TEMA 6. MERCATS DE COMPETÈNCIA PERFECTA. CARACTERÍSTIQUES D’UN MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA Hipòtesis sobre els agents - Comportament racional. Maximitzadors del seu benestar (consumidors utilitat/empreses benefici) Hipòtesis sobre els mercats - Hi ha “molts” consumidors i productors. Tant consumidors com productors són preu-acceptants. Béns privats i drets d’apropiació ben definits: existeix la propietat privada i es pot transferir lliurement. Costs de transacció nuls (o irrellevants): costos que no impedeixen que el bé sigui comerciat. Homogeneïtat del producte de cada productor. Productors no tenen marge de fixació de preu sobre el cost marginal (no tenen poder de mercat). P=CMg(q) (aproximats) Absència de barreres d’entrada a ll/t (a c/t número fix eses.). A ll/t el número d’empreses és important per a saber l’equilibri. Informació perfecta i simètrica del mercat. Consumidors i productors tenen la mateixa informació. MERCAT DE COTXES DE SEGONA MÀ seria un exemple d’informació asimètrica (els productors saben més que els consumidors; no es pot saber el preu del cotxe exacte per part d’aquests i s’hi han de fiar). El mercat d’assegurances fa servir diverses tècniques per controlar aquest equilibri d’informació. Els MERCATS AGRÍCOLES són els que més s’hi assemblen. Però el concepte de mercat de competència perfecta és utòpic. CLASSIFICACIÓ BUSINESS EMPRESARIAL QUE DEPÈN DEL GRAU DE PODER DE MERCAT DE LES EMPRESES: Competència perfecta - Oligopoli Monopoli/mercat monopolístic Competència monopolística + � � � � Competència Monopolística: Moltes empreses. No hi ha competència estratègica (béns heterogenis però semblants). Oligopoli: Poques empreses que competeixen estratègicament. Monopoli/mercat monopolístic: Al principi és estrictament necessari! P>x>CMg(q) Un altre tipus és el monopsoni: Mercat on hi ha un únic consumidor. EQUILIBRI D’UN MERCAT A C/T I A LL/T L’equilibri maximitza el BENESTAR SOCIAL: EFICIÈNCIA. Ex.T=Ex.C+Ex.P. Totes les intervencions públiques van direccionades a trobar aquesta eficiència. EQUILIBRI COMPETITIU A CURT TERMINI (tema 3) És una parella (p,q), on p preus i q quantitat total intercanviada del bé tal que es buiden mercats, cada consumidor i productor maximitza el seu benestar (utilitat/benefici), i cap d’ells té incentius a desviar-se del comportament que assenyala l’equilibri. És una possible solució dels mercats. Explica com es formen els preus i com es determinen les quantitats intercanviades ( i també les assignacions corresponents a cada consumidor i productor). EQUILIBRI COMPETITIU A LLARG TERMINI És una tripleta (p, q, n), on p són els preus, q la quantitat total intercanviada del bé i n el número d’empreses tal que es buiden els mercats, cada consumidor i productor maximitza el seu benestar (utilitat/benefici), les empreses (productors) tenen benefici nul i cap d’ells té incentius a desviar-se. � El nombre d’empreses que poden sobreviure en aquell mercat és part de l’equilibri! Si beneficis x>0, hi ha incentius a que entrin noves empreses al mercat. L’entrada de noves ofertes augmenta l’oferta al mateix temps que disminueix el preu. Si beneficis x<0, les empreses amb pèrdues surten del mercat. L’oferta disminueix i el preu augmenta com a conseqüència d’aquesta sortida. Si beneficis x=0, no entren ni surten empreses i per tant es manté preu i quantitat (equilibri de mercat). � � � Si el preu és Po, ofereixen només les empreses de tipus 1 i tipus 3. Si hi hagués un canvi en la demanda de Do a D1, el preu augmentaria a P1 i l’empresa tipus 2 entraria en el mercat. D’aquesta manera augmentaria l’oferta per l’entrada d’una nova empresa al mercat. Amb P1, les empreses de tipus 1,2 i 3 tindrien beneficis o arribarien al llindar de rendibilitat, p1>o= CMe. Possibles beneficis atrauen a altres empreses: entrada de noves empreses - en aquest cas l’empresa 2. � Si el preu baixés de P1 les empreses amb costos CMe>P1 haurien de sortir del mercat: sortida d’empreses no rendibles. UNA PRIMERA IDEA SOBRE L’EFICIÈNCIA DE L’EQUILIBRI COMPETITIU I SOBRE LES “ERRADES” DEL MERCAT EFICIÈNCIA DE L’EQUILIBRI COMPETITIU Si es compleixen les hipòtesis d’un mercat competitiu l’assignació corresponent a l’equilibri serà tal que: - Ús dels recursos per allò pel que són més valuosos. Màxim grau d’eficiència del sistema. Tots els agents arribaran al màxim grau de benestar que els permetin les seves dotacions. Amb l’assignació de l’equilibri s’arribarà al màxim benestar social. L’assignació de l’equilibri és eficient en el sentit de Pareto o l’òptim de Pareto. EXCEDENT TOTAL L’excedent total (ET) és una mesura de benestar social definida com la suma de l’excedent dels consumidors (EC) més l’excedent dels productors (EP). ET = EC + EP Cal recordar que: EC= Valor pels compradors – Quantitat (en u.m.) pagada pels compradors EP= Quantitat (en u.m.) rebuda pels venedors – Cost (variable) per als venedors Així, equivalentment, l’excedent total pot ser: ET = Valor pels compradors – Cost per als venedors Assignació eficient: - Si l’assignació d’un recurs maximitza l’excedent total, diem que l’assignació és eficient. Si l’assignació no és eficient, existeixen guanys potencials del comerç entre compradors i venedors que no s’estan realitzant: algun agent podria millorar sense perjudicar a cap altre. A més o en comptes de l’eficiència, el planificador podria preocupar-se de l’equitat (que compradors i venedors tinguin un benestar econòmic similar). MÀ INVISIBLE D’ADAM SMITH 1. Els mercats que operen lliurement assignen l’oferta de béns als consumidors que més els valoren. 2. Els mercats que operen lliurement assignen la demanda de béns als venedors que els poden produir al cost més baix. 3. Els mercats que operen lliurement produeixen la quantitat de béns que maximitza la suma de l’excedent del consumidor i l’excedent del productor. És a dir, l’assignació que resulta del mercat és eficient. Hi ha mercats que si no es regulen (via intervenció política econòmica) no assignen els recursos de forma eficient. Aleshores diem que hi ha errades de mercat o que falla el mercat. ERRADES DE MERCAT Fins ara hem suposat que els mercats són perfectament competitius, i per tant, que els agents són preu-acceptants. En realitat però, hi ha “poder de mercat” i els agents poden influir en el preu. La majoria de vegades els productors. - El resultat del mercat (preu i quantitat intercanviada) afecta només als compradors i venedors d’aquest mercat. No hem tingut en compte les “externalitats” (positives o negatives) que la producció/consum d’un bé genera sobre altres mercats. - El bé és de caràcter privat. No hem pensat en “béns públics”; és a dir, aquells que estan disponibles per tothom, i que l’ús per part d’una persona no substreu del seu ús per part d’una altra. 1. Les externalitats són les conseqüències derivades de l’activitat econòmica que afecten persones diferents de les que duen a terme l’activitat en qüestió, i no tenen reflex en els seus preus dels béns i serveis produïts. - Les externalitats condueixen els mercats a ser ineficients i a fallar en la maximització del benestar. - En presència d’externalitats, l’interès de la societat en la producció del mercat s’estén més enllà del benestar dels compradors i dels venedors del mercat i s’ha de considerar el benestar de tercers. EXTERNALITAT POSITIVA - - El benefici no compensat que reben les persones que no estan directament implicades en la producció o el consum dels béns o serveis que produeix el mercat. L’acte de produir o de consumir béns o serveis genera, de vegades, beneficis a uns altres que no paguen per aquests béns o serveis. Exemples: VACUNES, RECUPERACIÓ D’EDIFICIS HISTÒRICS. EXTERNALITAT NEGATIVA - El cost no compensat que s’imposa a les persones que no estan directament involucrades en la producció de béns o serveis del mercat. L’acte de produir o consumir béns o serveis genera, algunes vegades, costos a persones que no han estat compensades per aquells béns o serveis. Exemples: POL·LUCIÓ GENERADA PELS COTXES, FUM DELS CIGARRETS. 2. Els béns públics que representen un desafiament a l’anàlisi econòmica. - La major part de béns en l’economia s’han distribuït a través dels mercats. I per aquests béns, els preus són senyals que guien les decisions de compradors i venedors. - Quan els béns estan disponibles gratis, les forces del mercat, que normalment assignen els recursos, estan absents. - En aquests, casos, la política del govern pot corregir l’error del mercat i incrementar el benestar. APLICACIONS SOBRE L’EFICIÈNCIA: VARIACIÓ DE BENESTAR DESPRÉS D’IMPOSTOS El model de competència perfecta tot i ser poc real serveix per analitzar l’economia del benestar i aclarir alguns els efectes de diverses polítiques governamentals. És així ja que és una funció lineal, sinó es calcularia integrant. 1. L’equilibri maximitza l’ET entre compradors i venedors. 2. L’impost provoca una pèrdua irrecuperable d’eficiència o de benestar (peso muerto segons Mankiw) (C+E) ja que disminueix la quantitat intercanviada, augmenta el preu que paguen els consumidors i disminueix el preu que reben els productors. 3. Amb l’impost els consumidors tenen un incentiu per a consumir menys i els productors per a produir menys. Aquesta distorsió provoca que el mercat assigni els recursos de forma ineficient. L’excedent total son tots els indicadors que hi participen. És una mesura de benestar social. ET=EC+EP+EG EG (recaptació de l’impost t) = t*Qt Diapositives 17-18-19, Mankiw. Pèrdua d’eficiència per un impost i Observacions.