Metodologia de l’ensenyament de l’AF i l’esport Prof. David Parra Camacho Tema 1: Aproximació conceptual a la metodologia de l´ensenyament Continguts 1) Ensenyament i educació 2) Ensenyament de l´AFE 3) Mètode d´ensenyament 4) Estratègies metodològiques 5) Tècniques d´ensenyament 6) Estratègies en la práctica 7) Metodologia vs COVID 1) Ensenyament i educació • És el mateix ensenyar i educar? • Quan ensenyem AFE, ensenyem només continguts específics d´AFE? • Depèn de l'àmbit?: educació física, recreació, salut i rendiment? • La principal finalitat de l'Educació Física no és l'aprenentatge de les tasques motrius sinó l'educació en les mateixes. Esteu d'acord amb aquesta afirmació? 1) Ensenyament i educació El que és educatiu de les pràctiques esportives no és l’aprenentatge de les seues tècniques o tàctiques, ni tan solament els beneficis físics i psíquics d’una bona preparació física que en sustenta el rendiment, sinó que l’únic que n’és realment educatiu són les condicions en què puguen realitzar les pràctiques que permeten a l’esportista comprometre i mobilitzar les seues capacitats de manera que aquesta experiència organitze i configure el seu propi jo, per aconseguir la seua autoestructuració. Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de Educación Física, 44, 3-11. 1) Ensenyament i educació Devem no adjudicar certs valors educatius a tal esport, i altres valors a aquell altre; aquest o aquell esport serà més o menys educatiu, no per la seua riquesa en gestos tècnics, no per la seua profusió tàctica, sinó, per com aquest entrenador articula les condicions en les quals l'esportista aprén aquesta especialitat, i en quines situacions desenvolupa la seua competició. Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de Educación Física, 44, 3-11. 1) Ensenyament i educació Article 15. Mesures de protecció als esportistes en edat escolar. 1. Es facilitarà l'educació integral dels xiquets i joves, sobre la base de l'educació física. Llei 2/2011, de 22 de març, de la Generalitat, de l’esport i l’activitat física de la Comunitat Valenciana. [2011/3404] (DOGV núm. 6487 de 24-03-2011) Article per a comentar Díaz, P., & Mandado, A. (2004). Deporte y educación: pautas para hacer compatible el rendimiento y el desarrollo integral de los jóvenes deportistas. Revista de educación, 335, 35-44. http://www.educacionyfp.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numerosanteriores/2004/re335/re335-04.html 1) Ensenyament i educació • En el context educatiu, els criteris i objectius que regulen la pràctica esportiva estan clarament definits en els dissenys curriculars: la participació no depén del nivell d'habilitat, i ha de tindre com a finalitat no solament la millora de les habilitats motrius, sinó també el desenvolupament d'altres habilitats i recursos personals d'índole social, cognitiva i «actitudinal». (Manat i Díaz, p. 36). • Per tant, l'activitat esportiva de l'ésser humà accedirà a nivells educatius sempre que en la seua realització comporte la necessitat i la responsabilitat de referència cap a la persona que realitza aquesta activitat, no sobre el possible resultat (Seirul·lo, 1992). 2) Ensenyament de l´AFE Què vull que aprenguen? Objectius ensenyamentaprenentatge: Habilitats motrius Què dissenyaré? Tasques motrius Com es pot ensenyar? Per què s´ensenya això i d´aquesta manera? Metodologia de l´ensenyament Dimensió social i ètica Activitat Fragment de Text Activitat 1 3) Mètode d’ensenyament Mètode d’ensenyament Tècnica d'ensenyament Estil d’enseyament Estratègia en la pràctica Recurs didàctic 3) Mètode d’ensenyament ¿Què es un mètode d’enseyament? • El mètode d'ensenyament suposa un conjunt d'orientacions per a l'acció docent. • “Conjunt de moments i tècniques, lògicament coordinats, per a dirigir l'aprenentatge de l'alumne cap a determinats objectius” (2002, Sicilia y Delgado, p. 24) S´hi distingeixen dos mètodes: • deductiu • inductiu 3) Mètode d’ensenyament Mètode deductiu ✓ Opera del general al particular, és a dir, parteix de principis evidents per si mateixos, que s'admeten sense discussió, per inferir conclusions particulars. ✓ Considera que el docent posseeix una informació (coneixements) que ha de transmetre als seus alumnes. ✓ Aquest mètode es pot relacionar amb la visió etimològica de l'educació que prové del terme llatí "educare" que indicava l'acció de guiar des de fora i, per tant, amb l'ensenyament tradicional magistrocèntric que subratlla el paper passiu de l’alumne. 3) Mètode d’ensenyament Mètode inductiu • Opera del particular al general; és a dir, parteix dels fets per arribar a les generalitzacions. • Es relaciona amb els processos d'experimentació dels alumnes per adquirir coneixements. • Aquest mètode es pot relacionar amb la visió etimològica de l'educació que prové del terme llatí "e-ducere" que indicava l'acció d'extreure de dins cap a fora i, per tant, amb l'ensenyament de l'escola nova de caràcter paidocèntric que subratlla el paper actiu de l'alumne. 4) Estratègies metodològiques • Formes concretes d'actuació docent dins de la metodologia de l'ensenyament. • Aquests mètodes d'acció serveixen d'orientació al docent, que ha de adaptar-los a les condicions concretes de la seua docència. • Dins de les estratègies metodològiques, podem distingir: – tècnica d'ensenyament: formes de comunicar els continguts – estratègia en estructurar-los la pràctica: maneres d’organitzar-los i 5) Tècniques d´ensenyament • Les tècniques d'ensenyament presenten un continu que va des de la màxima directivitat, on el professor és l'encarregat de transmetre els continguts, fins a arribar a la mínima directivitat, on l'alumne és el que arriba a elaborar els continguts de les assignatures escolars. • Dins aquest continu, i a partir de les aportacions de Mosston i Asworth (1993), podem diferenciar tres tècniques d'ensenyament: la instrucció directa del professor, el descobriment dels alumnes i el disseny dels alumnes. 5) Tècniques d´ensenyament • La tècnica d’ensenyança per instrucció directa es relaciona amb l'aprenentatge per imitació o per models on el professor transmet a l'alumne els coneixements que té perquè els aprenga i reproduïsca. • En la tècnica per indagació els alumnes són els que, a través de les seues respostes, van descobrint els coneixements. • En la tècnica basada en el disseny de l’alumne, és aquest el que assumeix la responsabilitat de fer la pregunta o d’establir el problema de partida per desenvolupar a la classe d‘educació física. 5) Tècniques d´ensenyament • Quins moments hi ha en el procés de comunicació dels continguts? • Informació inicial. Sempre està present en l'acte d'ensenyament (a vegades és l'única que s'ofereix) • Coneixement dels resultats. Moment en el qual el professor fa arribar a l'alumne la informació del resultat obtingut per aquest després del treball realitzat a partir de la informació inicial. 5) Tècniques d´ensenyament • Cadascuna de les tècniques d'ensenyança es materialitza en diferents estils d’ensenyament. • Mosston i Asworth (1993) els defineixen com la manera en què es plasma la intervenció alumne/professor en el procés de presa de decisions, per determinar el paper de tots dos. 6) Estratègies en la pràctica • Forma d’organitzar la progressió en els aprenentatges específics de les tasques motrius (Delgado Noguera, 1999) • Distingirem entre les estratègies de pràctica: ➢ analítiques, ➢ globals ➢ mixtes 7) Metodologia vs COVID Post al blog per a comentar Activitat Article Díaz y Maldonado Referències recomanades • Sánchez Bañuelos, F. (1992). Bases para una didáctica de la educación física y el deporte (2ª ed.). Madrid: Gymnos. • Seirul·lo, F. (1992). Valores educativos del deporte. Revista de Educación Física, 44, 3-11. • Siedentop, D. (1998). Aprender a enseñar Educación Física. Barcelona: Inde. • Molina, J. P. (1999). Estrategias metodológicas en la enseñanza de la Educación Física escolar (cap. V), a M. Villamón (dir.): Formación de los maestros especialistas en Educación Física (pp. 135-156). Consellería de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, València, • Mosston, M. y Asworth, S. (1993). La enseñanza de la educación física. La reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona: Hispano Europea. • Pieron, M. (1988). Didáctica de las actividades físicas y deportivas. Madrid: Gymnos