-250
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
En aquest cas, el criteri econòmicament òptim de resistència tèrmica se situa als
voltants de 3 a 4 m2·K/W.
181
8. Avaluació de diferents sistemes constructius habituals
Temps de recuperació
12,00
Temps de recuperació (anys)
10,00
8,00
6,00
4,00
2,00
0,00
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Tal com passa en la major part dels casos d’obra nova, els temps de recuperació de la
inversió són curts, de manera que està plenament justificat fer-hi els esforços màxims.
Imatges arxiu URSA.
182
9. Exemple
d'avaluació
tècnica i
econòmica
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Metodologia per a l'avaluació
tècnica i econòmica d’una proposta
d’intervenció
Introducció
Per tal de poder avaluar una proposta d’intervenció en l’aïllament d’un edifici cal
disposar i seguir una metodologia que permeti dur a terme aquesta avaluació per
poder determinar la conveniència de la proposta i optimitzar-ne el dimensionament
abans de la seva implementació.
Des d’un punt de vista de rigorositat tècnica absoluta, caldria fer en cada cas
una avaluació de la demanda energètica de tot l’edifici abans de la intervenció
proposada i després de la intervenció (per exemple, fent servir eines de simulació
energètica). Òbviament, la diferència seria el guany aportat per la intervenció.
Aquesta forma de procedir fa impossible analitzar els elements constructius de
manera independent els uns dels altres i del perfil d’ús de l’edifici (ocupació,
ventilació, temperatures…), per la qual cosa no resulta pràctica en fases inicials o
per als primers predimensionaments de les propostes d’intervenció, encara que
serà imprescindible en fases més avançades dels projectes.
Per tal de disposar d’una eina d’anàlisis d’elements constructius considerats
individualment s’ha adoptat la metodologia que es descriu en aquest apartat.
Criteris adoptats
Es considera que per fer una avaluació d’una tecnologia es poden seguir tres
criteris principals:
— Criteri de confort per als usuaris.
— Criteri d’estalvi energètic.
— Criteri econòmic.
185
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Criteri de confort per als usuaris
En moltes ocasions, les propostes d’aïllament tenen l’origen en una situació de
desconfort sentida pels usuaris.
El confort dels usuaris és el resultant d’un balanç energètic entre els elements que
conformen l’envolupant del recinte i els usuaris mateixos.
Qe
Qc
Qs
Qe
Qv
Qc
Qi
Qc
Qm
Qs + Qi ± Qc ± Qv ± Qm – Qe = 0
El confort dels ocupants està principalment en funció de les temperatures
percebudes pels usuaris.
La temperatura percebuda es pot considerar com una mitjana entre la temperatura
de l’aire i les temperatures superficials properes als ocupants. Si considerem que
la temperatura de l’aire és adequada, les temperatures superficials, o encara
millor, la diferència de temperatura entre l’aire i les superfícies dels tancaments
poden utilitzar-se com a indicador de confort.
Si les temperatures superficials es mantenen molt properes a les de l’aire, la
sensació de confort és elevada, mentre que, si el salt tèrmic és elevat, la sensació
de manca de confort està garantida. En casos extrems, la situació pot esdevenir
no tan sols insofrible, sinó fins i tot patològica, si la diferència de temperatures
és tan gran que arriba a provocar la formació de fongs o de condensacions en la
superfície dels tancaments.
186
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Quan els usuaris perceben aquesta sensació de desconfort, tendeixen a
augmentar la temperatura de l’aire, i amb això s’incrementa el consum energètic
de l’edifici. D’aquesta manera, el criteri del confort també actua com un sistema de
seguretat contra l’establiment d’una temperatura de consigna de l’ambient interior
exageradament alta.
Irradiació
Vaporització
Convecció
Conducció
Top =
Tair + Trad
2
Càlcul de temperatures superficials
En una primera aproximació, es pot considerar la transferència de calor com
si fos en règim estacionari sota el gradient de temperatures interior i exterior
(normalment, es consideren les temperatures extremes).
Sota aquests principis la diferència de temperatura entre la superfície i l’ambient
es poden calcular tal com segueix.
ΔT = Ti - Tsi
Tsi = Ti – (Ti – Te) · U · Rsi
U=
1
1/Uo + Raill
187
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
ΔT = Diferència de temperatures (criteri de confort).
Tsi = Temperatura superficial interior.
Ti = Temperatura de l'aire interior.
Te = Temperatura de l'aire exterior.
Rsi = Resistència superficial interior (normalment 0,1 m2·K/W).
U = Coeficient de transmissió tèrmica.
Uo = Coeficient de transmissió tèrmica abans de la intervenció (o sense aïllament).
Raill = Resistència tèrmica de l’aïllant incorporat (o de l'aïllament addicional, si és
el cas).
Finalment, podem escriure de manera directa:
ΔT = Ti – (Ti – Te) ·
1
Raill + 1/Uo
· Rsi
= (Ti – Te) ·
1
Raill + 1/Uo
· Rsi
Si s’adopta el criteri que la temperatura superficial de qualsevol punt no pot
ser 0,5 ºC inferior a la de l’ambient, un cop coneguda la situació d’exposició
(temperatures interior i exterior), podem determinar fàcilment ja la resistència
tèrmica de l’aïllant (o la de l’aïllant addicional) per obtenir la situació de confort.
Criteri d'estalvi energètic
En altres ocasions, l’objectiu de la intervenció és aconseguir estalviar energia.
Normalment, en aquests casos són els criteris de protecció ambiental els
determinants.
Els objectius es poden fixar ja sigui de forma absoluta (estalviar una determinada
quantitat d’energia) o en forma percentual (millorar la situació inicial en un
percentatge).
188
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Càlcul de l’estalvi energètic
Podem caracteritzar l’exposició climàtica a través del concepte de graus dia en
règim de calefacció o de climatització.
Les formules a utilitzar per obtenir l'estalvi en kWh són:
Per a calefacció:
Eec = GDc · (Uo – U) · 0,024 · %c /ηc
Per a refrigeració:
Eer = GDr · (Uo – U) · 0,024 · %r /ηr
En total:
Eet = Eec + Eer
En què:
U=
1
1/Uo + Raill
Eec = estalvi d'energia en calefacció.
Eer = estalvi d'energia en refrigeració.
Eet = estalvi total d'energia.
GDc = graus dia de calefacció.
GDr = graus dia de refrigeració.
Uo = coeficient de transmissió tèrmica abans de la intervenció (o sense l’aïllament).
U = coeficient de transmissió tèrmica desprès de la intervenció (o amb l’aïllament
incorporat).
Raill = resistència tèrmica de l’aïllant incorporat (o de l’aïllament addicional, si és el cas).
%c = percentatge d’ús en temporada de calefacció (1 indica l'ús permanent).
%r = percentatge d'ús en temporada de refrigeració (1 indica l'ús permanent).
ηc = rendiment mitjà estacional del sistema de calefacció.
ηr = rendiment mitjà estacional del sistema de refrigeració.
189
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Si cal expressar-lo en percentatge, n’hi ha prou amb calcular prèviament el consum
energètic abans de la intervenció en estudi i referir l’estalvi anterior al consum
estimat inicialment.
Consum inicial en calefacció:
Coc = Gdc · (Uo) · 0,024 · %c /μc
Consum inicial en refrigeració:
Cor = Gdr · (Uo) · 0,024 · %r /μr
Consum inicial total:
Cot = Coc + Cor
Estalvi percentual en calefacció:
%Eec =
Eec
Coc
· 100
Estalvi percentual en refrigeració:
%Eer =
Eer
Cor
· 100
Estalvi percentual total:
%Eet =
Eec + Eer
Coc + Cor
· 100
Com es pot veure, el procediment és simplificat, però permet introduir les
principals variables i avaluar l’impacte de la mesura proposada en funció de les
circumstàncies específiques de cada cas.
Nota: el mateix procediment es pot fer servir per avaluar tancaments interiors, multiplicant el coeficient
del percentatge d’ocupació per un coeficient d’exposició que prengui en consideració el percentatge de
salt tèrmic entre el local en estudi i els locals adjacents. %c = %ocup_c · %exp_c.
190
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Presentant els resultats a través de gràfics en funció de la resistència tèrmica de
l’aïllant (incorporat o addicional), es pot visualitzar fàcilment la situació en què
petits esforços proporcionen grans guanys o quan, inversament, cal fer grans
esforços per obtenir uns guanys limitats.
Exemple d'estalvi absolut en funció de Raill:
140
120
100
kWh/m2·any
80
60
40
20
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Estalvi calefacció
Estalvi refrigeració
Estalvi total
Exemple d'estalvi percentual en funció de Raill:
110%
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
% Estalvi calefacció
% Estalvi refrigeració
191
% Estalvi total
5,50
6,00
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Criteri econòmic
En ocasions, les propostes d’intervenció es poden justificar per criteris estrictament
econòmics, independentment de consideracions de confort o ambientals.
Es tracta d’avaluar l’estalvi mesurat, no en unitats energètiques, sinó en unitats
econòmiques, o de veure si l’estalvi econòmic aportat per l’aïllament compensa
la inversió que cal fer per incloure’l (o determinar quan el cost global és mínim),
o si el temps de recuperació de la inversió és prou interessant per considerar la
viabilitat econòmica de la intervenció.
Càlcul de l’estalvi econòmic
També de forma molt simplificada podem fer servir el procediment següent:
Estalvi econòmic anual en calefacció:
E€c = Eec · €c
Estalvi econòmic anual en refrigeració:
E€r = Eer · €r
Estalvi econòmic anual total:
E€t = Eec · €c + Eer · €r
En què:
E€c = estalvi econòmic en calefacció.
E€r = estalvi econòmic en refrigeració.
E€t = estalvi econòmic total.
Eec = estalvi energètic en calefacció.
Eer = estalvi energètic en refrigeració.
Eet = estalvi energètic total.
€c = cost unitari de la unitat energètica en calefacció.
€r = cost unitari de la unitat energètica en refrigeració.
192
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Càlcul del cost total
El cost de la intervenció es pot desglossar en:
— Cost de l’aïllant pròpiament dit un cop instal·lat. Normalment, aquest cost
es pot expressar de forma relativament constant per a la major part dels
d’aïllants com un cost per m3 d’aïllant instal·lat.
— Cost de treballs addicionals que cal fer per introduir o incrementar
l’aïllament.
Raill =
daill
λaill
Caill = Raill · λ ·€a + €ad
Cost total:
Ctot = Caill – E€t · DE
En què:
Raill = resistència tèrmica de l’aïllant.
daill = gruix de l’aïllant.
λaill = conductivitat tèrmica de l’aïllant.
€a = cost de l’aïllament instal·lat.
€ec = cost dels treballs de l’element constructiu.
Caill = cost de la intervenció proposada.
DE = durada esperada de la intervenció.
E€t= estalvi econòmic total anual.
Ctot = cost total de la intervenció.
Càlcul del temps de recuperació
El temps que es tarda a compensar amb l’estalvi la inversió necessària es pot
calcular fàcilment:
Trec =
193
Caill
E€t
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
També en aquest cas la representació gràfica en funció de la resistència tèrmica
permet visualitzar millor el comportament econòmic de la proposta.
Exemple d'estalvi econòmic anual en funció de Raill:
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
4,50
5,00
5,50
6,00
5,00
5,50
6,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
Estalvi calefacció
Estalvi refrigeració
Estalvi total
Exemple de cost total en funció de Raill :
0
–50
Cost total (euros/m2)
–100
–150
–200
–250
–300
–350
–400
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
194
4,50
Exemple d'avaluació tècnica i econòmica
Exemple de temps de recuperació en funció de Raill:
Temps de recuperació (anys)
8
6
4
2
0
0,00
0,50
1,00
1,50
2,00
2,50
3,00
3,50
4,00
Resistència tèrmica (m2·K/W)
195
4,50
5,00
5,50
6,00
10.Conclusions
Conclusions
L’avaluació de la viabilitat tècnica o econòmica d’una proposta no depèn només de
les característiques de la proposta sinó també d’altres paràmetres independents
(climatologia, ús, sistemes de calefacció i refrigeració…), de manera que cal fer un
estudi cas per cas (o definir uns escenaris de referència).
199
Annexos
Ventajas de aislar
con URSA TERRA Vento
Protección acústica
La lana mineral es el producto idóneo para los sistemas de aislamiento acústico. En sistemas de fachada
ventilada, la lana mineral amortigua las ondas sonoras que penetran en ella incrementado el aislamiento
acústico de la zona opaca y contribuyendo a la mejora del aislamiento global. Además, la incorporación
del aislamiento de lana mineral en la fachada hace
que disminuya la frecuencia de resonancia propia del
sistema, desplazando el pico frecuencial de las ondas
estacionarias, lo que hace que se minimice al máximo
la posibilidad de que se produzca efecto tambor.
El aislamiento mínimo requerido vendrá determinado por el nivel de ruido exterior. En cualquier caso, la
fachada completa (parte ciega + ventana + orificios
ventilación) debe presentar un aislamiento creciente
que cumpla los mínimos establecidos por el nivel de
ruido exterior de la zona.
Protección térmica
El aislamiento exterior evita la formación de los
puentes térmicos como frentes de forjado o pilares
embebidos en la fachada, sin realizar ningún trabajo
adicional; de esta forma se optimizan las prestaciones
de protección térmica en los edificios rentabilizando al
máximo el uso del material aislante.
En los sistemas de aislamiento por el exterior es fácil
conseguir valores muy bajos de Transmitacia Térmica
(U) y calificaciones energéticas altas.
La posición exterior del aislante también evita
que las oscilaciones térmicas de la temperatura
exterior (día- noche, invierno-verano) repercutan
en los cerramientos minimizando los movimientos
estructurales.
Para evaluar el aislamiento conjunto de la fachada se
puede utilizar el procedimiento descrito en la norma
UNE EN ISO 12354-2.
Reacción
al fuego
A1
Protección frente al fuego
En caso de incendio la cámara de aire podría
fácilmente ser una vía de transmisión del fuego y del
humo entre las diferentes plantas o zonas del edificio.
El uso de materiales aislantes incombustibles como la
lana mineral URSA TERRA Vento permite eliminar este
riesgo y, por tanto, sólo deberían aceptarse este tipo
de productos en el interior de cámaras ventiladas.
Repelente
al agua
WS
Protección frente al agua
Protección solar
La ventilación de la cámara permite evacuar el
sobrecalentamiento de la piel del edificio provocado
por la radiación solar, de esta forma se minimizan
las ganancias solares en régimen de verano y se
disminuye la carga térmica de refrigeración del edificio
provisto de una fachada ventilada.
URSA Ibérica Aislantes, S.A. soporte.tecnico@ursa.com · www.ursa.es
La cámara de aire actúa como sistema de “corte
capilar” frente a la infiltración del agua de lluvia y este
principio elemental de seguridad frente a la infiltración
de agua debe mantenerse en todos los puntos en
que el drenaje puede ser interrumpido (por ejemplo,
en los contornos de las ventanas) por lo que estos
puntos singulares deben concebirse atendiendo a este
principio.
La cámara de aire:
• Impide que el agua infiltrada a través de las juntas
del revestimiento pueda alcanzar las capas interiores
de la fachada asegurando la mejor estanqueidad al
agua de lluvia.
• Permite efectuar el drenaje del agua infiltrada
conduciéndola hacia las partes bajas de la fachada
donde debe ser oportunamente desaguada hacia el
exterior.
La lana mineral URSA TERRA, por su estructura
y proceso de fabricación, es no hidrófila (no capta
la humedad ambiental) ni capilar (no transmite la
humedad a otras capas del cerramiento), por lo que no
absorbe el agua de lluvia.
Protección higrotérmica
La formación de condensaciones de los cerramientos
viene condicionada a que el vapor de agua en el aire
alcance superficies frías.
En fachadas con aislamiento por el exterior las
diferentes capas del cerramiento se encuentran a
temperaturas relativamente elevadas, por lo que la
probabilidad de formación de condensaciones son
ínfimas.
La lana mineral colocada en la cara exterior permite
transpirar al cerramiento minimizando el riesgo de la
formación de condensaciones.
Fijación del aislamiento
Para asegurar las prestaciones del aislamiento
URSA TERRA Vento en la fachada ventilada
se recomienda seguir los siguientes pasos:
1 Seleccionar las fijaciones adecuadas al tipo
de muro soporte sobre el que se va a trabajar.
2 La longitud de la fijación debe de ser adecuado
con el espesor del aislante.
3 Emplear fijaciones plásticas con rotura
de puente térmico.
4 Las arandelas deben ser flexibles para permitir
la distribución de las tensiones y reducir el efecto
‘edredón’. Debe considerarse que es necesario un
diámetro de arandela mínimo de 90 mm.
URSA Ibérica Aislantes, S.A. soporte.tecnico@ursa.com · www.ursa.es
5 Para introducir las fijaciones en productos con
tejidos resistentes al punzonamiento debe realizarse
un pequeño corte de replanteo en el revestimiento a
10 cm del borde del panel.
6 Se recomienda distribuir las fijaciones en
las esquinas de los paneles para asegurar que
el recubrimiento del producto se mantiene pegado
al panel de lana mineral.
7 El número de fijaciones recomendadas por panel
es de 4 ud/m2 o 5 ud/m2 en caso de rollos y en cada
esquina en el caso de paneles.
NOTA: Se recomienda no encintar los paneles debido a que la corriente
generada en la cámara de aire las despegaría del panel.
COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS
I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA
COL· LE CC I Ó
M AN U ALS
D ’ E N E R G I A
-
5
Manual energètic de cobertes
Aquest manual forma part d’una col·lecció sobre energia, que
elabora el CAATEEB amb la participació de professionals que
tenen un profund coneixement i experiència contrastada
en l’àmbit d’actuació que s’hi tracta, amb la pretensió
d’oferir un document amè i pràctic, que contribueixi a
divulgar continguts que permetin impulsar la qualitat dels
treballs i promoure l’excel·lència en la prestació dels serveis
professionals.
Per la realització d’aquest manual energètic de cobertes s’ha
comptat amb la complicitat dels arquitectes tècnics Joan
Olona, Mireia Bosch i Josep Solé, que disposen d’un ampli
bagatge professional, així com en la docència acadèmica
com a professors en aquesta matèria.