lOMoARcPSD|7835863
Historia Antiga 2n Semestre, 2a part
Història Antiga (Universitat de Barcelona)
StuDocu is not sponsored or endorsed by any college or university
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
HISTÒRIA ANTIGA
El Món Egeu durant l’Edat del Bronze
Cronologia del Bronze durant l’Edat del Bronze
Minoic
Hel·làdic
Antic
3000-2000 aC
3000-1900 aC
Ciclàdic
3000-1900 aC
Mig
2000-1450 aC
Cultura minoica
Paleopalacial:
2000-1700 aC
1900-1600 aC
1900-1600 aC
Recent
Neopalacial:
1700-1450 aC
1600-1100 aC
Dominació micència
Cultura micènica
Recent I Micènic Antic:
1600-1500 aC
Recent II Micènic Mitjà:
1500-1400 aC
Recent III Micènic Recent:
1400-1100 aC
IIIA: 1400-1300 aC
IIIB: 1300-1200 aC
IIIC: 1200-1100 aC
Dominació
Micènica:
1450-1370 aC
És un període d’esfondrament del sistema palacial micènic. Al 1450 aC la Minoica
desapareix.
Koiné és un terme referit a la única cultura situada a l’Egeu que engloba tots els territoris ja
mencionats. Els minoics tenen un origen preindoeuropeu i els micènics un origen post
indoeuropeu però van mantenir contactes estrets que va permetre la influència cultural
constant.
Aparició de l’escriptura a l’Egeu
“Jeroglífics”(1900-1650 aC) és un sil·labari (cada símbol correspon a una síl·laba com amb
el Lineal A i B). El Lineal A (1750-1450 aC)només l’utilitza els minoics i el B els micènics
(1450-1200 aC). Els “jeroglífics” , localitzats al Minoic Mig, reben aquest nom per
l’arqueòleg Arthur Evans davant les similituds morfològiques amb els jeroglífics egipcis.
Tenim poques mostres conservades i s’han identificat 96 signes i alguns repetits en el Lineal
A indicant-nos que pot ser sil·làbica. Va conviure amb el Lineal A i no se sap el perquè.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
El disc de Festos
Descobert el 1908 a Festos, Creta. No se sap la seva funció i està fet amb argila cuita. Hi ha
requadres que podrien ser diferents paraules i com estava escrit el text en forma d’espiral, no
se sap l’orientació de lectura. Cronologia dubtosa: o 1850-1650 d’època paleopalacial o
1400-1300.
Lineal A
Típica escriptura dels minoics a l’època neopalacial. Encara està per desxifrar i s’han
identificat 97 signes sil·làbics. Té connexions amb el Lineal B i comparteixen una seixantena
de signes.
Lineal B
Escriptura dels micènic. És un grec molt primitiu que s’ha pogut desxifrar gràcies al volum
de textos trobats (5000). Els micènics seran estudiats a través de l’arqueologia i la filologia.
No se sap l’origen que podria ser a Creta o del continent grec. L’expansió d’aquesta
escriptura la trobem al continent grec (Micenes, Tirint, Eleusis, Pilos...) i a Creta només a
Cnossos (1450-11370 aC): fase d’hegemonia sobre l’illa (possible invasió micènica). En
Michael Ventris crea una quadrilla amb les síl·labes més comunes i associant-les amb sons
grec (creien que era una llengua indoeuropea aquesta escriptura). Va aplicar les tècniques
militars per desxifrar codis i, finalment, ho va aconseguir el 1952. John Chadwick s’unirà en
la seva investigació. La finalitat de l'escriptura era de comptabilitat: els escribes portaven el
compte del palau (impostos, ofrenes, objectes que entren i surten del palau). El compte
s’escrivia en unes tauletes d’argila que més tard eren destruïdes. En els últims anys, els
palaus van ser destruïts i cremats, el foc va provocar que les tauletes es coure/cuites i es van
conservar fins avui. Amb les tauletes es pot extreure informació de la societat o religió
d’aquell moment.
Els grecs no tenen d’un abecedari propi. Van adoptar la llengua Lineal A i van crear el Lineal
B. Més tard, els micènics van envair Creta acabant amb la seva llengua. El Lineal B es va
adaptar als sons fonètics de la península. El Lineal A estava compost de signes sil·làbics
consonants i vocals. El Lineal B era més complex ja que es barrejaven consonants amb
vocals. Els escribes van idear un sistema més simple.
Ex: Phaistos → Pa-i-to // Cnossos → Ko-no-so.
El suport que s’utilitzaven eren les tauletes que tenien la forma de fulla de pàgina (era més
gran, per donar-li consistència se li posaven pals de fusta) o fulla de palma (més allargada,
s’hi podien escriure poques línies). Dintre d’una mateixa tauleta es pot trobar diferents
registres o entrades. Les etiquetes són peces quadrades que s’enganxaven a cistells. Els
nòduls són boletes d’argila que estaven lligades mitjançades un fil, tenien signes i servia per
comptar. Per últim, s’han trobat signes sobre peces de ceràmica, podia ser per indicar el nom
del propietari o el fabricant.
Els orígens del món Egeu
Va començar a sortir una societat més complexa amb una estratificació social i una divisió del
treball. Aquest sistema es destruït entre el 2200 i 2100 a. C. Es documenten destruccions en
assentaments hel·làdics, ciclàdics i anatòlics per grans incendis. També es destrueix Troia II.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Aquest moment coincideix amb l’arribada de pobles indoeuropeus a Grècia. Primer van
arribar els micènics o aqueus. La nova població grega es barreja amb l’antiga població
no-indoeuropea. D’aquestes invasions comença l’Hel·làdic Mig (2000-1600 a. C).
El món Minoic
Arthur Evans va excavar a Creta a principis dels anys 20. Entre el 1900 i 1905 va excavar
Cnossos i en altres ciutats com Festos, Màlia, Hagia, Triada, Zakros. Va trobar molts objectes
com ceràmiques i també moltes tauletes. Algunes de les pintades recordaven a la moda que hi
havia a Europa en aquella època (la Parisienne recorda a la moda parisenca). Arthur Evans va
proposar una cronologia a partir de l’estudi estratigràfic de Cnossos, però alguns historiadors
proposen una altra cronologia per incloure tots els palaus de la illa, el palacial. Hi ha diferents
hipòtesis sobre la desaparició de la societat minoica:
1. Hipòtesi antigua: erupció del volcà Tera que provoca un buit de poder. Un grup grec
s’instal·laria a l’illa i s’emportaria el poder. Un anàlisi fisicoquímic, va ubicar
l’erupció del palau c. 1650 a. C, època en que els palaus van ser destruïts. Més tard, la
població es referia.
2. Hipòtesi actual: posterior a l’erupció del volcà, els palaus van tornar a ser destruïts.
Això afirma que va ser a causa de l’acció humana. Segurament foren els micènics
quins es van instal·lar a la illa per explotar els seus recursos. Més tard, Cnossos torna
a patir un atac i acaba amb el poder micènic. Aquests nous enemics poden ser la
pròpia població de Creta que es revolta contra el govern micènic, o una nova població
micènica que volia dominar el comerç marítim i l’explotació de la matèria primera.
Posteriorment hi ha una nova invasió micènica.
Quin és el paper de Cnossos? Existeixen dues teories entorn a la ciutat de Cnossos. Degut a
que no s’ha pogut desxifrar la seva llengua, els estudis s’han basat únicament amb el material
arqueològic. Evans defensa una talassocràcia amb capital a Cnossos, basant-se amb el mite de
Minos. L’illa estava políticament unificada i va agafar de model l’Imperi Britànic (teoria
tradicional). Altres estudis esmenten que no hi ha cap prova sobre el domini de Cnossos sobre
l’illa. Es creu que coexistien diferents governs al llarg de cada palau.
Els palaus
Eren estructures obertes sense muralles, no com als micènics. Són construccions organitzades
entorn a un pati central rectangular. Tenien estances més de representacions (“saló del tron”),
de més privades, relacionades a qüestions religioses i magatzems. La seva estructura sembla
la d’un laberint (influència al mite del Laberint del Minotaure). El terme laberint prové del
grec seria la casa del labry, destrals. El brau a més, també té una simbologia religiosa. Parlant
del saló del tron es va identificar així per Evans per la presència d’una càtedra de pedra, però
ara més bé, es reconeix com una estança lautral (per purificar). Aquest tron estaria la summa
sacerdotessa. Una altra estança és el megaron al palau de Cnossos encara que no és un
megaron estricta ja que els minoics són preindoeuropeus i es troben megaros als palaus
micènics. Totes aquestes estances estan molt bé decorades.
Ara sorgeix el debat si aquests edificis eren palaus o centres culturals. No hi ha prou proves
per demostrar que el rei visqués allà, en canvi sí tenim evidències de cultures sent edificis
amb una funció cerimonial. Els frescos dels palaus no mostren cap representació d’una figura
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
individual com un rei. Encara això, sí que tenen funció segura econòmica i inclús cultual però
no tant política.
Societat
No es disposen de fonts escrites que puguem utilitzar. L’arqueologia és l’eina d’estudi i la
comparació amb altres societats contemporànies a la minoica. Societat de tipus piramidal:
- Rei: controla tots els poders i sembla invisible perquè no tenim constància material de
la seva existència. Inclús es creu que el govern estava format de manera més
comunitària per famílies benestants.
- Noblesa: fonamentalment cortesana i no guerrera.
- Artesans: dependents del palau i eren ben considerats.
- Agricultors i ramaders molt vinculats al palau. Vivien cap a l’interior de l’illa i de
manera més aïllada.
- No se sap si hi havia presència d’esclaus. No proves d’aquesta condició jurídica.
Religió minoica
Manca de fonts. És politeista i hi ha una gran presència femenina inclús la gran divinitat era
una dona. A les divinitats es definien a través dels seus atributs, que també no se sap del tot si
també poden ser sacerdotesses.
El brau a Creta per Evans pensava que hi podia existir una deïtat suprema en forma de brau
però ara es creu que és un signe representatiu. Es comença a simplificar quan només es
representa les banyes.
La destral doble no serien tan per a un motiu més votiu i no tant com un sacrifici.
Els sacrificis estan documentats amb restes cremades i per representacions que descriuen
l’esdeveniment.
Llocs de culte cap al 2000 es documenten santuaris al medi natural (coves representant a
altres divinitats com a l’inframón i en gran alçada encara que amb només un altar improvisat i
no sempre en grans altures). En el Neopalacial aquests es tornen més monumentals i menys
en quantitat. Els palaus també tenen zones religioses.
Aspectes economics
Els palaus ens han deixat grans riqueses ja que eren centres economics molt potents que
controlaven la economia minoica.
Els principals productes agrícoles eren els cereals, olives, vi, etc. I els principals productes
ramaders, que en aquest moment tenen més pes que l’agricultura, eren els teixits. Els ramats
principals estaven formats per ovins (bovins i ovelles), que produeixen grans quantitats de
llana, i es coneix que està producció era per fer-se servir per la exportació, que era distribuït
per tot el pròxim orient i mediterrània central.
Els ceramics també eren mestres en la joieria fins la gliptica, i també feien escultures, s’han
pogut conservar algunes de petites. Els artesans també carros, mobles de fusta, ceràmica, etc.
S’ha utilitzat el lineal B per tal de conèixer l’economia minoica, pero en realitat el que
coneixem gràcies a aquest es l’economia micenica quan aquests estaven en territori minoic,
però sabem que eren molt semblants.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Els prínceps cretencs obtenen els seus productes a través del “comerç entre caps” o chieftains
trode, que es tracta d’un intercanvi de grans regals amb ocasió de visites periòdiques
respectives com el seu segell de la hospitalitat, quan major es la categoria de la persona,
major i més valuosos eren els regals que aquest feia.
Pel que fa al comerç a llarga distància es veu una presencia minoica que a la part del próxim
orient es comença amb Mesopotàmia i Egipte, i a prop de Sicília arriben fins les illes Lípari
en la época palopalocil, era un assentament fresc on es veu una flota amb dos ports, tot això
va quedar destruït al 1628-1615 a causa del volcà dotera.
El comerç internacional durant l’Edat del Bronze
Es veuen elits consumidores de productes de luxe donat que son persones acostumades a la
vida de palau amb béns de prestigi, i per tal d’elaborar aquests béns tan luxosos s’han
necessitat una importació de matèries primeres de luxe que s’han manufacturat per
exportacions i canviades per naus productes de luxe.
Les pintures egípcies mostren vaixells minoics importats pel comerç, d’una banda kbnt (de
Biblos) i kefldi (de l’Egeu), a més de Dau d?ugarit, aquests vaixells preparats per la
navegació d’altura i ben preparats per aquestes rutes.
Dins d’aquests comerciants s’ha vist alguns orígens i s’han pogut descobrir els principals
comerciants, entre ells les comunitats de l’Egeu, els Xipriotes i els Cananeus.
El moment de major expansió del comerç marítim va ser entre el segle XVI i XIII aC. Dins
d’aquests principals derelictes que han pogut mostrar una visió molt certera de comerç
destaquen Uluburun i Gelidonya (c. 1250-1200 aC) i en la seva excavació s’han trobat lingots
de coure en forma de pell de toro, espases de bronze amb empunyadures d’ivori, productes de
luxe com braçalets d’argent o lingots de vidre, ivori d’elefant o hipopòtam (variabilitat de
procedència) i inclús restes orgàniques com vinyes.
EL MÓN MICENIC
En el moment intermedi del bronze recent I i bronze recent II es un moment de formació de la
cultura micènica i se l’ha anomenat com a cultura creto-micènica. A partir del 1450 la
civilització dels minoics no es troba a l’egeu sense enemics i es quan es veu millor la cultura
micènica. Després del 1200 apareix la cultura post-micènica que finalment caurà.
Precedents: cultura creto-micènica (1600-1400)
Cap el 1600 micenes es converteix sobtadament en un centre de riqueses i poder.
Schliemann va descobrir dos cercles de tombes quan va descobrir Micenes. En el cercle B
(1600 aC) amb 24 tombes marcades i el cercle A (1500 aC) només 6 tombes profundes però
era el cercle que tenia els objectes més luxoses, aquest cercle va quedar dins del regne de
Micenes quan la muralla es va fortificar.
Lineal B: desxiframent
Michael Vetris va descobrir-les al 1952, la font utilitzada abans d'això era el documentat als
poemas homerics, i amb el desxiframent del lineal B es descobreix que tot això és
completament diferent on es veu un món de burocràcia i funcionaris on es veu una gran
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
funcionalitat comercial on l’escriptor tenia considerable importancia i això mosta un món
amb una societat burocràtica.
Aspectes sociopolítics
Per tant es poden veure estats burocractitzats, una estructura social piramidal, a més d’una
profunda milització i es pot distingir considerablement bé el seu esquema social, primerament
es veu l’entorn del rei, el poble lliure (da-mo) i els esclaus (do-e-ro/do-e-ra), sa sabria d’ells
per escrits de tauletes que deien que cuidaven de terres o raats, però no se sap res de la seva
vida quotidiana, com s'arriba a ser esclau o si es podia deixar de ser-ho.
Estructura de poder:
1) Nivell estatal:
Wa-na-ka: rei amb funcions civils i religioses.
Ra-wa-ke-ta: gran canceller i cap militar.
Te-re-ta: possibles propietaris terratinents.
E-qe-ta “seguidors”: entorn social alt. No se sap exactament qui eren. Té una
semblança amb el mot grec per definir als seguidors propers al rei, però no se sap
quina funció social desenvolupaven.
2) Nivell regional:
(da-mo / da-mo-i) “poble o provincia”, que viu en localització de realmes
independents:
Ko-re-te: funcionari local
po-ro-ko-re-ta: ajudant del ko-re-te
3) Nivell municipal:
Pa-si-re-u: alcalde (més endavant s’anomenara ba-si-le-us), quan cau l’imperi aquests
seràn el maxim poder assessorats pel consell d’anciant.
Ke-ro-si-ja: consell d’ancians.
Hi ha una gran varietat d’oficis artesanals, es vey la integració de la dona en la vida
econòmica i es veu l'existència de l’esclavitud.
Règim de les terres
Te-me-no: terres del wa-na-ka o ra-wa-ke-ta, reservades al rei i al gran canceller.
Ki-ti-me-na ko-to-na: terres donades pel rei als nobles a canvi d’un servei.
ARmadures de pedra del segle XIV aC, situat al museu arqueològic de Nauplia. Són plaques
de bronze cosides amb teles de cuir i casc fet amb ullals de porc senglar.
També existien casc amb banyes d’època més tardanes.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Arquitectura
Les ciutats estaven fortificades i construïdes en llocs elevats, posteriorment es convertirà en
l'acròpolis de la ciutat. Les muralles estaven fetes amb grans blocs de pedra de fins a vuit
metres d’amplada denominades “muralles ciclòpies” perquè els grecs creien que qui les
havien construït eren ciclops perquè no podia ser que els seus avantpassats fessin això.
Segurament eren fetes per demostrar poder i prevenir pròxims atacs.
Els palaus més coneguts són els de Micenes, Tirint i Pilos.
El cor d’aquest palau es el megaron, que era la sala del tron. El tron estava situat a la mà dreta
només entrar, la resta del palau està organitzada al voltant d’un conjunt de patis, el quals
s'obren a sales. Posteriorment serà la base dels temples grecs.
Aspectes religiosos
Estat teocràtic: wa-na-ka (rei) → el palau controla la religió, les ofrenes surten del palau i els
escribes ho anoten tot, per tant podem conèixer els noms dels déus que adoraven.
Trobem coincidències amb els noms dels déus clàssics, també es documenten noms de
divinitats que no persisteixen i desapareixen, com pot ser poseidò que tenia una parella
anomenada poseidona o Pòtnia, la senyora, epítet de diverses divinitats.
La documentació administrativa somés apareixen sacerdots o sacerdotesses i deus o deesses,
però no tenim poemes, mites, etc. Manca de miologia, per tal no sabem si els mites
coincidien, però per les tauletes sabem, per exemple, que posidó es veu més com a déu dels
cavalls que del mar.
Aspectes econòmics
El que millor coneixem del món micènic gràcies a les tauletes són els aspectes econòmics. A
més gràcies a mètodes arqueològics sabem que els palaus eren grans centres econòmics
potents, ja que controlaven tota la economia i el comerç internacional.
Entre els productes agrícoles destaquen els cereals, olives, amb les quals feien oli per fer
perfums i per iluminar, vi, etc.
En els productes ramaders destaquen teixits com el lli per fer veles de vaixells. I en els
artesanals o manufacturats trobem carros, mobles de fusta, ceràmica, armes, entre altres. La
cerámica té una gran influencia micénica.
La ramaderia minoica és més important que l’agricultura, ja que els ramats estan a càrrec del
palau.
Altres sectors son la metal·lúrgia del bronze i la venda de altres productes com l’oli, els
perfums. el treball del lli, i la ceràmica.
Per precisament el seu comerç en la seva recerca de matèries primeres descobertes sabem
sobre la seva expansió micènica cap a orient i occident.
● Orient:
Anatòlia
Síria i palestina
Egipte
● Occident:
Corfú i l’Adriàtic
Itàlia i Sicília
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Sardenya
Península ibèrica (actual Guadalquivir)
● Altres sectors son la metal·lúrgia del bronze i la venda de altres productes com l’oli,
els perfums. el treball del lli, i la ceràmica.
Fi dels palaus Micènics
Va desaparèixer quan semblava que estava al seu cim, sobretot donat per els incendis que van
destruir els palaus micènics que implica la destrucció dels sistema social cap al 1200 aC i per
tant el seu sistema acaba per desaparèixer, això s’ajunta a que hi ha una reducció
d'assentaments degut a un descens demogràfic cosa que es suma que en altres localitzacions
augmenta la població cosa que implica el moviment de les poblacions on hi ha molta
emigració cap a altres ciutats i poblats grecs, però hi han llocs que escapen a la destrucció
però que finalment quedan abandonats però altres zones reben refugiats i això indica que tot
el sistema acaba per colapsar-se víctima d’una gran catàstrofe que arqueològicament s’ha
vinculat amb els aqueus (ekwesh) però aquesta teoria es desmonta ja que en les inscripcions
egipcies s’esmenta que estan circumcidats, sigui com sigui era un temps de inestabilitat i por
que es demostra físicament amb intents de fortificació per poder prevenir un setge per resistir
l’assalt, i a partit d’aquí s'ha proposat diverses teories per explicar la desaparició.
Teoria del desastre natural:
Es parla de la modificació del règim dels vents que comporta una gran sequera i com a
conseqüència es veuen migracions cap a llocs més fèrtils.
Teoria de les lluites internes:
El factor humà es el que ho impulsa, que poden ser de dos tipus segons les dues variants
explicatives, la primera es una revolta de influènica marxista cosa que pot explicar un o dos
casos de les ciutats i l’altre teoria es la de guerres entre els diferents reialmes que poden
explicar igualment un o dos casos.
Teoria de l’atac exterior:
Es diu també els pobles invasors com els pobles del mar o els doris, però segons les fonts es
veu com es centren amb la zona de oient per la qual cosa es difícil per la qual cosa es va
proposar aleshores els doris que entren a la zona en onades i acaben creant una nova cultura
micènica, però no tots van entrar però baixen i descendeixen per ocupar nous espais de
manera violenta però el que se sospita per aquesta teoria quan tenim aquest testimoni històric
escrit en dòric escrit de aquesta època i una altra prova proposada és de base mitològica dels
heraclides que rere de la mort al seu pare van ser expulsat i van retornar a la seva terra. Però
a causa de la cronologia de les troballes arqueològiques es pot demostrar com va ser després
de la destrucció qua van entrar al territori.
Noves consideracions
Es veu un col·lapse del sistema que potser s’ha degut a causa de diferents factors mencionats
anteriorment i per aquest nombre de diversos factors es veu aquest col·lapse del sistema que
es veu principalment atacat degut a la interrupció del comerç mediterrani. I en el cas de que
es colapsa la economia acabi tot en un efecte dominó i per tant es un conjunt de raons que
expliquen aquest nou buit de poder, ja que el palau ha caigut i amb ell el seu organigrama en
un efecte dominó i tot el control territorial ha caigut i l'únic que queda es un sistema
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
d’autoritat local que es convertirà en la màxima autoritat fins al punt on es creará un nou mon
a partir de la explotació del que tenen a casa.
GRECIA DURANT L’EPOCA FOSCA
Consequències de la destrucció dels palaus Micènics
Al 1100 aC es veu el final de la cultura micènica donat a la pèrdua dels centres administratius
i religiosos, i com a conseqüència igualment desapareix l’escriptura que es veurà absent del
món grec i no tornarà fins a mitjans dels segle 8 que tornarà a més de forma alfabètica, a més
aquest sistema de control de territori desapareix igualment.
Gràcies al registre arqueològic sabem que hi ha un fort descens poblacional, a més seguint
amb les restes arqueològiques sabem que hi ha un empobriment generalitzat de la població i
per últim sabem com hi ha un fort aïllament poblacional cosa que es reflecteix en els estils
ceràmics típics de la època sub-micènica, i aquesta diversitat d’estils demostra l'aïllament de
la població.
Època fosca: Definició
La primera fase de la edat del ferro es anomenada com a època fosca ja que es troba molt
poca informació en els registres.
La seva cronologia és més o menys del 1200-750 aC que correspon a la recuperació de l'ús de
l’escriptura on comenzará l’època arcaica, les característiques d’aquesta època són l'absència
de textos escrits i la decoració i evolució de la ceràmica geomètrica.
Època fosca: Cronologia (c.1200-c.750 aC)
Període Submicènic
(c.1200-c.1100/1075 aC)
Període Protogeomètric
(c.1100/1075 aC-c.950 aC)
Finals s.XI aC: Colonització d’Àsia Menor.
Metal·lúrgia del ferro.
Període Geomètric
(c.950 aC-c.750 aC)
Aparició dels Basileus.
776 aC: Primera Olimpíada
c.750 aC: Aparició de l’Escriptura
El període submicènic es un moment de crisi profunda tot i que no hi hagi palau encara la
cultura del món micènic es queda fins que desapareix completament al període
protogeomètric on s’observa les primeres mostres de recuperació que es fan una mica més
evident al període geomètric on finalment es recupera l’escriptura.
Hi han alguns investigadors que prefereixen determinar a partir de la primera olimpíada
(període de 4 anys entre dos jocs olímpics) i els primers es datarien del 776 aC, utilitzaven
aquest sistema com a mesura de temps internacional.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Importància del Període
Es un període de transició que conecta el món dels palaus amb el de les poleis, les
ciutats-estat, d'època arcaica i clàssica, i es en aquest període on es gesta pròpiament la
identitat grega i com a període de transició té una importància considerable.
Període protogeomètric (1075-950 aC)
Aquest nou període es caracteritza per l’aparició d'un nou motiu de decoració a la ceràmica
que es basa en la geometria i els estils es comencen a unificar una mica, no es una ceràmica
amb una decoració recarregada, hi han molts espais buits., aquesta decoració te:
● Cercles
● Creus
● Meandres
● Creus gamades
● Figures esquematitzades
També observem canvis en les tècniques metal·lúrgiques:
● Noves eines, armes i objectes petits
● Es fabriquen cada vegada més amb ferro en lloc de fer-les en bronze que ha quedat
com a material usat per objectes de valor
Com millora la utilització i la fabricació es descobreix que el ferro es molt més dur i per tant
s'acaba per utilitzar el ferro per fabricar les armes finalment.
Un altre factor que s’observa el la colonització d’Àsia menor a finals del segle XI, es veuen
colonitzades les zones al llarg de la costa d’Àsia menor i de les illes properes del litoral,
també a la vegada es veuen agrupades segons els dialectes en tres bandes de nord a sud
(Eòlica, Jònica, Dòrica) també a la vegada es demostra com el comerç va tornat a la
normalitat encara que siguin signes de recuperació molt lleus .
Període geomètric (950-750)
Hi ha un sorgiment de noves estructures polítiques i socioeconòmiques, i per tant amb això
un nou tipus d’autoritat: el basileus, qui seria el possible hereu del pa-si-re-u micènic ja que
es l'autoritat local que va quedar després de la crisi.
L’hàbitat segueix sent pobre i no es veuen grans estructures monumentals, malgrat això es
veuen els primers temples o construccions monumentals a finals del segle VIII amb una
arquitectura derivada de l’antic megaron micènic, un exemple d’això pot ser el temple d’Hera
a Argos on a dins tenia una reconstrucció en miniatura del temple.
La seva construcció comporta un canvi que a la vegada també es mostra en nous motius
decoratius en la ceràmica on destaca el seu taller principal a Atenes juntament amb el seu
mestre del Dipylon a més de que aquestes representacions més carregades en veuen esteses
fins al punt on es projecten vers Àsia Menor, es a dir, s’està exportant producció.
En la seva metalurgia destaca la recerca i el tractament del ferro que havia en més quantitat
però s’acabarà esgotant i per tant es cercarà fora de la zona, trobarem el poble de Eubea que
cercarà ferro al nord d’itàlia però conformaran Pitecusa a la illa de Ischia, no s’estableixen al
nord ja que allà es troben els etruscus, precisament perquè el territori està ocupat la manera
de conseguir ferro serà mitjançant el comerç.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
L’aparició de l’escriptura
Es mostren diferents intercanvis comercial i de idees, entre aquestes el ús de l’escriptura amb
la inspiració dels fenicis, agafaran el seu alfabet i s'adaptaran a la seva llengua creant el seu
propi alfabet del qual les primeres mostres apareixen al segle VIII aC.
Informació de les fonts escrites
Homer es un autor èpic que informa del món aristocràtic on difonia el luxe i els valors
guerrers, quan llegim els seus poemes es veu una vida plena de luxe dels protagonistes de la
seva èpica i per tant aporten algunes dades que ajuden a comprendre l’època fosca.
Hesíode es un autor popular on parla de la descripció d’una vida camperola molt dura dins
del món agricultor on es veu la seva vida quotidiana a més d'agir énfasis en la seva angoixa
del poble de Beòcia.
Homer
● Era un poeta cec de Quios (jònia), segons la tradició.
● Es el suposat autor de la Ilíada que explica el moment del darrer any de la guerra i
quan acaba la ilíada i no acaba la guerra i l'Odissea a més dels versos espurits (uns
himnes homèrics).
○ Els seus poemes els van considerar la millor representació dels mites
creacionals on es planteja un mon ple d’herois i aquests poemes van ajudar als
grecs a formar la seva identitat com a poble tractats fins i tot com a una mena
de relat sagrat que es va convertir en una històrica canònica estabilitzada.
○ Aquest clàssic s’oblidarà en el marc de l’edat mitjana fins arribar al
renaixement on comença a estudiar-se cada cop més i gràcies a això sorgeixen
els primers dubtes sobre l’autor (com ara pot ser com hi havien repeticions e
inconcluençes quan Homer en teoría es l’autor perfecte).
● L’abat d’Aubignac fa un estudi d’aquests poemes i arriba a la conclusió que no son
obra d’un únic autor i que aquests poemes eren una sèrie de poemes ajuntats de
manera artificial, i cada cant seria un poema artificial per construir un tot unitari
donant lloc a la qüestió homèrica on es veuen analistes com aquest que segueixen la
seva teoria dels cants independents i que Homer no va existir i després es veuen els
unitaristes que esmenten que eren un poema unificat.
● La discussió sobre els relats Homèrics segueix fins que entre els anys 1928 i 1934
Mailman Parry va fer un enregistrament d'una sèrie de poemes d'eslaus, aquests
poemes eren recitats oralment ja que eren analfabets, aquests recitats duraven dues
setmanes i es recitaven en dues sessions de dues hores al matí i dues a la tarda, tenien
una tècnica molt concreta per recordar els versos a partir d’una sèrie de fórmules
esteriotipàdes típiques d’Homer, per tant es pot resumir en que les seves tècniques de
memorització són mitjançant fórmules reiteratives i la musicalitat del ritme. Aquesta
musicalitat està adreçada als oients que necessiten una estimulació mental concreta.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
○ Els poemes i els recitats en la època fosca es recitaben oralment de boca en
boca per pobles per recitar-los, a més d’entendre les fórmules fins que de
mestres a aprenents s’aprenia a recitar, d’aquesta manera gràcies a aquestes
tècniques de memorització algú, que podem dir Homer, convertirá els poemes
a escrits immutables (tot i què per la naturalesa escrita els textos s’anaven
canviant fins que es fa la còpia oficial del poemes d’homer)
● Un altre dels problemes de composició es que els poemes d’Homer tenen una certa
quantitat d’aspectes del món micènic. però poc de les seves institucions i cultura. En
els seus poemes el món que evoca d’alguna manera es el de l’edat fosca encara que
relata el record d’una època molt anterior que acaba per desaparèixer, aquesta era
plena de herois i honor. També demostren un món ple de riqueses, tampoc esmenta
armes de ferro, ja que es veu un ús del bronze considerablement generalitzat. Per tant
a primer cop de vista sembla el relat del món micènic.
○ El mon que descriu en realitat no es cap món conegut, ell parla d’objectes del
món micènic que coneix però que desconeix el seu ús, es el cas del carro de
guerra que esmentava que era un element de transport pels soldats.
○ Després també s'absté d’esmentar la administració i burocràcia tant típica de la
zona, es a dir, la seva escriptura.
○ Una altra diferència seria els seus rituals funeraris, en el cas micènic es la
inhumació mentre que en els relats era la incineració.
Homer reten certs elements típics del món micènic però res de les seves administracions,
escritura o realment la seva cultura, solament es coneixen per les restes materials a més per
relats populars, i com Homer no ho sabia, ho suplia amb el seu propi món i com a
conseqüència podem saber com era la societat de la època fosca on podem veure que es una
organització gentilícia, on el teu lloc en la societat està determinat per la família en la que has
nascut. Això comporta una certa feudalització de la societat que s'organitza de manera
piramidal dins d’una monarquia tribal, on el rei governa sobre tot a una tribu (filé) está
dividida en fratries que engloba a diversos clans (genos) i cada clan tenia un cap aristocràtic,
per últim cada clan comptava amb diverses famílies nuclears.
● Les funcions del rei tribal:
○ Encarregat del culte religiós
○ Administració de justícia, és el jutge suprem
○ I lidera les tropes i s’encarrega del comandament de l’exèrcit
● Assemblees consultives (contrapoders del rei)
○ Consell dels ancians (gerusia): caps de clan
■ Poder judicial i militar
○ Assemblea del poble (ekklesia)
■ Gerusia+poble lliure
■ Només tenen dret a parlar els ancians nobles que formen part de la
gerusia
● La noblesa és qui té la independencia del poder reial i hi ha una tendència vers les
oligarquies aristocràtiques quan el rei va perdent el poder a finals de la època fosca, i
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
aquest model es el que es trobarà a grècia a principis de la època Arcaica, aquest
procés de canvi no hi han elements traumàtics, és a dir, és un procés natural.
● El poble (demos) són la majoria del poble, els ciutadans d'apeu, comptaven amb una
condició social lliure, estaven a un patró (aristocràtica) amb els drets d’assistir a
l'assemblea popular i el dret de servir a l’exèrcit
Hesíode
● Va ser l’autor dels treballs i els dies: manual d’agricultura i teogonia: genealogia
dels déus on esmenta el pas del caos i l’ordre.
● Tenia unes terres que va perdre en mans del seu germà ja que quan va morir el seu
pare dedicat al comerç els hi va donar les terres, perses es va aprofitar i va aconseguir
les terres fins que les va perdre
● Presenta la cara menys amable de la societat, presenta el dia a dia surissim dels
camperols de la grècia central a finals de la època geomètrica.
● No es presenta com poeta, es presenta com un home de camp.
● Els treballs i els dies
○ Presentat com a una mena de manual d’agricultura
○ Vida dura i diària dels camperols a la Grècia central de finals de l'època
geomètrica.
○ El missatge de la obra es que el treball és la manera de prosperar tot i què
també el mostra com un càstig dels déus i representa la base de l’economia,
que eren les famílies encara que segueixen el ideal de la autarquía, una
garantia de llibertat on el camperol no ha de dependre de ningú, també en el
terreny econòmic es descobreix la importància de la ramaderia és menys
important que l’agricultura que serà la base de la riquesa, finalment ell també
deixa un missatge als devoradors de regals, els nobles, ell diu que els rics han
de governar d'acord amb la justícia divina per no perjudicar al poble.
GRECIA DURANT L’ÈPOCA ARCAICA
Època arcaica: Aspectes generals
Els processos més importants d'aquest moment es la consolidació de la ciutat estat on se
suposa on tothom era igual encara que era de manera molt teòrica, també destaquen les
oligarquies i les tiranies pel que fa al seu sistemes polítics a més d’un sistema colonitzador.
La polis: Definició
La polis (en plural poleis) es una comunitat independent i autogovernada. Aquestes eren un
conjunt social construït sobre un territori proveït d’un hàbitat central que és la seu de les
seves institucions polítiques i en la qual teòricament tots els ciutadans tenen els mateixos
drets (isonomia).
Això comporta a que la polis serà un concepte abstracte amb diferents conjunts socials on no
s'identifica el nom de una localització parts dividides en el nucli urbà (asti) en que nosaltres
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
identifiquem amb la ciutat i el territori (chora) que també forma part de la polis però amb
meny densitat de població que té territoris de conreu, boscos i petites ciutats entre altres.
La polis: L’asti
La major part de la població viu al nucli urbà i que tenia diferents funcions, entre elles
reagrupar la població i comptar amb la seu de les institucions, aquest nucli urbà estava dividit
en l'Àgora, què es determina per ser la plaça pública on es veuen aquestes institucions
polítiques i religioses i la Acròpolis, un espai fortificat i elevat que pot coincidir amb l’antiga
ciutadella micènica, i no té perquè ser un espai religiós
Sincerisme
El Sinecisme es el procés per a la unificació en el moment en el qual diversos chómai
(aldees) conformen una polis, es el procés amb el que neix una polis el procés que es duu a
terme és tracta d’un moment determinat on aquestes aldees diferents decideixen unir les seves
institucions, cultes i altres aspectes de la seva cultura sense un desplaçament d’hàbitat que
sigui necessari, aquesta definició de la formació de les polis es extret de les fonts escrites
però hi han altres elements que la caracteritzen.
Elements que caracteritzen la polis
● Augment demogràfic i del rendiment agrícola
- Al segle VIII aC es veu un augment poblacional que influencia i a la vegada
resulta influenciat per l’agricultura. A causa d’aquesta demografia perduda
que s’explica amb una major importància i amb més èmfasi en el treball
agricultor que en el moment resulta la base del treball econòmic influenciat
entre si per diferents motius, per exemple, el fet de que l’agricultura permet
alimentar més gent que la ramaderia, també com l’agricultura necessita més
mà d’obra que la ramaderia, tot això convoca un cercle viciós que té finalment
com a conseqüència la superpoblació, aquest será un dels problemes que es
veuen a la crisi de la època arcaica.
● Aparició del santuari extraurbà
- Aparició d’edificis amb una finalitat exlivament religiosa, es veuen aquests
primers temples a la grècia continental, al egeu i a la zona d’Àsia menor.
- La seva estructura, que veurem repetida en la historia grega, que pren
inspiració del megaron, aquest esta definit per una muralla on a dins es veu el
tèmenos, en aquesta zona es veu l’altar fora del temple i pròpiament el temple
per culte privat, dins del temple veiem tres parts principals, la naos (el centre
on es troba l'estàtua del culte) aquesta està presidida per una pronaos i
finalment on es guarda el tresor del temple el opistodomos.
- Es construeixen per tal de delimitar les fronteres de la polis i més enllà es
veurà la naturalesa o una altre polis de tal manera que el control sobre el
territori es farà des de dos punts, l’asti i el temple fronterer.
● Mètode de producció agrícola i la noció de “territori”
- Aquí neix el concepte de frontera, a partir de que la societat agafa
l’agricultura com a base de la seva economia i que exigeix una
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
estabilitat que fa aparèixer la noció de territori amb la seva necessitat
de defensa militar, i ja no es tindrà una guerra de saqueig si no que
tindrem una defensa basada en la participació de tots els ciutadans.
- Per marcar el territori encara més es realitzen processons religiosos per
la chora, aquestes festes tenen un objectiu de beneficiar la fertilitat dels
camps les divinitats de Hera i Apol·lo.
- En aquests temples es veuen les reflexions d’aquesta fertilitat
masculina i femenina amb les escultures arcaiques de Kouros i Koré.
● Reforma militar (falange hoplita)
- Necessitat de defensa cap al territori que es fa gràcies a una reforma
militari ara es parla d’un tipus de defensa ciutadana, i pel simple fet de
ser ciutadà d’una polis tens l'obligació de defensar aquesta polis i un
canvi de manera de combat que requereix noves armes que defineixen
el nou combat
- Armaments:
Hoplon o Aspis; escut rodó de 1 metre de diàmetre amb dos punts de
recolzament a la mà (antilabé) i l’avantbraç (parpax). Cobreix la meitat
del cos cosa que implica una guerra solidària on hi ha una igualtat
entre els ciutadans que es protegien entre ells, depenien dels altres per
la seva victòria cosa que implica la expressió de la isonomia (tots són
iguals).
Llança de 2m de llargada; combat personal, no es llença.
Espasa; en cas del combat mà a mà si no s’usa la llança.
Elm; per cobrir el cap.
Cuirassa; per cobrir el cos.
Gamberes; per la protecció de les cames (a la part baixa d’aquestes).
● El paper de l’heroi fundador
- L’heroi civilitzador local, es troben tombes antigues, en moltes
ocasions poden ser de l'època micènica, i comencen a rebre un culte
heroic ja que els Grecs identifiquen aquestes tombes amb la dels antics
herois que trobem a la mitologia i molts cops es pensaven que eren els
herois fundadors, aquest pot ser el cas de Teseu, responsable del
sinesisme atenenc, o el cas de Cadme que va ser el fundador de Tebes
(ell va intentar rescatar a Europa de zeus i el seu segrest), aquests tenen
les seves tombes a l’interior de la ciutat fent un eron per tenir els ossos
dels herois per que ell a canvi protegeixi la ciutat.
La crisi de la polis
Aquesta crisi sorgeix a partir de que en teoria tots els ciutadans de les polis eren iguals, pero a
la pràctica veiem un gran número de desigualtats polítiques, socials i econòmiques que
amenaçen amb una explosió que anomenarem com stasis, aquesta es defineix com una crisis
social i política per falta isonomia (igualtat real davant de la llei). Aquesta crisi la podem
trobar tant el camp com a la ciutat.
Crisi al camp
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Producció insuficient.
Els pobres demanen préstecs i donen les seves terres com a garantia.
Endeutament del préstec.
Pèrdua de la terra i esclavització per pagar el deute (aquest serà un fenomen molt
corrent a la època arcaica).
Crisi a la ciutat
● Condicions econòmiques precàries.
● Vet a les magistratures.
● Sense veu ni vot a les assemblees.
●
●
●
●
La oligarquia aristocràtica
Es veu el grup dels “eupàtrides” o ben nascuts que compten amb la part del poder polític que
els hi permet tenir el control de mes magistratures aprofitant les lleis transmeses de forma
oral que son custodiades pels aristòcrates, qui són els únics que les coneixen i que com a tal
son els únics que poden actuar de jutges (sempre al seu favor propi). També tenen poder tant
economic com militar, d’una banda dins del seu poder econòmic controlen les fonts de
riquesa (terra i ramats) a més de que amb els seus beneficis poden invertir el comerç, i
després també mostraven un control sobre el cos militar d'elit. Tot aixó causará una societat
polaritzada i al final el dia descontenta que alimentará la stasis.
Crisi econòmica
Apareix la classe social dels nous rics que van enriquint-se amb el treball fins que tenen
fortunes iguals o superiors a la dels aristòcrates però igualment segueixen sense tenir poder
polític encara que vulgui tenir vot i veu en les decisions, i com no poden participar per no
haver nascut en aquestes famílies manipularán el descontent del poble en el seu propi benefici
per tal d’arribar a la vida política creant una sèrie de reivindicacions polítiques.
Reivindicacions polítiques:
Aquestes consisteixen principalment en dos aspectes, la primera reivindicació es que la
legislació que solament era de caràcter oral passes a ser escrita i que fos exposada
públicament per a tot el poble, l’altra reivindicació es que el govern fos de un model públic
de caire més populista, el que anomenan tiranía, el qual ha de substituir a la oligarquia.
Els nous protagonistes polítics ara són els legisladors que redactan el codi de lleis i els tirans
que governen en un govern anti-aristocràtic i populista. Tot aquest canvi de poder i difts
concepcions dins de la ciutadania acaba per explicar que hi hagi fins a 4 sistemes de govern
en l’època arcaica que pot veure’s en diferents localitzacions:
Monarquia tribal
(Esparta)
Oligarquia aristocràtica
(Milet/Samos)
Legisladors
(Soló=Atenes)
(Licurg=Esparta)
Tirans
(Pisístrat=Atenes )
(Periandre=Corint)
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Legisladors
El problema radicava en l'oralitat de les lleis en aquesta oligarquia aristocràtica que aplicaven
i manipulaven la llei com volen donant lloc al monopoli aristocràtic, aleshores es veuen dos
reivindicacions populars, posar les lleis per escrit i exposar-les en un lloc públic, aquesta
reivindicació no sempre es pacífica i sovint s’aconsegueix per la via de la violencia, en el
moment de cedir acabarán buscant algun aristocrata molt coneixedor de les lleis per posar-les
per escrit i que sigui una persona pugui actuar com a intermediaria entre aristòcrates i no
aristòcrates que li encomanen elaborar un codi de lleis per escrit.
Quan s'escull un legislador se li atorgava un període de temps, normalment entre 5 i 10 anys,
per tal de redactar un codi a més del seu càrrec també compta amb un poder absolut ja que hi
ha una suspensió de les magistratures, un cop acaba aquest període de temps es veu obligat a
renunciar el poder i retornar-lo als oligarques. Dos exemples d’aquests legisladors són Licurg
(Gran Retra d’Esparta) i Soló (Constitució dels atenesos).
Tirans
Encara que es tenen les lleis per escrit segueix present la desigualtat econòmica basada en el
repartiment de les terres cosa que amb el temps tornarà a causar un esclat de pobles fins que
surten un grup d’individus que reaccionen contra el govern aristocràtic amb el motiu del
descontentament popular però encara així amb l'objectiu final d’aconseguir més poder de
l'estat, per la qual cosa aprofiten el descontentament per realitzar aquesta maniobra política
amb una manca de convicció però encara així es poden veure dos problemes principals; la
marginació política dels nous rics i la lluita entre clans de l’aristocràcia. Aquests daten en el
període entre el 650-550 aC que es on més els trobem documentats. I encara que les tiranies
poden diferir de una ciutat o una altra tenen certs trets comuns.
Característiques comunes:
● Incentivació del comerç
○ Manera de incentivar l’artesanat i l’agricultura, això es fa mitjançant una
protecció del sector comercial amb els elements intercanviats esmentats a més
de que s'afegeix a com van perdonar impostos i es va donar accés a crèdits.
● Satisfacció de les necessitats del proletariat
○ Agafar terres d'aristocrates (sobretot els que van fugir) i confiscar-les per tal
de fer una repartició de les terres, amb això afebleix el poder de l’aristòcrata
que es queda sense la base del seu comerç i d’altre banda el tirà soluciona el
problema del poble i com a conseqüència aquest estarà considerablement
agraït.
● Enfortiment del sentiment comunitari
○ Per guanyar-se el afecte del poble provoca el sentiment d’orgull de pertànyer a
una mateixa comunitat potenciant la construcció d’obra pública (creant grans
edificis i grans monuments) cosa que comporta mà d'obra, això comporta a la
vegada un component psicològic, una altra manera de enfortit aquest
sentiment és la participació de festivitats de caire religiós.
● Sempre hi han dues fases
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
○ Una fase moderada; quan el tirà arriba al poder i fa aquestes regulacions pel
poble que provoquen la proliferació d’aquest i per tant es veu que no hi ha
necessitat d’aquesta tirania, i per tant es perd el favor del poble.
○ Una fase despòtica; es comença a comportar com avui en dia considerem la
tirania cosa que resulta en el descontentament del poble que finalment acaba
en un tipus de govern dèspota que culmina amb aquest caient.
● Mai dura més enllà de tres generacions
L’aparició de la moneda
En aquesta época arcaica s’inventa la moneda, aquesta es va inventar a Lídia a mitjans del
segle VII aC i les primeres monedes gregues conegudes éren per part de les ciutats gregues
asiàtiques a finals del mateix segle.
Les primeres monedes es feien de forma lobular i eren molt petites que primerament no tenen
cap inscripció, solament una imatge (tipus parlant, un dibuix que tenen una simbologia que
determina l’origen d’aquesta, per exemple la identificació de l'òliba amb atenes i aquest
animal representat en la seva moneda), i al seu darrere el quadre incús.
Aquesta peça i el que comporta simbòlicament arriba al continent grec a inicis del segle VI
aC que s'acaba estenent per tota grècia, aquesta moneda té la finalitat de gestionar tribucions i
multes d’una forma àgil, sense la burocràcia dels regnes orientals. La seva incorporació al
comerç resulta posterior perquè aquestes monedes gregues tenen el seu valor real i el seu
valor nominatiu que es reflexa solament en la zona de la seva polis, fora d’aquesta solament
tindrà el seu valor real.
L’ÈPOCA DELS COLONITZADORS
La colonització fenícia
Després de la crisi del 1200 aC, les ciutats fenícies es recuperen ràpidament i prenen el relleu
dels micènics com a potència comercial en la Mediterrània.
Causes de la colonitació fenícia
Hi han diversos factors que afecten a aquest moviment, un d’aquests pot ser la dificultat en
l’accés a les fonts de subministraments de matèries primeres del continent asiàtic, també hi ha
un canvi en el tipus de materials sol·licitat pels mercats del Pròxim Orient, com ara poden ser
el coure, l’argent, i el ferro també això es influenciat per l'obligació de pagament als assiris ja
que tenen uns tributs exigits.
Alhora podem veure una crisi demogràfica que provoca una falta de recursos interns ja que
aquí es veu com han de marxar per començar de nou o bé recórrer al comerç cosa que
finalment no resulta viable, a més de veure una sèrie de problemes polítics interns particulars
i pròpies de cada ciutat. Aquest tipus de colonització es va veure afavorida per l’avenç en el
seu tipus de navegació
Tipus de navegació
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Primer està na navegació de cabotatge que es realitzava a la vista de la costa. Aquest tipus de
trajectes s’entén com en un comerç comercial ja que amb aquest model no es pot navegar a
llargues distàncies per la morfologia del vaixell que hauria de ser considerablement pla per
poder tenir plena visualització de la costa. En segón lloc es troba la navegació d’altura que
cobreix llargs recorreguts en mar obert considerablement lluny de les costes. També es pot
destacar com hi havien uns determinats mesos a l’any, de tal manera que el mar es podia
viatjar tranquilament entre març i octubre.
La colonització Grega: Època Arcaica
La seva cronologia data de mitjans de segle VIII aC i aquesta colonització dura fins a, es
podria dir, més tard de la època clàssica, pel que fa a l’àmbit la colonització cobreix la zona
del mediterrani i el mar negre.
Característiques generals
Aquesta colonització està molt elaborada i per tant ben planejada, aquesta es fa a partir de
una de la polis, el comandament i encarregat de fundar a nova colònia s'anomena oikostes (El
fundador de una nova llar) que dirigia a un grup de persones a la nova zona, si no estava
habitat s’instalaven i si estava poblat, els feien fora i desprès s'instal·len. Aquestes eren
colònies autònomes i independents com eren les pròpies polis que no havien de ser
necessàriament militaritzades encara que tinguès un cert component militar, que aquestes
colònies siguin independents no vol dir que no tinguin relació amb la seva metròpolis i per
tant mantenen relació pel comerç o per altres situacions relacionats amb els vincles
espirituals.
Encara que no es pot repetir la mateixa estructura social que la ciutat mare, per la qual cosa el
fundador delimita el territori, el consagra i procedeix a fer un repartiment de terres amb la
qual cosa aquelles persones que van fugir de la ciutat mare tenen noves terres i en el principi
es compleix aquesta recerca de la utopía, però amb el temps anirà arribant gent i a mida que
passa el temps es veuen les desigualtats socials i es repeteixen els mateixos problemes (els
primers que arriben a les noves colònies tindrán més terres ja que allà han estat les primeres
generacions).
Després de la colonització l’oikostes realitza tasques socials de regulació i govern (quan
acaba el seu procés tenia dues opcions, quedar-se i regnar fins la seva mort o bé marxar i
tornar a repetir el procés de colonització en un lloc altern).
Si aquesta colonització és possible és gràcies al desenvolupament de la marina grega amb
trirrems (vaixells on la força de l’empenta es duplica) amb finalitats militars i comercials.
Etapes de la colonització grega
El primer període data del 775-675 aC on la colonització es dominada per calcidis, megaris i
corintis (colònies localitzades a la magna grècia); i euboics (a la Calcídica de Tràcia) i el
segon període posterior al 675 aC on es veu la colonització cap al nord i al mar negre a més
de cap a l’oest de la Península Ibèrica amb un paper fonamental dels foceus.
Causes
Causes sociopolítiques:
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
● Pressió persa: Les ciutats que van fundar colònies a causa de la pressió persa estaven
situades a la costa de l'Àsia Menor; com que estaven situades a la costa, i els perses
els barraven el comerç terra endins, només van tenir l'opció de ampliar les seves
xarxes comercials fent-se a la mar i fundant colònies.
● Motius polítics:
○ Lluites entre faccions aristocràtiques enfrontades pel poder i el perdedor ha de
fugir amb els seus seguidors que l’acompanyen a fundar una nova colònia.
○ Fugida de les tiranies per escapar el maltractament dels aristòcrates.
● Motius particulars de cada ciutat: Es el cas dels espartans que van a lluitar contra
pèrsia i quan van tornar hi havia una generació de fills bastards que van deixar
quedar-se al territori però sense els drets ciutadans i posteriorment són obligats a
marxar després que protagonitzessin una revolta (es van revoltar perquè, a causa de la
seva bastardia, els havien deixat molts menys drets que a la resta d'espartans).
Causes econòmiques:
● Excés poblacional (Cirene), comporta una falta d’aliments i finalment es decideix
fundar aquesta colònia, marxa la meitat de la població (per sorteig es decidia que de
cada dos germans s’havia d’anar un i si no marxaven eren condemnats a mort).
● Manca de terres, un problema que es coneix amb el nom de stenochoria, pot estar
relacionat amb l’anterior, però en alguns casos no ha de ser per un excés de població
si no que es pot produir pels eupàtrides terratinents que acaparen totes les terres fins al
punt on hi ha molta població amb moltes poques terres disponibles.
● Manca de recursos propis de cada polis que deixa de banda la vida ideal basada en la
oligarquía.
Terminologia colonial
● Emporion; establiment de tipus comercial ubicat en enclavaments estratègics.
Bàsicament era una polis independent de caire comercial.
● Apoikia; connotació d’emigració, la colònia agrícola fundada per gent que ha marxat
per començar una nova vida.
● Cleruquia; extensió de la pròpia ciutadania a un altre territori, aquesta com a tal no és
independent. És un procés molt típic d’Atenes al segle V aC i cada cleruquia era una
petita part de la ciutat, s’assembla més al concepte de colonialisme més contemporani.
● Katoikia; assentament d’un grup grec fora del seu territori, aquesta colònia no es una
polis independents ni es una extensió de la ciutadania si no que es trobaven sotmès a
un domini estranger.
L’establiment d’una colònia
Tot comença a partir de una expedició organitzada per una polis amb una finalitat principal
religiosa, es consagra ja que aquesta colonització es un acte religiós per limitar l’espai,
desprès en aquest acte fundador l’Oikistes és qui la funda i l’administra un temps fins que
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
realitzi una de les seves opcions. Un aspecte important es que les colònies estaven situades en
els accidents naturals del litoral, és a dir, primerament era una ciutat costanera. També a
l’hora de conquerir preferien o bé societats poc organitzades o sense cap tipus de població per
una major facilitat de la formació d’aquest polis.
Relacions amb els indígenes
Diversitat segons el grau d’evolució amb els indígenes:
● Societats fortes i culturalment avançades com es el cas dels Etruscs amb qui
mantindrem relacions comercials ja que no permeten aquestes intromissions.
● Societats menys avançades en tècnica a nivell socials que acabaven a vegades reduits
z mà d’obra semiservil o també poden comerciar amb ells, com es el cas dels Sículs,
Tracis, Escites…
Diversitat segons el tipus de fundació colonial:
● Fundacions colonials, en aquest cas es veuen pocs problemes per la seva ocupació i
colonització.
● Fundacions agrícoles:
- Si les terres s’obtenen sense dificultat, les relacions amb els indígenes son
pacífiques.
- Si les terres ja estaven explotades, la reacció grega pot ser brutal.
Beneficis comercials
Poden obtenir productes importats, com ara metalls com el or i la plata, també l’estany a més
de coure i ferro. Tambè en el seu sector alimentari poden adquirir cereals de les principals
zones productores de la magna Gràcia, Sicília i tots els territoris del Mar Negre. I per últim es
poden veure una diversitat d’altres productes com salaons, fusta, teixits, ivori, esclaus…
També exportaven altres productes com ara ceràmica de qualitat, objectes manufacturats de
treball a més de vi i oli
ESPARTA
Esparta neix a partir dels assentaments doris a la vall del riu Eurotas on s’uneixen cinc aldees
durant els segles IX-VIII donat el succés de sinecisme.
Una monarquia doble
Manté aquesta monarquia tribal en forma de diarquia que durarà durant tota la història antiga.
L’Arqueguetes era el rei un de cada amb la prohibició d’unió matrimonial entre ells. Funció
militar i religiosa. Era un avantatge perquè es podia defensar les espatlles si un rei moria o
havia d’abandonar la polis.
L’expansionisme militar
Es duu a terme la conquesta de Messènia mitjançant dues guerres fetes entre els segles
VIII-VII aC. Els habitants convertits en esclaus després d’aquestes guerres són els ilotes.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
En la segona guerra Messènica sembla que les coses canvien pels espartans i estan a punt de
perdre la guerra contra els Messenics i lluiten per sobreviure i han de demanar ajuda a altres
polis gregues. Però finalment guanyen i comporta dos conseqüencies molt importants. La
primera és que Esparta es dona conta que per sobreviure, Esparta, abans del segle VII aC, es
una polis com les altres, però després del segle VII aC és quan s'aplica el estat fortament
militaritzat (ciutadania hoplita), aquesta es dona conta que ha de militar-se, i converteixen a
la seva població únicament en guerrers, els que faran les altres tasques seran aquests ilotes.
No poden dedicar-se a altres coses com a l’agricultura, la ramaderia, etc. , ja que la segona
conseqüència és que esparta agafa una mena de rancúnia perquè la resta de polis gregues no
els van donar suport quan els van demanar i va construir un estat tancada i comença a mirar
només pel seu propi interès i supervivència, estat completament tancat a l’exterior.. A menys
de que els vagi la vida com va ser el cas de les guerres Mèdiques que s’alien amb tothom.
Lliga del Peloponnès
Esparta va crear aquesta lliga militar que comprenia diverses polis del Peloponnès que es
comprometen a donar ajuda a qualsevol altre membre d’aquesta lliga que fos atacat. Les
condicions per estar en aquesta lliga eren que: els membres d’aquesta eren estats
independents, no perdien la identitat per formar part de la lliga, a més els membres d’aquesta
no pagaven tributs. Les obligacions dintre de la lliga eren que s’havia de aportar tropes a la
LLiga i acceptar que el que dirigia les tropes era Esparta.
La constitució espartana
Aquesta constitució anomenada Gran Retra (“allò que s’ha dit”), va ser atribuida a Licurg, en
els segles IX-VIII aC. El seu nom indica que la constitució era de tradició oral fins que
finalment va ser escrita.
Licurg va recollir la tradició espartana i és per això que se li atribueix totes les
característiques de la vida i l’educació espartana.
Organització política espartana
Obai→ primeres cinc aldees d’Esparta
Arquegetes→ els dos reis espartans.
Els òrgans de govern espartans estava compostos per el gerúsia, que era el consell dels
ancians constituït per 30 membres, l’apel·la, que era l'assemblea popular i els cinc èfors, que
era els magistrats més importants de la ciutat.
La Gerúsia
Formada per 30 membres, entre ells 28 geronts i 2 reis. Els que escollien els gerons eren
l’apel·la, que eren els habitants espartans de més de 60 anys, era un càrrec vitalici i quan
aquest moria s’havia de cubrir la vacant amb un dels habitants de més de 60 anys.
La Gerúsia era el máxim poder judicial, tenien poder fins i tot per jutjar als reis, a més
s’encarregava de fer propostes judicials que després es passen a l’apel·la on es votava si
s'aplica com a llei o no.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
L’Apel·la
La comportaven tots els espartans adults i es reunien regularment, les seves reunions les
convocaven els reis o els gerons i la seva funció era aprovar les lleis i escollir els gerons.
Els èfons
Els èfons son posteriors a la Gran Retra. El seu nom significa inspectors o vigilants, ja que
s’encarregaven de vigilar i que es fes complir la llei i eren els magistrats més importants. Hi
havia un nombre de 5 èfons que possiblement fos perquè al ser a l'inici 5 aldees espartanes,
els èfons fossin els alcaldes d’aquestes ciutats que posteriorment acabessin sent els èfons.
Cada any es renovaven i cada any eren escollits per l’apel·la.
Un dels èfons és epònim i dona nom a l’any. Dataven els anys amb els noms del magistrats,
tenen llistes amb aquests i els nombren amb els seus regnats.
També eren els encarregats dels afers exteriors, ells s’encarregaven de fer escollir si esparta
anava a la guerra o no.
Les seves responsabilitats eren tan grans que tenen rivalitat amb els reis. Quan entraven al
poder feien un jurament amb el rei en el que el rei juraven aplicar el funcionament de les lleis
i els èfons juraven no fer-la turtullar. Quan acabava el seu càrrec eren jutjats i si no havien fet
un bon compliment eren castigats fins i tot a mort.
Organització social
La composició de la societat espartana estava fet per tres grans estats.
- La primer els Homoioi (els iguals), eren els ciutadans, i tenen aquest nom perquè tots
els ciutadans espartans eren iguals davant la llei, i tots revien terres.
- Ilotes, no eran habitants espartans si no que esclaus rurals de Messènia.
- Periecs eren estrangers que feien les feienes artesanes de la ciutat ja que els espartans
eren tots soldats.
Activitats del homoioi
Quan neix un esparta se li atribueixen uns esclaus i unes terres, no es poden comerciar perque
son cedides per l’estat pero si pot guanyar més terres com part de mèrit per victòries, etc. Si
és creia que no era prou fort per ser un esparta no se li donava aquestes terres.
La patria estava per sobre de un mateix, i se li podia treure la ciudadanía espartana a un que
es consideres cobard en la batalla. Els que fugen de la batalla entraven en una categoria social
anomenada tresantes (el que tremola), quedaven completament marginats de la societat.
Principals elements de la vida social espartana:
- Taula comuna (syssita).
Era una taula comunitaria on menjaven els espartans adults. I cada homoiós aportava
aliments i begudes a la taula. Si no aportava la quantitat de menjar i beguda deguda
se’l reduia a la categoría de hypomeiones, que és la categoria formada per infractors i
bastards. S’iniciava als 20 anys i duraba tota la vida.
- Rapte ritual de l’esposa.
Aquesta tradició és d’herència del substrat dori. Aquest ritual nupcial consistia en el
rapte de la núvia. L’home entrava a casa de la noia per la nit i lluitaven fins que ell
guanyava i se l’enduia. Havien de tenir una força equilibrada, però el noi havia de
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
-
-
tenir una mica de superioritat per poder endur-se’la. Segurament estava pactat. Hi
havia una gran llibertat de la dona, portaven roba amb llibertat de moviment i eren
entrenades juntament amb els homes.
Educació dels nois espartans.
L’educació espartana, anomenada agogé, tenia com a objectiu inculcar el servei a
l’Estat, primer, per a les tasques militars. També per la inhibició dels vincles familiars,
que no tinguessin un apegament familiar, ja que la patria anava davant de tot. També
una creació d’una solidaritat masculina per tal de que en el camp de batalla no només
defensin la patria si no que també uns als altres.
Un cop neixia el nen el pare el cedia als ancians, si el veien fort se’l tornaven al pare,
si no, el llençaven per un penya segat, Apòtetes. Actualment es creu que en realitat
això era una “deixalleria” i per això troben ossos, i en realitat això és un mite. En
aquest moment es quan revia el cleros amb el conjunt de ilotes. El nado estava sota el
cuidat de la mare fins als 7 anys. Després es retirat de la mare i se’l queda el estat per
fer una educació comunitaria. Entre els 7 i els 12 el jove esparta rep una educació
cultural molt bàsica i una fisica. A partir dels 12, la formació intelectual desapareix i
únicament será fisica. Sempre anaven descalços i despullats, únicament coberts d’una
capa, i dormien sobre munts de palla, independement de l’epoca del any, i els donaven
menjar just per no morir de gana. Se’ls permet robar menjar, però si eren enxampats
se’ls castiga. Als 20 anys ja es consideren pràcticament ciutadans de ple dret i poden
formar part de les taules comunes i el ritual del rapte de l’esposa. La ciudadania
completa la aconsegueixen als trenta, que per fi poden dormir a les seves cases i
formar part de l’apel·la, segueint sent soldats fins la jubilació.
Assassinat ritual d’iolotes (crypteia).
Un grup escollit de joves espartans entre 20 i 30 anys s’amaguen en el camp i de nit
roben i maten els ilotes que troben.
Per poder justificar aquest assesinat, es declarava una guerra ritual cap els ilotes.
Els que més destacaven de cada campanya, s’integraven a la guàrdia reial o la dels
èfors.
Els ilotes
Eren els antics habitants aqueus de Messènia que van ser sotmesos quan arriben els dorics,
són assignats al lot de terres (kleros) que se’ls assolia al habitant i aixó comportava que no és
podien ni comprar ni vendre. Treballaven les terres i eren propietat de l’estat.
El nombre de ilotes era molt més elevat que el d’espartants. Havien de lliurar al amo una part
del que recollien a les terres i li havien de pagar impostos (52’53 kg de blat, a més de fruites,
formatges, etc.), tot el que sobrava s’ho quedaven els ilotes per sobreviure i els homoioi no
podien reclamar més.
Per por a una revolta, els espartants humillaven públicamant als iolotes i els reprenien.
Si els espartans es veien ofegats en una campanya militar, alliberaven ilotes per poder-los
reclutar com soldats, i aquests asolien una categoria anomenada neodamodes.
Els periecs
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Estaven per sota dels espartans pero tenen més consideració que els ilotes. Són els estrangers
que s’assenten a la polis espartana. També eren més població que els espartans.
Desenvolupaven tasques de caire artesanal i comercial.
Estan sota supervisió dels èfons, i excepcionalment poden ser admesos a la ciutadania, si per
exemple en una guerra que participessin, feien un gran acte d'heroisme. Viuen en poblats amb
autonomia interna, però havien de respetar la política exterior dirigida per Esparta. Tenen
terres en zones perifèriques i menor qualitat agrícola, i a canvi d'això havien de servir a
l'exèrcit esparta sobretot amb la flota marina.
ATENES
L’origen de la polis atenenca
Predomini de notícies llegendàries, i se l’hi atribueix a Teseu el títol de heroi fundador de la
polis d’Atenes i protagonista del sinecisme. Cosa anacrònica perque Teseu hauria viscut al
segle XIV i el sinesisme d'Atenes succeeix al segle IX i finalitza envers l’any 700.
La monarquía de Atenas es efímera, rapidament assoleixen una oligarquía aristocràtica.
Tots els ciutadans de la polis d’Atenes tenen la mateixa categoria de ciutadans, no com a
Esparta.
La magistratures d’Atenes
Els magistrats que reben els poders del rei són els arcons. Eren un total de 9 arcons, un d’ells
era el basileus, que tenia funcions religioses, un altre era el polemarc, amb funcions militars,
el epònim, que donava nom al any i sis tesmotetes, que s’encarreguen de fer les lleis. En
principi eren anuals, pero es data que entre el segle VIII i VII podien durar fins a 10 anys. No
es podría repetir dos cops consecutius el arcontat, i aquests arcons només poden ser escollits
entre els nobles d’Atenes.
Hi ha una part amb moltes riqueses de la població d’Atenes, que han fet fortuna mitjançant el
comerç, entre altres, pero que per no haver nascut en la noblesa no pot formar part d'això.
Assemblees
El òrgan aristòcratic rep el nom de areòpag, que es troba en el turó de Ares. El formaven els
arcons sortints, i les seves funcions eren escollir els arcons, supervisar els magistrats, aprovar
i proposar les lleis, i a més eren la màxima instància judicial, ja que com les lleis no estan
escrites, eren els únics coneixedors de les lleis per poder-les portar a la pràctica.
També trobem una assemblea popular, anomenada ecclesia. Els seus poders són molt limitats
i les seves reunions són ocasionals, quan l’areòpag ho mana, i el poder només el tenien els
aristòcrates, estava controlada pels areòpag i es feia el que volien els nobles.
La stasis a Atenes
És tracta d’unes tensions socials entre l’aristocràcia i el poble per raons polítiques i
econòmiques, ja que l’aristocràcia acapara les terres i s’enriqueix amb el comerç. A més
apareix una nova classe de nous rics que són artesans que s’han enriquit, però no tenen
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
participació en la política per no haver nascut en la noblesa. A més es veu un endeutament del
petit camperol i pèrdua de terres.
Els principals moments de l’evolució política durant l’Època Arcaica
- La conjura de Ciló (630 aC)
- La legislació de Dracó (624 aC)
- La constitució de Soló (c.592 aC)
- La tirania de Pisístrat (561-585 aC) i dels Pisitràtides (528-511 aC)
Soló
Posa per escrit la legislació oral a partir de un nou episodi de stásis en el 592 aC, en el que el
poble exigeix que aquesta legislació es posi per escrit i en un lloc on tothom pogués accedir a
ella. Soló, que en aquell moment era arcon, molt conegut a Atenes i molt respectat tant per la
aristocracia com per la ciudadania, a part de ser un dels 7 savis de Atenes i poeta. Per tant és
creu que es la persona idonea per ser arbitraria i posar pau. Se li va anar renovant el arcontat
durant uns anys consecutius per tal de que acabes de posar en escrit la legislació, i quan acaba
la tasca, com que no deixa contents a tothom perquè alguns aristòcrates creuen que s’ha
passat i alguns ciutadans creuen que li falta més temps per acabar-la bé i li diuen que utilitza
la tirania per acabar-la, però ell la nega i passa anys navegant i comerciant.
A) Crea 4 classes censatàries segons la riquesa que tens. Pasem d’una societat gentilicia a
censataria. Segons la teva posició tindras uns drets i posició militar diferent. La riquesa es
mesura amb la producció agrícola (1 medimne: 52’53 kg). Amb aquestes noves categories ha
satisfet a els nous rics.
Pentakosiomedimnoi
càrrecs polítics més grans i
són els armadors de l'exèrcit
+500
26.265 kg
Hippeis
ocupen la cavalleria del
exercit
300-500
15.759-26.265
Zeugites
ocupen càrrecs menors i no
tenen accés al acontat i son
els soldats de infanteria
200-300
10.506-15.759
-200
-10.506
Thetes
no tenen accés a càrrecs
polítics i són els remers de la
flota i infanteria lleugera
B) Crea la Bulé (Buleutari), formada pels boulettes, 400 membres, 200 de classe rica i 200 de
classe baixa. Tindrà una activitat legislativa i crearan les lleis. 2 classes sueriors
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
C) Retall de les funcions de l’Areòpag: judicials
D) La ecclesia seguira sent formada per tots els ciutadans atenesos i ens trobem que ara tots
els ciutadans tenen dret a vot, fins i tot els més pobres. Les seves funcions serà votar les
propostes de la bulé i a més tots els ciutadans voten per escollir als dos arcons, prominents de
la classe superior.
E) Soló abolirà l’esclavitud per deutes, alliberarà a tots aquells que havien convertit en
esclaus per deute i prohibirà que tornin a haver. Però les reformes acaba aquí, el repartiment
de terres no serà just i hi haurà població que no tingui per viure, però fer aquest repartiment
hauria sigut posar-se en contra als eupatrides.
Després de la reforma Soló abandona Atenes i la seva moderació no satisfà gairebé ningú.
Després d’un temps la stasis tornarà a aparèixer.
Els grups de base territorial
Articulació social en tres grups (de base territorial) i la població s’agrupara a partir dels
interessos col·lectius.
- Pedieis: situats a la plana on estan els aristòcrates agricultors, serà liderat per Licurg.
- Paralioi: situats a la costa estan els artesans i comerciants, serà liderat per Megacles.
- Diakrioi: situats a la muntanya on trobem la gent humil, i està liderat per Pisístrat, era
un noble però es posa de part de la població més humil.
Pisístrat
Intenta pujar a la tiranía en tres ocasions entre en 561-528 aC.
El primer cop (561-560 aC) l’explica Heròdot dient que és va autoinfligir unes ferides per tal
de dir-li al poble que uns rivals seus l’havien atacat i es posa una protecció, però els seus dos
rivals s’alien per acabar amb la tirania de Pisístrat.
Després d'això Licurg i Megacles s’enfronten i aquest demana ajuda a Pisístrat per fer fora a
Licurg, despres d'aixo aconsegueix la segona tirania (559-556 aC). Per reforçar l’aliança es
casa amb la filla de Megacles, però com no volia tenir fills perquè ja tenia d’un altre
matrimoni, Megacles s’ho pren com una ofensa i trenca l’aliança i cau el seu poder. Pisístrat
comença a fundar colònies per enriquir-se i finalment torna a Atenes més fort per fer-se amb
el poder. Herodot explica com l’entrada de Pisístrat fou aplaudida (545-528 aC). Després
d’ell governaran els seus fills, els Pisistràtides, que governaran entre el 528-511 aC.
Les bases del seu poder són: la política anti-aristocràtica, ja que confisca terres d’aquests per
repartir-les entre els populars. La segona es la intimidació militar, te una guàrdia personal i
arma als seus partidaris. La tercera es un repartiment de diners entre els més pobres i la
potentació del comerç, donant-lis els diners o credits fàcils de tornar, perquè puguin conrear
terres, montar vaixells, també dona subvencions i abstencions d’impostos, ixó enriqueix el
comerç i gràcies això Atena es convertirà en una potencia comercial, beneficiant a totes les
classes social per igual.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Una altre cosa que farà sera la centralització de l’Àtica. Subordinant l'interès local al nacional
i disminueix el poder aristocràtic, potenciant grans cultes i festivitats comuns com les
Panatenees, tothom és sentia partícip d’una mateixa comunitat sense importar d’on
vinguessin i monumenten la ciutat, construint grans temples, com el de Atenea a l’acropolis,
el hecatompedon, era un temple que ocupava el lloc del partenó i va ser destruït pels perses a
la segona guerra Mèdica. Convida grans erudits a visitar Atenes, convertint-la en una capital
cultural del món grec. No hauria existit l’Atenes de Pèricles sense la de Pisístrat.
En el que veiem a la política exterior, ell evita aliances anti ateneses, tenint bona relació amb
les altres polis per tal que no es revoltin els aristocrates exiliats amb ajuda d’aquestes. Per
aixó reforça els vincles amb altres tiranies com Naxos, Samos, etc. Reforça la relació amb els
Dardanels, per controlar la porta d'accés del blat del Mar Negre. per fer-ho funda Sigeu i
conquereix el Quersonès traci.
Pisistràtides: Hípies i Hiparc (528-511 aC)
El 528 aC mor Pisístrat per mort natural, i com si fos un rei deixa en herència la monarquia
als seus fills Hípias i Hiparc. El que realment va agafar la tiranía va ser el major que era
Hípias i Hiparc el va ajudar. Igual que el seu pare, governaven amb molt moderació i
tranquil·litat política. Això va ser fins al 514 que Harmodi i Aristogiton assassinen a Hiparc,
va ser per assumptes personals però aquests dos es convertiran en tiranicides. A partir d’aquí
per la por de que li facin el mateix que al seu germà, Hípies agafa una política més despòtica,
incrementant els impostos i governant d’una manera cruel. Aixó provoca una certa
deconfiança del poble i intenten enderrocar-lo. El 511 Hípies és exiliat i refugiat a Pèrsia
perquè Esparta trenca el pacte que tenia amb el seu pare i s’alien amb els atenesos per fer-lo
fora. No el tornarem a veure fins més gran al costat de Darius com a conseller seu.
Clístenes
Es el responsable de la introducció de la democràcia a Atenes, un sistema judicial en que tots
els ciutadans d’Atenes són iguals davant la llei, una isonomia davant la llei fins un punt, però
no com l’entenem avui en dia. Aplicará una serie de mesures i reformes que tindran com
resultat debilitar les bases del poder de l’aristocràcia. Se li atribueix tot a Clístenes, però les
investigacions actuals no estan segurs si algunes mesures són una mica més posteriors.
Reforma territorial: Reformará el sistema territorial per tal de repartir la societat diferent de
com estava abans, a partir d’unes tribus i a partir d’aquestes tribus fer fora les institucions que
manaven. Aquestes “tribus” són les demos (municipi “+ de 100”), governat per demarques
(alcaldes). En un principi els atenesos estaven dividits en 4 tribus diferents, però Clítenes les
desfarà i creara 10 tribus noves a partir d’agafar tot el territori i dividir-lo en tres zones, el
primer a l’asty (a la ciutat), el segon la paralia (a la costa) i la tercera la mesogea (al interior).
A partir d’aquests territoris els dividía en 10 trities. Després per formar les tribus, cada tribu
tenía una tritia de cada zona, una a paralia, una a asty i una a mesogea, amb un total de 30
tríties en tot Atenes. No volia que les tribus fossin amb base territorial, perquè volen destruir
els partits de base territorial si no que fossin variades. 10 tribus: Erectea, Egea, Pandionia,
leontia, Acamantia, Olínea...
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Reforma política: Ara els membres de les assemblees no s'escullen per eleccions, sinó que,
per sorteig dintre d’uns candidats que presentaran cada tribu, i seguiran sent anuals. Els
magistrats seguiran sent per elecció i la arcons passaran a ser 10.
- Bulé: segueix tenint el poder legislatiu i executiu, però augmenta de 400 a 500
membres, i cada tribu aportara 50 membres, els buletai. És seguiran reunint al buleteri
i seran escollits per sorteig. Aquest càrrec és anual i nomès podras ser-ho dos cops a
la teva vida, però no consecutives. Agafaven 10 grups de 50 buletai, anomenat
cadascun pritanía, que coincideixen amb els mesos, que tenen 10 de 30 dies cada un.
Cada grup tenía el poder durant un mes. Cada dia es reuneixen per escollir un
president que durava 24 hores, el epistata, i havia de romandre dintre la bulé les 24
hores per si succeeix alguna cosa. La bulé tenía una supressió progressiva de
l’Areòpag, que segueix existint pero gairebé no tenia poder.
- Heliea: Tenen el poder judicial i eren un total de 6000 membres, pertenyien 600
membres a cada tribu, els heliastai. Però no exercien els 6000 a l’hora, si no que cada
més tenien el poder un dels 10 grups de 600 membres. La elecció d’aquests també era
per sorteig. Per decidir si eran culpables o innocents, la persona que jutjaven, posaven
de manera anonima, en una gerra una mena de disc circular, en que al mig tenia un
eix, hi havien dos un massís (innocent) i un foradat (culpable), tu poses un depenent el
que volies votar i t’enduies el altre, sense que la gent sàpigues que posaven. Una de
les condemnes era l’atimia, en la que perdies els teus drets civils.
- Ecclesia: Aconsegueix molta importància, formada per tots els ciutadans, es reunien
un cop al mes en el turó de Pnyx. El quórum mínim per tirar endavant la reunio era de
6000 habitants. Era convocada pel president de la bulé i les decisions preses per la
ecclesia era vinculant, si es decidia s’havia de aplicar. El índex d’abstenció era molt
alt. Les dues funcions que tenien eren, la primera, votar la ostracisme. Neix en la
época de Clístenes i es feia principalment per castigar als partidaris de Pisístrat.
Constava de votar el desterrament de 10 anys d’aquests per evitar diranies. Es feia en
dos votacions de quins eren els més fidels a Pisístrat. Els noms s’escrivien en trossets
de ceràmica, anomenats ostrakons, (fet en ostrakisme), i s'expulsa un per any. La
segona era votar les lleis, era una votació a mà alçada i amb debat obert entre els
ciutadans, la decisió pressa era vinculant, havien de ser executades pels arcons.
Les Guerres Mèdiques
- Primera Guerra Mèdica: 491-490 aC (Darios I): Marató (490 ac)
- Segona Guerra Mèdica: 481-478 aC (Xerxes I): Salamina (480 aC) i Platea (479 aC).
Les reformes de Temístocles (489-471 aC)
Arconts elegits per sorteig d’entre 500 candidats, 50 presentats per cada tribu. El vertader
poder pasara en mans de 10 estrategs, que abans tenien únicament funcions militars, però ara
tindran competencies financeres i administratives, a més que poden ser reelegits infinitament.
El poder militar pasará als taxiarques que dirigeixen la taxis, la unitat militar. Un altre cosa
important que farà Temístocles serà potenciar la marina i construcció navals de trirrems amb
els diners que treuen de les mines d’argent.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
La rivalitat entre Esparta i Atenes
El enfrontament entre Esparta i Atenes s’alien en les Guerres Mèdiques, pero després
d’aquestes el seu enfrontament torna ja que Esparta es retira de les Guerres Mèdiques perquè
es contraria a les actuacions exteriors i Atenes lidera la lluita contra els perses.
La Lliga Àtico-Dèlica (Lliga de Delos)
Fundació entre 478 i 477 aC amb la intenció de donar suport en cas de ser atacada una de les
polis de la lliga. La inscripció de la lliga es voluntaria, qualsevol que volgués unir-se podia
fer-ho. Hi havia de haver una defensa mútua entre les polis i suport i sobretot derrotar als
perses. Cada ciutat de la lliga havia de aportar vaixells a la flota o pagar diners per cobrir les
despeses d’aqeusts vaixells si no poden aportar-los. Quan ja es tenia una flota prou gran es va
deixar de aportar vaixells i cada any havien de pagar en metàl·lic. Qui comandava aquesta
lliga era Atenes i els tresors eren guardats al santuari d’Apol·lo a Delos, però Atenes diuen
que Delos al ser molt petit no era segur que estigués allà perquè els perses s’ho poden endur i
ho porten a Atenes el 453 aC, gastant-se tots els tresors i diners per reconstruir Atenes. El 449
aC amb la pau de Càl·lies entre Pèrsia i Atenes, algunes ciutats intenten abandonar la lliga i al
intentar marxar Atenes els taxaven de traidors i els atacaven, i doncs es donen conta que la
lliga era per denotar poder a Atenes només.
Política interior
Després de les Guerres Mèdiques es creen dos partits polítics, el primer el partir aristocràtic
creuen que els Perses són els vertaders enemics de Atenes i que s’ha de mantenir l’aliança i
bona entesa amb Esparta. El segon, el partit demàcrata, creu que el enemic de Atenes es
Esparta no Persia (Pèricles 46-429 ac)
Pèricles
Les mesures de Pèricles van ser:
- Mistofòria: era una dieta (mistos) que es pagava als ciutadans amb càrrecs públics per
tal de que formessin part ja que si no treballaven no guanyaven diners i no volen
pertànyer. No es pagava per assistir a l’ecclesia.
- Atenes transformada en una capital intel·lectual i artística, construeix el partenó.
- Construcció de les “Muralles llargues”, que unien Atenes i el Pireu.
La Guerra del Peloponnès
Atenes havia fet servir la lliga de Delos per expandir el seu poder, la seva xarxa de comerç,
etc. Aquesta situació provoca un sentiment anti atenes en diverses polis. Algunes de les que
estan dintre de la lliga tenen aquest sentiment però es senten protegides per Atenes, però
alguns llocs com Corint és senten atacades. Tot això ens condueix a que moltes ciutats incitin
a Esparta perque declarin la guerra a Atenes, al principi és nega però al final la pressió de
diverses polis acaba provocant una “Guerra mundial” del món grec duta a terme entre el 431 i
el 404 aC. És una guerra de dos grans blocs en les que estan implicades totes les polis de
Grecia, encara que hi han algunes polis que no estan implicades, no es pot parlar de polis
parcials, perque que no participin en les batalles no vol dir que no donin suport en funció als
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
seus interessos, igual que altres polis estrangeres, donant diners, queviures, etc. No es una
guerra lineal, va per fases i l’escenari de la guerra es va extendre fins Sicilia, a més de estar
força equilibrada. Quan comença la guerra el que governava a Atenes era Pericles que va
proposar saben que els Espartans eren més forts en milicia terrestre, va construir unes
muralles on va confinar a la població. Mentrestant ells atacaven amb les naus perquè tenien
més bona milicia marina. Al estar allà tancats va provocar males condicions de vida i
malalties com la pesta negre, amb la que també va morir Pericles, altres van agafar el poder
altres, provocant un imperialisme atenès, els quals van obrir les muralles fent més batalles.
Finalment va guanyar Esparta, va tirar les grans muralles d'Atenes, lliurament de gran part de
la flota i els va fer pagar les despeses de la guerra. Totes les polis que havien participat van
quedar exhaustes.
Decadència de Grècia
Una decadència de la Grècia continental apareixerà i els centres nous de poder seran els
regnes perifèrics d’Epir i Macedònia a part de Siracusa i la Magna Grècia.
EL MÓN HEL·LENÍSTIC
Macedònia
Situat al nord de Grècia, es un regne de base territorial, amb una monarquia heroic més
absolutista diferent al funcionament de les altres polis. El rei ha de participar en les batalles i
justificar la seva posició davant dels soldats. La seva primera capital estava a Egas i
posteriorment és trasllada a Pel·la, però Egas manté el prestigi religiós. Parlen grec però amb
un dialecte del nord molt tancat que costava d’entendre per les altres polis. Entre diferentes
coses les altres polis els consideraven bàrbars, cosa que molestava als macedonis que es
consideraven grecs, parlaven grec i tenien deus grecs, a més que el món olimp és trobava a
Macedonia.
Filip II (356-336 aC)
Era el germà del Rei i va assumir la regència després de que el Rei morìs i que el seu fill era
massa petit per governar, va realitzar una gran expansió territorial cap al nord sobretot cap a
Tràcia, el seu mandat va arribar a ser tan bo que se’l va proclamar rei encara que no seguis la
línia directa de regnat, ell es sentia grec i va intentar reunificar les ciutats Gregues en contra
d’un nou enemic, als Perses, encara que al principi no estaven d’acord després de de la
victòria de Queronea sobre atenesos, beocis i corintis va incorporar grècia a la seva esfera de
poder i posteriorment Creà la Lliga Grega, excepte esparta, per lluitar contra els perses sota el
comandament de Filip II fins que per assumptes personals acaba morint.
Nota:
A macedònia la monarquia no era monògama i ell tenia moltíssims amants, i la seva dona
principal Olimpia princesa d'Epir una dona molt temperamental mare de Alexandre i
Cleopatra, posteriorment es va casar amb la jove filla d’un general, Olimpia va marxar, i en
un sopar el general va exclamar l’alegria de poder tenir un descendent no bastard, alexandre
es va enfadar i li va tirar la copa al cap, Filip II va exigir al seu fill que es disculpés i ell no
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
ho va fer i borratxo el va intentar asesinar i va acabar al terra quan Alexandre es burla d’ell
i marxa amb la seva mare.
Pausànies Nº1 i Nº2 van ser dos amants, el Nª2 es va suicidar i al Nª1 el van violar entre
l'exèrcit i a mode de venjança més tard prendrà represàries.
Decideixen casar Cleopatra amb el seu oncle i els seus pares van anar a la boda i quan Filip
va entrar a la boda Pausànies el va assassinar, i quan mor Alexandre accedeix al tron amb
18 anys.
Alexandre III el Gran (336-323 aC)
Ell consolida el seu poder a macedònia i Tràcia després de la mort del seu pare i a partir de
sublevar i arrasar a Atenes, finalment acaba per destruir l’Imperi Persa durant els anys
334-330 aC, primerament conquisten Granic, desprès Issos (En aquest moment Darios III
escapa amb la seva família), també conquereix tot àsia menor i Egipte on el proclamen faraó i
funda Alexandria, va esdevingué l’oracle de Siwa i desprès va retornar cap a l’interior on
s’enfronta novament contra les tropes de Darios III a Gaugamela, desprès segueix per
Babilònia, Susa i Persèpolis amb el nou objectiu de capturar al rei desaparegut.
A Persèpolis va haver-hi un episodi rellevant i es que quan van conquerir la ciutat es va
celebrar amb un banquet fins que la companya-prostituta de Ptolomeu va dir que calesin foc
al palau de persèpolis, això té un possible significat simbòlic ja que Pèrsia va calar foc al
palau d'Atenes i en retorn van calar foc al seu palau. Amb aquesta conquesta d'Egipte,
proclamació com a faraó i juntament amb la Fundació d’Alexandria finalitza la Fi de la lliga
grega. Continua la seva campanya fina a l’Índia i quan arriba aquest punt els seus soldats es
van començar a revoltar per parar la conquesta fins que Alexandre va cedir i van tornar a casa
finalitzant així la campanya de conquesta i retorna a Susa on està un parell d’anys on celebra
noces amb fills d’antics reis perses i mor el seu millor amic i probablement amant, al 323 aC
va caure malalt segurament per la malària i finalment va morir a Babilònia.
Mort a Babilònia 323 a C.
Les claus de l’èxit d’Alexandre
Primerament es poden esmentar els seus èxits com a estadista, primerament amb la seva
fundació i el seu paper i hegemon de la Lliga Grega i un cop es va lluir el seu paper com a
Rei de Reis persa que per la seva acceptació en el tro respecta per l’Administració persa,
també té molts matrimonis mixtes entre grecs i perses poligamis per tenir més vincles
maritals i per tant d’Aliança a més de que hi ha una implantació de models grecs, és a dir al
mateix temps que integra els perses en Grècia intenta implementar els costums i les conductes
gregues a Pèrsia per crear una cultura mixta. També tenia molts èxits com a general de guerra
i demostra el seu gran valor a la batalla i també com a estratega, també va saber jugar molt bé
amb la seva Política de divinització.
La successió d’Alexandre
Problema de successió, Alexandre va dir que se li deixes el regne al millor i que se li fes uns
jocs funeraris després de la seva mort. És més mitica perquè segurament no podia ni parlar.
La seva primera dona estava embaraçada pero encara no l’havia tingut. Després es va buscar
mig germans d’Alexandre i hi havia un fill de Filip II i una altre dona, no la Olimpia, Filip III
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Arrideu, que no era apta per governar perquè era retardat. Va haver una discussió de si havia
de governar ell o el pròxim fill i van dir que si era nena governaria Filip i si era nen els dos.
Va néixer un nen, Alexandre IV. Havia un regent ja que cap dels dos podia governar i els
soldats es van dividir el territori per vigilar-lo. Olimpia mata a Arrideu per assegurar el regnat
del seu nét i el regent mata a Olimpia com a venjança i posteriorment a Roxana i Alexandre
IV quan era un nen petit, acabant la lia successiva. Els regnes se’ls queden els soldats i se’l
divideixen i apareix l'època hel·lenística.
L’època dels regnes hel·lenístics
Dos moments principals:
Guerra del diàdocs 323-281 aC
Equilibri de potències 280-160 aC
La formació de tres reialmes
Nous protagonistes:
- Egipte (Làgides o Ptolomeus)
- Macedònia (Antigònides)
- Àsia (Selèucides)
La monarquia hel·lenística
El rei es la màxima i unica font d’autoritat i el regne està considerat com un bé personal, té
una tradició absolutista sortida dels reialmes a més de ser una societat sorgida a partir de les
conquestes, en l’estat només existeix en la persona del rei, davant els sùbdits i ha una
aparença de la monarquia nacional i el rei és finalment l'encarnació vivent de la llei.
El rei normalment ha de justificar la seva posició justificant-la amb les seves victòries i
virtuts que son recordades per uns quants fundadors com poden ser evergetes (el que ajuda
als demés), soter (el salvador), epífanes (déu manifestat), megas (el gran), nícator (el
victoriós)... Totes aquestes exigències de que el rei tingui aquest renom es una carga força
feixuga cosa que causa que en el moment de successió, moment en el qual el regne era més
fàcil i eren moments més adients per revoltes internes i atacs, es va associar al príncep hereu
al tron per evitar conflictes dinàstics.
El culte reial
Els reis hel·lenístics són adorats com si fossin divinitats amb el mateix culte, excepte per
Macedònia, això ja que les localitzacions conquerides ja tenen la associació feta de considerar
al governant com a déus, com es el cas de egipte, hi havia un culte a nivell municipal i estatal,
les oracions es feien altars, pregàries i festivals en honor dels reis que s’ajunta amb les
tradicions per tal de conformar un factor de cohesió estatal basant-se també en la idea de
compartir aquest rei divinitzat.
Aquesta adoració cap a un déu vivent ve des de la corrent del pensament del Evemerisme que
deia que tots els déus abans eren reis humans i rere la seva mort van seguint ser adorats i es
van convertir en déus, aleshores si els déus eren humans es va associar com a déus als actuals
reis amb totes les seves celebracions, cosa que els mateixos reis propiciaven finançant
sacerdocis o festes o fins i tot a les monedes es reflecteix aquest caràcter diví seguint amb
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
aquesta importància dels avantpassats divinitzats, cosa que recorda en certa mesura al culte
dirigit a l’emperador.
La koiné hel·lenística
La majoria de la població era indigena pero que estava governada o organitzada per dirigents
grecomacedònia de tal manera que van imposar les seves tradicions com a principals, es el
cas de com el llenguatge grec s’imposa com a eina de comunicació oficial a més de que
afavoreix el procés de hel·lenització dels reialmes i es genera la koiné cultural típica
d’aquesta època, això ajuda a cohesionar la societat en aquesta comunitat cultural
Koiné: comunitat (cultural)
Valoració dels regnes hel·lenístics
Aquesta cohesió ajudarà a la conquesta d’orient per part dels romans qui tenien cultures
properes que es van poder assimilar ràpidament a nivell cultural a causa del seu procés
homogeneïtzació cultural, però com eren cultures tan fortes la seva base grega mai desapareix
dins d’aquell món romà.
ELS ETRUSCOS
Hipòtesis sobre l’origen
Hipòtesis oriental, procedeixen de Lídia. Heròdot deia que una part de la població va haver
de marxar abans de la guerra de Troia, dirigida per el príncep Tirré va fugir i es va establir en
aquella localització.
Hipòtesi septentrional, procedien d’un poble dels Alps centreorientals anomenat retii segons
Titus Livi, però això queda desmentit ja que l’arqueologia demostra que anaven del sud cap
al nord, no que eren provinents del nord i es van expandir cap al sud com afirmava Livi.
Hipòtesi Autòctona, Dionís d’Halicarnàs va afirmar que els etruscos no van provenir d’enlloc
i van ser el resultat de l'evolució de la població autòctona italiana. Això ho ha demostrat
l’arqueologia que ha pogut demostrat que aquest poble era l'evolució de les poblacions
vil·lanovianes i hi ha una continuïtat en la sequǹcia estratigràfica a més que van poder
evolucionar gràcies als seus contactes amb altres pobles.
Evolució històrica
Hi han tres períodes principals, el període orientalitzant (s. VIII-VII aC), el període
d’expansió (s. VII-V aC) i el període de declivi (s. V-I aC).
El període orientalitzant; Comencen a tenir contactes del món etrusc amb cultures de la
Mediterrània oriental (fenicis i grecs), també es veu com comencen a tenir béns de prestigi
acaparats per l’aristocràcia cosa que en l’arqueologia s’ha vist en les seves tombes
principesques, un gran panteó familiar on s’acumulen els tresors de l’aixovar funerari aquests
tresors eren de les antigues aristocràcies que varen agafar poder i tenen comerç amb el ferro
que tenen de forma autòctona, a més de que s’especialitzen en algunes elaboracions com es el
cas del Buccero, tècniques dins de la metal·lúrgia i finalment també s’introdueix l’escriptura.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Durant aquest període el poder està en mans de monarquía que serán convertida en una
oligarquia on els aristòcrates prendran poder.
Orientalitzant es la forma artística de la forma mediterrània i occidental i es formes
artístiques que veiem sorgides entre segles 5-6 que sorgeixen a partir del seu contacte amb
orient que es veu en la seva estructura i també els seus relleus que estan influenciats per
orient.
El període d’expansió; Els etruscos comencen a mantenir més contactes amb els grecs i com
a conseqüència creix la classe de comerciants i artesans que vol estar al mateix nivell que
l’aristocràcia qui no volen cedir al seu poder i finalment el poble recurrirá a les tiranies
populistes i antiariostocràtiques on amb el seu govern destaca l’expansió marítima d’Etrúria
amb comerç i altres aspectes que té les seves conseqüències, ja que igualment els grecs estan
en plena fase colonialista i un punt d’inflexió important serà quan els foceus van fundar una
colònia anomenada Alalia a l'illa de Còrsega que provoca tensions que en si mateix farà que
els etruscus tinguin unes aliances amb altres pobles per la batalla d’Alàlia al 535 aC on ells
van perdre per els Grecs van quedar molt perjudicats i van haver de marxar, formen més
confederacions de ciutats i es el moment de màsima expansió dels estruscos però a ‘any 474
aC quan el expansionisme tan gran un grec tirà de siracusa va recorrer a cumes que es veia
amenacade pels etruscos va provocar la Batalla de Cumes i va perjudicar considerablement a
Etrúria ja que es va trencar el seu copmerç en aquesta zona.
Període de declivi; Moltes importacions comencen a decaure i provoca que perdin poder
aquestes classes productores i comerciants fins al punt on l’aristocràcia tornarà a tenir al
poder, es a dir, comença un període de crisi política en el qual el règim tirànic es substituït per
una oligarquia aristocràtica que considera que el seu comerç no ha valgut la pena i que és
millor tornar a una economia atresoradora basada en la explotació de la terra, és a dir es veu
un pas enrere. El l’àmbit exterior comencen a tenir problemes amb Roma, la primera ciutat
que tindrà problemes amb aquesta serà la ciutat de Veies que es ballava per Fidenes amb
roma per posseir-la i aquests dos territoris van combatre per aquest límit de les terres a la
guerra de Veies que durarà deu anys al 396 aC fins que els romans estableixen aquesta
localització com a Ager publicus romanus (propietat de l’estat) i en conseqüència aquest
territori públic el repartirà entre els ciutadans que han participat en la conquesta. Poc a poc
comença també la fase de conquesta de les ciutats etrusques per roma fins al punt on acabarà
tot amb la romanització del territori Etrusc fins que arriba a una aculturació.
Les ciutats
Tenien la ciutat com a concepte de conjunt entre nui urbà i territori, cada ciutat es una entitat
independent autogovernada cosa que implica una manca de consolidació del territori però si
que apareix una lliga etrusca que té una finalitat religiosa de retrobar-se en un santuari per
veure que políticament estan separats però culturalment i religiosament segueixen unificats,
però en general no hi ha unitat política i militar.
Estructura política
Es una monarquia on al rei se l’a anomenat lucumon que governava sobre cada ciutat on es el
jutge suprem, es sume sacerdot de culte i dirigeix l’exèrcit després sortirà la tirania
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
primerament que desenvolupa la seva expansió i el benefici de les classes mitjanes però
posteriorment es substituirà per una república oligàrquica.
La lliga etrusca
La lliga etrusca que no tenim un gran reialme sinó que seguía l'estructura de la polis estava
sota el comandament del cap de la lliga etrusca que durava un any i s'escull anualment al
Santuari de voltona a pulcini a fan un bulto aquest dirigent era nomenat filis racional aquesta
lliga era una dodecapolis un conjunt de dotze ciutats i no sempre Varen ser les mateixes
aquesta Lliga va sorgir a mode de imitació d'aquestes illes gregues i tenien una finalitat
bàsicament cultural i en conseqüència també la religió però no hi ha unitat d'acció política o
militar per tant resulta molt poc freqüent la unitat política fora de la ciutat.
Organitza social
● Individus lliures: Ciutadans normals Andrés de ciutadania per transmissió matriarcal
on hi havia importància del paterfamilias.
● Clients: vincle de patronatge on l'individu de la classe superior té protectorat per part
d'aquest patró els clients tenen obligacions com si fossin una mena de seguidors i era
un manera de reafirmar el seu prestigi
● Esclaus: eren sobretot presoners de guerra que estan vinculats al treball dels camps
● Llibert: esclau alliberat (lautni). Segons la llei poden tenir propietats però no terres i
tenien l'obligació de formar part de l'exèrcit.
El banquet
És una manera d’enfortir vincles, el simposi o banquet serveix com a nexe d’unió entre els
membres d’un grup social, es un marcador de classe social que prové d’Àsia menor i es
coneix sobretot en la seva vessant funerària.
El paper de la dona
La dona tenia més llibertat i participava en actes públics com rl simposi i espectacles, cosa
que trobem reflectides en les fonts de tal manera que elles van arribar a tenir bastanta mala
fama entre els romans, encara que totes les dones tenien les mateixes pràctiques ja que
després de la dona aristocràtica el model de la classe més baixa que trobem al dia a dia, ella
tenia activitats vinculades amb les feines domèstiques encara que també es poden veure en
professions relacionades amb aspectes lúdics.
Economía
La seva economia té diverses vessants, una d’elles esla explotació agrícola de la tríada
mediterrània de blat, vinya i olivera, desprès també es troba la explotació ramadera. però
encara les seves activitats també obtenien molta riquesa gràcies a la seva mateixa riquesa
minera d’explotació del ferro cosa que a la vegada influència en la producció de
manufactures diverses. també pel que fa a l comerç, es troba com comercien amb els fenicis,
els cartaginesos, els grecs i els celtes, el mètode de pagament era l'intercanvi de productes ja
que la moneda es poc utilitzarà encara que això canvia a la romanització.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
La pirateria era un acte que normalment anava de la mà amb el comerç i fins i tot aquesta
estava millor vista en alguns casos i depenent de qui, un cas d’això es reflexa en la odissea ja
que ulises s’ofèn quan rl confonen per un comerciant.
La religió etrusca
Aquesta va jugar un paper molt important en la societat. teòricament era coneguda desde
l’inici gràcies a la intervenció divina, és a dir, era una religiò revelada cosa que s’explica en
la obra de cicerò, ell esmenta que un dia hi havia un camperol conreant les seves terres i de la
terra va sortir un nen amb cara d’ancià nomenat Teges (net de Tin que tindria la seva
equivalència en Júpiter) el Déu era molt savi i va revelar a tothom els principis de la
disciplina etrusca (conjunt de normes que regulen les relacions entre els homes i els déus) que
es troba escrita entre els llibres que donen ensenyances de com interpretar el quan volen dir
els déus, com es el cas de l’haurispicia (disciplina per poder interpretar la voluntat dels déus
utilitzant budells dels animals) i els llibres flugurales (estudien la caiguda dels llamps com a
manifestació de la voluntat dels déus), igualment hi havien llibres rituals per diferents
ocasions.
Característiques; Aquesta religió te diverses característiques, coma ara pot ser la seva
influència en la organització des de les ciutats-estat (com es el cas de que el rei eren summes
sacerdots). També es veu en que tot allò relacionat amb l’esser humà obeeix a una
predeterminació resultat de la voluntat dels dèus on aquests reflexaven com alguna cosa no
els hi agradava, un exemple pot ser el naixament d’un prodigi, es a dir, un neixament extrany
d’un nen amb potser deformitats o anomalies, es a dir hi havia un pensament fatalista
El prodigi no és bo ni dolent en si mateix, es un signe de que els déus es volen comunicar
amb els humans per fer-los saber que algo no els agradava o no anava bé.
Disciplines; Precisament per saber exactament quina era la voluntat de les divinitats, els
rituals que feien estaven fets minuciosament tal i com pot demostrar la guia del fetge de
piacenza per no temir interpretacions arbitràries que formen part de la disciplina, les
interpretacions es feien tant per saber la voluntat divina com per endevinar el futur per
diversos mitjans:
● Haruspiscina/hepatóscòpia
● Ceraunoscòpia
● Avispicina
● Ostentària
Les divinitats; pel que fa a les divinitats, es poden separar entre aquelles pròpies d’Etrúria i
les altres divinitats que no ho eren pero les van assimilar, totes aquestes més endavant seran
assimilades per la mitología romana i s'assimilen els noms.
● Divinitats pròpies
- Tin = Júpiter
- Uni = Juno
- Menerva = Minerva
- Sethlans = Vulcà
- Turums = Mercuri
- Turan = Venus
- Martis = Mart
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
● Divinitats alternes
- Herade = Hèrcules
- Aplu = Apol·lo
- Aritmi = Artemisa
Llocs de culte; Pel que fa als llocs de culte, s’han vist ubicats en llocs amb tradició de culte i
també tenien una estructura molt típica de la toscana, és a dir, eren temples amb la mateixa
planta i mateixes característiques arquitectòniques, relacionat amb la planta també es pot
destacar com molts temples tenien una planta tripartita (de tres cel·les) per incloure el culte a
tres divinitats.
Rituals funeraris; Desprès en els rituals funeraris hi ha una construcció de tombes col·lectives
amb aparença de de cases que també comptmb un aixovar funerari destinat a reproduir les
condicions de vida del difunt a més de que les decoracions de les tombes reprodueixen el
cicle mitològic infernal.
Creien que tenien dues ànimes, una anava al cicle de la mort de l'infern i l’altra es quedava
allà eternament.
El ritual funerari era similar al romà, quan la persona moria es deixava el cos descobert 2-3
dies perquè es poguessin despedir els vius a més de que servia per tal d’assegurar-se que
estava realment mort. passat aquest temps se’l portaven en carro i s'arriba a les afores de la
ciutat on es feien diversos rituals com jocs funeraris tals com les lluites o també els
espectacles de dana i quan acabaven els jocs es feien rituals de sacrifici animal, desprès el
banquet en honor al difunt i per últim el cos es posava a una pira amb la finalitat de calar-li
foc i deixar que es consumeix ja que en la cremació es dona la separació de les ànimes, el
cosa s’ha se consumir en la seva totalitat i quan passa aleshores s’apaga el foc amb vi, per
últim agafaven les restes, les embolicaven en teixits i les dipositaven en nes urnes funeràries
que es quedarien en la cambra que seria la nova llar del difunt.
LA FORMACIÓ DE ROMA I LA MONARQUÍA
La problemática de les font
Segle III: inicis de la historiografía romana amb Quint Fabi Píctor, polític i militar de la II
guerra Púnica, amb les Gestes dels romans, no es conserva el escrit en grec original. Ho va
escriure en grec per arribar a més gent, ja que Roma comença a ser una potencia i la obra era
per produir propaganda. Encara que la història de Romà comença al VIII aC, entre mig no hi
ha res.
Font que es creuen que va utilitzar Píctor per fer les Gestes dels romans:
- Annales pontificum, era un petit registre de coses importants que passava cada any, ho
escrivia els pontifex maximus. Estaven per escrits els consellers, prodigis, guerres,
etc. Pero no era possible que Pictor els coneixes porque quedarían cremats en el atac
dels gals, i segurament ho escriuré a partir d’històries orals.
Debat entorn de la fiabilitat de Píctor:
- Alföldy va dir que Píctor volia escriure amb finalitat propagandística, però com la
traducció oral era pobre s’ho va inventar casi tot, i a més estava escrit en època
d’August, cosa que tenia unes certes restrincions al escriure sota el seu règim, i per
tant va inflar més el relat.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
-
Momigliano deia que hem de creure a Píctor perquè les coses que ell va escriure s'ha
pogut corroborar amb troballes arqueològiques.
La postura acertada sería un entremig dels dos.
Fonts de coneixement
Es pot estudiar a travès de la informació que donen les fonts clàssiques que te un caire
mitològic considerablement conegut basant-se en que Roma es va conformar al 21 d’abril de
l’any 753 aC per part de ròmul, i d’altra banda es troba la informació arqueològica que
considera que es va conformal al X-IX aC.
Informació dels mites
La seva història es va remontar fins als troians, ells deien que eren els seus descendents,
especialment de Enees supervivent de la guerra que arriba a les costes itàliques i s’instala a la
zona de laci i allà acaba fent un pacte amb els aborígens i amb el temps els seu fill fundarà
una ciutat (Alba Longa) i posteriorment hi hauria una sèrie de reis fins arribar a Numítor que
va ser destronat pel seu germà Amuli i es va casar amb Rea Sílvia (filla de numitor) qui va fer
uns vots de castedat ja que el seu espòs no volia que tinguès descendència que va trancar
quan va ser seduïda per Mart, quan van neixer els bassons en lloc de matar-los els van llençar
al riu on van ser descoberts i acollits durant un dia per la lloba luperca fins que els va trobar
el pastor Faustut qui els va criar en conjunt amb Acca Laurètnia, amb el temps descobreixen
la seva identitat, fan una expedició contra Alba Longa i son reconeguts com a hereus, tot i
així deicideixen conformar el seu propi regne. Fins que arriben al territori on volen
conformar-lo i no es poden d’acord en qui seria el verdader fundador per la qual cosa cadascú
puja a un turó on rem veu 6 voltors mentre que ròmul se li va aparèixer 12 cosa que volia dir
que ell seria el fundador de roma, va començar a traçar el solc que rem per on va saltar i
ròmul el considerà enemic del seu poble i el va assassinar.
Informaciò arqueològica
Trobem primerament la importància que té l’arribada dels indoeuropeus, ja que l’arqueologia
ens permet saber que cap al 1200 aC arribaren els grups indoeuropeus a la Península Itàlica i
es fusionen amb pobles preindoeuropeus, amb el temps també s’assenten a les muntanyes
albanès on es recerca el metall ja que aquestes tenen bastanta riquesa, les comunitats que hi
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
han es converteixen en una eina de comunitat federada que tenien com a centre un temple, el
de Júpiter Laciar, amb capital a Alba Longa. Les sepultures més antigues de la zona donen
una cronología del 1100 aC, però pròpiament en roma, a principi del segle XX es va
descobrir un conjunt conformat per 41 tombes d'incineració formada per urnes de terracota,
és a dir de l’edat del ferro amb una cronologia entre el segle X-IX aC trobades al fòrum (al
temple d'Antoni i Faustina), això demostra que segurament aquestes comunitats vivien en les
parts d'adalt dels turons fins a conformar el procés de cinesisme per crear una única ciutat.
Desprès un altre descobriment al 1898 per Giacomo Boni, el Lapis niger, es va trobar unes
piles que delimitaven un recinte sagrat amb una pedra, una ena de pilar amb una inscripció en
llatí arcaic, tant arcaic que se’l va denominar etrusc-llatí del 570-550 aC i el més interessant
es el idioma en que està escrit ja que es gairebé indesxifrable, encara que s’han trobat algunes
paraules com RECEI (regis) una manera molt antiga de dir rei, cosa que demostra que en
aquella data hi havia una monarquía, aquesta informació que proporcionen les tradicions
veracitat, roma va existir primerament com a una monarquía.
La llista reial
1. Ròmul
2. Numa Pompili
3. Tul·lus Hostili
4. Ancus Marci
5. Tranquini l’Antic
6. Servi Tul·li
7. Traquini el Superb
La dinastía llatino-sabina durà des del 753-616 aC, és a dir un regnat total de 137 anys per la
qual cosa cada regnat seria d'uns 35 anys aproximàdament, en la segona dinastia, la dinastía
etrusca, es del 616-509 aC és a dir el van ser uns 107 anys on cada regnat duraria
aproximadament 36 anys, això implica una certa inverosimilitat ja que una monarquía que
acaba de començar es difícil que sigui tant pròspera per la qual cosa s’ha arribat a la
conclusió de que hi havien més reis però aquests s’han recordat per tradició.
La dinastia llatino-sabina
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Els papers de la dinastia llatino sabina s’estableixen més com a fundadors, Ròmul va ser el
fundador i s'encarrega de l’ordinació institucional, per part de Numa la ordinació religiosa,
Tul·lus la ordinació militar i Ancus, la ordinació comercial i econòmica.
Ròmul
Es el protagonista d’un mite per explicar la fundaciò i el perquè del nom de la ciutat, aquest
és un heroi que tenia un rerefons considerablement negatiu que els romans de l’antiguitat van
tenir dificultats per tal de posar-li justificacions.
Quan va crear el seu grup era purament d’homes i per tal de seguir el seu llinatge va
comunicar-se amb reis per tenir les seves filles, però aquests es van negar, es aquí on es dona
el rapte de les sabines, els sabins arriben allà a veure un temple soterrani que aclamaven tenir
i que van voler festejar per honorar-lo, van convidar als pobles veïns i desarmats van asistir, i
van raptar a les dones, això va comportar una guerra però amb el temps les dones es van casar
i van tenir fills, això va resultar en una monarquia conjunta entre el rei dels sabins i Ròmul.
Va acollir a la seva ciutat a tothom qui volgués arribar i de fet va arribar a conformar un
assylum en un bosc sagrat al costat de roma nomenat lucus, també com a primer rei va crear
una assemblea de consellers amb aquells que el van acompanyar a fundar la ciutat, d’aquest
va agafar 100 homes considerats els patres de la ciutat els seus descendents serien els patricis,
primers membres del senat romà.
Segons la tradició també va segregar la població en 30 cúries que unia en els moments de la
votació on hi hauria un representat, i d'aquí també va extreure la agrupació de les cúries en
les tribus, els Ramnes (els ciutadans romans/sacerdots), els Tities (els que vàren ser
sabins/agricultors i ramaders), i els Luceres (nouvinguts a roma/els guerrers), la seva
separació es considera segons dos teories, una que té en compte els seus orígens i l’altra que
té en compte les seves professions.
Finalment desapareix misteriosament, segons el mite estava passant revisió de les seves
tropes i va arribar una boira extremadament espesa que quan va marxar ròmul va marxar amb
ella, l'explicació que se li va donar es que va ascendir al cel i es convertí en un Déu anomenat
Quirí.
Numa Pompili
Després d’un any sense rei es va convertir en el nou rei de roma Numa Pompili casat amb la
Nimfa Egèria qui instrueix als romans sobre els rituals i cerimònies sagrades per exemple se
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
li atribueix ser qui organitza els cossis sacerdotals romans, els Flamines (sacerdots dels
principals déus de roma), els Augures (els qui interpreten la voluntat de les divinitats a partir
dels fenòmens que els rodegen), i els Fetiales (estaven encarregats de justificar la guerra
mitjançant unes cerimònies sagrades i convertir-la així com una guerra justa), també per
sobre d’aquest instaura el pontífex màximus que supervisa el bon funcionament de tots els
rituals, aquest encàrrec té imperium i es un càrrec vitalici.
No només organitza els sacerdocis sino que introdueix alguns dels cultes més important de
roma com pot ser el culte a la deessa vesta, un grup de dones de la noblesa romana que
sempre havien de mantenir el foc encès i havien de romandre verges durant 30 anys, desprès
acabava el seu servei es podia retirar del sacerdoci, elles tenen molt de poder i molt de
prestigi ja que vivint allà no havien de ser propietat de ningú, tenien molts privilegis com
seients reservats, si anaven pel carrer se les havia d'obrir pas i si algú l’havien d’executar i
elles volien deixen de ser condemnats, si perden la virginitat es moria de gana tancada en una
habitació ja que la seva sang sagrada no odia derramar i el seu amant era condemnat a mort.
Desprès es troba el culte a Mart, els Salii eren els encarregats del seu culte i el 1 de març
sortien al carrer i anaven en una processó entonant uns càntics anomenats carmen saliare i era
un càntic militar per despertar l’esperit militar, també anaven passejant 12 escuts exactament
iguals que eren portats juntament amb un que va caure del cel per part de mart i portaven els
altres escuts per tal de que no el robessin.
Tul·lus Hostili
Aquest és un rei llatí que construeix l’edifici del senat de roma, la Cúria Hostília, ell va ser
recorda sobretot per ser el destructor de Alba Longa en una guerra i explica el mite que
finalment va morir colpejat per un llamp com a càstig per destruir el que va ser la seva ciutat
mare donant lloc a un interregne de dos anys fins que troben a un altre candidat.
Anc Marci
Es sobre tot recordat ja que va emprendre moltes accions per fomentar el comerç i la
economia a roma i tot això el va portar a ser un rei constructor, va fer moltes obres a roma per
millorar el comerç i la economia, per exemple va fundar una colònia a la desembocadura del
tibet nomenada Òstia, també construeix el pont de Sublici sobre el tíber ja que era una ciutat
d’interior. També va construir els magatzems de sal a l’Aventí, la sal va agafar molta
importància ja que era la seva base de l’economia, també segons la tradició va construir una
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
primera muralla de pedra entorn a roma i va deixar un record molt bo en les generacions
posteriors.
Intepretació dels regnats
Cada rei representa un pas en la formació de la ciutat, segurament se l’hi va atribuir ra que no
fos exactament d’aquella manera. Aquests passos podrien ser la creació d’una polis a més de
la dotació d’organització social i política, també l’establiment de vincles amb divinitats
protectores mitjançant rituals, sacerdocis, divinitats… Desprès la creació d’un espai
d’influència per la definició del territori i finalment l’assoliment de la prosperitat econòmica.
Aquests reis segurament van existir però potser van arribar a ser més pero donada la
confrmació d’aquest regne els antics donen el nom d’un rei a cada fase rescatant els noms de
la tradició reial.
La dinastia etrusca
Està conformada per tres reis, Tranquini l’Antic (616-578 aC), Servi Tul·li (578-535 aC),
Tarquini el Superb (535-509 aC). Originalemant s’havien identificat els seus orígens des de
tarquinia però és possible també que fos el nom de una familia a Caere que es troba més a
prop de roma, la familia Tarchina. Aquesta dinastia representa un moment de gran esplendor
a roma i tenen més versemblança històrica amb qui roma acabará per fer una ciutat més
establerta acabant amb el seu procés de sinesisme.
Tarquini l’Antic
primerament, i segons la historiografia romana, Demarat va fugir i va tenir un fill Lucumó
que es va casar amn Tànaquil i van tenir a Tarquinia, ell va fugir i va anar cap a roma per la
possibilitat del que la potencia comercial li podia oferir i quan el rei va morir Locomó ja era
prou conegut entre el poble per guanyar-se l’estima del poble i rel favor deli Ancus marci,
desplaçar els fills de marci i ell ser el nou rei ja que no era una dinastia hereditària i d’aquesta
manera començara el regnat de Luci Tarquini Prisc, això es va donar entre els anys 616-578
aC.
El seu regnat va destacar sobretot per la seva activitat constructiva i les innovacions que va
aportar a roma, dins de la obra política és considerat com a un rei guerrer, va esser el
introductor de l’artesania i l’alfabet etrusc i pel que es veu més, les obres urbanístiques on
destaca la Claveguera Màxima que va permetre que el fòrum romà fos un lloc habitable i es
pot veure com els turons es començen a connectar per convertir-se en un lloc salubre, el Circ
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
màxim i el temple de Jupiter Capitolí (funció del santuari extraurbà encara que estigui dins de
la ciutat) el principal temple de roma que es de forma etrusca amb la tríada capitolina.
Va morir per un atac per part del qui haurien d’haver sigut els futurs successors i va acabar
molt malferit i la seva dona va començar a proporcionar partes mèdics per guanyar temps per
així fer aquest canvi de dinastia, per tant el nou rei arriba al tron de manera fraudulenta ja que
no va estar escollit pel senat.
Servi Tul·li
Va reordenar la societat i crea un altre cens de la societat en funció de la seva riquesa, es a dir
fa una divisió censitaria en 5 classes amb una finalitat també militar per tal de crear centúries,
ja que finalment les va agrupar en 193 centúries.
La primera classe son aquells que disposen de una fortuna no inferior als 100.000 asos,
aquesta primera classe comptava amb 98 centúries, la segona compta amb 75.000 asos, els de
la tercera clase tenen 50.000 asos, aquest grup de tres tenien 20 centúries cadascuna, i la
cinquena classe 11.000 asos, aquest tenien 30 centúries, si no arribaven a aquesta quantitat
mínima de riquesa segons les terres eren els infra classem que tenien terres però no arribaven
al mínim, i aquells que finalment no comptaven amb res eren els proletarii (els que l'única
riquesa eren els seus fills) aquests dos grups comptaven amb 5 centúries auxiliars. Aquestes
centúries eren importants per diversos aspectes, un d’ells es troba en el moment de la votació
ja que per la seva consciència de classe aquells amb més centrúries tindrien el poder.
Un altra cosa és substituir les tres tribus creadas per ròmul va ser crear quatre regions o tribus
urbanes amb comerciants, artesans… d’on es van extreure 16 tribus rústiques gràcies a les
invasions on estaven els camperols i terratinents rics, aquestes quantre tibus principals son la
Suburana, Esquilina, Colina, Palatina, també donat que el regne ja va créixer molt donat a la
seva expansió va haver de conformar una nova muralla atribuida a aquest rei encara que la
seva cronologia fou més tardana, encara que la tradició sitúa en aquesta època.
Ell també mor en un atentat perpetrat per la seva filla Tulia casada amb el seu oncle, li van
passar el carruatge per sobre, la tradició guarda molt mal record d’ell ja que es deia com tenia
un govern tirànic i arbitrari i va continuar amb les obres del seu pare, el seu fill era igual que
el seu pare, és ell qui provoca la caiguda de la monarquía romana, ell es va enamorar de la
dona Col·latí, Lucrècia qui no li feia gaire cas i ell la va violar quan el seu marit no estava a
casa, quan va tornar va explicar la seva situació i per la vergonya de ser violada es va suicidar
i el seu marit amb un conjunt de persones van desterrar al rei quan estava fent campanya
deixant-lo fora sense que pogués entrar i va començar la República Romana.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
ELS ORÍGENS DE LA REPÚBLICA ROMANA
En aquest moment la monarquia es substitueix pel govern dels patricis deixant encara aquest
llinatge de benefici per naixement, es tanquen en banda i el govern es torna una oligarquía
aristocrática amb una llei de transmissió oral que implica que ells apliquen la llei i el tipus de
govern que apliquen els beneficia considerablement.
El senat
A partir de que s’estableix amb el temps es veurà com creix el nombre, aquest cèrrecd e
moment tenia un nombre de 300 membres, era un càrrec vitalici on hi podies accedir amb el
requisit mínim de ser qüestor i de família patrícia, el senat ho controla tot, te el poder financer
i en conseqüència controla el tresor públic (aerarium Saturni) també tenia funcions militars i
tenia supervisió de l'exèrcit i es qui coincideix el dret de celebració de la cerimònia del
triomf, també controlava les relacions exteriors i és qui decreta si es fa guerra o es dóna la
pau a més de que tenen Funcions religioses però com aorgan operatiu un govern de 300
persones no era pràctic i en conseqüència arriben les magistratures.
Les magistratures
Apareixen els cònsols, que eren principals magistrats de la república i eren anuals per tal
d’allunyar-se de caure en la monarquía per crear un equilibri de poder entre aquestes dues
persones que governaven en conjunt i governaven en un any per no perpetuar el poder cosa
que s’ajunta al no regnar dos anys seguits. Se sap que en el seu principi en el procés de
formació eren coneguts com els praetores (prae-ire= anar al davant, en aquest cas de les
tropes) Aquest és un nom que es va mantenir fins al 449 aC o 367 aC ja que es crea una nova
magistratura, la pretura i per tant es canvia el nom amb les Consules. El cónsul tenia poder de
vida o mort sobre els súbdits a mes de poder militar i civil. Com els cònsols no es poden
encarregar de tot reparteixen les responsabilitats en noves magistratures.
Les noves magistratures son els praetores que s’encarregaven d’impartir la justícia, els
aediles que s’encarregaven de la policia urbana (el consell interior que els governava) i eren
els responsables del manteniment de l’ordre ciutadà, la bona manutenció dels edificis públics,
l’aprovisionament del mercats i de oferir espectacles. Desprès es troben els quaestores que
s’encarreguen de l’administració de les finances públiques i a mida que avança el temps i es
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
creen noves províncies hi han cada vegada més aquests qüestors. També trobem els censors
que s’encarregaven de classificar els ciutadans per saber quins hauran de ser els seus càrrecs,
que hauran de pagar, per verificar la seventitat, revisen la llista del senat per veure qui per un
comportament indigna haurien de fer fora, qui ha mort, qui ha destituït… aquest càrrec no era
anual, ser escollit cada cinc anys, la elaboració del cens es feia en 18 mesos i quan es tancava
aquest cicle de cada cinc anys es feia una cerimònia de purificació ritual de la ciutat.
A part també tenim altres càrrecs com el paper del dictator que s’encarregava que es va crear
per situacions d’emergència, quan estaven en perill i havia un problema el poder de les
majistratures se li donava durant 6 mesos per què resolen el problema i després d’aquest
temps com a màxim avia de renunciar al seu càrrec tant si havien resolt el problema com no,
un cop arreglat el problema o s’hagi acabat el temps es torna a les magistratures originals.
Les assemblees
Tenim dos tipus de asamblea, la aristocràtica o del senat i les assemblees del poble que eren
tres diferents en funció de la manera de reunir-se, pero en general eren dins de la seva
nominació de comicis, i aquest subtipus s’anomenaven comita cuirata, centuriata i tributa que
eren controlades en general pels aristòcrates qui tenien més poder i en el moment de votació
perjudicava a les classes populars cosa que crea una tensió entre patricis i plebeus pel seu
tancament en banda.
El conflicte patrici-plebeu
Es margina completament els plebeus de la política i es genera una nova classe de plebeus
que tenen molt de poder econòmic però no tenen accés a la política encara que volen
participar en allò que els afecta i començaran a manipular el descontentament popular per
accedir a allò que volen, és a dir acabar el sistema gentilici i començar amb un govern més
igualitari, per això es veu un conflicte dividit en fases:
1. Retirada a l’Aventí 494 aC; Després de l'expulsió dels reis roma es veu també
involucrat en altres conflictes amb altres pobles on els qui lluiten no tindran privilegis
ni seràn escoltats, i com es veu que els patricis no fan cas, els plebeus marxen al turó
de l’Aventí, al final van haver de fer concessions per ambdues bandes fins que es
creen òrgans de govern plebeus com els Tribums de la plebs i edils que s’encarreguen
de defensar els drets dels plebeus aquests eren dos i feien una política anti patricia
cosa que es podia guanyar l’odi dels patricis i per tant es va fer que aquesta assemblea
fos de Caràcter inviolable dins de roma i era una inviolabilitat vinculada al càrrec, és a
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
dir durava un any, tenien dos tipus d’atribucions principals; l’Auxilium (la protecció
del plebeu dins de la injustícia patrícia) i la Intercessio (el dret de vet dins de la
sessions dels senadors i si algo anava en contra dels interessos dels plebeus cridaven
ego veto, aleshores avien de parar la discussió i començar des de zero) en el futur
podràn tenir una assemblea de plebeus exclusivament, la Assamblea de la plebs. En
aquesta assemblea es feien lleis nomenades plebicits, que son unes lleis que son dels
plebeus que seguien els plebeus, igualment ells volen les seves lleis posades per escrit
i exposades públicament, la pressió dels plebeus es tan gran que els patricis cedeixen.
2. Lleis de les Dotze Taules 450 aC; Donat a les pressions els patricis creen una
comissió de 10 membres (decembuiri) que es van encarregar de elaborar aquest codi
de lleis mentre tenien tot el poder ja que totes les magistratures es van anular durant
un any, encara que no els hi va donar temps i van demanar el govern un any més on hi
va haver un gran abús de poder, van demanar més temps i es va decidir que no i van
forçar la seva dimissió i la tornada de les magistratures, finalment es veuen les lleis
reflexades en moltes taules que o s’han conservat íntegras encara que s’esmenta i les
coneixem gràcies a les fonts clàssiques i gràcies a aquestes es veu una societat
agrícola, preocupació per protegir la propietat, sobretot la propietat agrícola, també hi
han lleis destinades a la magia
3. Lleis Licínies-Sèxties 367 aC; Aquest any és un punt d'inflexió entre el conflicte entre
els patricis i els plebeus, s'havien establert les lleis per escrit però encara així s’havia
de tractar la desigualtat social per la qual cosa es conformen tres lleis:
-
Paritat en el consolat (cada any un dels dos cònsols haurà de ser un plebeu a
partir d’aquell moment, per tant els plebeus rics han aconseguit la seva fita),
-
Repartiment de terres de l’estat,ager públicus, (a mesura que roma es va
estenent, si els invaits presentaven resistència es quedaven les terres i els
patricis s’anaven quedant les terres quan en realitats s’havien de repartir i per
tant hi han molts patricis que fan passar aquelles terres per seves) posant un
límit de 500 iugera per ciutadà.
-
La última llei tracta la qüestió dels deutes aplicant una reducció dels interessos
que es podien demanar i un termini de un mínim de tres anys per poder pagar
el préstec.
Després de que els plebeus més rics han aconseguit el que volen, i per tant deixen
desamparats els més pobres, canvia els seus interessos ja que estan més vinculats als
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
senadors que fa que s'interessen per altres beneficis propis, tot això causará una
divisió social censatària que substitueix a la gentilícia, ara és una societat dividida
entre rics i pobres, això també implica que el repartiment de terres sigui el nou motiu
de lluita entre rics i pobres.
4. Llei Hortensia 287 aC; En aquest moment hi ha un conflicte greu pel tema dels deutes
i el conflicte intern és tan greu que s’acudeix a la nomenació d’un dictador, Quint
Hortensi, qui equipara els Plebiscits i Senats-consults, es a dir les lleis del plebeus i
les lleis del senat estaràn a mateix nivell legislatiu i totes les classes les hauran de
seguir.
La administració d’Itàlia
Donada la seva expansió hi hauràn moltes terres que seran determinades Territori Romà on hi
hauran indrets que podran determinar-se com a municipis (de dos tipus, ciutadania romana o
llatina, aquestes eren ciutats no fundades pels romans però amb dret romà o llatí) i colònies
(Tenen un dret romà sempre).
Els ciutadans romans tenien una sèrie de drets, els tres principals són el dret de contraure
matrimoni legal (cunubium), el dret a la venda i adquisició de propietats (comertium), el dret
de vot juntament amb el de optar als càrrecs de govern (suffragium i honores). Els ciutadans
llatins podien tenir els primers dos drets, aquests ciutadans eren habitants de terres invaides
que per ser ciutats germanes se li ofereixen una part dels drets, també son llatins aquells que
tenen terres en una localització llatina.
Es creen colònies que poden ser noves o municipis a que els hi han canviat els drets a nivell
jurídic, en aquestes també es veu l'existència de territoris aliats (socii) amb habitants
estrangers que són aliats i son tractats amb llibertats, bàsicament respectará la administració i
tradicions amb les condicions de prestar la seva ajuda militar i a vegades un cert pagament
d’impostos per ser estrangers que no paguen els ciutadans, mantenen la seva llibertat, son
estrangers (pelegrini) i no tenien dret romà ni llatí. Més endavant exigiran la seva ciutadania i
drets romans i rere dues guerres la ciutadania romana s’ha estès a tota itàlia.
La societat durant la República
Tenim una divisió gentilícia de la ciutat segons del teu naixement, si no neixes dins de la gens
ets un plebeu sense drets, però amb el temps i els conflictes hi ha una substitució per una
divisió censatària però també sorgirà una nova classe social, els homes de negocis molt rics
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
que provenien de la plebs nomenats ordo equester, aquest serà un ordre molt difús en època
republicana i no hi ha una separació neta entre l’ordre senatorial i l’ordre aquestes es a partir
de l'època imperial on es veu reagent aquesta separació on ells es dedicaràn majoritàriament
al funcionariat ence es trobaran en diferents àmbits.
Religió
Es una religió politeista amb un n nombre de déus i deesses i una barreja de tradicions de
molts territoris diversos amb qui han estat comunicats, els cultes no eren mistèrics, el que
cerca aq religió capitolina es la pax deorum, és a dir, una harmonia entre els déus i els mortals
que assegura la protecció divina i eterna amb un ritual molt precís, el culte cercava garantir la
l’estabilitat de l’estat amb la religió per tant té una finalitat col·lectiva i terrestre d’aquí hi ha
per exemple la necessitat de prendre els auspicis abans de realitzar activitats polítiques. En el
dia a dia també hi ha molt de pragmatisme ja que l’individu prega a les divinitats per
peticions en vida i a canvi dona un tribut (do ut des), és a dir a l’hora de demanar es fa una
promesa (votum) prometre coses a canvi del favor dels déus, en el moment en que es
pronuncia et tornes el presoner del vot i quan els deus et donen el que demanes els deus han
complert la seva part i per tant tu has de complir amb la teva.
Els deus
Hi ha costància de una primera tríada (Júpiter, Mart i Quirí) i una segona tríada de origen
etrusc (Júpiter, Juno i Minerva). També es personalitzen determinades abstraccions com es el
cas de Fides, Fortuna, Libertas, Virtus… També els mateixos déus s’acaben especialitzant en
tasques diferents com Iupiter Stator (Júpiter paralitzador; va paralitzar fugitius perquè
tornessin a una batalla romana) Iupiter Elicius (El Júpiter que porta la pluja), en general la
Religió estava molt rígida en el seu ritual per la influència de la discipina etrusca.
Els sacerdots
Els sacerdots no eren professionals, aquest s'ensenya en els col·legis sacerdotals tancats, dins
d’aquests principals col·legis sacerdotals es troben els Flamens, eren 15 membres presidit pel
flamen de Júpiter (flammen dialis), serveixen als déus més importants dels romans i per això
el més important es el sacerdot de Júpiter.
També es veu la màxima autoritat en la disciplina religiosa dins d’un càrrec vitalici que es
podia compaginar amb altres carrecs socials i polítics, el pontífex maximus.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Aquests sacerdots tenien diverses maneres de consultar les divinitats que donaven respostes
vinculants, això són els Àugurs, els sacerdots especiaitzats en consultar a les divinitats,
formaven part de la política religiosa i també poden compaginar el seu càrrec amb el polític.
Desprès es troben els Arúspex que tambŕ consultaven la divinitat però no tenen autoritat
política ni religiosa.
Els principals col·legis sacerdotals eren les Vestals qui guardaven el foc de vesta, els Fetiales
que executen els rituals d’inici d’una guerra, i els Quindecemuri sacris facundis (els quinze
homes encarregats de les coses sagrades que s’han de fer) qui consultaven els llibes sibilins
que contenien les profecies de la civila, quan es veia un problema cercaven la resposta en els
llibres per veure que diu la profeciía. Cada pater familias també tenia autoritat religiosa que
tenia el seu vincle amb els déus de la llar, lares i per això a cada casa hi hauria un lararium i
el pare de família donaria culte a aquestes figures que serien representades en el lararium.
LA REPÚBLICA ROMANA
Les primeres actuacions son sempre defensives segons el que diu la seva historiografia, Roma
sempre es presenta com a ciutat defensiva de manera pròpia o defensora d’altres pobles, les
primeres guerres que va mantenir va ser amb altres ciutats veïnes, segons la tradició després
de l’expulsió dels reis, Roma cau sota la influència etrusca. També destaca la seva història
sobre la Lliga llatina i fodeus Cassianum, on Roma tracta d'igual a igual a tot el poble i els
seus rivals.
La invasió gala i les seves consequències
Cap al 500 aC s’instale pobles celtes al nord de itàlia, aquests eren els Galli, donada la seva
expansió els romans van proposar la pau en la seva expansió però en aquest procés va fer que
tinguessin el punt de mira als romans qui no tenien suport ni dels llatins de altres comunitats,
desprès amb el temps es va donar la batalla d’Àlia al 18 de juliol 390/387 aC i els romans
varen ser romans pels gals senones, finalment roma es conquerida, incendiada i saquejada
durant n temps fins que roma pogués pagar un rescat per poder fer fora als gals.
Les conseqüències van ser nefastes per roma, es trenquen les antigues aliances amb els pobles
sotmesos i s’han de signar nous tractats en condicions inferiors a mitjans del segle IV on
roma es va veure obligada a renovar els pactes que tenia anteriorment que havien trencat, fins
i tot estableix pactes amb alguns pobles amb els que no haia tinut tacte com ara els samnites i
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
cartago, és a dir, potències que es troben fora d’itàlia. A més de la conclusió de que s’havia
de construir una nova muralla que va ser probablement atribuida a servi tul·li.
La dissolució de la lliga llatina
Degut al descontanti la acumilació de tensions esclata la lliga llatina que va ser derrotada per
roma qui també la va dissoldre i aquestes ciutats llatines que ja no formaran part de la lliga
sera obligades a incorporar-se al territori romà amb la seva ciutadania restringida, la
ciutadania llatina. Va actuar còmodament contra la liga llatina ja quev tenia aliançes amb
altres pobles i no s’havia de preocupar per la rivalitat però un cop dissolta aquesta els
samnites, un altre de les potències de la època, veiem que no cal que respectin aquest pacte.
Les guerres Samnites
Esclata aquesta guerra pel motiu de que roma es va estenen i expandint-se cap al sur i ells e
volen expandir cap al nord i alguns pobles que es veuen amenaçats pels samnites acudeixen a
demanar ajuda a roma qui gràcies a això trobarà l’excusa perfecta per l’enfrontament.
La primera guerra va ser molt breu i es va donar quan una ciutat de la campània demana
ajuda per l’ajuda semnita a roma i jura el seu territori a roma que arribarà a donar suport a
càpua i es dona la derrota dels samnites.
A la segona guerra roma triga una mica en respondre fins que envia un consulat i aquesta va
ser la batalla de forques caudines on els romans van acabar amb els seus cònsuls ja que va
quedar completament envoltat pels semites i es van haver de rendir, ells van obligarlos a
despullar-se i passar per sota d’un jou com si fossin bèsties, la guerra acaba amb la derrota
total d’aquests semnites que serà més ben aviat com un tractat de pau.
Finalment a la tercera guerra els samnites s’alien amb els etruscs, els gals i els umpros, Roma
acaba de imposar la seva filosofía de divide e impera i en lloc de enfrontar-se en tots en una
batalla s’enfronta individualment a tots fins que els acaben derrotant i queda una victòria
romana total a més de que els seu poder s'estén.
Finalment Roma es una de les principals potències de la península itàlica, al sud es troba la
Magna grècia on es trobaven els italiotes.
Aquesta acció de donar les terres s’anomena deditio in fidem, es tracta de lliurar les terres
per la qual cosa roma respectarà el govern i cultura de la zona però hauran de tributar a
roma i cedir les terres.
Romans i italiotes
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Els italiotes eren els grecs establerts a Sicília i Magna Grècia, aquests normalment
demanaven ajuda a la seva referent grega però ara l’ajuda es demana a roma i dona la seva
guarnició Romana a Turios, amb la qual cosa Tàrent demana ajuda també a pirros, rei de
l’epir qui mai rebutjava la baralla i va acudir, quan li demanen ajuda per combatre els romans
acudeix i al cap de poc temps ja es donarà aquest enfrontament, la primera baralla es al 280 a
heraclea i desprès al 279 a ascoli on guanya roma qui pot renovar les seves tropes, i donat que
també li demanaven ajuda des de sicília les tres rivals a les romanes marxen a la guerra contra
cartago qui li envía una tropa naval, vist això altre cop trna a itàlia fins al 275 on hi ha una
altra batalla i guanya en la batalla de Benevent i finalment es retira a epir al 274 aC deixant
una guarnició de soldats insuficient per detenir els soldats.
El domini d’Itàlia
Tarent es veu obligada a aceptar a ser aliada, en aquest cas una aliada naval ja que es veu
obligada a proporcionat tropes i vaixells de guerra als romans en qualitat de socii anuales,
això mateix passa a altres ciutats qui reben guarnicions romanes.
Cartago
Els interessos comercials porten als cartaginesos a una política d’intervenció o Sicília.
Les ambicions de Roma i Cartago els acabara enfrentan en una guerra a Sicília.
Roma i la conquesta de la mediterrània occidental
Es donen les guerres púniques, tres guerres amb cartago agafades a partir de l’excusa dels
mamertins, una banda de mercenaris que estan al servei de qui els pagui i es trobaven sense
feine i per això van començar les seves conquestes i saquejos, finalment el tirà de siracusa va
enviar tropes, els mercenaris van demanar ajuda a roma i a cartago qui volien ambdós una
excusa per dominar el territori cosa que volien tant cartaginesos com romans cosa que va
suposar la guerra entre els dos que volien ajudar a aquests mercenaris donant lloc la primera
guerra púnica que van guanyar i van imposar sancions terribles als cartaginesos que havien de
pagar argent anualment per les destrosses a mode de la compensació de guerra.
Conseqüències de la primera Guerra Púnica: la creació de les primeres províncies
Com a conseqüència primerament es troba el control de sicília que convertirá en una
provincia, la primera provincia romana dins de la impotència de cartago que segueix pagant i
per tal de pagar vol expandir la expansió a la península ibˋrica que es molt rica i profitosa per
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
l'explotació, però a l’any 226 es dona el tractat de l’ebre que es va posar com a límit de
territori d'influència on podien arribar als cartaginesos i roma no podia anar cap el sud per no
reavivar la guerra per interès del mateix territori. Però no gaire temps després roma fa una
aliança amb sagunt, dins del territori cartaginès, i els seu comandant (Hanibbal) s'enfronta
amb Sagunta i roma envia tropes i demana a cartago que pari i i envien a parlar amb Hannibal
fins que la ciutat cau juntament amb el comandant i cartago i roma es declaren la guerra on
finalment roma acabarà per guanyar la guerra fins al 201 aC que es signa al tractat de pau i
acaba la segona guerra púnica.
Conseqüències de la Segona Guerra Púnica: la creació de les provincies hispanes
Es creen les dues primeres províncies a Hispania, Hispania Citerior e Hispania Ulterior.
També ens trobem amb una cartago que segueix pagant compensacions de guerra als romans i
que no òt mantenir les seves tropes i a més com han de pagar i no es poden defensar han
d’estar upotant també els atacs de Numidia fins que després de cinquanta anys deixen de
pagar i es tornen a rearmar per defensar-se i ataquen Numidia encara que son derrotats i
tornen a necessitar donar pagaments, degut a la seva capacitat de reorganitzar-se roma va
cercar una campanya anti cartaginesa e imposen condicions per mantenir la pau, una d’elles
es que la ciutat havia de ser abandonada, derruida i s’havien de desplaçar a un territori de
l’interior, per tant roma havia demanat la seva extinció com a solució definitiva per no
enfrontar-se més. Am això cartago declara la guerra fins que la seva població és assaltada i
destruida fins queda completament arrasada i també es maleïda i van deixar les seves terres
infertils fins l’arribada d’August però durant molt de temps serà un lloc deshabitat i desèrtic a
l’any 146 aC quan també creará noves posicions al nord de l’àfrica i es la principal potència
d’occident.
La conquesta de la mediterránea Oriental
Guerres macedòniques (segle III i II aC): 148 aC Macedònia es una provincia romana.
Enfrontament amb la Lliga Aquea: 146 aC, Grècia es una provincia romana (Acacia).
Guerres contra Antíoc III el Gran de Síria (190 aC). Es fa un tractat on renuncia a les torres
europees.
Primer cop que els romans posen els peus a Àsia i lluiten allà.
Administració i explotació de les províncies
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Cada província rep una llei pròpia on se li atribueix el seu règim jurídic de les seves terres i
ciutats o també s’especifica el tribut que ha de pagar roma, un d’ells es el que cobra
directament el tribut bàsic i d’altres deixa en societats privades gestionades per membres de
l’ordre eqüestre. El nombre de províncies en si creixia paulatinament i per la qual cosa es
crea aquesta “constitució” pròpia que s’anomenava lex provinciae d’on per una part es veu la
existencia del tribut bàsic (stipendius), cobrat directament per l’administració romana; la resta
de tributs es deixen a societats de publicants. El governador (pretor) està ajudat per un
qüestor (secretari financer) on finalment destaca que el nombre de magistrats (aquest dos
últims son anuals encara que a vegades es prorrogaran ja que faltaven magistrats) s’eleva en
augmentar les províncies que eren vistes com un territori conquerit i la imatge que tenen els
governador ses el de una terra que s’ha de exprimir per tant es veuen grans abús de poder que
provoquen protestes de poblacions autòctones i la reacció de roma amb la creació d’una llei
per acabar amb aquests abusos.
La romanització
Aquesta es una altra conseqüència del seu expansionisme i es tracta del procés d'implantació
de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’Imperi Romà, que en aquest moment serà
qui controlará també l’espai que envolta el Mare Nostrum, també aquesta es més accentuada
a l’Occident que a Orient ja que la seva cultura no està tan arrelada encara que a Orient es
mantenen les tradicions a més de que creen xarxes de viatges entre províncies cosa que
determinará un món globalitzat amb una connexió entre les províncies.
L’Hel·lenització de roma
Els grecs van arribar com a ostatges després de la conquesta de la mediterrània occidental,
cosa que va provocar la hel·lenització de roma, els van rebre, acollir i protegir per part dels
responsables que igualment també van prendre aquest col·lectiu com una inspiració cultural i
per tant alguns cercles, com els Escipions, que simpatitzen amb aquestes noves tendències,
però d'altra banda alguns romans també es van donar pes a estar en contra d’aquests
nouvinguts.
També arriben a roma aspectes com la religió, tendències filosòfiques i ritus que semblen més
atraients que els seus cultes tradicionals per tant la gent ja no creu massa en els ritus
tradicionals a nivell personal ja que es senten atrets cap a altres corrents, s’hi introdueixen
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
déus i rituals orientals igualment i finalment els déus llatins s’acaben identificant amb els
grecs.
Això passarà igualment amb l’idioma i la literatura, això fa que el grec també s'ensenya ja
que el bilingüisme ja es denota com un signe d’estatus cosa que també es nota a la literatura
que copia els models grecs, en moltes ocasions alguns dels autors llatins més reconeguts
agafen obres gregues i les adapten al llatí i la mentalitat romana sense gaire originalitat,
aquests canvis creen reaccions per part dels cercles més conservadors i es veuen polítiques
reaccionaries que tallen intents de hel·lenitzar el món romà, per exemple la prohibició de les
Bacanals, la expulsió de filòsofs grecs de roma, i la prohibició de construir a Roma un teatre
permanent.
LA CRISI DE LA REPÚBLICA
La formació de grans latifundis
per posar-se en context, veiem que a mida que ha anat creixen i conquerint diferents territoris
es veu un increment de l’ager publicus romanus on es veia l’opció d’establir una colònia o
fer-los parcel·les i distribuir-los pel poble a mode de cessió en ús de fruit, és a dir l’estat
arrenda grans extensions als patricis mitjançant una quota anual, les millo parcel·les de terres
les donaven als seus col·legues qui també havien de pagar aquestes quotes, però a arribar un
moment on aquests patricis deixen de pagar aquestes quotes i es queden amb les terres
usurpades treballades per esclaus i per tant la desigualtat social sigui mes accentuada a més
de que hi hagi la desaparició de la petita propietat.
Optimates i Populares
Alguns senadores es recolzen en el poble per alimentar les seves ànsies de poder i d’aquesta
manera a la política romana es crearan dues dinàmiques dins de la política roma, per una part
els conservadors nomenats optimates i una altre part que es posa de part del poble nomenats
populares qui també seran els que instrumentalitzen el descontentament popular basant-se en
el problema de la terra que es converteix en l’eix del programa dels populars.
El tribunat de Tiberi Semproni Grac (133 aC)
Tiberi és qui proposa una reforma agrària motivada per aspestes polític-militars i econòmics a
veure que no hi havien romans com a tal treballant en les terres romanes, també igualment
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
tenia plantejada una reforma de l’exèrcit romà que es veia desmotivat cosa que te sentit ja que
és un exèrcit ciutadà i no oficial i per tant si comença a donar terres als soldats es veuran
vinculats a la terra i participaran millor en la defensa de la seva pàtria creant així un
moviment reformista.
Malgrat no sigui un moviment revolucionari va comptar amb el rebuig i l'oposició del senat ja
que aquesta reforma xoca amb els interessos de l’aristocràcia.
Encara així la seva proposta es basava en el repartiment de l'ager publicus entre els ciutadans
pobres de Roma, va guanyar les eleccions i va dur a terme la Lex Septronia: limita a 500
iugera (125 ha) la terra que en un senador pot tenir de l’ager publicus (+250 iugera per cada
fill, fins a un límit de 500 iugera=1000 iugera), la resta que havien de tornar a l’estat es
divideix en parcel·les de 30 iugera (7’5 ha) que reparteixen entre els ciutadans pobres. Per tal
de fer aquest repartiment es va crear una comissió de tres (Tiberi, el seu germà i el seu sogre)
homes encarregada del repartiment de terres, aquesta seria la seva proposta de llei cosa que
anava en contra del interès dels senadors.
La llei és aprovada malgrat l’oposició dels senadors qui utilitzen el “ego veto” és a dir al tribú
de Marc Octavi que va quedar destituït ja que estava en contra de la seva classe i la llei queda
últimament aprovada, però per això es necessitava diners que van provenir del regne de
Pèrgam, ja que les riqueses van ser heretades per part del rei grec Atal III que mor sense
descendència, en aquest moment els senador per tal e quedar-se amb les riqueses cusen a
Tiberi de que vol ser rei i per tant perd i es destituït de les eleccions, però posteriorment es
vol presentar a la reelecció, però va ser assassinat durant els comicis, però un cop va morir no
van acabar amb les reformes de tiberi encara que no van aplicar aquesta llei.
El tribunat de Gai Semproni Grac (123 aC)
Ell promulga nombroses lleis conegudes com Leges Semproniae per tal d’intentar acabar amb
la corrupció política i protegir més als plebeus, a més de continuar amb la reforma agrària
començada pel seu germà i així afavorir les classes mitges, també va fer una llei que
consisteix en que l’estat havia d’adquirir gra i posar-lo a un preu inferior al del mercat perquè
els pobres poguessin alimentar-se.
Ara bé, la reforma agrària que proposa es lleugerament diferent, ja que per tal d’agilitzar el
procés de repartiment de les terres decideix crear colònies, situades al centre i al sud d’itàlia, i
donar lots grans de terres a aquestes i dins d’aquestes es farà la repartició d’aquestes terres. El
senat veu com les lleis que proposa van sortint una per una i així soborna a un altre tribú de la
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
plebs en contra del programa de Gai però proposant reformes extremadament populistes que
no era viable per tal de frenar el suport del programa de Gai.
Gai també va tenir la intenció de concedir la ciutadania romana a tots els llatins i la llatina a
tots els aliats itàlics, de tal manera que volia pujar a tots els ciutadans un esglaó social per que
siguin considerats ciutadans, però aquesta intenció fracassa per l’acció del cònsol Fanni
donant a pensar que els ciutadans tenen menys privilegis ja que hi haurien un major nombre
de ciutadans i es quedarien amb menys recursos.
També es va tornar a presentar a les eleccions però quan va acabar aquest nou any es va
intentar presentar per tercer cop i no va ser elegit i gai i els seus partidaris no van acceptar els
resultats cosa que va provocar que s'imposen per la força, això també va fer que els senat es
va reunir d'emergència i van donar poder extraordinari als consuls que van declarar gai
enemic públic, aquest va fugir de roma però mor, encara així va haver-hi un enfrontament
entre els partidaris de Gai i els senadors que provocà un conflicte acabat en milers de morts i
això va fer caure aquestes reformes i va donar pas a pensar que la república.
La guerra civil entre Mari i Sul·la
Encara segueix la qüestió del repartiment de terres amb el factor afegir del repartiment de
terres a els veterans de guerra, els guerrers es convertiran en un exèrcit professional que
voldran un pagament en diners o terres. En aquest moment sorgeixen els nous protagonistes
del moment, Mari (representant dels populares) i Sul·la (representant dels optimates) ambdós
generals de guerres amb tropes que comporta l’esclat d’una guerra civil.
La reforma de l’exèrcit
Aquesta reforma es dona per mari al 107 aC, es comprèn l’exèrcit sobre tots els ciutadans
sense fortuna; per tant es tracta de enrolments voluntaris entre els proletaris i entre els aliats
no itàlics i provincials a més del naixement d’un exèrcit al servei del general (imperator)
creant un exèrcit que viuen de la seva feina i es comença a considerar com una casta a part
amb consciència de classe u que senten devoció cap al seu general que serà abalat per les
seves opinions i decisions, el seu general sempre tindrà la raó.
La dictadura de Sul·la
Va ser una guerra guanyada per Sul·la qui acabarà per controlar roma i des del 82-79 aC es
donarà la seva dictadura sense data límit i amb poder absolut i en el seu govern retorna al
Senat la seva antiga procedència amb l'objectiu de retornar al senat tot el que va perdre, és a
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
dir, va donar més magistratures pels senadors, retira els vet dels tribuns, el tribunat de la plebs
era l'últim esglaó de la promoció política (no poden vendre més), a més qualsevol llei que
hagués de ser votada a l'assemblea de la plebs havia de passar anteriorment pel senat. A l’any
78 aC va renunciar a la dictadura, encara que va durar en política un any més, i va morir per
causes naturals. És a partir d’aquest moment on el càrrec de dictador serà perpetu i estarà
relacionat amb aspecte pejoratius actualment.
Els successors polítics de Sul·la
Cras partit dels populares i Pompeu partit dels optimates, eliminen les reformes de Sul·la.
Posteriorment el líder dels populares serà Juli Cesar.
El primer triumvirat
Als anys 60 aC es crea el primer govern entre tres persones, un pacte entre tres individus que
tenen un pacte públic i privat per governar equitativament, el primer d’aquests va ser privat,
osigui sense un fonament legal, en el primer trobem una aliança entre Juli Cèsar, Cras i
Pompeu. Aquests eren un conjunt de homes rics i amb poder que eren capaços de ser grans
conductors de masses.
Desprès a l'any 59 aC es veu el consolat de Juli Cèsar amb una política populista, un exemple
es veu reflectit en la seva reforma agrària per donar tributs als veterans de pompeu, després
d’aquest consolat va anar a les Gàl·lies ja que rep aquell govern i on també va durar en el
poder proconsular durant 5 anys, en aquest moment també va conquerir les Gàl·lies però de
mentres a roma hi havia una relació de poder polític entre Cèsar i pompeu en el qual el seu
vincle d’aliança era la filla de Juli qui es va casar amb pompeu i Cras que moren, Júlia per un
part dificultós, i a l’any següent va morir Cras en la batalla de Carras contra els parts.
Per tant cèsar està a les Gàl·lies, Cras ha mort, pompeu estava al comandament de roma però
aquesta era un caos fins al punt on es van trobar disturbis als carrers entre optimates dirigits
per Miló i els populares dirigits per Clodi, tenint aquest caos aleshores el Senat va voler
utilitzar a Pompeu per frenar aquest caos i fer front a Cèsar, i per tant acaben proclament a
pompeu com a consol sense col·lega i d’altra banda Cèsar volia presentar-se altre cop al
consolat i tenint en compte que no està a roma ell s’ha de desplaçar allà encara que no vol
abandonar la seva província i demana presentar-se al consolat in absentia, però se li va negar.
La guerra civil entre Cèsar i pompeu
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Finalment Cèsar passa el Rubicó que delimita la Gàlia amb roma, per això va declarar la
guerra al Senat però no hi han prou tropes a itàlia per plantar cara a Cèsar i per això van
marxar a Grècia. Ell va arribar, es va fer amb el tresor de la ciutat que pompeu es va marxar, i
va anar a Hispània per fer-se amb les seves tropes, finalment per la pressió del senat es dona
la Batalla a Farsàlia la qual pompeu perd, i aquest ha de fugir a egipte per la seva anterior
aliança però per guanyar-se el favor del guanyador el faraó va assassinar a pompeu.
Cèsar a Egipte
cèsar es posa de part de Cleopatra i va tenir descendència amb ella, va tenir a Ciceró encara
que no va ser reconegut. Un cop arriba allà obliga a ptolomeu a compartir el tro però es dona
una guerra on Ptolomeu es aprenent i condemnat a mort .
L’autocràcia de Cèsar
Donat que Cèsar és l'únic líder disponible, aquest és nomenat dictador per un temps
indeterminat, aquesta era una dictadura similar a la de Sul·la, també rep la potestad tribunicia,
desprès al 46 aC se l’hi va donar un temps de 10 anys però més endavant se’l nomena
dictador perpetu… els seus poders eren gairebé illimitats
Les reformes constitucionals
Eleva en nombre de senadors a 900, també augmenta el nombre de magistrats, reordena els
governs provincials i funda colònies a les províncies i també estén el dret de ciutadania
romana a diferents colònies, també va reformar el calendari, va edificar un nou forum (el
fòrum julià). Feia una política en favor del poble cosa que descontenta el senat qui van
intentar proposar idees neguitoses sobre aquest dictador però no va funcionar, finalment una
part del senat va conformar un complot.
L'assassinat de Cèsar
Per tal d'acabar amb cèsar rs fa un complot contra Cesar, van ser 60 conjurats dirigits per
Marc Juni Brut i Gai Cassi, el van assassinar abans del seu viatge a orient al 15 de març de 44
aC apartat d’ell Marc Antoni distraient-lo, mentre un dels conspiradors demana gràcia pel seu
germà un dels altres conspiradors li clava el punyal i la resta de senadors el van seguir i va
assassinar.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Després de la seva mort va sorgir una situació considerablement caòtica i finalment es van
perdonar els senadors creant així un primer moment amnistía general però d’altra banda no es
va treure la memòria de cèsar.
En els seus funerals va demanar fer el seu discurs funerari amb la condició de que no parli del
senat, solament de cèsar a més de que fa lectura pública del testament i Antoni mostra a tot el
poble que ha cedit gran part de la seva propietat al poble i finalment agafa la toga de Cèsar i
el poble veu com en veritat el va assassinat i la gent va embogir completament fins al punt on
els assassins han de fugir de Roma i Cèsar acaba divinitzat.
Per últim es veu com Cèsar nomena a Octavià com els seu fill i hereu qui es troba amb les
seves riqueses i amb el poder del seu llinatge.
El segon Triumvirat
Octavià pacta amb Antoni i Lèpid, cap de la cavalleria, per enfrontar-se contra un dels
conspiradors de Cèsar que estava governant al nord d’Itàlia. Mentre eren fora, el Senat
considera Marc Antoni com un enemic i decideixen atacar-lo. En aquesta batalla moren els
dos cònsols romans i Octavià decideix presentar-se com a nou cònsol. Octavià ofereix als
altres dos líders formar un segon triumvirat l’any 43 a. C. Aquest nou triumvirat té un paper
legal i fou creat per repartir el poder. Primer de tot, es va donar mort als conspiradors de
Cèsar i també es va perseguir a aquells que es mostraven contrari al dictador i, fins i tot, a
aquells que van participar en la conjura. Es van assassinar a uns 3.000 senadors i cavallers.
La batalla de Filipos (42 a.C) fou la batalla en que Antoni i Octavià van lluitar contra Brut i
Cassi. Cassi es rodejat per les tropes d’Antoni i es suïcida, i Brut, després de lluitar unes
quantes setmanes, es rodejat per Octavi. Finalment, Brut també es suïcida.
Octavià, amo d’Occident
Octavià es queda a Roma i Lèpid marxa cap a l’Àfrica. Antoni es dirigeix a Orient i
mantindrà una relació amb Cleòpatra. Octavi venç a Sext Pompeu en unes batalles navals.
Sext Pompeu fuig a Orient on es troba amb Marc Antoni qui li dona mort. Octavià s’apodera
de Còrsega i Sardenya, mentre que Lèpid s’apodera de Sicília. Octavià ho considera com una
traïció i desposseeix a Lèpid del seu càrrec polític, excepte el seu càrrec vitalici de Pontífex
Màxim. Octavià es queda amb tot el territori d’Occident i Antoni es quedà amb tot Orient.
Marc Antoni perd algunes campanyes a Orient i per tornar a aconseguir poder i força, es casa
amb la germana d’Octavià, Octavia. Però, més tard Antoni es divorcia d’Octavia i es casa
amb Cleòpatra. Marc Antoni nomena a Cesarió hereu de Cèsar i, per tant, haurà de compartir
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
el poder polític amb Octavià. A més, Marc Antoni digué que les terres d’Egipte quedaven a
mans de Cleòpatra. Això descontenta al poble i al Senat qui li declaren la guerra.
Octavià, amo de tot l’imperi
El setembre del 31 a. C es desenvolupa la batalla d’Actium, una batalla naval on Octavià va
guanyar després de que les tropes de Cleòpatra i Antoni marxessin. Un any després (30 a. C),
Antoni perd gran part del seu suport i es suïcida després de que, suposadament, Cleòpatra es
suïcidés. Més tard, la faraona també es mataria abans de ser atrapada pels romans. Cesarió
també fou executat per evitar que asumís el poder.
Octavià s’ha quedat amb tot el poder de Roma, però no va voler seguir les gestes de Cèsar.
Amb la seva nova política es dóna fi a la República i inicia l’Imperi.
L’IMPERI ROMÀ
Es divideix en dos períodes principals, l'alt imperi també denominat Principat que va des del
27 aC-235 dC que es interrompuda per la crisi del segle III durant el 235-284 dC per donar
pas al Baix imperi o Dominat 284-476 dC.
La supremacia d’August
Octavià està sol al poder i per les situacions que l’envolten ara es necessita un nou càrrec ja
que no serveix el triumvirat ja que Octavi era l'últim que quedaba però evitant el títol de rex o
dictador i per tant inicialment agafa el càrrec de cònsol que anirà renovant fins al setè cop on
es presenta davant del senat i demana el seu retir amb la intenció de cedir el poder al senat i el
grau de dependència cap aquest líder dona lloc a que se li dóna el títol de prínceps i August
que tenia un caire consagrat i el propi octavià va passar a usar com a nom personal.
● 30 aC: potestat tribunícia, poders de la plebs de manera vitalícia sent una figura
inviolable i el dret de vet.
● 27 aC: princeps i Augustus.
● 19 aC: censor, qui controla la llista del Senat.
● 12 aC: mor Lèpid i el títol de pontífex màxim passa a August.
● 2 aC: pare de la pàtria, un títol honorífic.
El principat d'August
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
En el seu principat va dividir les províncies entre les províncies imperials i les senatorials,
unes serien governades per l’emperador i altres per membres delegats del senat, en el cas de
les imperials hi haurà un legatus que governarà unes províncies en nom de l’emperador i en el
cas del senat es veu la identificació d’un proconsul que es governava. La diferència principal
entre aquestes terres es que en les imperials tendría poder polític i militar ja que no estarian
completament pacificades mentre que les senatorials no necessiten aquest exèrcit ja que ja
estan pacificades i el seu líder solament necessitava el poder civil. Amb això cercava que no
es repetís una nova guerra civil reprimint els senador de tenir un poder militar.
El seu títol de prences era com una magistratura més, és a dir, tots els poders que té són una
concessió dels senat i ell no ha violat la tradició de república on ha cercat posar fi a les
guerres civils i restaurar la república, malgrat tenir una imatge de que tot el seu sistema es
republicà en realitat acumula el seu poder i amb el llarg del temps voldrà ser l’individu
governant tal com veiem al llarg de la història ja que al any 30 aC rep la potestad tribunicia
que implica que la seva figura sigui inviolable a més de tenir el dret de vet, a l’any 27 aC rep
els títols de prínceps i agustis, a l’any tindrà control sobre les llistes senatorials al rebre el
càrrec de censor a l’any 19 aC, a continuació a l’any 12 aC es converteix en Pontífex màxim
amb la mort de Lèpid i al 2 aC rep el títol honorífic de pare de la pàtria. Tot això comportará
que tingui el poder sobre el senat, poder religiós i el poder militar o d’imperium, i el poder
civil que li otorga aquesta potestad tribunicia.
Al mateix cop que el poder d’August creixia el poder del senat disminuïa i ara es queden amb
un govern provincial retallat a partir del repartiment de les terres senatorials, també es queden
sense el control de l’exèrcit, va reduir el nombre de senadors en una purga de 1000 a 600,
també manté les formes respectant el senat tractant el senat com un òrgan consultiu, e
igualment crea un nou sistema monetària amb monedes que ell tindrà les de més valor a partir
de or i argent i el senat tindrà les de coure, les monedes estan encunyades especialment en
relació el valor. El senat no tŕ poder d’escollir els emperadors però encara tenen el poder
d’investir l’emperador per atorgar-li el seu reconeixement, el mateix temps que es retallen els
poders del senat també es retallen els poders dels magistrats tradicionals republicanes que
redueixen el seu nombre i es reformulen les seves atribucions cosa que significa la pèrdua
d’aquestes atribucions, aquí veiem que els cònsols encara conserven el seu prestigi i
atribucions però son persones properes a August o ell mateix que ocuparà aquest càrrec.
Al mateix temps que redueix alguns òrgans de poder, August crea un òrgan de poder molt
més efectiu que l’ajudarà a governar, el Consilium principis, aquest era una petita assemblea
assessora que ajudava a august en les seves tasques de govern i estava conformat per
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
membres de gran confiança, també alts funcionaris i dins d’aquest consell està el perfecte del
pretori que en un principi es el comandant de la guarda pretoriana que era finalment el cap de
la guàrdia personal amb competències administratives i judicials fins al punt on acabarà sent
un segon al poder.
Una de les grans fites d'August es que va ser capaç d’acabar la disputa entre el senat i el
poble, és a dir acaba amb la tradicional oposició del senat i de l’aristocràcia a les reformes
populars i els pocs que quedaven de la vella aristocràcia van desaparèixer en gran part i ningú
es va arribar a enfrontar a August i malgrat que en la seva política es va mostrar molt
populista també va ser molt cautelós amb la tradició del senat cosa que fa que tant el poble
com el senat estiguin contenta amb August i que acabin aquestes guerres civils i es va
considerar com el model d’emperador perfecte.
Un altre aspecte a destacar d’august es la recuperació del mos maiorum (el costum dels
avantpassats) però adaptat a la seva actualitat que fa al·lusió a totes aquelles virtuts que
caracteritzaven als ciutadans avantpassats que va comportar una renovació del sentiment
religiós recuperant tradicions religioses a més d’augmentar el nombre de sacerdots i
construeix un gran nombre de temples a més del sentiment moral amb un seguit de lleis
donant ell el seu exemple; una contra l’adulteri, una llei contra el celibat per fomentar el
matrimoni i la procreació, una contra el suborn i una contra el luxe, aquestes es van imposar
també ja que es va substituir l’amor a les divinitats i a la pàtria per l’amor al luxe cosa que va
ser castigada amb el càstig diví de guerres civils, i que amb el retorn a la humilitat arribaria
també la pau.
Dinasties de l’Alt Imperi
● Juli-Claudis 27 aC-68 dC
● Flavis 69-96 dC
● Antonins 96-192 dC
● Severs 193-235 dC
- Aquí destaca un episodi considerablement important, el de la Constitutio
Antoniniana per part de Caracal·la que va decretar a l’any 212 dC que tots els
hàbitats de l’imperi romà tindrien la ciutadania romana amb la finalitat de
augmentar la recaptació d’impostos amb l’impost de les herències d’un 5% de
la herència que algú que havia rebut després d’haver duplicat la quantitat de
l’impost, aquests diners airán dirigits als exèrcits i la guerra.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
La piràmide social romana
En el cim trobem l’emperador, més a baix els senadors en el ordo senatorius on s’hi engloben
les persones que han pogut exercir com a senador posseint una fortuna mínima i després
d’exercir com a qüestor. Tota la família del senador estava englobada i el fill hi podia accedir.
Després venen els cavallers o eqüestres amb una menor fortuna, eren comerciants i feien
carrera política. L’aristocràcia menor i municipal era la dels decurions. Finalment està la
plebs amb ciutadania romana o itàlica, dels quals un percentatge eren de la plebs frumentària
que vivia de la caritat de l’Estat. Els lliberts són esclaus alliberats, un esdeveniment que es
repeteix molt amb el pas del temps (August va posar un límit per evitar que es produís un fet
molt freqüent). Els esclaus de camp provinents de les campanyes de conquestes patien un
desgast físic i psicològic i vivien en condicions molt precàries com en el cas dels esclaus de
les mines. En canvi, els domèstics tenien aliment i sostre i estaven en bons cuidats.
La crisis del segle III
la dinastia de caracal·la va acabar sobtadament en aquest segle i es va acabar provocant que
l’imperi entra en crisi, aquest període estava caracteritzat per un seguit de crisis diverses que
estan vinculades a la caiguda final de l’imperi romà; aquí es veu una crisi política i militar,
uns canvis en els paradigmes religiosos, una crisi econòmica per la caiguda de la força de
treball que s'afegeix al descens de matèria primera que limita les manufactures i finalment
una crisi fiscal on hi ha una devaluació de la moneda i per tant una inflació on es començarà a
pagar als soldats en productes i no en moneda, això es suma a les pressions foranes que donen
pressió a les fronteres i roma no té les prou tropes per poder defensar se en tots els nivells
aprofitant buits defensius per entrar al territori i escapar-se per aquest arrribant
considerablement lluny.
Crisi polític-militar
Estem en un model anàrquic de govern amb un domini militar on denominen a caps militars
com a emperadors els quals no duren gaire i per tant són molt efímers, el seu regnat màxim
era d’una durada de sis anys i solen morir assassinats o al camp de batalla, tot aquest període
va durar cosa de 50 anys i va tenir uns 50 emperadors igualment fins que peta i l’imperi es
trenca en tres parts donada la nomenada debilitat de la frontera.
La qüestió religiosa
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
La religió tradicional romana era d’un caire molt pragmàtic, els hi interessa la qüestió
inmediata, però en aquest moment es caracteritza per ser un període d’angoixa existencial que
en sí naturalment comporta una crisi de valors ja que aparentment els déus no responen a les
pregàries dels ciutadans i la gent deixa de creure en els déus tradicionals i comença a cercar
respostes en religions de tipus mistèriques provinents d’orient i comencen a tenir èxit ja que
es basen en que la vida era un lloc de traspàs on s’havia de tenir un comportament solidari per
tenir una vida plena en el més enllà. En resum, prometen una vida futura a més de que tenen
rituals i cerimònies alienadores que fomenten la solidaritat i la caritat, també son religions
exclusivistes deixant de banda el jo individual per començar a incorporar el jo col·lectiu.
L’antiguitat Tardana
Moment que tanca l’Època Antiga i obre la Medieval. És un moment no rupturista que
presenta la principal innovació de la cristianització del món antic tenint l’esclat al segle IV i
l’assentament al segle V.
Dioclecià i la Tetrarquia
Ascens de Dioclecià a orient i amb les seves tropes es torna emperador a Occident, en aquest
període decidirà establir una tertarquia, es a dir, un govern entre quatre emperadors,
primerament dos augustos on Dioclecià és el major, o senior, amb un home de confiança i
desprès cadascun d’aquests tindrà un cèsar escollit per el mateix august, un hereu, quedant
així el regne dividit en quatre emperadors, no s’ha dividit l’imperi, sinó el poder imperial i
amb els quatre emperadors es proclama en una campanya propaganda la concordia
augustorum fins al punt on hi havia lligams familiars entre ells.
Es substitueix el sistema dinàstic per la meritocràcia entre els augustus i cèsars ja que quan
el primer no hi es puja al mandat el cèsar i escull per mèrits al nou cèsar. També destaca que
roma per aquesta divisió es perd la capitalitat de roma.
La divinització imperial
Dioclecià fa una proposta per tal de intentar solucionar i recuperar l’imperi romà i gràcies per
la seva obra va sobreviure un parell de segles més fent una recuperació també religiosa per
recuperar el seu caire administratiu i posa a júpiter i hèrcules com a déus principals que seran
els seus protectors i l’emperador el seu representant a la terra i es considera que el seu poder
ha sigut atorgat pels déus amb un càrrec diví que concebia de manera absolutista el poder.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
Una concepció absolutista del poder
S’adopten rituals de les monarquies hel·lenístiques o de la monarquía persa com la
genuflexió (posar-se de genolls i besar el seu mentó) vist també com la adoratio, també
incorpora nous títols i epítets per reafirmar el seu poder com ara dominus noster, felix, victor,
invictus, sacer (sagrat ell i tot el que té relació amb ell denominat domus sacra on entrava per
exemple la seva llar o la seva família), també adopta diversos símbols de poder com ara la
diadema radiada.
Les reformes de Dioclecià
Reformes administratives i territorials (doble el nombre de províncies incloent les italianes)
per aconseguir que els governadors, que ja no tenen poder militar, ho puguin gestionar més
fàcilment. El poder militar serà dels generals i duplica el nombre de legions que ara estaran
reduïdes en nombre de tropes. Crea un nou sistema monetari, establint un preu màxim de
valor dels productes i crea nous impostos. Malgrat que és tolerant amb les diferents religions,
aquest perseguirà el maniquerisme (pel seu origen persa) i el cristianisme pel seu caràcter
exclusivista i monoteista, ja que l’emperador és el punt de nexe entre els membres de l’imperi
i això faria perillar el poder de l’emperador i la conjuntura de l’imperi. Crea diferents edictes
de persecució (303-304) començant per perseguir els objectes, anant perseguint als sacerdots
i finalment els mateixos fidels que havien de demostrar la seva fidelitat romana a través de la
realització d’un sacrifici típic romà. Aquestes mesures no resultaren i el sentiment cristià es
va enfortir.
La desfeta de la Tetrarquia
Al 305 dC es retiren els dos augustos i s’elegeixen els nous cèsars. Aquests nous cèsars no
van ser cap familiar dels nous augustus i això va comportar una guerra per arribar al poder.
Constantí I, fill de Constanci Clot, serà l’únic candidat vigent i decidirà desfer aquest model
de tetrarquia i es retornarà al model dinàstic.
Constantí I (306-337)
Va ser el primer emperador cristià però de manera tardana perquè a
(DEMO
VERSION!)l’inici encara retia culte al sol. A l’any 312 es duu a terme la Batalla del Pont
Milvi durant la anterior disputa dinàstica i aconsegueix apoderar-se de Roma i és a l’any
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
següent que es reuniex amb el seu principal aliat i creen els Acords de Milà en què es
decideix no perseguir els cristians (això segons la tradició ja que sembla que va ser una
mesura anterior i sembla que els edictes oficials es van fer més tard i per separat), i a més es
decideix retornar els objectes sagrats. La transformació de Constantí al cristianisme és
gradual i va fent mesures per afavorir-los (exempció de càrregues curials i impostos als
clergues...). Es presenta a més com el vicari de Crist (tenim una concepció del càrrec vinculat
amb la divinitat com abans).
Les dinasties del Baix Imperi
Constantinians: 306-363
Valentinians: 364-392
Teodosians: 379-455
Emperadors electes: 455-476
A partir d’aquí tots els emperadors són cristians però encara així no és la religió oficial i
encara es practicaran els cultes originals romans.
La imposició de l’ortodòxia
Amb Teodosi I (379-395) crea l’Edicte de Tessalònica al 380 que converteix el cristianisme
catòlic en la religió oficial de l’Imperi Romà. És ell mateix qui rebutja el títol de pontífex
màxim, deixa de subvencionar als sacerdots originals i al 390 fins al 392 ja hi ha mesures
contra el paganisme.
Problemes a nivell intern
L’Imperi Romà a través de múltiples causes cau ja siguin internes: prepotència de l’exèrcit
fent que els emperadors estiguin debilitats i manipulats pels generals, l’imperi es divideix
entre els fills de Teodosi entre Occident i Orient i fa que Occident caigui a mans de bàrbars,
també per la falta de solidaritat entre les dos parts, pels fills de Teodosi s’obliga que tots els
funcionaris fossin cristians i fa que hi hagi un nombre menor de funcionaris. O també
d’exteriors: problemes per reclutar soldats romans, la pressió de perses i germànics del Nord i
l’Oest, sobretot dels gods en la frontera del riu Danubi, i totes aquestes causes faran que
hagin d’integrar gals a l’exèrcit però amb dificultats inicials.
La desaparició de l’Imperi Romà d’Occident
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)
lOMoARcPSD|7835863
L’últim emperador Ròmul Augústul era un fill de l’autèntic emperador que va ser assassinat
per un general visigot que a més el va amagar per evitar que governés. Però tot sembla que
l’autèntic emperador va ser Juli Nepot fins que el maten al 480. Trobem a Occident reialmes
germànics que es consideren hereus de la tradició romana: llengua, religió, noms...
Justinià I i la Recuperatio Imperi
Des d’Orient s’intenta amb Justinià recuperar els territoris conquerits per una qüestió d’orgull
i glòria militar. Ho aconsegueixen parcialment però amb moltes despeses que al final va fer
aquests territoris els perdessin fent que l’Imperi Orient estigués molt malparat.
Roma entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana
En el pas del s.V al VI, passem de la “Roma dels Cèsars” i es converteix en la “Roma des
papes”. El Fòrum s’abandona en favor de Sant Pere de Vaticà.
Downloaded by Marina Martínez (marinita155@gmail.com)