SOCIOLOGIA:
KARL
MARX
MARX
Karl Marx (1818-1883) TrèverisLondon
Obres clau:
• La Sagrada Família (1845)
• La Ideologia Alemanya (1846)
• El Manifest Comunista (1848)
• El 18 Brumari de Luis Bonaparte
(1852)
• Grundrisse (Lineas fundamentales
de la crítica de la economia
política) 1859
• El Capital (1867)
• La Guerra Civil a França (1871)
MARX
Conceptes clau en Marx:
•
Alienació
•
Falsa Consciència
•
Classe en si i classe per a si
•
Lluita de classes
•
Burgesos i proletaris
MARX
•
El mètode marxista d’anàlisi de la realitat social: el materialisme
històric
•
La necessitat d’una ciència empírica de la societat (crítica als joves
hegelians)
•
Tota societat té la seva dinàmica interna característica
•
Dialèctica entre el subjecte (home en societat) i l’objecte (el món
material)
•
La història és un procés de creació, satisfacció i nova creació de
necessitats humanes
“La historia no es sino la sucesión de las diferentes generaciones, cada
una de las cuales explota los materiales, capitales y fuerzas
MARX
Ideologia:
•
Tota classe dominant pretén la universalitat de la ideologia que
legitima la seva posició de domini
•
Tota societat estable requereix d’un equilibri entre el mode de
producció, les relacions socials que fan possible el mode de
producció i la ideologia i les seves institucions
•
Les idees no evolucionen independentment en una societat, ho fan
com elements de la consciència de les persones que viuen en
societat, seguint una praxis determinada
•
La consciència humana està arrelada en la praxis social
MARX
•
Dialèctica entre la rebel·lió subjectiva de formació d’una consciència
de classe i de la contradicció objectiva capitalista entre les forces
productives i les relacions socials de producció
•
Per Marx, la dialèctica de la divisió del treball no acaba en la
manufactura, sinó que arriba a un nou estadi amb la gran indústria a
on el sistema de màquines s’autonomitza completament del
treballador. En la fàbrica passem a un sistema automatitzat de
producció.
DIVISIÓ DEL TREBALL EN LA PRODUCCIÓ CAPITALISTA
“Mediante el análisis de la actividad artesana, la especificación de los instrumentos del
trabajo, la formación de los trabajadores parciales, su agrupación y combinación en un
mecanismo conjunto, la división manufacturera del trabajo crea la articulación cualitativa
y la proporcionalidad cuantitativa de y entre procesos sociales de producción, o sea, una
organización determinada del trabajo social, y desarrolla con ello al mismo tiempo, una
nueva fuerza productiva social del trabajo. En cuanto forma específicamente capitalista
del proceso de producción social, no es sino un método particular de engendrar plusvalía
relativa, o sea de aumentar la auto-valorización del capital a costa de los trabajadores.
No sólo desarrolla la fuerza productiva social del trabajo para el capitalista, en vez de
para el trabajador, sino que además lo hace mediante el anquilosamiento del trabajador
individual. Produce nuevas condiciones de dominio del capital sobre el trabajo. Por eso,
si, por una parte, aparece como progreso histórico y momento evolutivo imprescindible
del proceso económico de formación de la sociedad, por otro aparece como un medio de
explotación civilizada y sutil”.
“En la manufactura los trabajadores son miembros de un mecanismo vivo. En la fábrica
existe un mecanismo muerto independientemente de ellos, los cuales se ven
incorporados a él como apéndices vivos. Por su transformación en autómata, el medio
MARX
•
•
•
•
•
Més enllà de la crítica del capitalisme, és una crítica de l’economia
política
La teoria del valor ha de ser entesa i circumscrita dins de les
condicions de producció del capitalisme
Marx no argumenta que el treball sigui la font de tot valor. Argumenta
que la força de treball és la font del valor dins del capitalisme
Per entendre el funcionament del plus-valor hem d’entendre el
caràcter particular del treball sota el mode de producció capitalista
El treball és tant el determinant del valor en l’intercanvi d’una
mercaderia i una mercaderia en ella mateixa, intercanviada d’acord
al treball socialment necessari per (re)produir-la
MARX
•
La diferència entre el valor produït pel treball de mercaderies concretes que
el seu comerç és objecte de producció capitalista i el seu propi valor com a
mercaderia comerciada és la font del plus-valor
•
El valor el crea la força de treball en el procés de producció. La diferència
entre aquest valor i allò que es paga als treballadors (salari) és se l’apropia
el burgès
•
És a dir, el treballador produeix més d’allò necessari per cobrir el cost del
seu salari
•
I aquest plus-valor és la raó de ser del sistema de producció capitalista en
massa. És a dir, el plus-valor és la font del guany capitalista
•
Per entendre el capitalisme s’ha d’entendre la naturalesa distintiva
d’aquests dos tipus de mercat: a) el mercat de les mercaderies produït pel
treball i b) el mercat de la força de treball mateix que és una altra
mercaderia
MARX
•
Per transformar els diners i les mercaderies en capital cal:
“la confrontació de, i contacte entre, dos tipus diferents propietaris de
mercaderies: d’una banda, el propietaris de diners, mitjans de
producció, mitjans de subsistència que estan àvids de valoritzar la
suma dels valors a través de la compra de força de treball d’altri i, d’una
altra banda, els treballadors lliures , els venedors de la seva força de
treball, amb la polarització del mercat de la mercaderia en aquestes
dues classes, les condicions fonamentals de la producció capitalista
estan presents” (El capital)
•
Dos tipus de mercats que han de tenir el seu corol·lari en dues
classes socials que han de rebre dos tipus d’ingressos – beneficis i
salaris – que són l’expressió d’aquella relació de classe
MARX
El Joven Karl Marx de Raoul Peck:
https://www.youtube.com/watch?v=Dxlx0fYHwT0