SOCIOLOGIA
GENERAL
B O U R D I E U I L’ E D U C A C I Ó
BOURDIEU
Pierre Bourdieu (Denguin, 1930 – Paris, 2002):
•
La Reproducció (1970)
•
La Distinció (1979)
•
El Sentit Pràctic (1980)
•
Noblesa d’estat (1989)
•
Per una sociologia reflexiva (1992)
•
La Dominació Masculina (1998)
BOURDIEU
Constructivisme estructuralista (objectiu i subjectiu):
“Con ‘estructuralismo’ pretendo decir que en el mundo social mismo
existen estructures independientes de la conciencia y de la voluntad de
los agentes, los cuales son capaces de orientar o de restringir las
prácticas o representaciones. Con ‘constructivismo’ pretendo decir que
hay una génesis social de los esquemas de percepción, de pensamiento y
de acción que son constitutivos de lo que denomino habitus y, por otra
parte la hay de las estructuras sociales, y en especial de lo que denomino
campos.”
BOURDIEU
El doble moviment d’interiorització d’allò exterior (habitus) i d’exteriorització
d’allò interior (camp)
•
Habitus: la història feta cos. L’habitus es relaciona amb les estructures
socials de la nostra subjectivitat, que es configuren per mitjà de les nostres
primeres experiències (habitus primari) i després en la nostra vida adulta
(habitus secundari). Així, les estructures socials s’imprimeixen en els
nostres cossos i en els nostres caps per interiorització de l’exterioritat.
•
L’habitus és un sistema de disposicions durables i extrapolables
•
L’habitus està constituït per principis generadors
•
Permet analitzar els vincles entre estructures socials i pràctiques socials i
personalitats
BOURDIEU
Camp: la història feta cosa
Els camps constitueixen la dimensió exteriorització de la interioritat del procés
• El camp és una esfera de la vida social que es va anar tornant autònoma en
el transcurs de la història, en torn a relacions socials, recursos propis i reptes,
diferents als de la resta de camps
• Les persones no s’agiten (actuen) pels mateixos motius en els diferents
camps (periodístics, econòmics, artístics, polítics, esportius...
• Cada un d’aquests camps està marcat per una distribució desigual dels
recursos (correlació de forces entre dominats i dominants). Cada un
d’aquests camps és, per tant, un camp de lluites ja que els agents socials
s’enfronten per preservar o transformar la correlació de forces
• Cada camp es caracteritza per mecanismes específics de capitalització dels
recursos legítims, per tant, hi ha pluralitat de capitals (cultural, polític,
econòmic, social)
•
El camp del poder és a on es posen en relació els diferents camps i capitals
LES FORMES DEL CAPITAL
Per explicar la reproducció social:
Diversitat de capitals:
a)
Econòmic
b)
Social
c)
Simbòlic
d)
Cultural: manifest, objectivat i institucionalitzat
D’aquesta forma podem entendre el rol del sistema educatiu en la
reproducció de les desigualtats
LES FORMES DEL CAPITAL
BOURDIEU
•
Violència simbòlica: En la vida social (els camps) no s’expressen
només correlacions de forces, també una violència simbòlica que
s’interioritzarà en els habitus
•
Les diferents formes de dominació no poden dependre constantment
de la força física, han de ser legitimades, han de normalitzar-se,
naturalitzar-se. Així, els dominats s’adhereixen voluntàriament a l’ordre
social dominant (i oblidin el seu caràcter arbitrari)
•
Això requereix un doble procés de reconeixement i desconeixement
(constitueix el principi de la violència simbòlica)
•
Es reconeix (s’accepta) una violència com legítima que s’exerceix
sense reconèixer-la (es desconeix) com a violència
•
No requereix cap treball de persuasió, cap mena d’inculcació activa
BOURDIEU
La sociologia és un esport de combat:
https://www.youtube.com/watch?v=xkkDSSRYpWw&t=508s
PREGUNTES
•
Resumeix la teoria general de Bourdieu sobre les formes de capital.
Posa exemples sobre el sistema educatiu
•
Explica el marc teòric de Bourdieu sobre l’adquisició i ús de capital
cultural