Marina Martínez Cortés L’interminable debat de l’antropocè La comunitat científica, merament per convencionalisme ha creat divisions històriques des de diferents punts de vista, en el cas de la geologia, ha creat diferents èpoques geològiques que ajuden a separar grans períodes històrics que es veuen reflectits en canvis en la geologia terrestre. Fins l’any 2000, s’havia determinat que des del final de l’última glaciació fa 11.650 anys BP, estàvem vivint a l’holocè, una època geològica inclosa dins del període quaternari, que a la seva vegada es troba dins l’era cenozoica. Tanmateix, avui fa 21 anys que Paul J.Crutzen i E. Stoemer van introduir la possibilitat de que existís una nova època geològica determinada per la incidència del home en el medi, que havia alterat el decurs natural geològic de la terra des de la revolució industrial. Des de llavors, aquest ha sigut un tòpic de constant discussió en la comunitat científica. Ningú no pot negar que les accions humanes afecten el món en el qual vivim, tant pel que fa la geologia, climatologia, geografia etc. Però tant ha estat afectat el registre geològic com per poder afirmar que ja no estem vivint en el holocè? En estudis recents, s’ha vist com hi ha indicadors en els sediments fluvials que apareixen diferenciats de mostres en el sediment que correspondrien amb l’holocè, aquests indicadors inclouen combinacions de plàstic, cendres, radionúclids, metalls, pesticides, nitrogen reactiu i marques conseqüents de l’increment de gasos d’efecte hivernacle (Waters et al., 2016:137). Però el que és més, l’activitat antròpica ha modificat el procés sedimentari de tal manera com per deixar clares restes en dipòsits sedimentaris de rius i llacs, dipòsits de sediments glacials i de sediments arrossegats pel vent. Alguns exemples són l’increment en els fluxos sedimentaris de diversos sistemes fluvials a causa de desforestacions, pasturatge i alteracions en la terra de cultiu (Waters et al., 2016:aad2622). Això són mostres en el registre sedimentari, però tampoc s’ha d’oblidar les diferencies entre traces d’elements químics en l’estratigrafia, doncs amb els històrics accidents nuclears han quedat dipositades restes de radionúclids així com de 14C i 239Pu, essent el primer un isòtop comú que s’ha trobat en quantitats molt elevades comparades amb les mesures de l’holocè, i el segon un isòtop poc freqüent en la naturalesa (Waters et al., 2016:aad2622). Finalment, també cal mencionar l’existència de “tecnofossils”, formacions d’alumini, formigó i plàstic atrapats en la estratigrafia (Cabadas-Báez et al., 2018:18), (Waters et al., 2016:137). Marina Martínez Cortés Amb tot això, és impossible negar els efectes de l’activitat humana sobre la geologia, amb clares evidencies en el registre geològic, d’altra banda, l’ús que tenen les èpoques geològiques necessita que s’estableixi unes clares delimitacions temporals i tipològiques sobre l’antropocè, atès que la divisió temporal geològica per eres, períodes i èpoques es va realitzar sobre pur convencionalisme per facilitar unes pautes sobre les quals treballar en el camp de la geologia, arqueologia, paleontologia etc. La discordança de l’existència d’un antropocè només dificulta més la tasca científica que s’ha de dur a terme i per la qual van néixer aquests termes. El problema només s’accentua quan fins i tot es discuteixen les possibles delimitacions temporals de l’antropocè, que en un principi van ser proposades en la revolució industrial (Crutzen, 2002:23), però que davant els diferents indicadors estratigràfics han creat un debat dins de la pròpia controvèrsia de l’antropocè. Tal com s’ha dit, Crutzen, va proposar en una primera instància que l’antropocè era fruit de la revolució industrial i que les primeres mostres apareixien en concentracions de diòxid de carboni en l’oxigen atrapat en gel polar que datava del segle XVIII (Crutzen, 2002:23), per contra altres han recalcat el fet que la incidència de l’ésser humà en el medi ha estat molt més anterior, ja que tal com s’ha explicat abans, inclús la pastura i la desforestació pot aportar importants mostres de canvis estratigràfics, i aquesta s’inicia en èpoques molt més anteriors que el segle XVIII, en aquest sentit s’ha teoritzat que des que tenim control del foc hem sigut agents de la transformació terrestre (Kirch, 2005:433), o que l’antropocè s’inicia fa 8000 anys, mentre la ramaderia i agricultura estaven en una fase primerenca de desenvolupament, el que va causar un increment en el diòxid de carboni en l’atmosfera (Ruddiman, 2003:265). Les propostes de Ruddiman sobre l’inici de l’antropocè fa 8000 anys es posen en dubte, ja que un increment de 40ppm de diòxid de carboni en el interval de temps proposat fa que la quantitat de desforestació necessària sigui extremadament enorme, i que segurament aquesta pujada de diòxid de carboni podria ser conseqüència de la necessitat de que l’excedent de CO2 s’equilibrés amb l’oceà (Broecker and Stocker, 2006:27). Altres investigadors no accepten cap de les dues propostes, afirmant que 8000 anys es massa per les poques mostres que hi han d’aquest període i que a la revolució industrial l’antropocè ja havia començat. Dins d’aquest grup de detractors a les teories explicades, uns afirmen que l’antropocè comença amb l’època antiga corresponent a l’inici de la fase climàtica actual de l’holocè, la fase subatlàntica. Segons aquests investigadors, hi ha una quantitat substancial d’evidències que demostren l’inici de l’antropocè entre el 500Bp i el 300Bp, amb exemples Marina Martínez Cortés com les mostres de contaminació en la troposfera de l’hemisferi nord causades per activitats com mineria (Hong, Candelone, Patterson and Boutron, 1994:1841). Els altres experts que defensen la idea d’un antropocè anterior a la revolució industrial, però posterior al neolític, fan una darrera proposta que afirma que l’inici del antropocè és el colonialisme americà entre 1500 i 1800 (Lightfoot, Panich, Schneider and Gonzalez, 2013:2), argumentant que l’expansió colonialista europea d’aquesta època va causar modificacions terrestres a una escala que fins aleshores no havia estat possible (Lightfoot, Panich, Schneider and Gonzalez, 2013:2). Cal mencionar que alguns grups de recerca també han situat l’antropocè en els inicis de l’experimentació amb components atòmics (Waters et al., 2016:aad2622). Actualment, arribar a una conclusió en el debat de l’antropocè després de 21 anys de debat sembla improbable, especialment quan s’estan aportant nous descobriments de manera constant. Solucionar aquest debat hauria de ser una prioritat dins de la comunitat científica que utilitza reiteradament aquesta separació geològica per poder realitzar investigacions, ja que el fet que cada treball estableixi una cronologia geològica diferenciada segons les seves creences es altament confús, poc pràctic, i contraproduent. No hi ha cap dubte de que l’activitat humana ha afectat la geologia terrestre, i per tant la forma en la qual es presenten les èpoques geològiques, però la evidencia, tot i que objectiva, pot ser interpretada de moltes formes diferents i des d’un punt de vista quantitatiu. El registre utilitzat per defensar la existència de l’antropocè des del neolític, per molts investigadors és poca, i només es pot considerar la revolució industrial com el període inicial de l’antropocè, però altres consideren la revolució industrial com el punt àlgid de l’antropocè, i no el seu inici. El que és evident, es que les conseqüències de l’activitat humana en el món han estat acumulatius, i han incrementat gradualment amb el desenvolupament de la tecnologia, tal com podem veure en les diferencies quantitatives d’evidencies que pretenen demostrar l’aparició de l’antropocè en el neolític i en les que apunten a la revolució industrial. Davant d’aquest interminable debat, una possible proposta podria ser que en lloc de substituir una part de l’holocè per l’antropocè es reconeixes oficialment la seva existència, però no necessàriament com un substitut de l’holocè, sinó com un element complementari en la formació geològica iniciada a partir de l’aparició de l’home. No seria, per tant una època geològica, ni una era, ni una fase, ni un període, més aviat un element modificador de la geologia terrestre. Sent fidels a la evidencia. És podria dividir la cronologia temporal en dues parts: la part que compren un espai de temps anterior que s’iniciaria amb el període cambrià i arribaria fins el Holocè, quan hi ha evidencies de l’inici de l’antropocè. D’igual manera és podria dividir l’antropocè en diferents parts: el pre-antropocè, Marina Martínez Cortés l’antropocè mitjà, l’alt antropocè i l’alt antropocè . El pre-antropocè correspondria a l’espai de temps que compren l’aparició dels primers indicadors geològics fins al voltant del 500Bp, en aquest punt s’iniciaria l’antropocè mitjà que arribaria fins la revolució industrial, quan començaria l’alt antropocè fins l’inici de l’antropocè final amb els experiments nuclears. En conclusió, la evidencia que demostra la incidència de l’ésser humà en la geomorfologia terrestre és innegable, i hi ha suficient com per poder parlar de l’antropocè, tot i això, la comunitat científica no s’hi posa d’acord pel que fa tant la seva existència com els seus límits temporals, la qual cosa crea confusions dins de diferents camps d’investigació que fan ús dels períodes geològics per dur a terme investigacions. Per evitar aquests tipus de malentesos i per donar per finalitzat un debat que va néixer fa vint-i-un anys caldria arribar a una solució on es tinguessin en consideració totes les teories proposades i que presenten evidencies en el registre geològic, de manera que s’establís de manera oficial que els efectes dels humans a la terra des de la perspectiva geològica han estat augmentant gradualment amb les innovacions en tecnologia. Marina Martínez Cortés Bibliografia BALDWIN, A; ERICKSON, B. (2020). Introduction: Whiteness, coloniality, and the Anthropocene. Environment and Planning D: Society and Space, [en linía] vol.38, núm 1, p.3-11. Disponible a: <https://dro.dur.ac.uk/32475/1/32475.pdf> BERGADÀ, M. ; CACHO, I., 2016. Autors d’una nova època geològica? l’Antropocè. Full d'informació de la societat Catalana d'Arqueologia,. BROECKER, W.; STOCKER, T., (2006). The Holocene CO2rise: Anthropogenic or natural?. Eos, Transactions American Geophysical Union, [en linía] vol.87, núm 3, p.27. Disponible a: <https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2006EO030002> CABADAS-BÁEZ, H.; SEDOV, S.; JIMÉNEZ-ÁLVAREZ, S.; LEONARD, D.; ANCONAARAGÓN, I. ; HERNÁNDEZ-VELÁZQUEZ, M., (2018). Soils as a source of raw materials for ancient ceramic production in the Maya region of Mexico: Micromorphological insight. Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana, vol. 70, Núm 9. CERTINI, G.; SCALENGHE, R., (2014). Is the Anthropocene really worthy of a formal geologic definition?. The Anthropocene Review, vol.2, núm 1, p.77-80. CRUTZEN, P., (2002). Geology of mankind. Nature, [en linía] vol.415, núm.6867, p.23. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/415023a> HONG, S.; CANDELONE, J.; PATTERSON, C.; BOUTRON, C., (1994). Greenland Ice Evidence of Hemispheric Lead Pollution Two Millennia Ago by Greek and Roman Civilizations. Science, [en linía] vol.265, núm.5180, p.1841-1843. Disponible a: <http://www.precaution.org/lib/greenland_ice_evidence_of_ancient_lead_pollution.1994092 3.pdf> KIRCH, P., (2005). ARCHAEOLOGY AND GLOBAL CHANGE: The Holocene Record. Annual Review of Environment and Resources, [en linía] vol.30, núm 1, p.409-440. Disponible a: <https://www.researchgate.net/publication/200033155_Archaeology_and_global_change_Th e_Holocene_Record>. LIGHTFOOT, K.; PANICH, L.; SCHNEIDER, T.; GONZALEZ, S., (2013). European colonialism and the Anthropocene: A view from the Pacific Coast of North America. Anthropocene, [en linía] vol.4, p.101-115. Disponible a: <http://ademia.edu/5000476/European_Colonialism_and_the_Anthropocene_A_View_from_ the_Pacific_Coast_of_North_America> MARZO, M., (2015). ¿Vivimos en el Andropoceno?. El Periodico,. RUDDIMAN, W., (2003). The Anthropogenic Greenhouse Era Began Thousands of Years Ago. Climatic Change, [en linía] vol.61, núm 3, p.261-293. Disponible a: <https://sjmulder.nl/dl/pdf/climate-papers/2003-ruddiman-era.pdf> Marina Martínez Cortés WATERS, C.; ZALASIEWICZ, J.; SUMMERHAYES, C.; BARNOSKY, A.; POIRIER, C.; GA USZKA, A.; CEARRETA, A.; EDGEWORTH, M.; ELLIS, E.; ELLIS, M.; JEANDEL, C.; LEINFELDER, R.; MCNEILL, J.; RICHTER, D.; STEFFEN, W.; SYVITSKI, J.; VIDAS, D.; WAGREICH, M,;WILLIAMS, M.; ZHISHENG, A.; GRINEVALD, J.; ODADA, E.; ORESKES, N.; WOLFE, A., (2016). The Anthropocene is functionally and stratigraphically distinct from the Holocene. Science, vol.351, núm 6269, p.aad2622/1aad2622/2.