LA-REVOLUCIO-RUSSA.pdf Anónimo Història Política i Social Contemporània 1º Grado en Gestión y Administración Pública Facultad de Derecho Universidad de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 5.1 RÚSSIA AL S.XIX: EL TSARISME I LA INDUSTRIALITZACIÓ • 5.1.1 EL TSARISME AL SELGLE XIX ▪ A finals del s. XIX, Rússia era una monarquia absoluta. El Tsar Alexandre III exercia el poder. ▪ El tsarisme era una autocràcia; el tsar governava per decret i no estava subjecte a cap Constitució. ▪ El govern es recolza en 4 pilars: - la burocràcia - l’exèrcit - l’Església ortodoxa - policia política ▪ La burocràcia i l’exèrcit asseguren el control i fidelitat dels súbdits. • 5.1.2 LA INDUSTRIALITZACIÓ AL SEGLE XIX ▪ L’economia de Rússia era agrària i de caràcter feudal. ▪ La Revolució Industrial a Rússia arriba al segle XIX. Es basa en: - Recolzament del capital i inversions estranger. - Centralització de la industria pesada. - La comunitat pagesa (MIR) surt reforçada. - L’element impulsor és el ferrocarril → permet la colonització de terres i l’ampliació de mercats. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. TEMA 5: LA REVOLUCIÓ RUSSA a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 5.2 ANTECEDENTS DE LA REVOLUCIÓ RÚSSA • 5.2.1 CAUSES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA ① MALESTAR DE LA POBLACIÓ AMB EL TSARISME I EMPITJORAMENT DE LES CONDICIONS DE VIDA ▪ Immobilisme polític: l’ Estat és incapaç de resoldre les tensions i les demandes generades pel ② PARTICIPACIÓ DE RÚSSIA A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL. ③ DESENVOLUPAMENT DEL PROLETARIAT INDUSTRIAL. ④ SISTEMA AGRARI PROPI DE L’ANTIC RÈGIM. • 5.2.2 CORRENTS D’OPOSICIÓ AL TSARISME AL S.XIX ① EL POPULISME → PARTIT SOCIALREVOLUCIONARI - Pagesos socialistes que rebutgen la industrialització massiva. - La forma d’actuació serà la violència política. ② EL SOCIALISME MARXISTA → 1898: PARTIT SOCIALDEMÒCRATA RUS - Dirigit per Lenin, que defensa l’internacionalisme obrer. - Al 1903, el partit es fragmenta en dos corrents: els bolxevics (creuen en la revolució per a situar-se en el poder polític) i els menxevics (minoritaris però aposten per un canvi moderat i progressiu). ③ PARTIT KADET - Vol l’enderrocament del tsarisme i la implantació d’un règim democràtic. Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. creixement industrial i per les transformacions socials del moment. → País endarrerit. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 • 5.2.3 LA REVOLUCIÓ DE 1905 ▪ Aquesta revolució es va considerar un assaig per la Revolució Russa de 1917. ▪ Esclata per dues causes: - Malestar que provocava la crisi econòmica de Rússia (crisi de subsistència, atur...) - Derrota de Rússia en la guerra russo-japonesa. Palau d'Hivern, residència de l'Tsar Nicolau II a Sant Petersburg. ▪ L’objectiu era demanar peticions de millora en l’àmbit polític i en les condicions de vida. ▪ Per resposta van obtenir una violenta repressió que va acabar amb milers de manifestants morts. ➔ Al 1905 va sorgir una nova forma d’organització de masses per protestar: els SOVIETS. Són assemblees d’obrers, soldats i camperols. ➔ El 30/10/1905, El Tsar es veu obligat a concedir reformes: - Convocatòria d’una DUMA escollida per sufragi universal. - Programa reformista impulsat per Stolypin. 5.3 LA REVOLUCIÓ RUSSA DE 1917. • REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917 (març) ▪ El 23/2/1917 es dona una revolució del treballadors de les fàbriques de Petrograd. ▪ Les vagues i manifestacions són cada cop més multitudinàries i es crea una gran situació de tensió. ▪ L’exèrcit no té suficients mitjans per reprimir i el Tsar Nicolau II decideix dimitir. ▪ El Soviets prenen el control de la situació política a Rússia i decideixen formar un govern provisional. ▪ El govern està format per: - Els Soviets - Els Soviets de Petrograd - La Duma - Kerensky com a president del govern si lees esto me debes un besito Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ▪ DIUMENGE SAGNANT → El 22 de gener de 1905 una gran manifestació d’obrers es va dirigir al a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 - Continuar en la Primera Guerra Mundial. - Permetre el retorn dels exiliats, de manera que Lenin torna a Rússia. ▪ Es produeix una dualitat de poders: - El govern provisional (Petrograd + Duma + Kerensky) vol seguir a la guerra i una República Parlamentària. - Els Soviets i Lenin reclamen sortir de la guerra, una revolució socialista i una dictadura del proletariat. El partit bolxevic estava liderat per Lenin. • 5.3.2 REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917 (novembre) ▪ La nit del 24 d'octubre, els Soviets s’apoderen de punts estratègics de la ciutat de Petrograd, assalten el Palau d'Hivern i enderroquen el govern provisional. ▪ Lenin puja al poder i anuncia 3 mesures: - Construcció del Consell de Comissaris del poble. - Pau inmediata - Donar propietats als pagesos. ▪ El partit bolxevic passa a anomenar-se Partit Comunista. ▪ Al març de 1918, Lenin signa amb Alemanya el Tractat Brest-Litovsk, on posa fi a la participació russa en la Primera Guerra Mundial. És aquí on comença la Guerra Civil Russa. • 5.3.4 LA GUERRA CIVIL (1918-1922) ▪ EXÈRCIT BLANC: forces nacionalistes contrarevolucionàries russes i pro-tsaristes. ▪ EXÈRCIT ROIG: forces bolxeviques →obrers, camperols, Trotsky i Lenin. ▪ L’exèrcit roig guanya la guerra i s’imposa el leninisme i la dictadura del proletariat. 1. L’ORIENTACIÓ POLÍTICA DEL NOU ESTAT: NEGACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA PARLAMENTÀRIA I IDENTIFICACIÓ ENTRE ESTAT I PARTIT. 2. L’ORIENTACIÓ ECONÒMICA: COMUNISME DE GUERRA → normes per dirigir l’economia de l’Estat. ▪ Comença la construcció del socialisme a Rússia, fins a la mort de Lenin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ▪ El govern provisional pren 2 decisions: a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 5.4 LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME A RÚSSIA FINS A LA MORT DE LENIN (1924) • 5.4.1 LA URSS I LA NEP ▪ El 1922 es construeix la Unió de Repúbliques Soviètiques (URSS), formada inicialment per la República Russa, la Transcaucàsica, Ucraïna i Bielorússia. política mixta que vol mantenir el sistema comunista i la propietat privada i lliure mercat. - • La producció agrària, es recupera. 5.4.2 LA MORT DE LENIN ▪ Al 1922, Lenin deixa el seu càrrec perquè està malalt. Mor al 1924. ▪ Stalin i Trotsky lluiten per la successió i el control del partit comunista i de l'estat soviètic. ▪ Stalin aconsegueix el càrrec, ja que era millor organitzador i més hàbil en manipular l'opinió. 5.5 L’ÈPOCA DE STALIN ▪ Stalin imposa un govern totalitari i inicia una persecució contra els seus contrincants; Trotsky, el primer. ▪ Trotsky és: - expulsat de la Unió Soviètica al 1927 - exiliat al 1929 - assassinat al 1940 ▪ Stalin és partidari de l’acceleració industrial: - Pas dels recursos del sector agrari cap a la indústria. - Proposa la substitució de la NEP pels Plans Quinquenals. - Col·lectivització → Els pagesos s’agrupen en koljós (cooperatives) i sovjós (granges de l’Estat). ▪ RESULTAT: Stalin va posicionar a la Unió Soviètica com gran potència econòmica, política, científica i militar. ▪ Stalin mor al 1953. si lees esto me debes un besito Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ▪ Es substitueix el comunisme de guerra per la NEP (Nova Política Econòmica) → La NEP és una a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-2486566 5.6 L’IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ AL SEGLE XX - La lluita per la igualtat suposa una amenaça pels estats capitalistes. - Als anys seixanta la implementació de l’estat de benestar significa el mínim de desigualtats, com a resultat de la por dels estats capitalistes davant la proposta comunista. A mesura que la amenaça comunista disminueix (anys vuitanta) també disminueixen les polítiques igualitàries i de benestar social. si lees esto me debes un besito Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. -