Uploaded by Álvaro GP

microorganismes I (2)

advertisement
Microorganismes
2n Batxillerat
Paco García
• Els microorganismes són éssers vius de
mida microscòpica, cada cèl·lula pot fer
per si mateixa totes les funcions vitals: el
creixement, la relació i la reproducció.
• Els microorganismes poden ser:
unicel·lulars, pluricel·lulars, autòtrofs,
heteròtrofs, procariotes, eucariotes.
1mm = 10 3 μm= 10 6nm =10 7Å
nombre d'augments = mida aparent
mida real
• Es troben en els tres dominis:
- Archaea, Bacteria (organismes procariotes)
- Eukarya (organismes eucariotes) – La majoria
dels Protists, alguns fongs, ..
LUA, last universal ancestor
Microorganismes acel·lulars
• Els virus no son considerats
éssers vius, però com causen
malalties infeccioses al igual
que alguns microorganimes,
s’estudien com si ho fossin.
• Els prions són proteïnes però
que es comporten com
microorganismes infecciosos.
Bacteris
- Són organismes molt simples amb una gran variabilitat de
metabolismes: fotoautòtrof, quimioautòtrof, fotoheteròtrof,
quimioheteròtrof, aeròbic, anaeròbic.
- Morfològicament distingim: (Bacil, Coc, Espiril i Vibrió)
Es mantenen units per
cadenes a través
d’agrupacions d’individus:
(Estreptococs, Estafilococs,
Sarcines)
Estructura
• La estructura interna dels bacteris és molt més
simple que les cèl·lules eucariotes, però la seva
estructura externa és més complexa.
Càpsula Bacteriana
Paret Bacteriana
Membrana Plasmàtica
Mesosomes (?)
Citoplasma, hialoplasma
Ribosomes 70S
ADN Bacterià
Inclusions, vacúols de gas,..
Flagels
CÀPSULA BACTERIANA
• És una càpsula mucosa formada per diferents
polisacàrids. És rígida, absorbeix aigua
(augmenta de gruix i protegeix de dessecació).
Dificulta que els anticossos els reconeguin i els
destrueixin.
PARET BACTERIANA
És una coberta rígida, dóna forma a les cèl·lules.
La seva composició permet classificar en: (Gram+) i (Gram-)
Els dos tipus presenten una capa de Mureïna (peptidoglicà).
- Gram + (monoestratificada): Mureïna (gruixuda) , polisacàrids,
àcids teïcoics, proteïnes
- Gram – (biestratificada): Mureïna (prima) i membrana externa
MUREÏNA: És un peptidoglicà format per una xarxa de molècules de
NAG i NAM unides entre sí per enllaços glicosídics.
NAG = Nacetilglicosamina
NAM = N-acetilmuràmic
GRAM +
GRAM -
Comparació més detallada de
l’estructura de la paret bacteriana.
Bacteri Gram-positiu.
(monoestratificat)
2-capa de mureïna amb àcids teïcoics 5.
1-membrana citoplasmàtica (formada per
bicapa de fosfolípids 3 i proteïnes 4).
Bacteri Gram-negatiu
(biestratificat)
(altres components )
8-lipopolisacàrids,
9-porines.
7
3-membrana externa (formada per bicapa
de lípids i proteïnes 7)
2-espacio periplasmàtic (espai entre les
dues membranes )
5- capa de mureïna molt fina
1-membrana citoplasmàtica (membrana
interna) (formada per bicapa de
fosfolípids 4 i proteïnes 7 ).
Què és la tinció Gram ?
És una tinció especifica de bacteris.
Poden quedar de color blau (grampositiu) o vermell
(gramnegatiu).
La causa de la diferència de coloració està en la diferent
estructura i composició de la paret.
Gram + tenen paret
monoestratificada (solament
capa gruixuda de mureïna)
Gram – tenen paret
biestratificada (capa de
mureïna fina més membrana
externa de doblecapa de lípids)
Com es fa la tinció Gram ?
Procediment :
1. Colorant cristall violeta:
tots els bacteris queden
blaus.
2. Reactiu lugol: els gram+
formen amb el lugol un
esmalt impermeable a
l’alcohol.
3. Alcohol: només el gram –
es decoloren i els gram+
segueixen blaus.
4. Colorant safranina: es
tenyeixen de color vermell
els gram- que estan
decolorants, però no els
gram + que segueixen
blaus.
Funcions de la paret
· Protecció de substàncies
bactericides. Algunes actuen a
nivell de la paret:
-El lisozim present a les
llàgrimes actua trencant
enllaços glicosídics dels
peptidoglicans.
- Molts antibiòtics actuen
impedint els enllaços peptídics
entre les molècules de NAG i
NAM i per tant impedeixen la
proliferació bacteriana.
· Protecció osmòtica.
· Manté la forma del bacteri.
Glàndules
lacrimals
Membrana plasmàtica
• Coberta que envolta el
citoplasma.
• Té l’estructura igual que les
cèl·lules eucariotes (doble capa
de fosfolípids i proteínes).
• En els mesososomes
(invaginacions) s’hi troben els
enzims que contenen enzims que
permeten: la respiració
bacteriana, la fotosíntesi,
duplicació del DNA…
Ribosomes
• Orgànuls encarregats de
fer la síntesi de proteïnes.
• Són de mida més petita
que els ribosomes dels
eucariotes (70S).
• Formats per proteïnes i
àcid ribonucliec ribosòmic
(RNAr).
• Tenen 2 subunitats que
s’uneixen en el moment de
sintetitzar proteïnes.
Esquema de la
síntesi de proteïnes
Orgànuls especials
Pot haver-hi de diversos tipus:
– Tilacoides: amb pigments fotosintètics
(cianobacteris).
– Orgànuls diminuts: delimitats per membranes
de proteïnes. Hi ha diversos tipus:
• Vacúols de gas (contenen aire).
• Clorosomes o vesícules de clorobi (amb
pigments fotosintètics).
• Carboxisomes o cossos polièdrics (amb
Rubisco).
Cromosoma bacterià
• Doble cadena circular de DNA
associat a proteïnes no
histones.
• Es troba en el propi citoplasma
en una zona anomenda
NUCLEOIDE.
• Funció: portador de la
informació genètica.
• Pot haver altres molècules de
DNA, reben el nom de
PLASMIDIS.
FLAGELS
• Prolongacions fines amb una longitud
molt més gran que el bacteri.
• Ni pot haver des de 1 fins a 100.
• Permeten el moviment dels bacteris.
• Estructura diferent de les cèl·lules
eucariotes.
• Segons el nombre i la situació els
bacteris poder diferents noms.
PÈLS O FÍMBRIES
• Estructures allargades i buides.
• Serveixen per adherir-se a
superfícies.
• Només es troben en gramnegatius.
• N’hi ha 2 tipus :
- Pèls sexuals o de conjugació :
permeten la unió de 2 bacteris per
intercanviar material genètic.
- Pèls d’unió o fímbries: permeten
adherir-se a superfícies com aigua,
cèl·lules…
CULTIU
Des del punt de vista de la
microbiologia:
- Soca: població d’una espècie
generada a partir d’un únic individu
original (clon).
- Espècie: conjunt de soques que
comparteixen un gran nombre de
propietats de manera estable en el
temps, i que són diferents a altres
grups de soques.
Els medis de cultiu són dissolucions
que contenen els nutrients que el
bacteri necessita per al seu
creixement.
El medis de cultiu poden ser líquids
(en un tub d’assaig) o sòlids en
càpsules de Petri.
L’agar és un substrat no metabolitzable
damunt del qual creixen els
microorganismes.
Diferents imatges de cultius bacterians
Colònia: conjunt de
en plaques de petri
cèl·lules agrupades
que creixen damunt
d’un substrat sòlid i
procedeixen d’una
cèl·lula aïllada i
immòbil.
Colònies
●
●
Sembra : inocular el
bacteri a créixer en el medi
de cultiu
Deixar-los créixer en
condicions idònies: Tº:
37Cº durant 24-48 hores
Components:
• Agar (semblant a gelatina)
• Aigua
• Sals, sucre, sang...
●
Observació de la formació de colònies :
S’observa a la superfície del medi
com una mena de caps d’agulla,
son colònies, agrupacions de
bactèries. Tot i que poden variar en
quant a tamany i forma, depenent
del bacteri. Es pot identificar a una
bactèria per la seva colònia.
Download