Metodologia de l’ensenyament de l’AF i l’esport
Prof. David Parra Camacho
Tema 1: Aproximació conceptual a la
metodologia de l´ensenyament
Continguts
1) Ensenyament i educació
2) Ensenyament de l´AFE
3) Mètode d´ensenyament
4) Estratègies metodològiques
5) Tècniques d´ensenyament
6) Estratègies en la práctica
7) Metodologia vs COVID
1) Ensenyament i educació
• És el mateix ensenyar i educar?
• Quan ensenyem AFE, ensenyem només continguts
específics d´AFE?
• Depèn de l'àmbit?: educació física, recreació, salut i
rendiment?
• La principal finalitat de l'Educació Física no és
l'aprenentatge de les tasques motrius sinó l'educació en les
mateixes. Esteu d'acord amb aquesta afirmació?
1) Ensenyament i educació
El
que
és
educatiu
de
les
pràctiques
esportives
no
és
l’aprenentatge de les seues tècniques o tàctiques, ni tan
solament
els
beneficis
físics
i
psíquics
d’una
bona
preparació física que en sustenta el rendiment, sinó que
l’únic que n’és realment educatiu són les condicions en què
puguen realitzar les pràctiques que permeten a l’esportista
comprometre i mobilitzar les seues capacitats de manera que
aquesta experiència organitze i configure el seu propi jo,
per aconseguir la seua autoestructuració.
Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de Educación Física,
44, 3-11.
1) Ensenyament i educació
Devem no adjudicar certs valors educatius a tal
esport, i altres valors a aquell altre; aquest o
aquell esport serà més o menys educatiu, no per la
seua riquesa en gestos tècnics, no per la seua
profusió tàctica, sinó, per com aquest entrenador
articula les condicions en les quals l'esportista
aprén aquesta especialitat, i en quines situacions
desenvolupa la seua competició.
Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de Educación Física, 44, 3-11.
1) Ensenyament i educació
Article 15. Mesures de protecció als esportistes en
edat escolar.
1. Es facilitarà l'educació integral dels xiquets i
joves, sobre la base de l'educació física.
Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’esport i l’activitat física de la
Comunitat Valenciana. [2011/3404] (DOGV núm. 6487 de 24-03-2011)
Article per a comentar
Díaz, P., & Mandado, A. (2004). Deporte y educación: pautas para hacer compatible el rendimiento y el desarrollo
integral de los jóvenes deportistas. Revista de educación, 335, 35-44.
http://www.educacionyfp.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numerosanteriores/2004/re335/re335-04.html
1) Ensenyament i educació
• En el context educatiu, els criteris i objectius que regulen la pràctica
esportiva estan clarament definits en els dissenys curriculars: la
participació no depén del nivell d'habilitat, i ha de tindre com a finalitat
no solament la millora de les habilitats motrius, sinó també el
desenvolupament d'altres habilitats i recursos personals d'índole social,
cognitiva i «actitudinal». (Manat i Díaz, p. 36).
• Per tant, l'activitat esportiva de l'ésser humà accedirà a nivells
educatius sempre que en la seua realització comporte la necessitat i la
responsabilitat de referència cap a la persona que realitza aquesta
activitat, no sobre el possible resultat (Seirul·lo, 1992).
2) Ensenyament de l´AFE
Què vull que
aprenguen?
Objectius
ensenyamentaprenentatge:
Habilitats motrius
Què
dissenyaré?
Tasques
motrius
Com es pot
ensenyar?
Per què
s´ensenya això i
d´aquesta
manera?
Metodologia de
l´ensenyament
Dimensió social i
ètica
Activitat
Fragment de Text Activitat 1
3) Mètode d’ensenyament
Mètode
d’ensenyament
Tècnica d'ensenyament
Estil d’enseyament
Estratègia en la pràctica
Recurs didàctic
3) Mètode d’ensenyament
¿Què es un mètode d’enseyament?
• El mètode d'ensenyament suposa un conjunt
d'orientacions per a l'acció docent.
• “Conjunt de moments i tècniques, lògicament coordinats,
per a dirigir l'aprenentatge de l'alumne cap a determinats
objectius” (2002, Sicilia y Delgado, p. 24)
S´hi distingeixen dos mètodes:
• deductiu
• inductiu
3) Mètode d’ensenyament
Mètode deductiu
✓ Opera del general al particular, és a dir, parteix de principis
evidents per si mateixos, que s'admeten sense discussió, per
inferir conclusions particulars.
✓ Considera que el docent posseeix una informació (coneixements)
que ha de transmetre als seus alumnes.
✓ Aquest mètode es pot relacionar amb la visió etimològica de
l'educació que prové del terme llatí "educare" que indicava l'acció
de guiar des de fora i, per tant, amb l'ensenyament tradicional
magistrocèntric que subratlla el paper passiu de l’alumne.
3) Mètode d’ensenyament
Mètode inductiu
• Opera del particular al general; és a dir, parteix dels fets per
arribar a les generalitzacions.
• Es relaciona amb els processos d'experimentació dels
alumnes per adquirir coneixements.
• Aquest mètode es pot relacionar amb la visió etimològica de
l'educació que prové del terme llatí "e-ducere" que indicava
l'acció d'extreure de dins cap a fora i, per tant, amb
l'ensenyament de l'escola nova de caràcter paidocèntric que
subratlla el paper actiu de l'alumne.
4) Estratègies metodològiques
• Formes concretes d'actuació docent dins de la metodologia de
l'ensenyament.
• Aquests mètodes d'acció serveixen d'orientació al docent, que ha
de adaptar-los a les condicions concretes de la seua docència.
• Dins de les estratègies metodològiques, podem distingir:
– tècnica d'ensenyament: formes de comunicar els continguts
– estratègia en
estructurar-los
la
pràctica:
maneres
d’organitzar-los
i
5) Tècniques d´ensenyament
• Les tècniques d'ensenyament presenten un continu que va des de
la màxima directivitat, on el professor és l'encarregat de transmetre
els continguts, fins a arribar a la mínima directivitat, on l'alumne és
el que arriba a elaborar els continguts de les assignatures escolars.
• Dins aquest continu, i a partir de les aportacions de Mosston i
Asworth (1993), podem diferenciar tres tècniques d'ensenyament:
la instrucció directa del professor, el descobriment dels alumnes i el
disseny dels alumnes.
5) Tècniques d´ensenyament
• La tècnica d’ensenyança per instrucció directa es relaciona amb
l'aprenentatge per imitació o per models on el professor transmet
a l'alumne els coneixements que té perquè els aprenga i
reproduïsca.
• En la tècnica per indagació els alumnes són els que, a través de
les seues respostes, van descobrint els coneixements.
• En la tècnica basada en el disseny de l’alumne, és aquest el
que assumeix la responsabilitat de fer la pregunta o d’establir el
problema de partida per desenvolupar a la classe d‘educació
física.
5) Tècniques d´ensenyament
• Quins moments hi ha en el procés de comunicació dels
continguts?
• Informació inicial. Sempre està present en l'acte
d'ensenyament (a vegades és l'única que s'ofereix)
• Coneixement dels resultats. Moment en el qual el
professor fa arribar a l'alumne la informació del resultat
obtingut per aquest després del treball realitzat a partir de
la informació inicial.
5) Tècniques d´ensenyament
• Cadascuna de les tècniques d'ensenyança es materialitza en
diferents estils d’ensenyament.
• Mosston i Asworth (1993) els defineixen com la manera en què es
plasma la intervenció alumne/professor en el procés de presa de
decisions, per determinar el paper de tots dos.
6) Estratègies en la pràctica
• Forma d’organitzar la progressió en els aprenentatges específics
de les tasques motrius (Delgado Noguera, 1999)
• Distingirem entre les estratègies de pràctica:
➢ analítiques,
➢ globals
➢ mixtes
7) Metodologia vs COVID
Post al blog per a comentar
Activitat
Article Díaz y Maldonado
Referències recomanades
• Sánchez Bañuelos, F. (1992). Bases para una didáctica de la
educación física y el deporte (2ª ed.). Madrid: Gymnos.
• Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de
Educación Física, 44, 3-11.
• Siedentop, D. (1998). Aprender a enseñar Educación Física.
Barcelona: Inde.
• Molina, J. P. (1999). Estrategias metodológicas en la enseñanza de
la Educación Física escolar (cap. V), a M. Villamón (dir.): Formación
de los maestros especialistas en Educación Física (pp. 135-156).
Consellería de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat
Valenciana, València,
• Mosston, M. y Asworth, S. (1993). La enseñanza de la educación
física. La reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona: Hispano
Europea.
• Pieron, M. (1988). Didáctica de las actividades físicas y deportivas.
Madrid: Gymnos