TEMA-8: ORIGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
(1833-1901)
1. EL NACIONALISME A EUROPA.




Al llarg del s. XIX el nacionalisme va ser una tendència general a tota Europa.
Es considerava com a nació els pobles que tenien una mateixa llengua, una història
i costums particulars.
Trets d'identitat diferents d’altres pobles (nacionalisme)
El catalanisme es situa en aquest ambient general Europeu
Es mou en dos fronts:
- Cultural: ús públics i literari del català (Renaixença).
- Polític: oposició al centralisme polític i administratiu de l'Estat.
Neix el catalanisme polític.
ANTECECENTS.



El Decret de Nova Planta (1716) instaurat per Felip V, havia abolit les institucions
pròpies (generalitat, les corts, catalanisme i el consell de Cent) de la Corona d'Aragó
i havia instaurat el sistema administratiu de Castella.
El castellà es converteix en la llengua oficial del regne.
El català havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura: relegada a
l’àmbit familiar.
LA PERVIVÈNCIA DE LA IDENTITAT CATALANA.

Serà la societat civil catalana qui crearà entitats, culturals i cíviques (ateneus,
societats literàries…) i revistes i publicacions a favor de recuperar la llengua, la
història i les tradicions culturals i folklòriques.
Torres i Bajes ---Escrit.
LA RENAIXENÇA.



Cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural conegut com Renaixença
que reivindicava l'ús del català com a llengua cultural i la recuperació de la de la
història i tradicions culturals catalanes.
Nombrosos intel·lectuals van rastrejar les arrels de la literatura, la historia, el dret i
el folklore per reivindicar la identitat pròpia.
Redescobriment de la idea de pàtria.
ODA A LA PÀTRIA (1833).


Es considera que aquest poema publicat en català de Carles Aribau marca l’inici de
la Renaixença.
Escrit a Madrid és una carta d’enyorança a Catalunya i d’exaltació de la llengua.
PAPER DELS SÍMBOLS EN LA CREACIÓ D’UNA IDENTITAT COL.LECTIVA
IMATGE.
Símbols de la nostra identitat colectiva
Les quatre barres
els segadors
l’onze de setembre
Origen de la Bandera
catalana
Himne Nacional
Diada Nacional de
Catalunya
la sardana
Dansa tradicional
de Catalunya
Els Sants Patroni: Sant Jordi i mare de Déu del Montserrat.
Font: Doc. 5 Segell de la Unió Catalanista referent a l’himne. Els segadors,1899. (himne
de lluita).
JOCS FLORALS (1858).



Es promou la restauració dels jocs florals 1858 concurs literari que premiava textos
poètics escrits en català certamen d'origen medieval de tradició trobadoresca.
Això va contribuir prestigiosos el català i els seus autors.
Autors destacats: Jacint Verdaguer (poeta), Àngel Guimerà (dramaturg) i Narcís
Oller (novel·lista).
LA RENAIXENÇA POPULAR.



Paral·lelament es va iniciar una moviment cultural popular de tarannà progressista
que reivindica l’ús del català popular (“el que es parla”) arcaïtzant i culte.
Va involucrar capes molt més àmplies de la societat.
Autors: Anselm Clavé, Abolí Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra) molt crític.
CANALS DE DIFUSSIÓ.


Els canals de difusió formen diversos: teatre, cant oral, excursionisme, premsa,..
Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura, com la
Renaixença, diaris, com el Diari Català, revistes com La Tramuntana (anarquista)
i periòdics republicans com la Campana de Gràcia (Colón mirant a un indígena) i
L’Esquella de la Torratxa.
Pag.186.
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC.
A Catalunya la construcció de l'Estat liberal va aixecar crítiques de diversos
sectors que proposaven fórmules descentralitzadores i que van culminar en
plantejament federalistes i autonomistes.
ELS PRIMERS MOVOMENTS ANTICENTRALISTES.
1. Les revoltes popular progressistes de les bullangues (1838) i la jamància (1842).
2. Les propostes forals del Carlisme.
1. REVOLTES POPULARS PROGRESSISTES.

A la dictadura de 1830 i 1840 van haver-hi una sèrie de manifestacions populars a
favor de la descentralització administrativa que donés més poders als ajuntaments i
als municipis.
-




Bullangues durant la regència de Maria Cristina Fernando VII, no la de Alfons
XII (1835)
Jamànvia (1842) durant la regència d’Espartero.
La repressió i el bombardeig d’Espartero.
Sota el regnat d’Isabel II es va produir un augment del centralisme i una política
d’ordre públic molt dura.
Els moderats catalans es mostren descontents amb l’uniformisme català i
reivindiquen el particularisme català.
Encara no hi ha un projecte polític.
2. EL CARLISME.

Des de posicions de defensa de la monarquia tradicional, el carlisme proposa el
reconeixement dels antics furs i les institucions perdudes el 1714, quan acaba la
guerra de successió.
Doc.1- 186.
1. EL CATALANISME PROGRESSISTA (d’esquerres reformes
canvis).
1. El republicanisme federal de Pi i Maragall.
2. El projecte de Valentí Almirall (inicialment federal).


Tenia un caràcter progressista i presentava un fort component antacentralista.
Propugnava l’organització federal de l’Estat espanyol i defensava el repartiment de
poder entre el poder estatal, regional i municipal (ajuntaments).
EL PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL.


Durant el sexenni revolucionari (1808-1874), neix el partit Republicà Democràtic
Federal de Francesc Pi Maragall.
Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària
dels diferents pobles de la Península.
Doc.2 pàg.187.
EL PACTE FEDERAL DE TORTOSA.


En aquesta direcció, l'any 1869 un grup de federals catalans, entre els quals hi havia
Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé, van signar el Pacte Federal de Tortosa, un
acord per impulsar un Estat federal espanyol que tingués en compte l'antiga Corona
d'Aragó (Catalunya Aragó, València i Balears).
Es va concretar durant la 1a República.
La constitución de
nou estat federal
1ª República
(1873-1874)
Proyecte de la constitución (1873)
un estat federal format per 17
estats (Cuba i Puerto Rico)
Van donar lloc al catalanisme
i el fracàs de la república
Doc. 1, pàg.90
PROJECTE DE CONSTITUCIÓ (1886).


Fracàs de la 1ª República, el republicanisme perd pes durant la Restauració (18751898) davant la ideologia de la 1ª Internacional.
Josep Mª Vallès i Ribot es el congrés que el partit celebra el 1886 va impulsar un
projecte de Constitució de l’Estat Català dins de la Federació Espanyola.
Doc. Pàg.194.
Dissidències dintre del partit
El partit entra en crisi a partit del 1901 i acabarà desapareixent el 1910.
2. EL PROJECTE DE VALENTÍ ALMIRALL (Pag.190.Doc.2).




És considera el primer polític que va elaborar una política sobre el
catalanisme.
Va ser el protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític.
Va trencar amb el partit republicà Federal de Pi i Maragall.
Fundar el 1º diari polític catalanista en català: Diari Català (1879).
antecedent del nacionalisme català
LO CATALANISME (1886)


En aquesta obra Almirall desenvolupa la seva teoria sobre el “particularisme català”
que defineix Catalunya com a nació, i és considerat un antecedent del
nacionalisme català.
Particularisme què es basa en vàrem la personalitat lingüística, histórica, cultural i
política-econòmica de la societat industrial catalana.
Diferències entre
Catalanisme industrial
Espanya bàsicament agraria
més moderna i
dinámica
predomini de les
classes tradicionals
i un sistema
centralista
més activa econòmicament
Espanya bàsicament agraria
-El de la
-Ordre social


El model polític d’Espanya es centralista.
Veient aquesta situación
Planteja la necessitata de
restauración
Institucions polítiques pròpies per poder enfrontar els problemes polítics,
econòmics i culturals el país (autonomía).
La regeneració d'Espanya passava per la descentralització i el reconeixement
de la identitat Nacional Catalana.
Crear un projecte polític i presentarlo al Rei
Molt crític amb el sistema corrupte de la restauració (caciquisme, tupinada)
que impedia la reforma política del país.
EL PROGRAMA D’ACTUACIÓ DE VALENTÌ ALMIRALL.
Primer es va proposar mobilitzar tota la societat catalana per impulsar una
acció política catalana al marge dels partits dinàstics.
En segon lloc va establir les seves demandes polítiques.
En tercer lloc les va presentar el Rei directament amb el “Memorial del
Greugues” 1885.
EL PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (1880)–Convocat per Valentí Almirall


El 1880 convocà a Bcn, “el primer congrés catalanista”, va ser la 1ª assemblea
política del catalanisme.
Aplegà les tendències del catalanisme de l'epoca: el republicanisme federal i els
sectors Intel·lectuals de la Renaixença.
EL CENTRE CATALÀ (1882).

En aquest congrés s'arribà a 3 grans acords:
1. Defensa del Dret Civil Català (separació de béns).
2. Creació de acadèmia de la Llengua catalana (per defensar la llengua).
3. Creació de la1ª organització cultural i alhora política de catalanisme, el Centre
Català (1882), una organització interclassista (formada per persones de diferents
àmbits).
SEGON CONGRÉS CATALANISTA (1883).



El Centre Català va convocar el 2º Congrès Catalanista el (1883) en què es
critica la participació dels polítics catalans als partits dinàstics i la necessitat
d'establir una vida política catalana pròpia (crear partits catalans que defensin
els interessos de Catalunya).
Defensa del proteccionisme i del dret civil català.
Discrepàncies entre els sectors conservadors i progressistes.
EL MEMORIAL DE GREUGUES (1885).


El Centre Català va convocar una assemblea a la Llotja de Barcelona (1885),
on hi participen organitzacions econòmiques de la burgesia, institucións culturals
i entitats catalanistes. Es pretén apropar el catalanisme a la burgesia.
S'aprova el Memorial de Greuges (1885).
EL MEMORIAL DE GREUGUES.

El 1r manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII (1885)
Caracteristiques generals.
1. Denunciava el centralisme.
2. Demanava el dret a impulsar la vida regional (regionalisme en relació a
l'autonomia)
3. Defensava el proteccionisme.
4. Defensava el dret civil català.
-
L'impacte a Madrid va ser notable.
Va suposar una aproximació del moviment catalanista la burgesia.