Marina Martínez Cortés
L’interminable debat de l’antropocè
La comunitat científica, merament per convencionalisme ha creat divisions històriques des de
diferents punts de vista, en el cas de la geologia, ha creat diferents èpoques geològiques que
ajuden a separar grans períodes històrics que es veuen reflectits en canvis en la geologia
terrestre. Fins l’any 2000, s’havia determinat que des del final de l’última glaciació fa 11.650
anys BP, estàvem vivint a l’holocè, una època geològica inclosa dins del període quaternari,
que a la seva vegada es troba dins l’era cenozoica. Tanmateix, avui fa 21 anys que Paul
J.Crutzen i E. Stoemer van introduir la possibilitat de que existís una nova època geològica
determinada per la incidència del home en el medi, que havia alterat el decurs natural geològic
de la terra des de la revolució industrial. Des de llavors, aquest ha sigut un tòpic de constant
discussió en la comunitat científica.
Ningú no pot negar que les accions humanes afecten el món en el qual vivim, tant pel que fa la
geologia, climatologia, geografia etc. Però tant ha estat afectat el registre geològic com per
poder afirmar que ja no estem vivint en el holocè? En estudis recents, s’ha vist com hi ha
indicadors en els sediments fluvials que apareixen diferenciats de mostres en el sediment que
correspondrien amb l’holocè, aquests indicadors inclouen combinacions de plàstic, cendres,
radionúclids, metalls, pesticides, nitrogen reactiu i marques conseqüents de l’increment de
gasos d’efecte hivernacle (Waters et al., 2016:137). Però el que és més, l’activitat antròpica ha
modificat el procés sedimentari de tal manera com per deixar clares restes en dipòsits
sedimentaris de rius i llacs, dipòsits de sediments glacials i de sediments arrossegats pel vent.
Alguns exemples són l’increment en els fluxos sedimentaris de diversos sistemes fluvials a
causa de desforestacions, pasturatge i alteracions en la terra de cultiu (Waters et al.,
2016:aad2622). Això són mostres en el registre sedimentari, però tampoc s’ha d’oblidar les
diferencies entre traces d’elements químics en l’estratigrafia, doncs amb els històrics accidents
nuclears han quedat dipositades restes de radionúclids així com de 14C i 239Pu, essent el primer
un isòtop comú que s’ha trobat en quantitats molt elevades comparades amb les mesures de
l’holocè, i el segon un isòtop poc freqüent en la naturalesa (Waters et al., 2016:aad2622).
Finalment, també cal mencionar l’existència de “tecnofossils”, formacions d’alumini, formigó
i plàstic atrapats en la estratigrafia (Cabadas-Báez et al., 2018:18), (Waters et al., 2016:137).
Marina Martínez Cortés
Amb tot això, és impossible negar els efectes de l’activitat humana sobre la geologia, amb
clares evidencies en el registre geològic, d’altra banda, l’ús que tenen les èpoques geològiques
necessita que s’estableixi unes clares delimitacions temporals i tipològiques sobre l’antropocè,
atès que la divisió temporal geològica per eres, períodes i èpoques es va realitzar sobre pur
convencionalisme per facilitar unes pautes sobre les quals treballar en el camp de la geologia,
arqueologia, paleontologia etc. La discordança de l’existència d’un antropocè només dificulta
més la tasca científica que s’ha de dur a terme i per la qual van néixer aquests termes. El
problema només s’accentua quan fins i tot es discuteixen les possibles delimitacions temporals
de l’antropocè, que en un principi van ser proposades en la revolució industrial (Crutzen,
2002:23), però que davant els diferents indicadors estratigràfics han creat un debat dins de la
pròpia controvèrsia de l’antropocè.
Tal com s’ha dit, Crutzen, va proposar en una primera instància que l’antropocè era fruit de la
revolució industrial i que les primeres mostres apareixien en concentracions de diòxid de
carboni en l’oxigen atrapat en gel polar que datava del segle XVIII (Crutzen, 2002:23), per
contra altres han recalcat el fet que la incidència de l’ésser humà en el medi ha estat molt més
anterior, ja que tal com s’ha explicat abans, inclús la pastura i la desforestació pot aportar
importants mostres de canvis estratigràfics, i aquesta s’inicia en èpoques molt més anteriors
que el segle XVIII, en aquest sentit s’ha teoritzat que des que tenim control del foc hem sigut
agents de la transformació terrestre (Kirch, 2005:433), o que l’antropocè s’inicia fa 8000 anys,
mentre la ramaderia i agricultura estaven en una fase primerenca de desenvolupament, el que
va causar un increment en el diòxid de carboni en l’atmosfera (Ruddiman, 2003:265). Les
propostes de Ruddiman sobre l’inici de l’antropocè fa 8000 anys es posen en dubte, ja que un
increment de 40ppm de diòxid de carboni en el interval de temps proposat fa que la quantitat
de desforestació necessària sigui extremadament enorme, i que segurament aquesta pujada de
diòxid de carboni podria ser conseqüència de la necessitat de que l’excedent de CO2
s’equilibrés amb l’oceà (Broecker and Stocker, 2006:27).
Altres investigadors no accepten cap de les dues propostes, afirmant que 8000 anys es massa
per les poques mostres que hi han d’aquest període i que a la revolució industrial l’antropocè
ja havia començat. Dins d’aquest grup de detractors a les teories explicades, uns afirmen que
l’antropocè comença amb l’època antiga corresponent a l’inici de la fase climàtica actual de
l’holocè, la fase subatlàntica. Segons aquests investigadors, hi ha una quantitat substancial
d’evidències que demostren l’inici de l’antropocè entre el 500Bp i el 300Bp, amb exemples
Marina Martínez Cortés
com les mostres de contaminació en la troposfera de l’hemisferi nord causades per activitats
com mineria (Hong, Candelone, Patterson and Boutron, 1994:1841). Els altres experts que
defensen la idea d’un antropocè anterior a la revolució industrial, però posterior al neolític, fan
una darrera proposta que afirma que l’inici del antropocè és el colonialisme americà entre 1500
i 1800 (Lightfoot, Panich, Schneider and Gonzalez, 2013:2), argumentant que l’expansió
colonialista europea d’aquesta època va causar modificacions terrestres a una escala que fins
aleshores no havia estat possible (Lightfoot, Panich, Schneider and Gonzalez, 2013:2). Cal
mencionar que alguns grups de recerca també han situat l’antropocè en els inicis de
l’experimentació amb components atòmics (Waters et al., 2016:aad2622).
Actualment, arribar a una conclusió en el debat de l’antropocè després de 21 anys de debat
sembla improbable, especialment quan s’estan aportant nous descobriments de manera
constant. Solucionar aquest debat hauria de ser una prioritat dins de la comunitat científica que
utilitza reiteradament aquesta separació geològica per poder realitzar investigacions, ja que el
fet que cada treball estableixi una cronologia geològica diferenciada segons les seves creences
es altament confús, poc pràctic, i contraproduent. No hi ha cap dubte de que l’activitat humana
ha afectat la geologia terrestre, i per tant la forma en la qual es presenten les èpoques
geològiques, però la evidencia, tot i que objectiva, pot ser interpretada de moltes formes
diferents i des d’un punt de vista quantitatiu. El registre utilitzat per defensar la existència de
l’antropocè des del neolític, per molts investigadors és poca, i només es pot considerar la
revolució industrial com el període inicial de l’antropocè, però altres consideren la revolució
industrial com el punt àlgid de l’antropocè, i no el seu inici. El que és evident, es que les
conseqüències de l’activitat humana en el món han estat acumulatius, i han incrementat
gradualment amb el desenvolupament de la tecnologia, tal com podem veure en les diferencies
quantitatives d’evidencies que pretenen demostrar l’aparició de l’antropocè en el neolític i en
les que apunten a la revolució industrial. Davant d’aquest interminable debat, una possible
proposta podria ser que en lloc de substituir una part de l’holocè per l’antropocè es reconeixes
oficialment la seva existència, però no necessàriament com un substitut de l’holocè, sinó com
un element complementari en la formació geològica iniciada a partir de l’aparició de l’home.
No seria, per tant una època geològica, ni una era, ni una fase, ni un període, més aviat un
element modificador de la geologia terrestre. Sent fidels a la evidencia. És podria dividir la
cronologia temporal en dues parts: la part que compren un espai de temps anterior que
s’iniciaria amb el període cambrià i arribaria fins el Holocè, quan hi ha evidencies de l’inici de
l’antropocè. D’igual manera és podria dividir l’antropocè en diferents parts: el pre-antropocè,
Marina Martínez Cortés
l’antropocè mitjà, l’alt antropocè i l’alt antropocè . El pre-antropocè correspondria a l’espai de
temps que compren l’aparició dels primers indicadors geològics fins al voltant del 500Bp, en
aquest punt s’iniciaria l’antropocè mitjà que arribaria fins la revolució industrial, quan
començaria l’alt antropocè fins l’inici de l’antropocè final amb els experiments nuclears.
En conclusió, la evidencia que demostra la incidència de l’ésser humà en la geomorfologia
terrestre és innegable, i hi ha suficient com per poder parlar de l’antropocè, tot i això, la
comunitat científica no s’hi posa d’acord pel que fa tant la seva existència com els seus límits
temporals, la qual cosa crea confusions dins de diferents camps d’investigació que fan ús dels
períodes geològics per dur a terme investigacions. Per evitar aquests tipus de malentesos i per
donar per finalitzat un debat que va néixer fa vint-i-un anys caldria arribar a una solució on es
tinguessin en consideració totes les teories proposades i que presenten evidencies en el registre
geològic, de manera que s’establís de manera oficial que els efectes dels humans a la terra des
de la perspectiva geològica han estat augmentant gradualment amb les innovacions en
tecnologia.
Marina Martínez Cortés
Bibliografia
BALDWIN, A; ERICKSON, B. (2020). Introduction: Whiteness, coloniality, and the
Anthropocene. Environment and Planning D: Society and Space, [en linía] vol.38, núm 1,
p.3-11. Disponible a: <https://dro.dur.ac.uk/32475/1/32475.pdf>
BERGADÀ, M. ; CACHO, I., 2016. Autors d’una nova època geològica? l’Antropocè. Full
d'informació de la societat Catalana d'Arqueologia,.
BROECKER, W.; STOCKER, T., (2006). The Holocene CO2rise: Anthropogenic or
natural?. Eos, Transactions American Geophysical Union, [en linía] vol.87, núm 3, p.27.
Disponible a: <https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/2006EO030002>
CABADAS-BÁEZ, H.; SEDOV, S.; JIMÉNEZ-ÁLVAREZ, S.; LEONARD, D.; ANCONAARAGÓN, I. ; HERNÁNDEZ-VELÁZQUEZ, M., (2018). Soils as a source of raw materials
for ancient ceramic production in the Maya region of Mexico: Micromorphological
insight. Boletín de la Sociedad Geológica Mexicana, vol. 70, Núm 9.
CERTINI, G.; SCALENGHE, R., (2014). Is the Anthropocene really worthy of a formal
geologic definition?. The Anthropocene Review, vol.2, núm 1, p.77-80.
CRUTZEN, P., (2002). Geology of mankind. Nature, [en linía] vol.415, núm.6867, p.23.
Disponible a: <https://www.nature.com/articles/415023a>
HONG, S.; CANDELONE, J.; PATTERSON, C.; BOUTRON, C., (1994). Greenland Ice
Evidence of Hemispheric Lead Pollution Two Millennia Ago by Greek and Roman
Civilizations. Science, [en linía] vol.265, núm.5180, p.1841-1843. Disponible a:
<http://www.precaution.org/lib/greenland_ice_evidence_of_ancient_lead_pollution.1994092
3.pdf>
KIRCH, P., (2005). ARCHAEOLOGY AND GLOBAL CHANGE: The Holocene
Record. Annual Review of Environment and Resources, [en linía] vol.30, núm 1, p.409-440.
Disponible a:
<https://www.researchgate.net/publication/200033155_Archaeology_and_global_change_Th
e_Holocene_Record>.
LIGHTFOOT, K.; PANICH, L.; SCHNEIDER, T.; GONZALEZ, S., (2013). European
colonialism and the Anthropocene: A view from the Pacific Coast of North
America. Anthropocene, [en linía] vol.4, p.101-115. Disponible a:
<http://ademia.edu/5000476/European_Colonialism_and_the_Anthropocene_A_View_from_
the_Pacific_Coast_of_North_America>
MARZO, M., (2015). ¿Vivimos en el Andropoceno?. El Periodico,.
RUDDIMAN, W., (2003). The Anthropogenic Greenhouse Era Began Thousands of Years
Ago. Climatic Change, [en linía] vol.61, núm 3, p.261-293. Disponible a:
<https://sjmulder.nl/dl/pdf/climate-papers/2003-ruddiman-era.pdf>
Marina Martínez Cortés
WATERS, C.; ZALASIEWICZ, J.; SUMMERHAYES, C.; BARNOSKY, A.; POIRIER, C.;
GA USZKA, A.; CEARRETA, A.; EDGEWORTH, M.; ELLIS, E.; ELLIS, M.; JEANDEL,
C.; LEINFELDER, R.; MCNEILL, J.; RICHTER, D.; STEFFEN, W.; SYVITSKI, J.;
VIDAS, D.; WAGREICH, M,;WILLIAMS, M.; ZHISHENG, A.; GRINEVALD, J.;
ODADA, E.; ORESKES, N.; WOLFE, A., (2016). The Anthropocene is functionally and
stratigraphically distinct from the Holocene. Science, vol.351, núm 6269, p.aad2622/1aad2622/2.