1 ÍNDEX 1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2. Revisió bibliogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4. Entrevistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1. Cites destacables de la entrevista amb Abou-Sheikh Mahmoud . . . . . 4.2. Cites destacables de la entrevista amb Veronika Nenevolina . . . . . . . 5. Informe de reflexió individual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.1. Abou-Sheikh Mahmoud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2. Veronika Nenevolina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6. Anàlisi o discussió dels resultats obtinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 1. INTRODUCCIÓ El treball de recerca, com indica el seu nom, implica moltes hores dedicació així que a més d'escollir un tema, a més d'obligar-te a cercar informació. et dóna nous coneixements, et fa enriquir la teva personalitat, et fa superar dificultats i trobar solucions problemes que poden sorgir durant la feina. Així que vam començar aquest estudi pretenen aprofundir i explicar el diferent tracte que reben els immigrants segons el seu país d’origen. La nostra pregunta de recerca seria sobre el diferent tracte que rep un immigrant europeu a un no europeu. Com pot ser que un país com Síria que porta en guerra gairebé 12 anys ha tingut un total de 6 milions de refugiats fora del país i com per exemple Ucraïna amb el seu conflicte bèl·lic amb Rússia tingui més de 5,5 milions de refugiats fora del país en menys d'1 any de conflicte. Perquè els països europeus accepten més immigrants procedents del seu continent que de fora? En aquestes circumstàncies, com en totes les altres, tots els qui fugen del conflicte han de ser protegits sense discriminació. Sobretot, la comunitat internacional ha d'actuar amb humanitat i tractar les persones amb dignitat d'acord amb les necessitats especials. 3 2. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA Podem començar amb el cas de Ucrania i el seu conflicte bèl·lic amb un país com Rusia, durant el transcurs de la guerra la població civil ucraniana a estat en constant moviment per evitar les bombes o les zones amb més conflicte, això va provocar un desplaçament de més de 12 millones de ucranians dintre de les seves fronteres i de 5 milions aproximadament cap a països de la Unió Europea. En aquest mapa continental de la unió europea podem veure quins son els països que mes ucranians han acollit en el seu territori. Dintre d'aquests països que han acollit tenim 3 membres de la Unió Europea: Polonia, Hungría i Eslovaquia. Utilitzen els països que tenen de veïns per fer escala y arriba després ha un altre país com pot ser España, Alemania o un altre. Quina ajuda està donant la Unió Europea ha un país que no esta dintre d'aquest comunitat política. Una de les ajudes que va donar la Unió Europea a Ucrania va ser activa la Directiva de protecció temporal que te com objectiu alivia la pressió dels sistemes nacionals que tenen que acollir els refugiats, donant els drets que tenen per llei com residència, sanitat, asistencia social o l'educació per els menors. 4 Ara si ens anem a l'altra banda en el cas de Síria podem veure com la Unió Europea també va arribar a l’auxili pero de manera d’ajuda econòmica amb 141 milions d'euros per ajudes humanitàries per prestar servei vital a les persones dintre de Siria. En aquest cas 6,7 milions de persones es van haver d'exiliar del país per evitar aquest conflicte armat i van abandonar el país traient un parell de països com Alemania i Espanya es pot veure la diferencia d’ajudar en el tema de reubicar als refugiats. Per exemple, Turquia és un dels països que mes va acceptar refugiats. Es normal que els països que estiguin més a prop al conflicte siguin els que mes reben, pero en el cas d'ucraïna arriben per exemple a Polònia i d’alla els ubicaben en un altre país, en canvi això la Unió Europea no ho va fer a escala como a Ucrania. En aquest gràfica veiem que el 54% de la població es va haver de desplaçar de Siria, on dintre d'aquest percentatge el 55% va ser un desplaçament intern, el 39% a un país veí com és normal i només un 4% de refugiats em la Unio Europea. 5 3. METODOLOGIA Per a poder assolir els propòsits, primerament és necessari fer una profunda recerca de tota aquella informació necessària per entendre en què consisteix aquesta migració del ciutadans d’Ucraïna cap als altres països europeus. Un cop acabat el projecte, s'extrauran unes conclusions que serviran de valoració i síntesi d'allò que realment s'ha assolit i allò que no s'ha pogut dur a terme. Amb tot, s'inclouran definicions a peu de pàgina d'alguns termes difícils o desconeguts habitualment, així com imatges o petits esquemes gràfics per entendre millor els conceptes descrits. 4. ENTREVISTES 4.1. Cites destacables de la entrevista Abou-Sheikh Mahmoud. ¿No ha tenido ningún problema en España por ser extranjero? “Que no encuentro trabajo. [Ríe] Hice una prueba con unos amigos entregando currículums en los mismos sitios y, teniendo yo más experiencia en un determinado sector, les llamaron a ellos y a mí no. Creo que es por el apellido.” ¿Qué opina de que se ponga un cupo a la llegada de refugiados? “Humanitariamente es horrible. Hay gente que está literalmente en la calle, no tienen dónde vivir, necesitan protección. Hicimos la plataforma para presionar... A ver si hay suerte.” 6 4.2. Cites destacables de la entrevista Veronika Nenevolina. ¿No ha tenido ningún problema en España por ser extranjero? “Personalmente no he tenido ningún problema desde mi llegada a España, han sido todos muy acogedores y esto es algo que se agradece, viendo todo lo que nos está pasando y me da tener fe en la humanidad”. ¿En qué momento explota y dice: "Me voy"? “Esta es una situación bastante delicada. No estar en casa esperando que te caigan bombas encima, y la única opción era coger a la familia y salir del país”. 5. INFORME DE REFLEXIÓ INDIVIDUAL 5.1. Abou-Sheikh Mahmoud. L’escenari de la entrevista estava localitzada en el barri de Sant Antoni, on es troben la majoria de refugiats de Siria. Allà les famílies es reuneixen entre elles. Les mares parlen entre elles, els seus nens juguen a la pilota i els pares discuteixen temes relacionats sobre el negoci. Des de la nostra perspectiva després de haver realitzat la entrevista amb el senyor Abou-Sheikh Mahmoud i haver escoltat la seva història per refugiar-se de la guerra de Siria a Espanya hem arribat. La nostra perspectiva sobre aquesta qüestió és que com havíem formulat la nostra pregunta el tracte diferencial que tenen els refugiats depenent d'on ve, com una de les cites on remarca que li costa trobar treball per ser un refugiat sirià. El context de l'entrevista tenia l'objectiu de conèixer el transcurs des de la seva sortida i com es va realitzar, el trajecte i la seva arribada. Teníem un llistat de preguntes, de les quals algunes d’elles no vam preguntar per què tracten temes personals i no voliem faltar-li al respecte. La tècnica de la entrevista es una bona eina per ja que ens permet posar-nos en les sabates de la persona entrevistada i sentir la seva història, experiència, en primer 7 terme. També permet que la persona entrevistada es senti còmode i pugui establir un bon diàleg. Posteriorment en el tema del llenguatge no hi havia cap problema ja que Abou-Sheikh Mahmoud porta quasi 7 anys a Barcelona i té un bon nivell d’enteniment del castellà. Un dels problemes que vam experimentar, es que al principi de la entrevista els amics i familiars de Abou-Sheikh Mahmoud no volien que ell realitzés la entrevista ja que era sobre un tema molt delicat. Finalment no vam tenir cap problema metodològic ni ètic perquè les preguntes que vam fer no tractaven temes delicats i personals. 5.2. Veronika Nenevolina. L’escenari de la entrevista es va realitzar en un parc amb la Veronika Nenevolina. Després d’aquesta entrevista hem pogut veure la perspectiva de una dona ucraniana que va aconseguir arribar a Espanya, desde la nostra perspectiva que las personas que fugen de ucrania són ben rebudes en els països europeus com aquest cas en españa, la bona relació que tenen políticament els dos països en aquest cas Espanya-Ucrania facilita la seva integració en la societat. El context de l'entrevista tenia l'objectiu de conèixer el transcurs des de la seva sortida i com es va realitzar, el trajecte i la seva arribada. En aquest cas li vam poder fer qualsevol tipus de pregunta ja que no tenía inconvenients. La tècnica de la entrevista es una bona eina per ja que ens permet posar-nos en les sabates de la persona entrevistada i sentir la seva història, experiència, en primer terme. També permet que la persona entrevistada es senti còmode i pugui establir un bon diàleg. El tema del llenguatge sí que ens ha sigut un inconvenient, però que ha estat solucionat a un familiar que ja portava temps vivint en Espanya. No hem tingut cap problema ni en àmbit metodològic ni ètic. 8 6. Anàlisi o discussió dels resultats obtinguts Amb els resultats obtinguts de les dues entrevistes juntament amb la prèvia i la investigació que hem fet, hem pogut observar les diferencies de les dues entrevistes, com han sigut tractats tan la refugiada ucraniana i el refugiat sirià, en el cas de la ucraniana ha tingut un recorregut entre cometes més senzill i en poc temps ha aconseguit el que altres refugiats no han pogut o si han pogut pero en una durada molt més llarga i la seva arribada no ha tingut moltes implicacions socials per el seu país d’origen. En canvi, el refugiat sirià si que ha tingut moltes més complicacion, com ell mateix ens explica en la entrevista el tema de trobar treball es una feina dificil per el seu origen. 7. Conclusiones Finalment, després de haver realitzat una profunda recerca dels dos bàndols hem arribat a la conclusió de que el tema polític afecta bastant als refugiats a l’hora d'escollir un país per anar en cas de conflicte com en el cas de Siria que al no ser un país d’europa no té tanta ajuda per part de la Unió Europea en el tema de reubicar els refugiats ja que la gran part acaba marxant cap a països com Turquia, i en el cas de Ucrania si que ha tingut aquesta ubicació en Països Europeus. El tracte que reben depenen de la seva nacionalitat, es nota en aquesta comparació de com és més difícil integrarte en la societat per els estereotips que tenen els europeus cap als musulmans que els posen a tots en un mateix sac, quan la culpa es de un grapat de personas i acaban fican a tota una societat, aquest complexos són els que els hi fa difícil aquesta integració social. 9