Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat TEORIA CONFUSIONS MORFOLÒGIQUES A BAIX/AVALL A BAIX: locució adverbial (a la part baixa, oposat a (a) dalt) És a baix, que vol mirar el comptador. AVALL : adverbi (en direcció de dalt a baix, d’un lloc a un altre de més baix). Des de la muntanya vèiem el poble molt avall. Aquesta paraula surt de la mateixa pàgina, més avall. Posa-ho més avall fins que toqui a baix. ALESHORES/A LES HORES ALESHORES: adverbi(en aquell moment, llavors) Aleshores no existien els ordinadors. A LES HORES: preposició+les+hores Només ens veiem a les hores dels àpats. ALHORA/A L’HORA ALHORA: adverbi (al mateix temps, simultàniament) Quan plou i fa sol alhora, les bruixes es pentinen. A L’HORA:prep+la+hora A l’hora de berenar prenien xocolata desfeta. ARREL/ARRAN DE La construcció castellana “A RAÍZ DE” equival a la construcció catalana ARRAN DE. S’ha d’evitar la traducció literal *ARREL DE: *A rrelde l’èxit del laboratori, han decidit ampliar-lo. Arran de l’èxit del laboratori han decidit ampliar-lo. 1 Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat COM/COM A COM és una conjunció que introdueix una comparació i equival a “igual que”, “com si fos”, “de la mateixa manera que”: És curiós com els gats. COM A introdueix una explicació o bé un predicatiu i equival a “en qualitat de”, “en concepte de “: Com a president de l’agrupació sardanista exerciré el càrrec. ENLLOC/EN LLOC ENLLOC és un adverbi que significa “a cap lloc”:No he trobat els apunts enlloc. EN LLOC DE forma part de la locució preposicional “EN LLOC DE”, equivalent a “en comptes de”: Sol prendre te en lloc de cafè. MENTRE/MENTRESTANT MENTRE és una conjunció temporal equivalent a “durant el temps en què”. No funciona mai tota sola: Mentre no s’arriba a la segona intervenció, el pacient haurà d’estar connectat al cor artificial. MENTRESTANT és un adverbi temporal. Sempre funciona sol i en relació amb una acció paral·lela o simultània ja enunciada: Jo vaig fent la truita. Mentrestant, tu fes l’amanida. Estaria malament: *Jo faig la truita. M entre, tu fes l’amanida. PERQUÈ / PER A QUÈ / PER QUÈ PERQUÈ és una conjunció causal o final: Li vaig deixar el llibre perquè (per tal que) el llegís. (final). Vaig obrir el paraigua perquè plovia. (causal) PER QUÈ és la preposició per+ pronom interrogatiu o relatiu què: Per què (per quina raó) no voleu estudiar? Les raons per què (per les quals) no s’han presentat a l’examen són ben clares. PER A QUÈ? és la preposició composta per a + interrogatiu què i indica finalitat interrogativa: Per a què (per a quina cosa) serveix el matràs d’Erlenmeyer? Quan l’oració indica finalitat NO interrogativa sovint ens equivoquem i usem PER A QUÈ en lloc de PERQUÈ: Treballem *per a què ens paguin un sou. 2 Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat POTSER/POT SER POTSER: adv. de dubte (probablement+indicatiu; expressa probabilitat; en cast. quizás): Al pas que anem, potser hi perdrem bous i esquelles. POT SER QUE: poder+ser+conj. que+subjuntiu (és possible que…): Com potser que t’estimi tant? QUAN / QUANT QUAN és un adverbi de temps que fa referència a un moment concret: Quan arribis a casa, podràs estendre la roba? QUANT és un adjectiu que significa “quina quantitat o de o quin nombre de”: Quant temps fa que no sortim de casa? Atenció: també poden quantificar el temps: Quant (de)temps que fa! QUANT Asignifica amb relació a, pel que fa a.NO: *en quant a. SI NO/SINÓ SI NO és la unió de la conjunció condicional si+l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional. S’equival a l’expressió “en cas que no”: Si no compleixes el termini no et pagaran. Quan el verb no apareix però se sobreentén hi ha la tendència a equivocar-nos i escriure sinó: Compleix el termini; si no, no et pagaran. (si no el compleixes, no et pagaran) En aquest cas va entre pauses i significaen cas contrari. SINÓ és una conjunció adversativa que introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat i significa però sí. No agafis el paraigua, sinó la capelina. També pot tenir el significat de NOMÉS: No ha escrit sinó tres ratlles (Només ha escrit tres ratlles) TAN / TANT 3 Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat TANacompanya un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial: El meu fill és tan prim com jo. Tampoc no vius tan lluny. No vagis tan de pressa. TANT pot ser un determinant que acompanya un nom: Avui no fa tant vent. També pot ser un adverbi que acompanya un verb: No corris tant. També apareix en locucions com tant de bo, tant se val En castellà tans’equival a tan i tant a tanto. RES / GENS RES és un pronom que equival a “cap cosa”: Se n’ha anat sense dir-me res. (cap cosa) GENS és un adverbi de quantitat que equival a “en absolut”: No va ser gens educat, ens va fer fora de mala manera. (no va ser educat en absolut) Així doncs, no es pot fer servir res en lloc de gens amb valor de quantitat: Ho vaig preguntar jo, perquè ell no parla *res d’anglès. MASSA, PROU, FORÇA: INVARIABLES En registres formals cal mantenir aquests quantitatius invariables. MASSA Com a determinant i pronom de quantitat indica que supera el que és just o necessari o que és excessiu. Té massa problemes. PROU Com a determinant o pronom indica que hi ha una quantitat suficient d’una cosa. No, gràcies, no en volem més, ja en tenim prou. No tenim prou entrepans per a tots. FORÇA Com a determinant i pronom indica en gran quantitat, o més del normal o necessari. Sinònim de bastant. T enen força llibres GAIRE, GENS: NEGACIÓ, INTERROGACIÓ I CONDICIÓ 4 Llengua catalana i literatura 2n Batxillerat MASSA, MOLT, FORÇA no es poden usar en oracions negatives (amb no, sense), interrogatives ni condicionals. En aquests casos caldrà usar GAIRE , GENS. Hi ha molta gent. No hi ha gaire gent. No hi ha gaire gent? Si hi ha gaire gent me n’aniré. PREPOSICIONS QUE REGEIXEN ELS COMPLEMENTS DE RÈGIM VERBAL Segons quin verb acompanyin, els CRV van introduïts per una o altra preposició. De vegades ens equivoquem en la tria d’aquesta preposició influïts per l’ús col·loquial. preposició A preposició EN preposició AMB: preposició PER accedir acostumar-se adaptar-se aherir-se arriscar-se atrevir-se avenir-se avesar-se contribuir dedicar-se exposar-se procedir renunciar afanyar-se aplicar-se complaure’s coincidir col·laborar confiar, amenaçar anar amb compte avenir-se conformar-se estar d’acord haver-n’hi prou fer-se interessar-se amoïnar-se optar consistir creure delitar-se entossudir-se estar acostumat estar d’acord exercitar-se fixar-se habituar-se implicar-se incidir, influir limitar-se pensar referir-se renunciar, resignar-se tardar tenir dret tenir interès tardar trigar vacil·lar 5