I.E.S ARGENTONA. LLATÍ
GRAMÀTICA
1. Digueu quin substantiu, dins de cada sèrie, no és en el mateix cas que els altres:
Moris, ciuis, exercitus, legione
Templum, exercituum, cornu, mare
Epistulas, ciues, templa, oratore
Auxilia, nomina, uiam, templa
Legionibus, exercitibus, oratoris, populis
Canis, labris, nauis, turris
2. Completeu cada una de les frases següents amb el sintagma correcte:
Roma septem reges habuit ( rex, regis )
Numa Pompilius legem constituit ( lex, legis )
Tullus Hostillius Caelium montem urbi adiecit ( Caelius, -a, -um / mons, montis )
Tarquinius Superbus, rex ultimus, templum Ioui in Capitolio aedificauit ( rex, regis )
Romanus exercitus magnam spem habet ( magnus, -a, -um / spes, -ei f )
Multi serui in Italia erant ( multus, -a, -um / seruus, -i m. )
3. Ompliu els buits amb la forma verbal conjugada d’acord amb la traducció
Romani castra in idoneo loco posuerunt ( van posar : pono, posui, positum 3 )
A sinistra militum tabernacula erant ( hi havia : sum )
Romani milites inimicos hostes capient ( capturaran : capio, cepi, captum 3 )
Uictoriae in foro a nuntiis nuntiatae sunt ( van ser enunciades: nuntio 1 )
Forum deorum et dearum templis ornabatur ( era adornat: orno 1 )
4. Ompliu els buits amb les desinències correctes per tal que tinguin el sentit que correspon a la
traducció donada:
Militum romanorum corpora in terra iacebant ( Els cossos dels soldats romans jeien a terra )
Ingentia elephantum corpora romanos terruerunt ( Els immensos cossos dels elefants van
aterrir els romans )
Scipionis uictoriae in Africa Carthaginienses commouerunt ( Les victòries d’Escipió a l’Àfrica
van impressionar els Cartaginesos )
5. Completeu el poema , guiant-vos per la traducció
El poeta Horaci, enamorat de Lídia, descriu les seves sensacions quan veu que la noia estima un
altre : Tèlef.
Cum tu, Lydia (1), Telephi
Ceruicem roseam (2), cerea Telephi (3)
Laudas bracchia (4) uae meum
Feruens dificili bili (5) tumet iecur.
Quan tu, Lídia, lloes el clatell rosat de Tèlef, quan
lloes els blancs braços de Tèlef, ai de mi !, el
fetge ardent se m’omple de penosa bilis
Tunc nec mens (6) mihi nec color
Certa sede (7) manet, umor et in genis (8)
Furtim labitur, arguens
Quam lentis penitus macerer ignibus.
Llavors, ni la ment ni el color no em romanen en
un lloc fix, i les llàgrimes em llisquen furtives, cap
a les galtes, tot revelant com són de lentes les
flames que em turmente.
Uror, seu tiui candidos (9)
Turparunt umeros (10) inmodicae mero (11)
Rixae, siue furens puer (12)
Impressit memorem dente labris (13) notam (14)
Em consumeixo si les disputes, desmesurades
pel vi, t’han embrutat els blancs muscles, o si un
noi furent t’ha deixat amb les dents la marca
delatadora als llavis.
HORACI, Ep., X, II, 1-12
I.E.S ARGENTONA. LLATÍ
GRAMÀTICA
6. Trieu la preposició adequada, en funció del cas del mot que la segueix, per tal que la frase
tingui sentit:
Auxilia ex Britannia ueniebant ( per / ex / ad )
Ex castris erumpunt ( in / ex / trans)
Ad ianuam peruenimus et ibi libellus erat ( ad / ab / sine )
In uestibulo stabat ostiarius ( per / ad / in )
Sub limen cauea pendebat ( sub / super / per )
In cauea pulchra pica cantabat et uiros et ffeminas salutabat ( sub / ad / in )
7. Completeu les frases segúents amb un dels relatius que es proposen en cada cas entre
parèntesis
Ego habeo senectuti magnam gratiam, quae mihi sermonis auiditatem auxit ( quae, quas, qua )
Caesar tres cohortes reliquit quas ex Italia traduxerat ( quos, quas, quae )
Sulla, quem castris praefecerat Caesar, auxilio cohorti uenit ( quam, quos, quem )
8. Completeu les frases següents amb el pronom relatiu que correspongui en cada cas.
Bellum quod ante paucis diebus gesseramus, ad finem uenit.
Naues uidit, quae appronpinquabant
Regio, per quam nostri iter faciebant, hostium plena est
Miles, cuius uirtutem laudamus, romanus est
9. Escriviu les formes verbals actives i passives dels verbs proposats:
1ª plural de l’imperfet indicatiu
Constituo Constituebamus Constituebamur
Doceo
Docuit Docta/us sum 3ª singular del pretèrit perfet indicatiu
Teneo
Tenebis Tenebiris
2ª singular del futur imperfet
Inveneram Inventa/us eram
1ª singular del pretèrit plusquamperfet
Inuenio
Traho
Trahunt Trahuntur 3ª plural del present d’indicatiu
Scribo
Scribent Scribentur
3ª plural del futur perfet
Declaro
Declaraveramus Declarata/i eramus 1ª plural del pretèrit plusquamperfet
10. Passeu a la veu passiva
Hostes oppida muniebant Oppida ab hostibus muniebantur
Tellus diuersis formis animalia peperit Diversis formis animalia a tellure parta sunt
Caesar locum uallo fossaque muniuit Locus a Caesare uallo fossaque munitus est
11. Passeu a la veu activa
Omnis equitatus ab imperatore cornibus collocatur Imperator omnes equitatus cornibus collocat
Legionum uictoria ab omnibus summo studio laudata erat Omnes summo studio uictoriam
legionum laudauerant
Agri ab agricolis magna laetitia arati sunt Agricoli agros magna laetitia arauerunt
12. Encercleu la lletra corresponent a la frase que no té el mateix significat que les altres.
a.- Persona tragica forte vulpem viderat.
b.- Personam tragicam forte vulpes viderat.
c.- Vulpes forte personam tragicam viderat.
I.E.S ARGENTONA. LLATÍ
a.- Speciem persona habet.
b.- Magna species in persona est .
c.- Persona species est.
a.- Haec fabula est illis quibus Fortuna honorem tribuit.
b.- Haec fabula est illis qui honorem habent.
c.- Haec fabula est illis quibus Fortunam honor tribuit.
a.- Haec fabula est illis quibus Fortuna sensum communem abstulit.
b.- Haec fabula est illis quibus Fortunam sensus communis abstulit.
c.- Haec fabula est illis qui sensum communem non habent.
13- Llegiu el text atentament i responeu a les preguntes:
Qui són els protagonistas de la història ?
Dues tòrtures, un mascle i una femella
Què fan durant l’estiu?
Arrepleguen grana per a l’hivern
Quina advertencia fa el marit a la seva muller?
Que no toqui la grana ja que els ha d’alimentar a l’hivern quan no hi ha res
Què va passar amb les llavors a l’arribada de la intensa calor de l’estiu?
Es van assecar i van ocupar la meitat de l’espai
Com reacciona el marit?
S’enfada, pega la femella i la mata
En arribar l’hivern, com queden les llavors?
Amb l’humitat s’inflen de nou i ocupen el mateix espai que al principi
Per què es lamenta el marit al final del relat?
Perquè havia matat sense causa justa la seva esposa i ara estava sol
GRAMÀTICA