La recerca sociològica Propòsits de la investigació • Exploració: aconseguir un coneixement general o preliminar d’algun fenomen. • Descripció: aconseguir la medició precisa del fenomen que s’estudia. Què és? • Explicació: aconseguir allò que explica les relacions entre aspectes del fenomen d’estudi. Per què? FASES D’UN TREBALL DE RECERCA 1 Definir la recerca 2 Establir l’estat de la qüestió 3 Processar i analitzar les fonts 4 Redacció del treball DEFINIR LA RECERCA Elecció del tema Criteris per escollir el tema Interès personal Metodologia a l’abast Preparació o aptitud Orientació futura Fonts assequibles (a l’abast físic) DEFINIR LA RECERCA Elecció del tema Possibles temes Sistema penal Família Desigualtats Salut Immigració Cicle vital Medi ambient Societat civil organitzada Cultura i societat Seguretat Gènere i sexualitat Control social Sistema educatiu Mercat laboral DEFINIR LA RECERCA Identificació del problema: Formulació de la pregunta d’investigació Com identifiquem el problema? Fruit de l’observació Resultat d’una experiència pràctica Buits teòrics Interrogants oberts a nivell teòric DEFINIR LA RECERCA Identificació del problema: Formulació de la pregunta d’investigació Formulació de la pregunta Específica i restringida Ha d’expressar la relació entre 2 o més variables Ha de ser susceptible de verificació empírica Ha de ser susceptible de respostes precises DEFINIR LA RECERCA Definció de la unitat d’anàlisi • Definir l’objecte d’estudi: qui o què investiguem. • Les unitats d’anàlisi, moltes vegades són les unitats d’obervació. • Les unitats d’anàlisi poden ser: -Individus: la gent gran, les dones... -Grups: la pandilla, una secta... -Organitzacions: congragacions religioses, la Universitat... -Productes socials: el delicte, les el.leccions d’amistat, els accidents de trànsit... DEFINIR LA RECERCA Fer les primeres lectures Abans de pensar de fixar la hipòtesi de treball... En una base de dades o a mà ...El tema va madurant... Confecció de un fitxer bibliogràfic Buscar catàlegs d’autors i de matèries Apuntar títol, autor, etc., ... i signatura de quina biblioteca Selecció i primera ullada de la bibliografia Selecció més precisa i primeres lectures en profunditat DEFINIR LA RECERCA Definició dels objectius d’investigació Objectius Clars i concisos Redactats en infinitiu Fan referència tant a l’estat de la qüestió com als resultats No més de 2 o 3 Ajuden anar definint l’objecte d’estudi Orienten la recerca i defineixen el que es vol descobrir o explicar DEFINIR LA RECERCA Plantejament de la hipòtesi És imprescindible haver fet lectures sobre el tema Orienta la recerca Conceptualment clares i específiques Donen un resultat probable, fan prediccions Relaciona dues variables Ha de poder ser validada i comprovada empíricament Relacionades amb teories precedents Són un enunciat relacional que donen resposta al problema plantejat Donen un caràcter explicatiu o causal a la recerca DEFINIR LA RECERCA Verificació de la hipòtesi Fem lectures en profunditat i així podem desgranar la hipòtesi central en moltes subhipòtesis o hipòtesis parcials Planificar i dissenyar els procediments o les tècniques necessaris per demostrar que la hipòtesi és certa Analitzar les dades Obtenir resultats Si la hipòtesi resisteix el procés de verificació es converteix en tesi > dóna peu a noves recerques > i així es construeix el coneixement científic DEFINIR LA RECERCA Conceptualització • És el procés pel qual les idees les passem a conceptes que podrem mesurar. • -Disseny de dimensions i indicadors. • Les dimensions expressen una faceta o aspecte del concepte. • Els indicadors ens ajuden a comprovar si estan presents o no en la unitat d’anàlisi. DEFINIR LA RECERCA La dimensió temporal • Es tracte de decidir el temps en que analitzem: -Estudis transversals -Estudis longitudinals DEFINIR LA RECERCA La dimensió espaial • Es tracte de decidir el lloc geogràfic on s’estudia: país, provinicia, ciutat... • Pot ser més d’un. DEFINIR LA RECERCA Decidir el mètode i selecció de la mostra Mètode Metodologia Quantitatiu Qualitatiu Tècniques i instruments METODOLOGIA: MÈTODE: Procediment global per generar • Perspectiva des de la qual s’observa la realitat social • Referència al procés d’investigació: com obtenir les dades Definir i justificar l’enfocament coneixement metodològic i científic les tècniques =estructura formal per dur a terme la investigació científica TÈCNIQUES: instruments • De recollida d’informació • D’anàlisi de la informació en funció de l’objecte d’estudi DIMENSIONES METODOLÒGIQUES QUANTITATIVA/QUALITATIVA Complexitat/varietat de l’objecte d’estudi= pluralitat metodològica diferents maneres de captar, de aproximar-se, de percebre, d’entendre, d’interpretar la realitat social a investigar •Dues formes tradicionals d’observar els fenòmens socials: 1. Perspectiva explicativa: permet mesurar els fenòmens socials i busca l’explicació dels mateixos i la seva causa= estratègia/metodologia quantitativa 2. Perspectiva comprensiva: permet comprendre, interpretar la realitat social a través dels significats i discursos que donen les persones a les seves experiències viscudes= estratègia/metodologia qualitativa • L’accés a les dues metodologies es realitza mitjançant tècniques d’observació diferents i especifiques de cada una (instruments de recollida d’informació): 1. Quantitativa: enquesta per qüestionari. 2. Qualitativa: observació participant, entrevista en profunditat, mètodes biogràfics, grups de discussió, investigació acció participativa DIMENSIONES CUANTITATIVA SINCRÓNICA Captación del Analizan el objeto de estudio en un tiempo momento concreto del tiempo EXTENSIVA Analizan el fenómeno estudiado a un Delimitación grupo amplio de la población. Se obtienen espacial resultados representativos OBJETIVA Posición del Observación sistemática y estructurada de investigador la realidad social ANALÍTICA Observación de la realidad social mediante Naturaleza del la descomposición de la misma en sus objeto de estudio diferentes partes. Se definen previamente las dimensiones y se crean indicadores para medirlas DEDUCTIVA Proceso de Persiguen la corroboración de teorías construcción mediante la contrastación empírica teórica CUALITATIVA DIACRÓNICA Analizan el objeto de estudio a través del tiempo. Captan los procesos sociales INTENSIVA Analizan una parte reducida de la realidad social permitiendo un análisis en profundidad de la misma SUBJETIVA Observan la realidad desde el punto de vista del actor social SINTÉTICA Analizan el fenómeno de estudio como una unidad. Análisis holístico. INDUCTIVA Observan los hechos tal cual se presentan. A partir de las observaciones se construyen las teorías REACTIVA NEUTRA Relación entre Controlan los instrumentos de medida que Plasman la realidad tal y como se técnica muestra investigadora y avalen la representatividad de los datos fenómeno social TÈQNIQUES D’ INVESTIGACIÓ SOCIAL Instruments, eines concretes i operatives Tècniques de recollida d’informació: • Eines que permeten obtenir informació específica del món social • Enquesta per qüestionari, entrevistes en profunditat, grups de discussió, observació-participació... Tècniques d’anàlisi de la informació: • Operacions que permeten l’anàlisi i la interpretació de la informació recollida • anàlisi univariant, anàlisi descriptiu, longitudinal... ESTABLIR L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Fase de documentació Amb fonts secundàries: Bibliografia Hipòtesi i/o problema Partim de Metodologia Planificació Fitxes de paper o base de dades informàtica Elaborem un fitxer de lectures Classificades per categories o temes identificats Bibliogràfiques o de contingut ESTABLIR L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Treballar amb fitxes (I) Fitxes bibliogràfiques Referència bibliogràfica complerta (ús del mètode explicat) Biblioteca d’on es troba el llibre, revista, etc. Es classifiquen d’alguna manera Comentaris sobre l’obra (si s’escau) Per autor Per matèria ESTABLIR L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Referència sintètica i esquemàtica Treballar amb fitxes (II) Ús de cometes Ús de parèntesis Fitxes de contingut Còpia Literal (pàg) Breu resum Data de redacció Molta cura: tot el que no apuntem ho tindrem que tornar a consultar a la font primària Comentaris propis i resum dels temes diferenciats Les classifiquem per temes o categories que vagin sorgint ESTABLIR L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Cenyir-se el tema d’investigació concret. Per tant, a la hipòtesi. Revisió de la informació i la investigació sobre la nostra temàtica Haver llegit o tenir clars quins són els autors claus que tracten la temàtica Literatura que ens ha semblat important en un moment pot anar desapareixent No centrar-nos mai en l’objecte d’estudi teòric Ens pot servir per fixar-nos en la recollida de dades i el seu anàlisi per part d’altres autors/es. No pot ser una llista de citacions una darrera a l’altra Pot passar a ser el nostre model teòric, no només ha de ser una descripció del que s’ha dit o investigat sobre el tema RECOLLIR INFORMACIÓ, PROCESSAR I ANALITZAR LES FONTS Quantitativa Anàlisi estadístic Gràfics Qualitativa Anàlisi de contingut Codificacions LA REDACCIÓ DEL TREBALL Pensar un títol provisional Implica... Ha de ser... Llegible Clar Definició de l’objecte d’estudi Concís Ha d’abastar... Espai Tema Temps LA REDACCIÓ DEL TREBALL Les parts del treball (I) Entrar al tema Plantejar el problema Portada Explicitar els motius Pregunta investigació Resum Situar el tema Explicar la metodologia Introducció Parts de l’informe LA REDACCIÓ DEL TREBALL Estat de la qüestió Metodologia Anàlisi dels resultats i resultats Conclusions Les parts del treball (II) Les parts del treball (III) Camí recorregut Resultats obtinguts Resum de la investigació Resultats obtinguts a partir de les intencions inicials Conclusions Dubtes pendents LA REDACCIÓ DEL TRABALL Bibliografia Annexes Les parts del treball (IV) SEMPRE TOTES IGUALS Aquells documents que recolzen la investigació i que són de difícil coneixement Per part del lector LA REDACCIÓ DEL TREBALL Les parts del treball (II) Coherència interna Interrelacions El cos del treball No simplement ajuntar blocs d’informació Sistemàtica interna: títols, subtítols, etc. Proporcions adequades dels capítols o blocs LA REDACCIÓ DEL TREBALL Algunes recomanacions L’autor ha de dirigir i controlar la redacció i no al revés Evitar dogmatismes i postures tancades La redacció ha de ser senzilla, clara, cristal·lina, pensant en els lectors Evitar ambigüitats i indecisions contínues Totes les afirmacions han d’estar basades en arguments, raonaments o materials i S’HAN DE CITAR Ús de l’ impersonal quan parlin vostès LES NOTES A PEU DE PÀGINA (I) Utilitat de les notes Necessitat de poder llegir el text d’una tirada Bibliografia de reforç Decidir Citació de reforç Què a text Què a nota El ritme de la lectura del cos o text Traducció d’una cita o text original Correcció d’arguments o afirmacions Ampliació d’arguments o afirmacions