PAC 1: Neuropsicologia infantil
Bases de la neuropsicologia infantil
i dany cerebral adquirit
Noms
Aleix
Cognoms
Guasch Martínez
Enunciats
Pregunta 1.
Text que acompanya a la presentació Prezi
CONCEPTES BÀSICS (~ 3 minunts)
Amb aquesta primera diapositiva vull fer una petita introducció a quatre conceptes bàsics sobre el
sistema nerviós central i el concepte de desenvolupament vist des de la neuropsicologia, que ens
serviran per encaminar el tema del desenvolupament neuropsicològic.
El sistema nerviós central està format per dos estructures principals que són el cervell i la medul·la
espinal. Aquí només tractarem el cervell. El cervell és l’òrgan més complex de l’organismes i està
format per una massa d’uns 1600 grams on hi ha al voltant de 85 mil milions de neurones que formen
trilions de connexions. Del funcionament del cervell emergeixen totes les funcions relacionades amb
la cognició, les emocions, el comportament i la conducta.
Podem estructurar el cervell des d’una perspectiva macro i una micro. Des del punt de vista macro
el cervell està format per dos hemisferis, dret i esquerre, que estan dividits en 4 estructures
anomenades lòbuls. El lòbul frontal, el lòbul parietal, el lòbul temporal i el lòbul occipital. A més si
realitzem un tall de forma que podem veure l’estructura interna, en aquesta podem diferenciar dues
estructures en funció del seu color. Que són la substància blanca, una àrea interna on es concentra
tot el gruix de les connexions neuronals, i la substància grisa, una capa prima externa que seria la
zona on s’hi troben les neurones. La diferència de colors ve donada pels components de les cèl·lules
presents en aquestes regions.
Des del punt de vista micro tenim dos components fonamentals: per una banda la unitat funcional del
cervell que és la neurona. Formada per un cos cel·lular o soma, les dendrites o arboritzacions que
rebran les connexions de les altres neurones i els axons, que permeten connectar la neurona amb
altres neurones o teixits de l’organisme. I un segon grup de cèl·lules anomenades cèl·lules glials que
s’encarreguen de tasques d’estructuració, manteniment, immunitat, nutrició i moltes altres per al
correcte funcionament del cervell. Es distingeixen tres tipus principals: la microglia, els astròcits i els
oligodendròcits.
Des de la neuropsicologia s’interpreta el desenvolupament del sistema nerviós central en dos punts
de vista:


La relació entre la maduració del sistema nerviós central i la conducta. Com s’ha dit
prèviament el comportament emergeix del funcionament cerebral, per tant, hi haurà una
relació entre la maduració del SNC i el comportament
L’expressió de la interacció genètica i de l’entorn. Tot procés biològic del cos humà està
subjecte a l’expressió genètica i la seva interacció amb l’entorn. Però no s’ha d’entendre com
un procés unidireccional, sinó que és bidireccional.
El desenvolupament de l’individu és un procés complex que ha de ser interpretat des de diferents
punts de vista i nivells. En el llarg de la presentació intentaré mostrar quins són aquests nivells i
quines fites importants de desenvolupament es donen en cadascuna d’elles
DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (~4 minuts)
El desenvolupament del sistema nerviós central és el punt de partida de tot plegat. Podem diferenciar
4 etapes:
El desenvolupament prenatal. Estarà condicionat principalment per l’acció genètica en la seva
estructuració i desenvolupament. Durant el desenvolupament prenatal es produeix pràcticament tot
el creixement neuronal i la formació de les diferents estructures que conformaran el sistema nerviós
central. Per tant, es dona un creixement de les cèl·lules nervioses les quals faran dues tasques per
a la construcció del cervell. Per una banda migraran cap al lloc o regió del cervell que els hi pertoca,
i per una altra realitzaran un procés de diferenciació que els permetrà realitzar la seva funció
predeterminada.
Un cop l’infant neix el cervell ja té una aparença semblant a la de l’adult a nivell macro, però encara
té molt camí per recórrer. Durant el desenvolupament postnatal entren en joc per una banda la
proliferació de les cèl·lules glials, les quals realitzaran un procés semblant a les neurones durant el
desenvolupament prenatal. I tindran lloc dos processos fonamentals per al bon funcionament del
cervell. Per una banda el procés de mielinització, on els axons, aquelles prolongacions de les
neurones que les permeten connectar-se a altre neurones, es recobriran de mielina. Aquest
recobriment permet augmentar la velocitat de transmissió de la informació a través dels axons,
imprescindible per a un correcte funcionament cerebral. Per una altra banda un procés d’exuberància
sinàptica i de poda que es donarà en diferents períodes del desenvolupament. L’exuberància
sinàptica fa referència a un creixement i increment en les connexions que les neurones formen les
unes amb les altres a mesura que van madurant. Però el procés més interessant és el de la poda, i
que és de vital importància per que després la informació que processa el cervell treballi de manera
òptima i eficient. Tot i que pot semblar que com més connexions millor, el fet és que la carrega de
connexions impedeix una bona comunicació i satura el sistema, produint errors en la transmissió de
la informació entre les diferents xarxes neuronals.
El següent procés és el concepte de plasticitat. Encara que durant molt de temps s’ha pensat que el
cervell era una estructura fixa i inamovible, s’ha vist durant els últims anys que existeix un grau elevat
de plasticitat, sobretot durant l’edat infantil i adolescent. Aquesta plasticitat li permet al cervell poder
adaptar-se millor a tota classe de situacions al llarg de la vida. Tot i que durant la infància la plasticitat
és més gran degut al procés de desenvolupament i adaptació constant que realitza el cervell, durant
l’edat adulta també existeix un grau de plasticitat sinàptica que permet aprendre, adaptar-se i superar
petites patologies que no creen cap simptomatologia.
Finalment tenim el concepte de períodes crítics. Són finestres o moments concrets de maduració que
es produeixen en moments determinats del desenvolupament i que tenen la seva base en la
plasticitat cerebral. A més s’ha vist que tenen un període establert genèticament d’inici i final que
depèn del grau i el temps d’estimulació. Si un sistema cerebral no realitza el seu desenvolupament
durant el període crític, aquest tindrà un desenvolupament defectuós que provocarà un funcionament
no òptim.
DESENVOLUPAMENT SENSORIOMOTOR (~4 minuts)
El desenvolupament sensorial i motor és del primers sistemes a desenvolupar-se, i permet que la
resta de funcions tinguin un desenvolupament òptim. Ja que el seu correcte desenvolupament permet
interactuar i percebre l’entorn. La seva maduració està interrelacionada i s’afecten un a l’altre. Estan
íntimament influenciats pel procés de mielinització i l’establiment de connexions sinàptiques durant
els períodes crítics de desenvolupament.
El desenvolupament sensorial està caracteritzat per la maduració dels sistemes perceptius primaris
visual, auditiu i tàctil. Durant el primers anys de vida s’assoleixen fites en la percepció auditiva
relacionades amb l’adició de la parla, la música i els sons de l’entorn. A nivell visual durant els primers
mesos de vida el sistema visual s'estabilitza percebent millor les formes de l'entorn i discriminant
entre objectes i persones. El sistema tàctil, potser un dels més importants durant la infància
primerenca ja que permet la percepció directa de l’entorn i la creació de vincles afectius amb els
familiars propers. Per tant, és la percepció més important durant la infància, a mesura que es
desenvolupa l'infant té més capacitat de discriminar diferents tipus d’estímuls tàctils amb més
precisió.
El desenvolupament motor, que evoluciona en conjunció al sensorial, està caracteritzat per
l’assoliment de fites en 4 àmbits que aniran perfeccionant-se durant el llarg de la infància i
l’adolescència.
1. La postura: la maduració de la postura passa per l’increment en el to muscular, la coordinació
i l’equilibri, treballant tots els músculs corporals en conjunció amb els sistemes sensorials.
Explicar les postures de la foto per sobre
2. La locomoció: relacionat amb la maduració postural també depèn del desenvolupament
sensorial i del to muscular aconseguit durant els primers mesos de vida. Explicar la imatge
3. L’acció manual: a mesura que evolucionen les dues anteriors el nadó va tenint més
oportunitats per atansar objectes, manipular-los i trastejar-los.
4. L’acció facial: tot i que pot semblar fàcil, la cara conté una gran quantitat de músculs a
controlar que permeten realitzar tota classe d’accions relacionades amb la deglució la
masticació i el xuclar, fins a l’expressió d’emocions complexes i la parla.
DESENVOLUPAMENT COGNITIU (~6 minuts)
El desenvolupament cognitiu és un dels que presenta més interès per als neuropsicòlegs. Durant
diferents moments del cicle de vida infantojuvenil s’aniran conformant tots aquells sistemes cognitius
que tenen a veure amb funcions com el llenguatge, la memòria, l’atenció o les funcions executives
que permetran que l’infant pugui interactuar amb l’entorn i relacionar-se amb els altres de manera
efectiva. Com en tot el procés maduratiu, alguns d’aquests sistemes estaran influenciats per períodes
crítics on es produirà una maduració màxima.
Potser una de les funcions cognitives més crítiques és la velocitat de processament. Si aquesta no
es desenvolupa correctament tindrà un efecte nociu sobre la resta de funcions cognitives. Aquest
depèn del procés de mielinització i estructuració sinàptica. Anomenar els períodes crítics.
Juntament amb la velocitat de processament hi ha l’atenció com a funció cognitiva fonamental per la
funcionalitat de les altres àrees cognitives. L’atenció implica la capacitat de seleccionar i mantenir
aquella informació que és rellevant a cada moment, evitar distraccions o tractar amb diversos
estímuls alhora. Anomenar períodes crítics
Evolució de la percepció visual. 2 i 3 mesos percepció colors i estructura global. Als 6 mesos agudes
visual adult. Entre els 6 i 9 mesos s'aguditza la percepció emocional facial i amb significat. Dels 7 als
12 mesos d'edat desenvolupa millor distinció formes, detall i la configuració d'una imatge
Llenguatge Entre 12 i 18 primers mesos balbotejos, sons, fonemes i primeres paraules (20 paraules).
18 a 30 mesos hi ha un increment en el vocabulari i la comprensió. 2 i 3 anys augmenta la capacitat
d'emetre sons complexos i un vocabulari de prop de 1000 paraules. Detecció regles morfosintàtiques.
Entre els 6 i 8 anys repertori fonològic complet. Vocabulari parlat 3000 i comprensió de prop de
20000. A partir del 6 anys aprenentatge lectura i escriptura. Increment capacitats metalingüístiques
La memòria procedimental és la que es desenvolupa més prematurament durant els primers mesos
de vida. La memòria declarativa creix durant els 3 primers anys de vida, però depén en gran part del
llenguatge.La memòria de treball té una maduració tardana començant al voltant dels 3 anys fins
l'adolescència. La memòria a llarg termini comença el desenvolupament als 5 mesos. Està lligada a
altres processos cognitius, sobretot el llenguatge. La memòria episòdica sembla que es comença a
establir a partir dels 2 a 4 anys.
Les funcions excutives són un conjunt de processos complexos que permeten planificar i organitzar
la conducta a objectius. Relacionats amb l'escorça prefrontal que presenta una maduració més
tardana, assolint el màxim a l'edat adulta. La maduració està en funció de la complexitat cognitiva i
la interacció amb altres funcions
DESENVOLUPAMENT SOCIAL (~3 minuts)
El desenvolupament social està íntimament lligat al desenvolupament emocional que permet la
interacció amb els altres i com avaluem els altres i l’entorn. Podríem parlar així de desenvolupament
socio-emocional. L’expressió, la regulació i la interpretació emocional que fa la persona permet
establir i desenvolupar les relacions socials amb els altres. A més també entrarà en joc el
temperament, o la diferència individual en com la persona percep i manifesta les emocions. El
desenvolupament socio-emocional està totalment lligat al desenvolupament de les altres àrees
cognitives per tal de poder expressar-se i manifestar-se.
Desenvolupament Emocional
El nadó primer experimenta emocions d'apropament i allunyament relacionades amb les emocions
bàsiques d'alegria, por, ràbia i tristesa.
L'alegria es manifesta durant els primers mesos amb un somriure en diverses situacions d'interacció
social.
La por es desenvolupa a partir de la meitat del primer any i està relacionada amb la presència
d'estanys i durant l'exploració.
La ràbia o tristesa no apareix fins al voltant del primer any i s'incrementen fins als dos anys. A partir
dels 3 a 6 anys comença a declinar relacionat amb la capacitat del llenguatge i expressar-se.
Al voltant dels dos anys apareix el reconeixement d'emocions pròpies com la vergonya, l'orgull, la
culpabilitat, l'enveja.
Desenvolupament Social
Podem dir que el desenvolupament social emergeix de tres factors:
Tenir relacions afectives amb persones significatives, normalment familiars i durant la primera
infància. Fins als 8 mesos es crea una relació afectiva amb els familiars. A partir dels 8 mesos es
produeixen emocions d'ansietat quan la persona propera marxa. I cap als 2 anys les relacions
afectives s'eixamplen a altres figures de l'entorn.
El desenvolupament del sentit del jo i dels altres. Aquest depèn de les interaccions de l'infant amb
l'entorn i les persones properes.
El desenvolupament de comportaments prosocials i antisocials.
Tots aquests aspectes estaran influenciats per l'entorn proper i la cultura